Al fil d’un comentari del Eduard Garcia mostrant una preocupació que en diu molt de la seva personalitat. M’agradaria fer el següent comentari, perdoneu la seva llargada.
Ja fa uns anys, el meu sogre, un bon home, que desprès de treballar tota la seva vida estava tranquil en el seu pis pagat del tot, amb la seva pensió, justeta, pro que li permet viure amb dignitat, va començar a estar neguitós, angoixat, fins i tot no dormia be.
Es un home orgullós i va costar molt saber el motiu de las seves preocupacions.
En una reunió de veïns, en la seva escala es va presentar un projecte per ficar hi un ascensor, el cost es calculava que aniria cap els 18.000€ per veí, molts de diners per la seva ajustada economia.
Per sort els fills van entendre ràpidament que a part de la satisfacció d’ajudar al pare, la despesa era una inversió que els beneficiaria a la llarga.
En la nostra urbanització en se de pocs casos de gent gran amb el mateix neguit, amb alguns he parlat amb els fills i penso que la seva reacció serà la mateixa.
És per aquesta experiència personal per que vaig insistir als membres de la meva junta per fer i repartir un paper abans de las eleccions per treure l’angoixa que es podia produir a la gent quan es va utilitzar l’argument d’un elevat cost per augmentar el poder de convocatòria.
Crec que és l’ajuntament el que es té que oferir a la gent, doncs a aquestes edats l’orgull i la dignitat de las persones poden fer que sentin com una humiliació, el per ells tenir que anar a demanar caritat.
En las meves converses amb l’alcalde, una vegada superats altres obstacles, cada vegada és més present aquest assumpte.
Dues coses em tranquil·litzen, una que sé que ho te a la seva agenda i el preocupa i l’altre que tenim a la Toñi de regidora de serveis socials.
Es altre de las avantatges que sigui la administració la que condueixi el procés , això seria impensable amb unes juntes de compensació.
Segur que al acabar tot el procés l’ajuntament em deixarà malament amb alguna cosa en la que hi confio, nomes desitjo que no sigui en aquesta.
És una bona oportunitat de fer realitat el seu programa:
“ treballem per las persones”
Ja fa uns anys, el meu sogre, un bon home, que desprès de treballar tota la seva vida estava tranquil en el seu pis pagat del tot, amb la seva pensió, justeta, pro que li permet viure amb dignitat, va començar a estar neguitós, angoixat, fins i tot no dormia be.
Es un home orgullós i va costar molt saber el motiu de las seves preocupacions.
En una reunió de veïns, en la seva escala es va presentar un projecte per ficar hi un ascensor, el cost es calculava que aniria cap els 18.000€ per veí, molts de diners per la seva ajustada economia.
Per sort els fills van entendre ràpidament que a part de la satisfacció d’ajudar al pare, la despesa era una inversió que els beneficiaria a la llarga.
En la nostra urbanització en se de pocs casos de gent gran amb el mateix neguit, amb alguns he parlat amb els fills i penso que la seva reacció serà la mateixa.
És per aquesta experiència personal per que vaig insistir als membres de la meva junta per fer i repartir un paper abans de las eleccions per treure l’angoixa que es podia produir a la gent quan es va utilitzar l’argument d’un elevat cost per augmentar el poder de convocatòria.
Crec que és l’ajuntament el que es té que oferir a la gent, doncs a aquestes edats l’orgull i la dignitat de las persones poden fer que sentin com una humiliació, el per ells tenir que anar a demanar caritat.
En las meves converses amb l’alcalde, una vegada superats altres obstacles, cada vegada és més present aquest assumpte.
Dues coses em tranquil·litzen, una que sé que ho te a la seva agenda i el preocupa i l’altre que tenim a la Toñi de regidora de serveis socials.
Es altre de las avantatges que sigui la administració la que condueixi el procés , això seria impensable amb unes juntes de compensació.
Segur que al acabar tot el procés l’ajuntament em deixarà malament amb alguna cosa en la que hi confio, nomes desitjo que no sigui en aquesta.
És una bona oportunitat de fer realitat el seu programa:
“ treballem per las persones”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada