Cremem la brossa i desapareix el mercuri

Tot el que comprem ens ve empaquetat i envasat, algunes vegades val mes l’envol tori que el que porta a dins.

Tot plegat fa que generem un gran numero de deixalles, que, o be es llencen als abocadors o be es cremen.

Aquets últims generen substancies tòxiques de tota mena que o be surten per la xemeneia en forma entre altres de dioxines ( cancerígenes ) o be queden a les cendres ( compostos de metalls pesats ), terriblement cancerígens també.

Si no som capaços de reduir la quantitat de brossa que llencem, les autoritats tenen que buscar solucions per desfer-se’n de aquest volum ingent de substancies de tota mena.

A qui el que fan es cremar-les, generant fums i escòries, no tic res a dir, els responsables fan el que entenen que han de fer.

Del que em queixo es de la innocència i la cara amb que ens diuen a Mataró que els fums son saníssims i ara a Dosrius que les escòries son innòcues .

No m’agradaria a mi inhalar el pols produït al descarregar els camions ni estar a prop de aquestes escòries tant innocents, cal que digui que trobo raonable aprofitar una pedrera en un lloc apartat de la activitat humana per avocar hi les escòries, amb totes les mesures necessàries per garantir la seguretat, en algun lloc han de estar.

El que no trobo be es que no ens diguin la veritat , no m’agrada que m’enredin,les escòries son molt tòxiques i altament perjudicials per a la salut ,nomes teniu que buscar dades a la xarxa, pro no calen informes , amb el sentit comú en tinc prou.

Tinguem ho en compte perquè a tocar del nucli de can Massuet també tenim altre pedrera que pot anar per el mateix camí.

Desprès aquesta escòria la tornen a vendre per la construcció amagant ho a sota les carreteres. Compte que no acabin a sota els carrers de can canyamars.

Els que vinguin darrera ja s’ho trobaran.

Per cert que ja comencen a protestar.

Video Eco

Vaja feina ¡¡

He vist que els diputats que no fa gaire hem elegit per el congres a Madrid estan encara de vacances de Nadal, ses senyories no les acaben fins el 10 de febrer.

Aprofundint, resulta que tenen una setmana laboral de 3 dies a la setmana ( dimarts, dimecres i dijous ), i nomes treballen tres setmanes al mes.

La quarta fan festa.

També fan festa les setmanes anteriors a la celebració de les eleccions autonòmiques.

Entre una cosa i l’altre les senyories nomes treballen 43 dies en el primer semestre de l’any 2009.

Això els que assisteixen per que amb tants de dies de festa no es d’estranyar que tinguin un elevat absentisme, com podem comprovar en els televisors moltes vegades, on veiem un pobret diputat perifèric fent el discurs amb el hemicicle ben buit.

A mi em sembla que questa gent no ens solucionaran cap problema,val mes que ho tinguem clar, ells estan mes preocupats per altres problemes molt mes importants a l’orient o amb l’escalfament del planeta.

Mentres l’escany el deguin al partit i no als votants faran el que interessa als partits, no pas el que interessa als votants, a veure on trobarien una feina com aquesta.

Nomes l’esforç personal de cada un de nosaltres es el que ens farà sortir del embolic on ens han ficat tots aquets que surten ara per la tele dient que ho fan tot molt be.

Com mes clar ho tinguem, mes aviat ens en sortirem.

Això nomes es per a tots els que no tenim la sort, de tenir un diputat o algú que talli el bacallà, que ens “coloqui” dins en el cercle dels privilegiats que amb poqueta feina cobren un sou segur.

Jo no em refiaria gaire d’aconseguir ajuts i ho fiaria tot al meu esforç personal.

Uns apunts a la visita d'en Pere Aragones

Precedits per una ventada que va tirar a terra arbres centenaris vam rebre dissabte la visita d’en Pere Aragonès i en Jaume Camprecios.

Venien documentats i amb la lliçó repassada, cosa a la que estem poc acostumats i em van semblar persones ben coneixedores del urbanisme.

Van fer una visita per els diferents polígons per comprovar sobre el terreny la situació i les mancances, van mostrar la seva preocupació i comprensió per l’injust de la situació en que ens trobem.

En el col·loqui amb els veïns que van assistir ens van recalcar varies vegades la necessitat de tenir una persona, encara que sigui sense veu, en el seguiment de les obres per estalviar-nos sorpreses al final, també es van comprometre a fer-nos arribar algunes sentencies de processos similars als nostres que pensen que ens poden ser d’utilitat.

No entraré en detalls de la reunió perquè vaig veure que la filmaven i de segur la podrem seguir integrament en algun blog en uns dies.

Destacaria com a fet positiu l’assistència de la gent de la Associació de veïns de can Massuet que ho considero com a una mostra de solidaritat amb la nostra problemàtica, gracies veïns.

Altre fet que em va agradar va ser que tota la visita va estar dedicada a la nostra situació, sense entrar en desqualificacions de ningú, el seu coneixement de la situació els fa comprensius també amb les moltes dificultats que es pot trobar l’equip de govern.

Com a fet negatiu destacaria la poca assistència de gent de la urbanització, es cert que no es va publicitar gaire, els horaris ens els van fer saber poc abans i teníem que recollir les destroces de les fortes ratxes de vent, pro l’esforç de la gent d’esquerra de Dosrius, que amb els pocs mitjans que disposen van aconseguir portar nos unes persones que ens poden ser de molta utilitat, penso que mereixia una millor resposta.

Desprès ens queixem de que ens donen poca informació. Al cap i a la fi el problema el tenim nosaltres, siguem ne conscients que en som els mes interessats.

Espero que la propera visita sigui per ensenyar los lo maco que ens ha quedat tot.

Un diputat a can Canyamars

El proper Dissabte 24 de Gener L’Eduard Garcia ens porta a les antigues escoles de Canyamars  en Pere Aragones i en Jaume Camprecios.

En Pere Aragones es un diputat del parlament de Catalunya i en Jaume Camprecios es un assesor en temes de territori d’esquerra republicana de Catalunya.

L’Eduard Garcia ha fet un gran esforç per aconseguir la visita la qual cosa li agraïm, es una persona que sempre ha tingut un interès per la nostra problemàtica, sempre ha mostrat la seva voluntat d’ajudar i el mes difícil de tot, ha avant posat el interessos  puntuals de partit en be de una solució beneficiosa per els veïns.

Son dos persones que poden tenir un coneixement molt ampli d’urbanisme i lleis i ens poden ser d’utilitat per informar nos i entendre millor el que ens esta passant.

I nosaltres també podem informar-los de la nostra realitat,  dels problemes i neguits  que tenim, que a l’hora de fer lleis no tinguin en el cap unes parcel·les i uns percentatges d’ocupació, si no que tinguin a l’Anna o en Jesús  o en Jordi de Can Canyamars.

Ja se que es tard per avisar, pro Dissabte de 5 i mitja a set de la tarda  , tindrem tot un senyor diputat a Canyamars a la nostra disposició per parlar de “ lo nuestro”, allí ens trobarem.

El president Zapatero obre un blog

Les bones idees sempre son imitades, desprès de l’èxit dels blogs de Dosrius i seguint l’exemple del Obama, el nostre president ha obert un blog.

Em recorda aquelles fotos que ens feien a les escoles als que ja tenim una edat, amb la bata i el mapa de Espanya al darrera.

Mes modern i amb la bola del mon (som la octava potencia mundial) el nostre president ens presenta el seu plan E.

Deu ser que com passa amb el nostre projecte ja ha fet el plan A, el B,C,D i ara ve l' E que serà el definitiu.

Com sempre molt de marketing i no s’enfadin amb mi la bona gent socialista pro a mi m’agrada mes la seva imitació en el Polònia.

Unes mesures que son positives pro que arriben amb mig milió de parats de retard.

El projecte perfecte.

Poques cosses deuen estar tan treballades en el municipi com el projecte de obres de can Canyamars que ens anuncia l’ajuntament  .

Si fem un repàs: es tracta de  un projecte que es va encarregar a un equip de tècnics elegits per la Diputació de Barcelona ( es de suposar que entre els millors ) que van trigar uns quants anys en redactar ho .

Aquest primer projecte es va repassar be, per  veïns i per entesos que li van trobar tot de ays i uys,  motiu per el que  es va fer un segon projecte millorant l’anterior.

Aquest segon projecte que ja contava amb el vist i plau de l’ajuntament i la Generalitat  ha tornat a ser revisat , ara per altre equip tècnic que cobrant un preu molt inferior ho ha fet molt mes econòmic, això si,  conservant la qualitat.

A la vegada aquets  nous tècnics estaven supervisats per altres pagats per la AVV , es a dir que al projecte ara nomes li faltaria la benedicció del mossèn de la parròquia de sant Esteve,de  la qual cosa me’n cuidaré a la que el tingui en les meves mans.

Esperem amb il·lusió aquest nou projecte que ara ja si,  ha de fregar la perfecció .

Can canyamars blanc

Ahir a la nit semblava que la cosa aniria mes forta i ens aixecaríem amb un bon gruix de neu.

Hem ficat les cadenes dins els cotxes i apilat llenya seca a resguard, que aquí a la que plou una mica et quedes sense llum.

Al final la cosa no ha passat de una bona enfarinada en la part més alta que ho ha deixat tot molt maco.

A la nit sembla que vol gelar i ens ho complicarà tot una mica als de dalt de tot.

Diuen que any de neus , any de bens, des de la part de dalt de can Canyamars , desitjar que l’any sigui com augura la meteorologia.