Canyamars potencia mundial

Arriba l’Agost y les ganes de treballar van afluixant, toca descansar i els de Google ja me han dit que el buscador el teniu amb la llengua fora.

Descansar quan estàs de peu es seure o caminar quan estàs parat, descansar es fer coses diferents de les habituals, així que si sou lectors habituals de cancanyamars recomano encoratjada ment que ho deixeu de llegir una temporada i feu altres cosses.

Tenim la sort de viure en un dels millors llocs del mon, cada poble te unes festes majors plenes d’activitats per totes les edats, les Santes de Mataró , la festa major de Canyamars i les de les rodalies, Argentona, sant Vicens de Montalt, Orrius, Cabrera, Llinars, can Massuet, per tot arreu tenim un menú d’activitats preparades.

Tenim la calor i la fresqueta, el mar i la muntanya, nomes ens manca la voluntat i les ganes de passar ho be, la crisi ens pot ajudar a gaudir dels que tenim mes a prop.

Des da la tranquilitat que ens dona als de Canyamars ser una potencia mundial en enduro, descansem i fem el que ens agrada, ja ens tornarem a re trobar mes endavant.

Moltes persones de Canyamars estem orgulloses també de tenir una havanera pròpia, son signes d'altres temps on les cosses eren diferents, la penjo perquè ja en tenia moltes ganes i no trobava el moment ni el motiu, mai es pensaria en Pere Tort quan la va composar que la podrien escoltar des da qualsevol lloc del mon.

Que ho passeu molt be amics i compte amb el foc.

L'arribada del home a la Lluna

En uns llocs celebren els quaranta anys de l’arribada del home a la lluna.

Celebren grans fites per l’ humanitat, grans descobriments, grans avenços en tots els camps del saber .

En altres també celebrem cosses, 40 anys d’especuladors, 40 anys d’injustícies, 40 anys sense solucionar els problemes basics dels ciutadans.

Son sistemes democràtics tots dos, amb algunes diferencies , com la limitació de mandats, per que la gent no faci del servei a la societat una professió, una finalitat o una manera de governar que ho acaba supeditan tot al manteniment de un estatus personal o a la necessitat de uns ingressos.

O de les llistes obertes o el respecte amb que es gasten els diners dels contribuents

Dos democràcies que celebren cosses ben diferents.

En uns lloc per prosperar has de esforçar-te, donar bons serveis , ser creatiu, eficient, treballador. En altres per prosperar has de ser adulador, mentider,trapacer, picaron, calladet, sumis, ignorant.

Segons el predomini de un o altre sistema aixi els anira als ciutadans.

Mentrestant uns pobles pensen en com posar un home a Mart, altres son decorats perfectes de la deixades i la desídia dels governants i a ningú li cau la cara de vergonya.

El Talante a Canyamars

Leo en “el full” de propaganda que edita y reparte el ayuntamiento, dentro del apartado proyectos en marcha (el nuestro también, esta en marcha, aunque sea en marcha atrás, por lo tanto lo incluye), continuando con una tradición de una década ya tiene un apartado fijo dedicado a can Canyamars, en otras ocasiones calificado como el mayor problema del municipio, aquel que se iba a solucionar pronto en anteriores ediciones.

Entre otros párrafos que comentaremos mas adelante, hay uno que destacaría por lo que tiene de mala uva y de ejemplo del talante con el que nos tratan, dice lo siguiente:

Un cop sigui ferm en via administrativa el projecte de reparcel.lacio, l’Ajuntament de Dosrius podrá aixecar la suspensio de llicencies i donar les llicencies d’obres al sector, pero tambe cal dir que s’haura de pagar o fer un aval per la quantitat que el projecte de reparcelacio hagi adjudicat a la parcel-la on es vulguin fer les obres. En concepte d’urbanitzacio.

Es decir que una vez acabado el proyecto de reparcelación y como que la solución va para muy largo, el ayuntamiento podrá (si nos portamos bien) levantar la suspensión de licencias, eso si, el que quiera hacer obras tendrá que pagar o presentar un aval por las cantidades que le asignen en el proyecto, no se fía un pelo de nosotros.

No tiene bastante con poner una nota al margen en el registro que hipoteca la propiedad, no tiene suficiente garantía con la parcela y en caso de construir con la garantía añadida de la vivienda, que les tiene que hacer ingresar el importe del proyecto de obras o hacerles pagar un aval al banco durante vaya usted a saber cuantos años.

Es humillante y vergonzoso para una persona que se quiera arreglar la cocina, que quiera iniciar un negocio o construir una vivienda, después de esperar mas de nueve años, que le obliguen ahora a depositar la fianza de unas obras que no son de su responsabilidad, que son de responsabilidad municipal, que no sabe ni cuando las harán, ni cuanto costaran, ni siquiera sabe si las llegaran a hacer, por la única razón de vivir en un lugar o en otro.

El polígono B lleva en cooperación desde 1984, hay gente esperando que el ayuntamiento les solucione un problema más de 25 años. Se imaginan a alguien pagando un aval desde entonces, es que a nadie se le cae la cara de vergüenza.

Esto que sugiere, que va a continuar el abandono que nos tiene sometido el ayuntamiento hasta el punto en que el valor de las propiedades va a caer tan bajo que no van a cubrir ni los gastos de urbanización ¿

Desconozco el motivo, no se si tiene que ver la procedencia del anterior alcalde o la bulla que le dan las asociaciones de aquí, el caso es que en mi opinión se esta sometiendo a Canyamars a un abandono que mas parece castigo que desidia y en especial a los de la urbanización en la que vivo a un ensañamiento enfermizo y patológico.

Ilustro la entrada con unos fotogramas de “un Canyamars de película” que tanta gracia hace a algunas personas y tanta pena nos da a otras.

ATENCION: De importancia para los propietarios de can Canyamars.

El Tour a tocar de Canyamars

Hem tingut la sort que un esdeveniment esportiu tant mediatic com el “tour de França” passes a tocar de Canyamars, va passar per sant Vicens de Montalt al darrera les muntanyes que compartim , per cert poble també ple d’urbanitzacions i vivendes aïllades, que fa goig de veure.

Coincidint amb la feina vaig anar a mirar ho a Barcelona, realment esdeveniments d’aquesta magnitud son molt beneficiosos econòmicament per la ciutat que els acull, el retorn de les inversions es a molt curt termini, remenen molta gent i es fa molta publicitat.

Pro, i compte que a mi m’agraden aquets xous que trenquen la rutina diària, em sembla que per els altres pobles nomes que porten que despeses i molèsties.

Una mica a altre escala com la Challenger que ens va passar per el poble, realment qui en va treure tot el profit va ser Calella que va rebre la caravana i tot el gasto que es va fer, en altres municipis el que van deixar va ser feina, despeses i molèsties que aquí em sembla que en general les hem rebut amb molt de gust, pro la realitat es la que es.

Be, tornant al Tour, ve precedit per una caravana publicitària per nosaltres una mica estranya ja que son productes mes dirigits al consumidor francès, al darrera van els ciclistes que passen en un vist i no vist, sembla que portin un motor aquesta gent.

Maco també veure com els gendarmes passen per aquí com si les fronteres fossin nomes una ratlla en el mapa.

A Barcelona vaig buscar un lloc bo per fer la foto, es tractava de fer la foto no pas dels esportistes que se la pots fer en qualsevol lloc, si no del pas per aquesta gran ciutat que no es pot fer sovint, sembla ser que vaig coincidir en la elecció del lloc amb la plana major dels fotògrafs professionals , la veritat que vaig passar ho d’allò mes be acompanyat dels de l’Associated press, els de la Vanguardia, el Mundo, la Razon i d’altres agencies, les dos hores de conversa per a mi son com si un aficionat al basquet dines amb l’equip d’en Pau Gassol.

Al final vaig fer el vídeo que penjo , les fotos ja me las passen ells pro, i si amb el terra mullat, amb tanta ratlla blanca agafo una caiguda, que?.

Dos anys de can Canyamars.

Fer un blog dona feina, a vegades no tant el que es escriure la entrada que pots trigar mitja hora en fer la, si no buscar les dades, les fotografies, documentar te, tot això si vols fer ho be es el que costa mes i el que necessita de mes temps.

Vaig començar amb el blog, la veritat, per estalviar-me’n de feina, trobava que algunes coses relacionades amb la urbanització les repetia moltes vegades a diferents persones i vaig pensar que explicant ho una vegada en el blog ja en tindria prou, es una manera efectiva d’arribar a propietaris que no viuen aquí, i pensava que amb informació les postures s’anirien apropant, com així ha estat.

Al ser un mitja que esta obert i a l’abast de tots ha estat d’utilitat per que altra gent que no es de can Canyamars ho miri, primer van ser persones d’altres urbanitzacions que tenen problemàtiques similars les que enviaven mails, mes endavant gent de can Massuet i ara recentment de Dosrius mes relacionades amb el neguit de les escòries.

El poble on vivim com be sabeu te tres nuclis urbans separats físicament, històricament no tenien gaire relació entre ells, els altres blogs del poble i la modesta aportació d’aquest estan iniciant una relació de comunicació i de cohesió, penso jo de molta utilitat per fer nos una idea mes exacta de les problemàtiques que tenim en cada nucli.

Podem gaudir també de blogs de gent que es dedica a la política municipal que ens enriqueixen amb els seus punts de vista diferents , moltes vegades he gaudit de debats interessantíssims en els blogs i de un gran nivell, a la vegada també ens permeten conèixer millor i comunicar nos amb les persones que volen administrar el municipi, ja no son aquella foto penjada cada quatre anys.

També ho haig de dir, son una font de mals entesos, la comunicació en els blogs es incompleta dons no tens a la persona al davant i no saps moltes vegades el to amb que diu les cosses, produint se interpretacions personals per el lector que ja ho mira amb algun prejudici i que no te gaire a veure, el que entenen amb el que es volia dir.

Conflictes sobre tot amb els que manen que no els agrada ni estan acostumats a que les cosses es vaguin explicant d’una manera diferent a la que convé als seus interessos, això de no tenir controlat el que arriba a la gent no els fa gaire gracia.

Aquets últims ja estan derivant cap el descrèdit i la dimonitzacio dels blogaires, ja que majoritàriament estan sent molt crítics amb algunes actuacions municipals, actituds que fan mes necessaris que mai la existència dels blogs, i si be es cert que no tots es fan amb bona fe, la gent es prou madura e intel·ligent per saber si esta llegint el Mundo, el Pais o aqui hay tomate..

Volia aportar algunes dades de la utilització que fem de aquest blog.

Ho vaig començar per el Juliol del 2007, en un any ho van mirar 1.653 persones diferents que van visitar 12.447 pagines.

Podeu comprovar ho a continuació fent doble clic en les gràfiques que proporciona Google.

Un any mes tard ja son 3.308 els usuaris diferents i han mirat 24.219 pagines.

Deu mido si dic una tonteria ( que segur les dic) quanta gent ho sabrà, quina vergonya, espero que ho disculpeu com un fet dins la normalitat de les actuacions humanes.

Comprovo que el treball que es fa te interès i que pot ser es de utilitat per un gran numero de persones, en el futur serà molt mes útil i molt mes interessant si els que esteu al darrera la pantalla agafeu de tan en tan el protagonisme i exposeu el vostre punt de vista o feu aclariments, per sort molts propietaris tenen coneixements en temes molt diversos, aportacions seves farien el blog mes dinàmic mes ric i molt mes útil per tothom.

Los numeros y los primos

Hay gente que lee el futuro en las manos, yo voy a hacer hoy un ejercicio de lectura del futuro leyendo los números, lo aprendí de mi madre que tenia que hacer muchos para llegar a fin de mes.

Se trata de la instalación de la planta de escorias en la cantera de Dosrius.

Resulta que el motivo por el que el propietario de la planta y la cantera esgrime para cambiarse es el elevado alquiler que paga actualmente en las naves que ocupa.

El señor dice que paga actualmente 20.000 € de alquiler donde esta y que si se viene aquí se los ahorra ya que la cantera es suya y no le tiene que pagar nada a nadie.

Veamos, veamos que dicen los números,,,,,, veo un crédito, veo un crédito para pagar el traslado y la construccion de la nueva planta de 1,250.000 euros.

Veo unas cuotas mensuales de 8.000 euros para pagar el préstamo y los intereses durante 25 años.

Veo unos pagos al ayuntamiento en compensaciones de 10.000 euros al mes.

Veo que 10.000+8.000 hacen 18.000, sigo mirando, me limpio las gafas para ver mejor.

Veo que solo se ahorra 2.000 euros, veo que paga el impuesto de sociedades y solo le quedan limpios 1300 euros al mes, en eso se beneficia trasladándose aquí.

¿Para ese beneficio se gastan 1.250.000 euros en una planta nueva ¿¿¿¿¿

Ahora viene la interpretación, que la hago yo.

Esta empresa tiene información, esta bien relacionada, sabe los planes de futuro que se están haciendo en la gestión de los residuos.

Cual es el negocio, el negocio es el espacio para acumular y tratar una gran cantidad de escorias, el negocio es hacerse con todo el pastel para poder poner el precio de recogida, para no tener competencia, para poder presionar, ese es el verdadero negocio, traer las escorias de todas las plantas de incineración que se van a construir en el futuro alrededor de aquí.

Y se construirán cerca de aquí por que en la cantera tienen solucionado el espacio para depositar los millones de kilos de basura y de caca quemada que producirán las nuevas incineradoras creándose un clúster que facilitara su implantación.

De ahí tanto interés, tanto técnico, tanto medico, tanta reunión, tanta atención, porque la apuesta es muy grande.

Ese es el verdadero y fabuloso negocio y no la chorrada del alquiler.

Veamos el convenio que firmaron con el ayuntamiento....... Vaya hombre, que casualidad, ya especifica claramente que las escorias pueden proceder de cualquier planta y como se reparten el pastel.

¿Pero por que ponen la clausula si solo hay una de incineradora, ¿que saben ellos que se callan, que previsores son y que bien detallado esta este punto.

En fin que mi pronostico es que vamos a parecer Montserrat, allí hay una virgen negra en una montaña, aquí vamos a tener una montaña negra y nos vamos a tener que encomendar a la virgen.

Ahora, por fin, ya entiendo por que están tan contentos.