DUOS RIOS

Unes de les activitats que mes m’agraden de les que es fan a Dosrius son les que tracten de temes històrics.

Es com seure i fer un viatge a un passat que encara te trossos vius en el municipi.
De totes, amb la que ho passo mes be es amb la xerrada que es fa a Canyamars per la festa major i que organitza la Germandat.

I l’altre, que es fa mes d’esperar, es el recull que fan la Neus Alsina i la Mª Angels Jubany a la revista Duos Rios.

Quina sort que tenim de tenir a la Neus i a la Mª Angels i quin acte mes xulo el del passat Diumenge a l’hort del rector de Dosrius.

Es d’aquells actes on els sentits reben per tot arreu sensacions agradables.

Varem tenir el privilegi i el plaer d’escoltar a la Lina Casanovas una poetessa de 90 anys que esta radiant.

Diuen que una imatge val mes que mil paraules pro en aquesta ocasió no es així.

Gaudiu, gaudiu.

Jo vaig triar la meva sort
I vaig viure al camp fou l’escollida:
Volia un mas, volia un hort
volia un poblet que fos el port
on amarrar la nostra vida

Volia viure bosc endins
els dies clars i els de tempesta
voltat d’alzines i de pins
enllà de les prades i els camins
grogs d’argelagues i ginesta

Mirar els plugims sobre una vall
que fos lluny com de joguina,
i cada dia un enfilall
de gotes d’or i de cristall
en cada fil de teranyina

Tastar els raïms de la tardor,
el préssec grog que ja madura,
i les cireres de pastor,
i aquell arrop que era millor
que la mes bonica confitura.

Tenir un Peret que fos un gat:
Un Tom amb ulls de lluna plena,
I aquella Nelly que he plorat,
com si d’un fill s’agüés tractat,

i moltes flors de tota mena
per sant Josep, de com sentir
dir-nos “bon dia”, l’oreneta,
no tenir temps per presumir,
i a poc a poc deixar fugir
la meva espurna de poeta

i fou així com comença
la mes idíl·lica vivència
que tot sovint vull recordar,
perquè no deixa d’estimar
aquella insòlita experiència:

Viure l’hivern de fred captius,
la primavera molt florida
de rossinyols cantant als nius .....
i fou el poble de Dosrius,
que estimaré tota la vida !

Un poble dolç com un petó,
amb una gent de bona traça
que de la bota del racó
te’n donaran tot un bidó
si els demanes una tassa

Com me l’estimo aquesta gent!
ells no sabran mai de la vida
que els porto sempre al pensament:
son el passat del meu present
i es un passat que no s’oblida!

Vida a muntanya, quants records
fan estremir la meva entranya
mentre els conservo com tresors!
i cor endins ploro pels morts
que s’han quedat a la muntanya

Lina Casanovas
Un punt de mel


La meva enhorabona als organitzadors.

recull de premsa

Per els que vulgueu aprofundir en la llei de millora de les urbanitzacions, adjunto un enllaç a un resum de premsa on podeu ampliar la informació.

Per els que encara penseu que ens toca pagar molt observeu com els càlculs que es fan per una urbanització de les característiques de la nostra van en la banda de entre 30.000 i 50.000 € per parcel·la.

Ara que si triguem massa mai se sap el que acabarem pagant.

Desitjo que sigui interessant, com veieu la cambra de parcelistes esta fent un seguiment molt proper de tot el desenvolupament de la llei.
Una gran tasca la de aquesta gent.

Aquí teniu l’enllaç

Impugnacio dels presupostos municipals

En el 2002 la associació de propietaris de can Canyamars ja va impugnar els pressupostos municipals per que no tenien cap partida per can Canyamars.


Deu mido com ha passat el temps, la de feina que ha donat tot això.

Aquí teniu el document.


De les hores les administracions ja porten gastats aquí del ordre dels 500.000 € i tenim tot el enrenou ben clar i la feina enllestida.


He taxat algunes dades perquè mai saps qui ho mirarà.

El que penso de la crisi

Es un fenomen prou estudiat que la riquesa de les nacions te molt a veure amb els seus governants.

No costa gaire d’entendre que en els països on la gent per viure be te que estar preparada, on per guanyar diners es te que ser eficaç o eficient , amable amb els seus clients i tenir-los contents, en les societats on estimulen el sentit crític i la creativitat la gent viu millor i te mes recursos.

Per altre banda en els països on per viure millor la gent te que ser obedient, calladet i pilotilla del que mana que es qui reparteix els càrrecs, els monopolis i les prebendes arriben al punt de no tenir ni els mínims per pogué viure tots.

En molts dels nostres pobles hem anat veient com desapareixien les fabriques passant a ser els ajuntaments les empreses que mes treballadors tenen.

Veiem sovint com càrrecs de les administracions encarregats de fixar les tarifes formen part també del consell d'aministracio de empreses monopolístiques.

Hem passat de ser un poble d’emprenedors generadors de riquesa a ser un poble on les grans fortunes es fan tenint una bona relació amb un alcalde i el president d’una caixa.

Penso jo que es això i no el preu del petroli el que ens esta portant a ser una societat cada vegada mes empobrida.
Una societat on per viure, cada vegada necessitem treballar mes hores.

Altres països amb el petroli al mateix preu continuaran creixent i creant riquesa i serveis per els seus ciutadans.

Qualsevol persona que perdi la feina ara no dubtaria si establir-se per el seu compte o col·locar se en una administració.

Es bon exemple també del camí que portem, que arribem al punt en que un ajuntament, que no deixa de ser una empresa de serveis, ja no faci ni l’esforç de contestar a les demandes dels seus clients o ciutadans.

Això es sintomatic que la crisi que patim anirà per llarg.

El que necessitem es un canvi de mentalitat , una mentalitat de servei, d’esforç.


Podeu continuar llegint mes avall.

No saben, no contestan

Ja fa mes de un any que es va aprovar el projecte d’urbanització.

El projecte es una cosa que te la seva complicació i per la gent que no som del ofici es una cosa molt complicada.

Així i tot la gent ho va mirar amb atenció i 30 persones van fer al·legacions, un numero important tenint en compte que es mes del 10% de les parcel·les edificades.

Fer les al·legacions suposa un esforç considerable dons tens que mirar amb molta atenció un projecte molt voluminós i fer el corresponent escrit al ajuntament exposant d’una manera entenedora els teus arguments.

Si el que fa les al·legacions es una associació hem de afegir les corresponents reunions i discussions fins arribar a un acord vàlid per la majoria.

En resum que es una feinada molt important amb l’esperança que tingui algun resultat.

Per la persona que fa el pas es una cosa molt important.

El conveni firmat per el ajuntament, la Diputació i la empresa redactora del projecte ja contempla resoldre les al·legacions, es a dir que en el pressupost ja esta inclosa aquesta partida.

Bueno dons un any mes tard aquesta trentena persones o entitats encara estem esperant que els responsables de l’excel·lentíssim ajuntament de Dosrius ens donin alguna mena de contesta.

La decisió de no contestar es política.

Una oportunitat per explicar el que es fa i per que es fa a la gent que ha mostrat un interès per les cosses que passen en el poble.
Una oportunitat per fer saber a la gent que es un projecte ben fet i que les cosses es fan per un motiu raonable i lògic .
Una bona oportunitat per que la gent agafi confiança en les cosses que fa el equip de govern, que les fa amb transparència , que no te res a amagar, que te les cosses clares.

No contestant el que aconsegueixen es tot el contrari, gent indignada i gent que desconfia de que les cosses es facin per el be dels veïns i propietaris de l’urbanitzacio.
No contestant el que es fa es alimentar i fer mes grans els fantasmes, els recels i donar arguments als que volen fer creure que aquí hi ha marro i gat amagat.

No contestant tens la impressió que els importem ben poc nosaltres o la nostre opinió.

A la gent que va anar a dormir tard, a la gent que es va treure hores de la família i dels amics, a la gent que es va preocupar de mirar i exposar el que segons ells no era correcte , a la gent que va fer el que creien que tenien que fer.

Gracies.

Avantprojecte de llei de millora de les urbanitzacions

En Jordi Fort en un comentari pregunta per el projecte de llei de millora de les urbanitzacions.

Ja fa uns anys que seguim amb atenció el desenvolupament de aquest projecte de llei.

La raó principal es que es parlava de una llei similar a la “ llei de barris” on la administració catalana fica uns diners anualment per millorar els equipaments i les infraestructures dels barris agraciats.

Pensàvem que pot ser era millor esperar a l’aprovació d’aquesta llei no fos cas que una vegada fet l’esforç econòmic en la nostra, uns anys mes tard les administracions donessin importants ajuts econòmics i nosaltres féssim el préssec.

Fins i tot al saber que es preparava un pla pilot amb deu urbanitzacions l’ajuntament en data 29/12/06 va enviar una carta al conseller Joaquim Nadal i altre al Sr. Celestino Corbacho demanant entrar en aquest pla pilot.
( En la ultima entrega als socis tenien les cartas )

Al anar tenint coneixement del redactat de la llei varem observar que la cosa aniria si fa o no fa com ho estem fent aquí.

Per el que diuen els tècnics i els entesos sembla ser que la dificultat mes important a l’hora de arreglar els dèficits de les urbanitzacions no es tant l’econòmic si no que la dificultat major es que els veïns aconsegueixin ficar-se d’acord.

Així el que fa la llei es facilitar el procés, pro sempre amb totes les despeses a càrrec dels propietaris.

Es a dir.
Els ajuts consistirien basicament en:

L’institut català del sol (Incasol) deixa als ajuntaments uns diners ( del ordre dels 300.000 € ) per fer un projecte d’urbanització i altre de reparcel·lació.

L’altre ajut es que l’Incasol avança o avala els diners de les obres als ajuntaments per facilitar i acelerar ne la execució .

I l’altre ajut important es per les persones majors de 65 anys amb ingressos reduïts i que tinguin la seva residencia habitual en l’urbanitzacio.
L’ajut consistiria en una càrrega sobre la propietat de manera que el propietari no tingui que pagar les quotes d’urbanització, pro els hereus o els compradors posteriors tindran de fer sen càrrec de la carga i les despeses.

Totes les despeses de gestió i urbanització van a càrrec dels propietaris.

Altre faceta preocupant a destacar es que la llei permet la reducció del tamany o la extinció de la urbanització donat el cas de no poguer solucionar els problemes.

Això es el que puc explicar.

Si algú vol alguna ampliació de d’informació o afegir alguna cosa interesant ho podeu fer en els comentaris i aixi serveix per tothom.

Aquí teniu un enllaç al redactat del avantprojecte.

Segons els mitjans de comunicació, aquesta llei afecta a 2.300 urbanitzacions amb 330.000 parcel·les y 625.000 persones que tenen fixada la seva residencia.

Com veieu les magnituds del problema fan que les administracions tinguin que agafar ho a poc a poc.

Per nosaltres son molt importants les dues ultimes línees d’ajut sobre tot les que fan referència a allargar els plaços de pagament.

Esperem que els responsables del nostre ajuntament aconsegueixin per nosaltres com a mínim el mateix que aconsegueixin els altres ajuntaments afectats.

En la meva opinió els ajuts a les persones majors de 65 anys es tindria que ampliar a altres col·lectius , penso que sobretot parelles joves amb fills son candidats a tenir moltes dificultats per fer front a unes despeses d’urbanització inesperades.

Trobo que els ajuts es tenen que estendre a tots els col·lectius que ho necessitin i es aquí on necessitem la solidaritat de la resta del municipi.

Penso que es molt necessari el diàleg, la col·laboració i la confiança amb l’equip de govern tant de les associacions com de les persones afectades i que a poc que i posem tots bona voluntat els problemes que surtin es poden anar solucionant.