Es un fenomen prou estudiat que la riquesa de les nacions te molt a veure amb els seus governants.
No costa gaire d’entendre que en els països on la gent per viure be te que estar preparada, on per guanyar diners es te que ser eficaç o eficient , amable amb els seus clients i tenir-los contents, en les societats on estimulen el sentit crític i la creativitat la gent viu millor i te mes recursos.
Per altre banda en els països on per viure millor la gent te que ser obedient, calladet i pilotilla del que mana que es qui reparteix els càrrecs, els monopolis i les prebendes arriben al punt de no tenir ni els mínims per pogué viure tots.
En molts dels nostres pobles hem anat veient com desapareixien les fabriques passant a ser els ajuntaments les empreses que mes treballadors tenen.
Veiem sovint com càrrecs de les administracions encarregats de fixar les tarifes formen part també del consell d'aministracio de empreses monopolístiques.
Hem passat de ser un poble d’emprenedors generadors de riquesa a ser un poble on les grans fortunes es fan tenint una bona relació amb un alcalde i el president d’una caixa.
Penso jo que es això i no el preu del petroli el que ens esta portant a ser una societat cada vegada mes empobrida.
Una societat on per viure, cada vegada necessitem treballar mes hores.
Altres països amb el petroli al mateix preu continuaran creixent i creant riquesa i serveis per els seus ciutadans.
Qualsevol persona que perdi la feina ara no dubtaria si establir-se per el seu compte o col·locar se en una administració.
Es bon exemple també del camí que portem, que arribem al punt en que un ajuntament, que no deixa de ser una empresa de serveis, ja no faci ni l’esforç de contestar a les demandes dels seus clients o ciutadans.
Això es sintomatic que la crisi que patim anirà per llarg.
El que necessitem es un canvi de mentalitat , una mentalitat de servei, d’esforç.
Podeu continuar llegint mes avall.
jocs florals
