jocs florals

jocs florals

dijous, 30 d’abril del 2009

130 assemblea de la germandat de Canyamars


Diumenge podem gaudir de la 130 assemblea de la germandat de Canyamars, associació d’auto ajuda que perdura en els nostres temps.

Els seus germans i de fa poc, germanes , segur que estaran contents de la vostra assistència.

Tradicionalment es celebra a can Galceran .

dimarts, 28 d’abril del 2009

Concert de sant Jordi a Dosrius


Molt agradable el concert de Sant Jordi de Diumenge passat a l’església de Dosrius, la Sandra Bellver i la Cristina Masferrer ens van regalar un concert de piano a quatre mans acompanyat de narracions a càrrec de Anna Mataro.

Amb l’església plena de públic ens van obsequiar amb un concert per a mi excel·lent d’una qualitat que no t’esperaries trobar-la en un poble petit.




La Cristina Masferrer és veïna nostra de l’urbanitzacio, em sembla que en el futur en sentirem parlar més vegades d’ella.

Enhorabona als pares, a la regidoria de cultura organitzadora del acte i felicitacions a les artistes que amb el seu esforç ho fan possible.

dijous, 23 d’abril del 2009

No tots son iguals

L’ajuntament del Papiol ha guanyat un recurs contenciós administratiu on es oposava a una modificació urbanística que autoritzava als propietaris de la pedrera Berta a abocar hi escòries.

L’ajuntament es oposava per la seva ubicació en un espai d’interès natural, per la possible contaminació dels aqüífers i per que entenent que son necessaris abocadors finalistes ,prèviament existeixen unes altres mesures de foment de la recollida, reciclatge i minimització dels residus que no s’estan duent a terme.

L’ajuntament de uns 4000 habitants ha fet un gran esforç per aconseguir aturar aquesta activitat.

Altre ajuntament, el de Dosrius que esta a tocar dels 5000 habitants per el contrari en un cas idèntic  va de la ma amb l’empresa i ho declara d’interès públic.

Es mes espavilat el nostre alcalde?, tenim la protecció de sant Llop i aquí no es contaminaran els aqüífers?.som mes resistents a les enfermetats els de Dosrius que els del Papiol?, no te cap interès natural l’espai d’aquí?.

 

Com veieu les coses es poden fer de diferents maneres, totes elles respectables.

En la manera de fer les es molt important qui esta al cap davant del ajuntament i com es gestionen els assumptes.

Cada alcalde te unes prioritats.


Per legir

El Papiol denuncia la pedrera

La pedrera Berta nomes es podrà omplir amb materials inertes

Reaccions grups ecologistes.

El consistori del Papiol

El consistori de Dosrius 


dimarts, 14 d’abril del 2009

Canyamars des da la Diagonal

Durant milers d’anys els boscos del que fins avui formaven  el parc del corredor han estat sotmesos a l’activitat dels seus veins, això ha anat conformant uns paratges únics on el principal protagonista ha estat la natura i la gent dels voltants.

La gent de Canyamars pujava anualment i cada grupet feia una foguera per fer la carn, fins fa poc, aquets dies de setmana santa estava ple de gent jove que feia acampada, possibilitant un oci alternatiu al de anar a agafar la mona en una discoteca.

A finals dels 80 es va declarar parc, que es una qualificació urbanística que impedeix la construcció d’habitatges i poca cosa  mes.

Amb la declaració de parc es va fer mes pressent  la Diputació de Barcelona que poquet a poquet ha anat col·locant hi gent i lletreros.

Al principi es va limitar a ficar alguna multa als poquets motoristes que enxampaven fent trial, mes tard van començar a prohibir cosses, prohibida la acampada, prohibit fer hi foc, tot el que feia el jovent, prohibit, ja estan buscant motius per prohibir les bicicletes fora pistes, tot prohibit, amb l’excusa que fan malbé la natura, erigint-se en gurus de la conservació del espai natural.

Avui a ningú se li passaria per el cap de fer un dolmen com el de cal Arenes, incompliria una pila de lleis i reglaments, l’empaperarien.

Tot ha anat be, fins que La Caixa va agafar diners de la seva obra social, per rentar la mala imatge que arrossega de tant sagnar amb comissions de tota mena als joves atrapats amb hipoteques de per vida y, que millor imatge que la de protectors de la natura, tant de moda. 


Va ser donar-los diners i començar una orgia de tallar arbres,obrir camins amb excavadores,  deixar llaunes, pots i branques seques per tot arreu, be els tenen que gastar,i es que no donen a l’abast, la Caixa, per ajudar als pobres no te diners, pro per urbanitzar i desgraciar la natura, a capaços.

Una vegada arrasats els espais ,els han de replantar, ara per exemple han obert una gran superfície, abans ocupada per herbes petaneres i ho estan sembrant amb gespa tota uniforme, molt mona a dalt el santuari, han de deixar ho ben maco per fer les fotos de la publicitat de la Caixa i ensenyar ho a les autoritats que podran dormir tranqui-les pensant que també fan cosses bones, semblarà un camp de golf, tot molt maco i molt cuidat.


Desprès de la foto, l’estiu la deixarà feta palla, pro res, que sobren els calers i la replanten les vegades que calgui, així fins i tot podran prohibir que la gent i jugui a pilota.

De bó, que han recuperat algunes fonts,  els lavabos del santuari, la torre de vigilància nova, l’arranjament  de Can Bosc i el santuari  penso que fins i tot ens incrementarà el valor de les propietats amb aquest parc tant treballat a tocar de casa.

Al final acabarà sent això, un parc enorme,urbanitzat, molt maco , amb helicòpters i tot, pro compte que al que La Caixa trobi altre obra social de moda , o manquin els diners, o un  científic angles de prestigi tregui un llibre amb altres teories, el manteniment de la gespa, de les herbes i els boscos ho tornarà a fer la natura i ho farà a la seva manera, amb els seus equilibris, qüestió d’anys perquè acabi sent tal i com era abans que arribessin aquets moderns bàrbars, jo cada vegada que els veig per l’alzina de can Ferrerons amb les serres ja tremolo, que ja han fet alguna actuacio.

Sap greu veure que els diners, en la situació actual,  que ara fan tanta falta a moltes famílies els enterren en  desgraciar boscos i paratges que l’únic que necessiten es que els deixin fer la seva en pau i tranquil·litat.

I es que el mon es veu diferent des da una torre a la Diagonal, ha passat sempre, Maria Antonieta en altre torre ja aconsellava als pobres morts de gana  S'ils n'ont plus de pain, qu'ils de mangent la brioche".


dijous, 9 d’abril del 2009

Escòries a Dosrius NO

En el blog dels veïns de Canyamars en Jose Luis ens posa un enllaç a una noticia que te a veure amb les escòries que es volen tractar a Dosrius.

Al mirar-la, veig en Vilaweb altre noticia relacionada amb l’anterior, on els  promotors ja diuen que per abaratir costos de transport i deixar de pagar el lloguer de la nau que ocupen actualment, venen a tractar les escòries de les incineradores de brosa a tocar del nucli urbà de Dosrius.

Per facilitar els tràmits es repartiran l’estalvi amb l’ajuntament de Dosrius que no ha perdut un minut en declarar ho bé d’interè$  públic.

Jo penso que son activitats que no son beneficioses per la imatge del poble, que son activitats que hipotequen l’ instal·lació  futura d’altres que necessiten d’un bé cada dia mes escàs com son les relacionades amb el lleure, la natura l’ecologisme i la salut.

A banda de la toxicitat de les cendres i les pols que venen amb les escòries, aquestes son   intrínsicament sospitoses i  dubto que  fos el que desitjaba cap de les persones que viuen a Dosrius per ells o per  els seus fills.

No deixa de ser un pas de gegant en la direcció de convertir-nos en l’habitació dels trastos i les andròmines de Mataró.

Be, aquesta hipoteca per tots, se la remenen nomes  entre quatre que ja portaven temps lligant l’operació.

La resta del poble, res, a callar i pagar, ni els partits, ni les associacions, ni el mossèn han estat consultats ni escoltats, no tenen res a dir, que encara demanarien alguna mesura correctora i això vol dir menys diners a repartir.

Amb el mateix criteri d’estalviar diners a l’empresa i amb les mateixes maneres, vist que els promotors tenen tants bons contactes i poder econòmic el següent pas ¿quin serà.

Enterrar les escòries i les cendres  que les acompanyen en la pedrera i repartir se la diferencia de costos amb la Generalitat?.

No pagar la seguretat social dels treballadors i repartir se els diners amb l’inspector ¿?.

 Apuntar mes escòries del compte i repartir ho amb els de la incineradora??, vist con fan funcionar el sistema aquest grupet qualsevol cosa es possible, fins i tot que ho declarin d’interès cultural i els desgravi dels impostos.

Hem de traçar una ratlla.

Perquè, innocent , pregunto¿? Pagarem menys  taxa d’escombreries  al tenir aquestes un cost de tractament mes baix, (be que la pujen a l'inversa) aquesta possibilitat em sembla que no la contemplen, ni els promotors ni l’ajuntament, ja que llavors l’activitat no tindria tant d’interès públic.



Foto de la nau que cediran a la brigada municipal on es pot comprovar que esta feta per un prestigiós gabinet d’arquitectes , que te  llicencia d’obres, de primera ocupació, prevenció de riscos  i tots els permisos en regla, al terra podem veure unes mostres de les escòries inoques que gaudiran cada dia els operaris de la citada brigada.


Aquesta foto es la del progrés, del progrés de la destrucció del patrimoni natural, del progrés de la  brutícia, de les escòries, del progrés d’una maneres de fer les cosses, del progrés que algunes persones considerem equivocat.

Salut.

dijous, 2 d’abril del 2009

L'interes public

El tractament del tema de les escòries o esco grava en la pedrera de can Busque per part de l’equip de govern es un d’aquells que fan enfadar a la gent.

M’explicaré.

La manera de administrar la informació i el tractament que es fa penso jo es nefasta.

En primer lloc: el tractament inicial dient que "les compensacions econòmiques són pels presumptes inconvenients que pugui ocasionar l'activitat principalment per la major circulació de vehicles a la nostra carretera".

De ser cert el qui tindria que rebre la compensació és la Generalitat que és qui acabarà pagant una nova rotonda per els camions i qui té que fer el manteniment de la via.

A la que va la gent a queixar-se l'ajuntament els expliquen que seran uns poquets camions, llavors si no són els camions ?quins son aquests presumptes inconvenients que ens fan beneficiaris de tan important suma de diners.

Desprès diu: que "durant molts anys ha estat ubicada davant del hospital de Mataró",, com si fos una activitat saludable, pro no diu que va sortir d’allà a requeriment del ajuntament per les queixes dels veïns.

Més endavant diu l’ajuntament que”l’activitat es tracta de la recuperació d'un àrid provinent de les escòries de la incineradora que hi ha a Mataró”, si diem que el que porten són les escòries de la incineradora de brossa de Mataró esta més clar i ho entén millor tothom, sembla que faci por de dir ho.

Ocultant també que en el conveni diu provinents de qualsevol incineradora, es a dir que poden abocar hi la porqueria cremada ( ells diuen’ àrids ) de qualsevol lloc.

Al llarg de la evolució els humans hem desenvolupat sentits que ens fan reaccionar d'una manera automàtica als agents externs, això ens ha permès sobreviure, digueu-li intuïció, digueu-li sentit comú, el cas es que la afirmació que fa l’ajuntament .

“Aquesta activitat es totalment innòcua i no genera cap contaminació ni al medi ambient ni als aqüífers.”

Per molts d’estudis que portin ,el sentit comú ens diu “ quedatelas tu y lo mas lejos de mi casa que puedas”.

De ser tan evident la innocuïtat és innecessari l’aclariment, no es va pas dient que faran un forn de pa o una peixateria totalment innocu que no contamina l’aqüífer.

La nota de premsa aclareix que "la construcció per exercir l’activitat és senzilla, només per guardar les maquines", deixant ben clar que l’activitat es desenvoluparà a cel obert, les escòries s’apilaran a la intempèrie, si plou l’aigua que les renti ? on anirà, i la pols que es produeix en les manipulacions dels àrids ? on aniran ?, això s’acumularà i s’escampara durant el mig segle que dura la concessió.

I clar quantes mes porqueries cremades i avoquin millor que paguen a tant la tona.

Tot això l’ajuntament ho valora molt positivament, tant que la requalificació dels terrenys que ara són zona forestal de vegetació lliure que és al que es compromet en el conveni signat ho fa declarant ho ¡¡¡ de interès públic.

Ja em direu a quin public li interessa el trasllat de l’activitat d'on es ara si no es als que s’estalviaran el lloguer.

Aquí és on a més d'un li cauen per terra, no i ha dret que per que una societat mercantil s’estalviï uns centenars de milers d’euros en lloguers ens expliquin sopars de duro i ho declaren d’interès públic i endreçar els carrers de can Canyamars, un problema que afecta a un terç del poble, a centenars de persones, que fa anys no poden ni construir, ho declaren privat ¡¡, passen els anys i les legislatures sense que veiem el fi, no em dieu que no en tenim de motius per estar agra viats i emprenyats.

Com deia aquell mallorquí “ ¡¡ esto es el colmo!!”.

Documents per consultar:

La nota de premsa del ajuntament:

El conveni en la pagina de veïns de Canyamars:

La contesta a la instancia de Esquerra republicana:

Els propietaris ja ho diuen ben  clar que l'unic motiu es l'economic.