Indignats de Dosrius, home de l'any a Time

La revista Time ha dedicat la portada de la seva persona del any al tots els  indignats, un fenomen que ha recorregut els carrers i les places de tot el mon, va començar per la lluita contra els dictadors i sàtrapes de tota mena, passant desprès per les democràcies europees fins arribar a NY i d'alli als Estats Units.

Un moviment civic i pacífic, punt de partida  d'una nova forma de fer política, es veu ara reconegut en una de les revistes mes influents del mon, una lliçó als que intentaven desqualificar los o denigrar ho.

A Dosrius hem participat activament d'aquestes protestes, aquí ha estat la impresentable actuació municipal la destinatària, esperem que hagin estat  llavor de canvis importants en la manera d'actuar dels nostres politics, esperem també que entenguin que la gent està farta ja de moltes cosses i així no tingui que sortir al carrer a reclamar respostes als seus problemes, qui no entengui que les coses no son com abans acabarà en un armari amb boletes antiarnes .

Indignats de Dosrius, Felicitacions.

Estatealoqueestas

Por si algún lector dedica demasiado tiempo a cosas que no debe, este vídeo le puede ayudar.

Indignats de Dosrius. Acció de Protesta

Tenim un ampli i divers grup de persones a Dosrius molt fartes de la situació en que vivim, el cas es que arribem a situacions que no tenen nom, des da la solució a la problemàtica nostra amb la gent tenint que destinar el seu temps lliure per reparar els abandonats carrers mentrestant el nostre alcalde se'n va a solucionar els problemes de la comarca o de la província, fent se el suec, desprès d’anar dient durant anys que era el problema mes gros que tenia el poble, una vegada arriba el moment del procés que demana la seva dedicació i atenció, ho deixa en un racó florint-se, m'entres el veiem per els mitjans arreglant el mon.

La gota que ompli el got va estar en l'últim ple on es va aprovar destinar els diners que havíem rebut de la Generalitat procedents de la llei de urbanitzacions amb la finalitat de acabar el tràmits que permet donar les llicencies i solucionar la nostra problemàtica, s'els gasten ara en pagar rebuts de la llum que tenien pendents de feia anys.

L'estat de les piscines municipals algunes que no van per que tenen pendent ja fa mesos de reparar la bomba d'aigua, arribat l'estiu no en funciona cap, cosa que mai havia passat.

L'estat del camp de futbol de Dosrius on els nens tenen que jugar en unes condicions impensables en altres pobles de la comarca, en un camp abonyegat, ple de pedres o porqueries dels gossos, amb uns vestuaris que fan pena, i que han d'anar freqüent ment a buscar la pilota a la riera amb bestioles rondant que viuen de la porqueria.

Amb tot la de problemes que tenim enquistats que mai es solucionen, la primera mesura que prenen els nostres regidors es la de apujar la ja generosa despesa que teníem en càrrecs públics en un 43 %, passant de costar 700.000 euros a 1.000.000 d'euros al llarg de la legislatura.

En el mateix ple van buidar de contingut el ple municipal, traspassant gairebé totes les seves atribucions a la junta de govern formada per un reduït grup de regidors.

La manca d'efectius policials, la recollida de la brossa, els carrers de can Massuet que van camí dels nostres,el retard injustificat de la segona escola, per tot això no tenen diners, ni capacitat.

En tots els cassos l’únic que es fa es demagògia i marejar la perdiu, fent impossible el diàleg seriós.

A l'endemà del primer ple dos excel•lents treballadors del ajuntament van ser acomiadats, i la resta comenten amenaces si fan alguna manifestació de solidaritat, els motius, tres pagines senceres per justificar el que no es mes que desfer se d’unes persones per que quadrin els números amb l’ampliació de la despesa que va a les seves comptes corrents.

Tot això fet per un govern democràtic al que ningú li treu la legitimitat, es amb la mateixa legitimitat que reconeix la constitució als ciutadans per reunir se i manifestar se pacíficament que volen mostrar el malestar efectuant una sèrie d'accions cíviques i pacifiques.

Sota el nom de INDIGNATS DOSRIUS es pleguen les persones que estan fartes del actual estat de les cosses en el nostre municipi.

Amb la intenció de mostrar aquesta indignació el col•lectiu CONVOCA UNA MARXA EL PROPER DIUMENGE DIA 10 A LES 12 DEL MIGDIA, el punt de concentració es al aparcament del mercat a prop de la rotonda del Vitchi, creuarà el mercat fins a la plaça del Comú on es llegirà un manifest.

INDIGNATS DE DOSRIUS, PASSA-HO, FES HO SABER ALS TEUS CONTACTES.

Mediterràniament

Una de les cosses maques d'aquets dies que estem vivint es veure com seguint  una tradició tant arrelada a la mediterrània la gent fa reunions i  parlaments a les places, no gaire diferent de com feien els grecs fa uns milers d'anys i que va ser origen de la nostra civilització.

De tant en tant podem escoltar a persones d'un cert nivell intel·lectual, fa uns dies vaig pòquer escoltar a la plaça de Santa Maria de Mataró a tot un catedràtic de la Pompeu,  em va agradar el seu discurs tot i que alineat amb una ideologia molt concreta es un gran orador i diu veritats molt punyents.

Ara el que mes m'agrada es que s'ompli la plaça de gent que l'escolta i el comportament tant cívic dels assistents, persones  de totes les edats no es va sentir una mosca en tot el seu parlament.

Aquets fets son la normalitat diària del moviment, que no surt als diaris i qui nomes te una font d'informació es forma una opinió a vegades equivocada.

Incident a Can Sus.

Sobre l'incident als voltants de Can Sus de fa uns dies, el que conec  es que un agent de la policia local va veure dues persones sospitoses en un vehicle BMW i al anar a identificar los, un d'ells molt corpulent el va immobilitzar d'una manera molt professional, donant se a la fuga, pel que sembla eren estrangers i  la matricula del vehicle la duien doblegada, fet per el que tampoc se'ls va poder identificar.

Es molt estrany que gent d'aquesta " preparació" estigues rondant per allí, el que esta segur es que no buscaven una parcel·la, no hem de preocupar nos,  el que cal es que estem atents i comuniquem a els cossos de seguretat qualsevol cosa sospitosa que veiem.

Mai pensi ningú que cap agent es molestarà per que el truquem i els diem el que ens preocupa, ni que ens posarem en cap  lio per comunicar un fet sospitós, es mes aviat al contrari ja que de no fer ho donem impunitat i facilitem la feina d'aquets individus que poden fer molt de mal.

Per altre banda amb el fet veus la precarietat amb la que tenim treballant als nostres municipals, agents que van amb l'única defensa d'una porra i la seva professionalitat, patrullant sols i no dono mes dades.

El cas es que una vegada mes es fa evident l'existència d'una política dissenyada a la  utilització abundant  dels  recursos comuns  per crear  clientelismes i dependencies que facin  guanyar eleccions a un grup instal·lat,  escatimant los del que es la prestació dels serveis basics, això vistes les passades eleccions sembla que es el que agrada a una part important dels nostres con vilatans, hem de respectar ho, però som molts mes els que  no ho compartim i ningú ens te que marcar o tractar com a diferents o no normals per exposar ho i molt menys per el que ha de ser l'alcalde de tots.

El mateix sistema que el fa gaudir a ell de les avantatges dels seus càrrecs i privilegis  es el que ens dona a la resta la llibertat d'expressió, alguns la exercim plenament, ell i els seus consellers han d'aprendre també a respectar ho, ja han comprovat que no els fa cap mal.

Un interessant reportatge.

Com tots sabem el dia 13 de Setembre els nostres veïns d' Arenys de Munt  van celebrar la primera consulta per d'independència , he trobat a la xarxa el vídeo que penjo a continuació que considero molt interessant i al que m'agradaria donar la màxima difusio ja que entenc que fa un tractament molt correcte.

SPAIN'S SECRET CONFLICT from CanCanyamars on Vimeo.

Can Canyamars, debate de candidatos.

Si, parece mentira pero en el debate de candidatos del Sábado día 7 todavía tenemos que preguntar a los candidatos cual es su propuesta para solucionar la problemática de can Canyamars.

A alguno de ellos no solo no le cae la cara de vergüenza después de haber prometido en anteriores consultas que tenia la solución definitiva.

Ahora dice que la solución no ha de ser un problema para los vecinos, dice que la solución pasa por que los vecinos paguen las obras, pero que si las paga los va a poner en dificultades económicas, plantea un circulo vicioso del que no sale para no tener que dar la cara ni aportar ninguna propuesta, el actual alcalde que lleva doce años de promesas a los vecinos, a la pregunta ?que haría, en vez de dar soluciones como hacen los demás y algunas son muy sensatas, lo que hace es poner problemas para desviar la atención de su nefasta gestión en estos últimos cuatro años, no es de extrañar que estemos como estamos.

En dificultades económicas y graves ya nos tiene al no poder vender ni pedir una hipoteca por haber puesto una nota al margen en cada parcela en el registro de la propiedad diciendo que iniciaba un proyecto de reparcelación y luego dejándolo todo a medias después de haberlo pagado tres veces.

En dificultades ya nos pone cuando hay que comprar vehículos todoterreno para llegar a casa, o instalar bombas para que nos llegue el agua con alguna presión, el coste de las obras lo pagamos a diario en desperfectos e incomodidades, articule un mecanismo como el que ha hecho en el ayuntamiento, unas obras que se amortizan en 25 años se pueden financiar también a largo plazo sin que supongan dificultades económicas para nadie.

Como puede hablar de no hacer daño económico cuando el principal patrimonio de una familia que es su vivienda tiene ahora un valor cercano a cero, que sabe él de los problemas de los vecinos.

Como podemos comprobar, el día 22 nos jugamos alguna cosa más que la cara de la persona que gestionara nuestros impuestos.

Nos jugamos que dentro de cuatro años les vuelvan a hacer la misma pregunta en vez de preguntarles cuantas paradas ha de tener el transporte público en las urbanizaciones de Canyamars, que actividades se desarrollan en la recuperada masía de can Plonariu, o las condiciones de la concesión de la nueva zona lúdico-deportiva de Canyamars.

En un pueblo como el nuestro, un voto es muy importante.

Presentació llibre entre la vinya i el comerç.

Continua la degradació de can Plonariu.

La masia, propietat de l'ajuntament de Dosrius avança ràpidament cap a la seva destrucció per l'abandonament en que es troba.

Recordem altres entrades en el blog.

L'actual equip de govern responsable de la mateixa i com a tal, responsable també del mal que produeixi, continua amb una política de fer veure que no es seva, ni en te cap competència.

No acabo d'entendre com fan ple de despeses i escarafalls per aconseguir altres edificis i aquesta masia que estava perfectament habitable fins fa uns anys es deixi perdre per abandonament i deixadesa.

Es d'aquelles cosses que fan que cada vegada tingui mes clar que cal tenir una preocupació del poble com una unitat, persones que es moguin per el conjunt i no per clientelismes o egoistament pensant on atrauran mes vots.

Em costa d'entendre com pot passar que al mateix temps que d'unes coses diuen que porten deu anys preocupant se en veus d'altres en porten dotze despreocupant se, per que en un lloc si i en altre no?, tant petit es el seu mon?, es que no es poble també això?, es que no es patrimoni cultural can Plonarius i altres masies en la mateixa situació, la veritat es que no entenc res.

Ara la masia ja no te portes i les humitats estan podrint les bigues de fusta, a l'espera que el pes del terra superi la seva resistència i s'ensorri, tot plegat un perill mes que afegir a la canalla que juga per els voltants de l'urbanització i molts mes diners per qui digui de recuperar-la.

Ja esta be de mentides.

Les entitats sotasignats volem fer saber a l'opinió publica el següent:

Que tot i que el nostre ajuntament ha rebut en els últims anys subvencions finalistes amb imports que volten el milió d'euros per destinar-los obligatòriament a solucionar la nostre situació, els veïns de Canyamars, es veuen obligats de fa uns mesos a reparar els carrers en el seu temps lliure davant la impossibilitat material d'accedir als domicilis, ja que l'estat de abandonament de les vies publiques les fa intransitables.

Sent totalment falses una vegada mes les afirmacions que fa el nostre alcalde en el full municipal.

Associació de veïns de can Canyamars

Associació de veïns de can Massuet

Associació de propietaris de can Canyamars

La noticia en Diari maresme:

Una mica de llum

Quina sort que tenim, vivim en un poble on podríem plantejar-nos suprimir els impostos, el nostre alcalde i guia moral ha trobat el camí, cada vegada rebem mes regals d'empreses que desinteressadament ens fan donacions.

Primer van ser les remodelacions d'algunes places, desprès un senyor ens volia regalar un centenar de milers d'euros anuals per exercir una activitat innòcua a la pedrera, últimament ens han regalat la rotonda i ara l'edifici de les aigües.

Podríem buscar una empresa que regales locals, pisos i sopars en bons restaurants a l'alcalde estalviant nos el seu sou i el d'altres.

Viuríem en un paradís fiscal.

El que no se es si la gent de Dosrius ho acceptaria, segurament sospitarien que alguna cosa no esta del tot explicada, que la gent i les empreses no van fent regals, que mes aviat es al contrari, així va ser amb les escòries, van preferir la salut que els diners tèrbols.

A les hores ja no hem vist cap mes conveni, així s'estalvien comissions.

La lògica de les empreses i els negocis diu que els "regals" tenen un cost o una contraprestació beneficiosa per el donant, de la mateixa manera que les escòries tenien una contraprestació, a mi m'agradaria saber quan ens costarà la rotonda, quan ens costarà l'edifici de les aigües i per que no fan públic el conveni, ? tan desequilibrats i vergonyosos son.

La guerra dels tres anys

En Quim Graupera, autor del recomanable blog d'història " Maresme Medieval", em fa arribar la invitació del alcalde i del regidor de cultura a l'acte que es celebrarà el dissabte dia 19-03-2011, a les 6 de la tarda, al gimnàs de l'Escola del Pi, on se celebrarà la presentació del dvd de l'Arxiu Municipal de Dosrius, titulat "La Guerra dels Tres Anys (1936-1939), al municipi de Dosrius. Diàleg entre la Memòria i la Història".


Com que m'agraden molt els treballs de la Neus Alsina i la Mª Àngels Jubany ho faig extensiu als lectors del blog per que no se'l perdin.

L'endemà, dia 20 de març, a 2/4 d'1 del migdia, als Jardins de la Memòria Històrica, descobriment del faristol amb el nom de totes les víctimes de la guerra al municipi de Dosrius.

Aprofitem ara que tenen ganes de treballar

"Mor un nen al caure-li a sobre una porteria. L'accident es va produir quan al menor es va agafar en la travessera, va caure d'esquenes i li va venir la porteria a sobre, ja que no estava ben fitxada al terra."

El que pot semblar una noticia aïllada la escolto amb mes freqüència del que seria desitjable, si tirem d'hemeroteques comprovarem que el fet es va repetint, sembla que no aprenem.

Les normatives ja estableixen que les porteries han de estar subjectes i en el futbol sala a mes han de tenir un sistema que impedeixi la caiguda.

El patró en les noticies es també la excusa dels ajuntaments, "el nen en la seva inconsciència ha fet servir les instal•lacions sense permís o autorització".

Moltes altres vegades els fets no arriben a la premsa dons la gravetat no passa de lesions mes o menys greus i a vegades de mutilacions.

Penso que tenim dret a exigir el dret a la integritat física dels nostres fills i reclamar que en els equipaments esportius es faci una verificació periòdica de l'estat en que es troben les instal•lacions, no tan sols les esportives, si no també les lúdiques i les que estan a l'abast dels nostres fills.

Adjunto fotografies de l'estat d'unes porteries ubicades en la pista de can Massuet que estan en un estat d'abandonament tal que las fa perilloses, ara que estan preocupats per que tot estigui be de cara a la presentació a les eleccions amb ànim de repetir, crec que tenim l'oportunitat de exigir que prenguin alguna mesura per corregir aquesta i altres deficiències tenint mes probabilitats que ho solucionin ràpidament.

Per que desprès, una vegada votat, altre vegada tot seran excuses, que ja sabem com va aixo.

Cada dia menos plenos

Los plenos municipales son una herramienta para el debate y la discusión de los proyectos, es un acto formal de la democracia donde los proyectos se exponen, se debaten y luego se aprueba lo que la mayoría de los regidores como representantes de los ciudadanos votan.

De plenos se pueden hacer todos los que se deseen, un gobierno transparente y participativo someterá a la luz y al debate publico el mayor número de proyectos o iniciativas posible.

Nuestro alcalde hace los mínimos que marcan la ley, uno cada dos meses y a veces alguno extraordinario para aprobar formalmente algo que le urge.

Este es el orden del día del pleno hoy, como pueden ver está lleno de proyectos e iniciativas, la única, dos funcionarios que desean compaginar su función con alguna actividad privada.

El sueldo neto de los dos meses de los 7 regidores que van a votar los puntos del orden del día es del orden de los 2.800.000 ptas. de las de antes, gastos dietas y extras aparte.

Al parecer estos son los unicos problemas que tenemos.

Luego no hay recursos para la sanidad.

Un nou projecte

Com be sabeu CiU del municipi ha fet un procés de renovació de les persones que estan al capdavant , em sembla que uns per edat i altres per fatiga, les persones que han estat protagonistes en els últims anys han tingut la generositat de deixar el pas a persones noves, fruit d'aquesta renovació ha estat el nomenament de l' Antoni Valls com a candidat a l'alcaldia per les properes eleccions.

L'Antoní Valls, advocat de professió ja ha estat regidor en l'ajuntament de Mataró, bon coneixedor de la realitat del municipi te per a mi una qualitat molt important i es que sap escoltar a les persones, el tracte amb ell es sempre molt proper i càlid .

Fa temps que amb en Tolio com el coneixem a Canyamars parlàvem de projectes i actuacions que amb poca despesa podrien fer mes agradable i practica la vida en el municipi, mai pensant en que podria ser el cap d' una formació ja que ell es militant de Unio, el partit petit de la federació.

Be un bon dia en Toliu em truca i em diu que li agradaria comptar amb mi per preparar un programa engrescador de cara a les eleccions de Maig, ens veiem, m'explica el seu projecte i molt sincerament els trets generals del que pensa, he de dir que en el passat he estat jo el que ha anat a demanar si podia contar amb ell, no em puc negar i a hores d'ara estic documenta'n me, buscant dades i preparant actuacions concretes que qui sap si algun dia tindre la satisfacció de veure com es fan realitat.



La tasca es engrescadora i m'ho estic passant molt be dons s'està envoltant d'un grup de persones amb molt de talent, a la vegada el grau de confiança que et dona es molt gran, no espereu que faci cap filtració ni digui cap nom, tampoc te cap importància, ara l'interessant es la feina de localitzar els problemes que tenim i buscar hi solucions, les persones que ho faran realitat ja sortiran quan sigui l'hora.

Ho explico per que crec que es un acte de respecte cap els lectors del blog, a l'hora de llegir un escrit o una entrada han de saber aquestes cosses del seu autor, les seves simpaties i les seves preferències.

Ecosistemes

Per cert que el cable amb el temps ja ha creat un ecosistema, pot ser ja seria millor rodejar ho amb una tanca per que ningú prengui mal i convertir ho en  una atracció´ turística.

La ruleta russa

Ja va cap a dos anys que van fer uns canvis en la plaça de la Germandat, en acabar les obres vaig veure aquest cable electric sobresortint en la acera bicolor que ens van deixar, em va sobtar ja que per el guix que té deu ser d'un voltatge elevat.

Vaig pensar, ja ho arreglaran, es el carrer principal de Canyamars, però no ha anat així, va passar la festa major i el cable continuava allí.

També va passar la tardor, el fred, la primavera i el cable ja formava part del paisatge urbá.

Va passar altre any i altre festa major, altre fira del bosc, han passat per allí, organitzadors, muntadors, els de la brigada, que deuen passar l'escombra, i el cable continua gaudin de la fresca, pelant se i degradant poc a poc el seu aïllament fins que arribi un dia que una persona tingui la mala sort de quedar se enganxat.

Ignoro els elements de seguretat que te l' instal•lació, com a mínim una bona pessigada s'endura qui li toqui en sort el tret d'aquesta ruleta russa que sense saber ho estem jugant.

Ara que venen les eleccions, penso que en lloc de estar preocupats de l'erotisme de les soques o d'estar cavil•lant com trobar hi defectes als que van en les llistes dels altres partits, aquestes petites cosses del dia a dia com son el manteniment i la neteja tenen molta importància i pot ser ara sigui el moment de dir ho a veure si l'arreglen, encara que sigui per els vots, pro que l'arreglin.

Ja ho se que no es mes que un cable que surt de l'acera, per a mi es el sintoma d'un estat de cosses, ja fa dos anys que esta allí, vol dir que tenim establert un sistema on la gent ja passa de dir res, la desmotivació i el desinterès dels encarregats de fer funcionar el poble es fa evident, ningú va revisar atentament la entrega de la obra, ningú te cap interès en comunicar al responsable una deficiència, si existeix el responsable, i ningú dels que passem sovint tenim la mínima fe en que si li diem alguna cosa a la cúpula del ajuntament (per que dir ho en altre lloc no te cap utilitat ) no fos el cas que ens agafin per antisistemas, contraris al regim o gent delicada.

Canyamars es al municipi de Dosrius, gobernat de fa 12 anys per el nostre estimat alcalde en Josep Jo.


Acto de la PAC, un resumen.

Con un poco de retraso voy a intentar dar mi punto de vista sobre el acto informativo organizado por la PAC el Domingo 16 que trataba de can Canyamars.

Me gustaría destacar dos cosas, una la predisposición y la buena organización del evento por parte de los promotores, que a diferencia de otras experiencias venían muy informados de lo que era nuestra problemática.

La segunda la poca asistencia y participación de vecinos de la urbanización, puedo entender que ya estemos muy quemados de partidos y charlatanes que vienen a preocuparse de nosotros solo cuando se acercan elecciones municipales, puedo entender un desanimo después de tantas promesas que se incumplen, pero también tengo muy asumido que los que tenemos el problema somos nosotros y a nosotros nos toca ocuparnos mas que a nadie.

Después de una introducción por parte de Isidro Galiano de la PAC que destacó que el nuestro es un problema que afecta a todos, lo que se me hizo muy agradable de oír, por lo que tiene de cambio de mentalidad en las personas que intentan hacer cosas en el municipio.

Es muy reconfortante escucharlo, frente a otros discursos de división y enfrentamiento entre núcleos o personas, recuerdo en las pasadas elecciones como una formación política hacía una campaña mezquina advirtiendo que de no ganar ellos todo el dinero se iría a can Canyamars, advirtiendo que lo que se gastara aquí se quitaria de otro sitio, como si fuéramos de un país extranjero o no fueramos personas.

El cuerpo central de la reunión corrió a cargo del regidor de urbanismo de Argentona, el señor Xavier Collet.

En mi opinión es una persona que ha vivido intensamente la problemática de una urbanización en su municipio, con muchos problemas, algunos similares a los nuestros y otros muy diferentes, con dos cosas a resaltar, una, la firme voluntad de seguir adelante a pesar de las dificultades y otra la satisfacción con la que explica el camino recorrido.

Las explicaciones que nos dió fueron muy interesantes, de ahí mi queja por la poca asistencia ya que muchos de los argumentos demagógicos y tonterias que oímos con frecuencia dejarían de afectarnos y estaríamos en mejor situación de entender cual es nuestra realidad.

Pasó unas diapositivas donde quedaban muy claras las ideas claves del proceso, adjunto una que creo que me ahorra extenderme en más comentarios.

Observo también con agrado como las personas que forman la asociación de vecinos, a medida que van obteniendo información coinciden cada vez mas con la manera como se llevaba el proceso por parte de la asociación de propietarios y son cada vez mas conscientes de las dificultades que hemos ido superando, la relación es muy cordial, así pues tenemos fácil la segunda idea importante a potenciar del regidor con la que coincido plenamente.

Habló de plazos y de la estructura del proceso, en sus líneas básicas idéntico al nuestro, con la diferencia que ellos el cambio de sistema lo hicieron al final y con la particularidad que una vez finalizado se acordó con los propietarios una fecha de inicio de los pagos, creo recordar el 2014, así las personas pueden planificar su economía con unos años por delante, solución que la veo muy interesante.

Habló de costes, del orden de los 25.000 euros por parcela de 400 m2, (las obras a efectuar son mayores) insistió en que cada día que pasa el coste es mayor y creo que es también interesante destacar que los acuerdos no acostumbraban a ser con la totalidad de los propietarios, ni mucho menos.

Algunos de ellos les habían interpuesto querellas muy importantes no solo al ayuntamiento si no al regidor personalmente.

En resumen un proceso en el que el ayuntamiento tiene firme la decisión de avanzar, a veces va rápido, a veces menos y  con esa voluntad se van solucionando los problemas que surgen que no son pocos.

Un ponente que creo que es de los más útiles que han venido a darnos una explicación.

Finalizó la reunión con un turno abierto de preguntas y participación donde se hablo libre y cordialmente de lo que los presentes creyeron conveniente.

No me queda más que felicitar a los organizadores del acto por la calidad y utilidad del mismo.

El centre excursionista Dosrius

He quedat molt gratament sorprès de lo be que organitzen les sortides la gent del centre excursionista, diumenge vaig anar a fer l’itinerari per la font de ferro i els pous de gel dels voltants de can Bosch, pensava que per fi veuria el de can Ferrerons, un pou que he intentat en varies ocasions de trobar ho sense èxit.

Diumenge tampoc va pogué ser, el que sap on es, no va venir, tant li fa, la volta va ser molt agradable, la persona que portava el grup, no tan sols havia preparat un itinerari si no que venia  molt ben documentada tant pel que fa als topònims, com d’algunes histories antigues, el que va fer que la sortida fos molt mes que una caminada.

La foto es de la font del ferro, nom que ha tingut sempre, encara que alguns excursionistes la anomenen particularment “ dels collonuts” diumenge estava plena de gel.

No es casual ja que esta ubicada on era la bassa en la que antigament feien el gel que desprès guardaven en el pou de glas de can Bosc una mica mes avall.

En acabar varem tenir la sort que en Rafel de can Bosch, que ha passat la seva vida en els voltants ens comentes els dubtes que teníem.

Estaré atent a les properes sortides.

Teatro del bueno

Leí en el blog de Jorge que la empresa que construye la rotonda en el cruce de la carretera que va de Dosrius a Canyamars con el acceso a Can Massuet, KM5 internacional, estaba en suspensión de pagos, para contrastarlo busqué información al respecto, de la suspensión no he encontrado nada pero por si alguien quiere saber más, apunto a continuación unos datos y unos comentarios.

La empresa tiene su sede social en Plaza Europa, 2 - 08902 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) y declaró unas ventas en 2008 de 3.160.532,76 euros. Fue constituida en Barcelona con un capital inicial de 3.005,06 EUROS

Su beneficio fue de 70.907,93 euros en el año 2008.

Su accionista único, propietario al 100 % es el GRUPO EMPRESARIAL COPISA S.L. con sede social en el mismo edificio.

Copisa Desarrolla su actividad principalmente en la construcción, según lo explica en su pagina.

Siendo sus clientes mayoritariamente las administraciones.

Como podemos observar la necesidad de relación con el poder  político es muy importante, en su relación con algunos me da que se ha llevado algunos disgustos ya que si ponemos en Google:

“Caso Palau Copisa” nos salen 15.800 entradas relacionadas.

Si buscamos Pretoria Copisa 8.300.
O “el Carmelo Copisa 21.000”.

También se le relaciona entre otros con el fraude en las obras del puerto de Barcelona  , no me voy a extender, quien quiera informarse ya vemos que tiene abundante literatura para hacerlo.

Si leemos "El Full", la nota de prensa y la escueta información que nos proporciona nuestro ayuntamiento, la rotonda citada la paga íntegramente la empresa, que a su vez es la misma que la construye, corriendo a cargo de la Diputacion la redaccion del proyecto y del ayuntamiento la expropiacion de los terrenos.

Continuamos pues con las trapisondas entre ayuntamiento y los propietarios de las canteras, una nos iba a dar un montón de dinero cada año por montar una actividad de interés publico que luego resulto que al destaparse la trama de corrupcion Pretoria donde dije digo, digo Diego.

Ahora esta ultima va a pagar la construcción de la rotonda tan necesaria para nuestro alcalde a poco de presentarse a unas elecciones bastante flojo de trabajo y con unos buenos rivales.

Es casual pero preocupante que detrás de estos benefactores hayan siempre empresas y personas cuyo nombre sale repetidamente en los sumarios de los grandes fraudes y escándalos de corrupción que se han descubierto en los últimos años, estos de abundancia para unos pocos que nos han llevado a la ruina como país.

Sera verdad aquello de que quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija, o el dime con quien andas.

A lo mejor no tiene relación directa pero lo cierto es que tenemos unas canteras perforando al lado de zonas residenciales molestando impunemente sin que nadie les diga nada y otras que se están llenando pero que cada día que pasa yo veo que el agujero es más grande.

Una cosa que me cuesta de entender es que una empresa con  animo de lucro, con unos beneficios de 71.000 euros el año que mas ha ganado en su historia, nos regala  de gratis una obra que cuesta 450.000 euros, ¡¡ el beneficio de 6 años, empresarialmente no tiene lógica.

También me cuesta entender cómo debe ir el tramite, descartado que la empresa vaya llamando alcaldes ofreciéndose a construir rotondas de gratis, y si alguien con experiencia en la construcción de obra pública  sabe como va, agradecería una aportación en los comentarios.

De momento dada la poca información que tenemos yo me tengo que conformar imaginando a nuestro alcalde llamando por teléfono al señor de Copisa diciéndole:

" Pisa, necesito que me hagas un favor"

y el otro diciéndole , “Tus deseos son ordenes”

“nada una rotonda que también te ira bien para facilitar la salida de los camiones, que ando mal de fondos, se me acercan las elecciones y esta vez necesito echar mano de todo lo que pueda, ya sabes, obras son amores.

Yo  imagino que se tutean, entiendo que uno no va a dar esos sablazos a alguien si no tiene mucha confianza.

Lo digo por que en otros sitios las obras publicas se hacen normalmente con transparencia, siguiendo el procedimiento administrativo, con su exposición publica, sus concursos y la competencia entre las empresas por hacerlo mejor y mas económico.

Aquí nos saltamos todo el trámite legal, tantos años esperando y ahora corre prisa.

La rotonda se adjudica sin concurso.

Yo lo entendería mejor todo si la rotonda en realidad no cuesta esos 450.000 euros o que se le dan a la empresa otras compensaciones de las que podrá obtener un jugoso beneficio, lo que ya tendría más lógica empresarialmente hablando.

Puestos también podría costar el doble o… la mitad, que los números de la rotonda lo cuentan al estilo palomo, yo me lo guiso, yo me lo como.

Aquí la empresa que hace el presupuesto, la que lo cobra y la que lo paga son la misma.

Dejo para otro día que sea capaz de explicarlo de una manera sencilla las virguerías que se pueden hacer y la facilidad de blanqueo de dinero que ofrece la situación ya que la empresa puede contabilizar unos ingresos de procedencia desconocida, sin contrapartida de caja.

O de declarar pérdidas en un ejercicio con las que justificar despidos o instar una suspensión de pagos, al no pagarse ella misma.

Solo hay que decirle a un buen contable lo que queremos hacer.

No me extiendo, pienso que tal vez sea interesante la siguiente noticia aparecida hace unos meses.

“GISA organismo dependiente de la Generalitat de Catalunya, ha adjudicado a la UTE formada por las empresas COPISA, FCC y Romero Gamero (Rogasa), las obras de la primera fase de la futura ronda de Mataró. El tramo adjudicado es de cuatro kilómetros de longitud, consistirá en la formación de las calzadas de los laterales de la variante de la autopista C-32 y se inicia en el enlace de la carretera C-60 hasta el nuevo enlace del centro comercial Mataró Parc.”

Romero Gamero, es una empresa de derribos.

En resumen: la empresa que nos construye la rotonda “de gratis” es solo el dedo de un impresionante holding dedicado a la construcción, no citare el nombre de su presidente que tampoco tiene el menor interes, de todas maneras si a alguien le interesa está en fuentes de acceso publico, como curiosidad pongo una parte de su curriculum para mostrar que son personas que saben hacer negocios, de lo que deduzco que la gratuidad de la rotonda no es tal, mas bien pienso que todo se hace siguiendo una logica empresarial de inversion- beneficio.

Presidente de km5 international S.L.
Presidente de conservacion de viales y asfaltos SL
Presidente first Brasilian Biodiesel company S.L.
Consejero delegado Quatre camins manteniment SL
Consejero delegado Copisa Proyectos y mantenimientos industriales SAU
Consejero Copisa concesiones SL
Consejero grupo empresarial Copisa SL
Consejero Quatre camins infraestructures S.A.
Apoderado Obrascon Huarte Lain S.A.
Apoderado FCC Construccion S.A.
Apoderado Hormigones y bombeos soluciones SA
Ex- presidente y exconsejero delegado de Asfaltec 2004 ( extinguida)
Ex- presidente asphalt solutions SL
Ex consejero delegado de asphalt solutions SL
Ex consejero delegado Natur System, SL
Ex consejero delegadeo CPI integrated services, S.A.
Ex consejero delegado natur system rehabilitacio i promocio SL
Ex consejero delegado CPI integrated services SA
Ex apoderado Copisa S.A.
Ex apoderado Deneo energia e infraestructuras SA ( extinguida)

Las empresas y estas tan grandes todavía más, tienen la necesidad de adaptarse al entorno, son muchos puestos de trabajo y unas grandes estructuras que mantener, si el sistema económico donde se desenvuelven pide competitividad y calidad ellas se adaptan y luchan por ser las mejores, si por el contrario para continuar en el mercado hay que hacer favores, pues favores se hacen.

Lo triste cuando esto ocurre es que los políticos a los que les damos toda la confianza organicen o se presten a trapicheos más propios de tahúres y mafiosos que de personas honradas.

Para que no se vea tanto el plumero escenifican verdaderas obras maestras de teatro profesional, donde los actores que son siempre los mismos, interpretan diferentes personajes según el guion diseñado, así los favores los hacen con una mano en un sitio mientras con la otra disimuladamente se llevan el fruto, poniendo solo el foco donde quieren que vaya la vista.

Dosrius esta governat de fa 12 anys pel nostre estimat alcalde en Josep Jo.

Acte de la PAC

El proper diumenge dia 16 a les antigues escoles de Canyamars ( son al darrera de la Rectoria) a les 12 del migdia la gent de la PAC, recordar que es un nou partit que tenim en el municipi, ens conviden a un acte monogràfic sobre Can Canyamars.

El partit polític  es presentarà a les properes eleccions municipals en el nostre municipi, ja fa temps que va recollint informació i interessant se per la nostra problemàtica.

Hem parlat molt amb ells, han escoltat a l’ajuntament i persones vinculades a la associació de veïns de can Canyamars en formen part.

Portaran el regidor d’urbanisme d’Argentona, en Xavier Collet, Argentona es un municipi també amb urbanitzacions sense recepcionar que en els últims anys ha fet la feina, senyal que no es res de l’altre mon.

Trobo que es d’agrair la feina de recerca d’aquesta gent i l’interes que tenen per la nostra problemàtica , podem fer ho anant a la reunió que de segur ens serà de molta utilitat per conèixer quines propostes ens fa aquesta formació que ha de tenir un paper molt important en el desenvolupament futur del nostre municipi.

Jo ho tinc molt justet per que tenia altres compromisos però si tot va be no faltaré. 

El Ful

Una vegada més, hem rebut en totes les nostres llars “el Full” del nostre estimat alcalde, amb l’encert que cada vegada te un format que és més semblant a una revista ja que per fortuna han canviat el que tenia abans, de full enorme, que justificava la capçalera i on podia imprimir les fotos on sortia, ben grans.

El que podria ser una magnifica eina per tenir informat i cohesionar al municipi veus cada vegada amb major claredat com es converteix en una eina d’intoxicació i propaganda al servei d’uns interessos particulars que obligatòriament el  paguem entre tots.

Es repeteixen una i altre vegada els mateixos projectes en un número al darrera de l’altre intentant que a força de repetir vint vegades una obra, sembli que se’n fan 20 de diferents.

Citen activitats que no es realitzen, per donar a entendre una activitat cultural que és del tot inexistent, silenciant altres molt meritoses que desenvolupen persones o entitats que incomprensiblement mai surten publicades.

D’altres problemes qualificats  com “el més gran problema que té el municipi” ja no te res a dir, fent com els estruços que amaguen el cap sota la sorra per no afrontar els problemes, el que es d’agraïr ja que en les últimes edicions el que feia era intoxicar i confondre amb mitges veritats barrejades amb mentides complertes.

Seria d’agraïr que informessin dels horaris i les dates de les activitats, cursos o viatges amb el temps suficient per apuntar-se i no com ara que ens ho comuniquen en “el full” dos o tres mesos desprès, que no tenen  altre utilitat que omplir un espai que ben bé podria estar ocupat per la promoció dels actes o activitats de qualsevol de les moltes associacions que fan una tasca molt important en el municipi.

També seria bo que tinguessin en compte la dificultat de llegir alguns articles escrits en negre sobre un fons violeta com fan en l’últim exemplar en un article dedicat, vaja... a la gent gran que com tots sabem, té una vista excel·lent.

I a mi personalment m’agradaria un espai més gran dedicat als grups municipals, per saber més dels seus projectes, amb més debat polític i més actual, que els articles semblen fets mesos abans i queden desvirtuats.