jocs florals

jocs florals

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Fira medieval a Canyamars




Diumenge 28 al mati podem gaudir a Canyamars de la fira medieval.
Aquesta serà la 4ª edició.



Es una bona oportunitat de veure els voltants de la plaça de l’església amb altre ambient.



Porteu el cistell que les parades tenen bon genere.



La gent es vesteix a l’estil medieval i cada any podem veure mes veïns caracteritzats.






Els arquers de Dosrius ens ensenyaran a tirar amb arc



Podrem veure demostracions d'oficis artesans



Aquest any com a novetat la gent de la CUP , organitza un cau de bruixes al pou de glaç.


Ua excel·lent iniciativa per fer nos passar un Diumenge divertit i a la vegada reforçar la marca Canyamars com a lloc de activitats vinculades amb la cultura i la natura.




Recordeu que tenim magnifics restaurants per fer hi un apat.


Cada any han superat a l’edició anterior , si la passada va ser un èxit aquesta no i podeu faltar.



Una bona excusa per gaudir de l’entorn privilegiat on vivim.

dijous, 18 d’octubre del 2007

Unes cuantes critiques

Es freqüent que gent que milita en partits politics ens facin comentaris o recriminacions perquè no fem critiques constants a l’acció del equip de govern en un assumpte tan fàcil de instrumentalitzar i fer demagògies.

Al respecte haig de deixar ben clar que no es la finalitat, ni esta en els estatuts de la associació que represento i penso que tampoc en les altres el fer critiques a ningú.

La finalitat d’aquesta associació es solucionar els greus problemes urbanístics que tenim.

L’opció elegida va ser la de utilitzar els recursos de l’administració a la que considerem part necessària i responsable.
A poc d’iniciar el procés ja agafarem consciencia que el problema no es solucionaria ni ràpid ni amb plena satisfacció dels nostres interessos.

El que ens hagués agradat a tots es fer una reunió amb els veïns i dir los que ho tenia que arreglar al seu càrrec el promotor o be l’administració.

La realitat es que en tots aquets anys en els que els propietaris escoltàvem passivament els retrets dels uns als altres, dues de les tres parts implicades – administració, promotor, parcel•listes –anaven fent la seva, per portar nos a la situació en la que ens varem trobar l’urbanitzacio en el moment en que ens començarem a ocupar.

L’administració havia convertit l’urbanitzacio en un lloc privat on ella tenia totes les avantatges i cap obligació, fins el punt que si algú anava amb un problema se’l treien de sobre adreçant lo al promotor.

Els propietaris inicials, amos i senyors de la finca feien i desfeien, preparant se legalment per el dia en que es fessin les juntes de compensació tal i com havien planejat amb els seus assessors.
Amb aquest fi ja tenien interposades reclamacions als nous propietaris per diversos conceptes, que anaven desde cobrar nos els terrenys dels vials, fins al manteniment dels carrers per import de centenars de milions de ptas.

Els propietaris formàvem part d’una única comunitat heterogènia on els interessos eren dispars i moltes vegades contraposats, fet que impossibilitava la presa d’acords o majories.
Amb una situació legal de embolics per tot arreu que dificultaven qualsevol solució.

Son set anys en els que s’ha pogut donar la volta a aquesta situació, primer separant els veïns en grups homogenis tant per propietats com d’interessos . ( pol A, B i C )

En segon lloc ja tenim quantificat el problema, fent lo assumible per la major part dels propietaris. Projecte d’urbanització.

En tercer lloc hem aclarit definitivament la nostra situació legal, ara esta tot clar i endreçat legalment . Projecte de reparcel•lació.
En breu sabrem exactament el cost individualitzat per solucionar lo.

Així, ara, les persones que vulguin treballar per l’urbanitzacio ho tenen molt mes clar i senzill.


Si voleu de critiques en podem fer i moltes dons es molta la feina feta, i nomes qui no frega els plats mai en trenca cap.

Podríem criticar el temps transcorregut, penso que això ja triga massa, es podria haver fet amb menys temps, això ens perjudica econòmicament al augmentar els cost.
Els processos electorals i el funcionament de les administracions no en son aliens.


També podria mostrar la meva disconformitat per que el municipi no aporti recursos econòmics com a mínim en la part en que es beneficia ja que el seu patrimoni també es veu incrementat per els terrenys i vials que reben cedits.
Amb la mateixa normalitat amb que nosaltres en aquets anys hem ajudat amb els nostres impostos a tots els col•lectius del municipi podríem ara ser ajudats nosaltres.

Penso jo que la portada d’aigua fins l’urbanitzacio i els dipòsits per emmagatzemar-la que a tot arreu es consideren com a alta jo ho paguem i ho continuarem pagant amb els rebuts de l’aigua, altre vegada.

I m’agradaria que les persones que elegim i paguem perquè procurin per els nostres interessos, es moguessin amb l’efectivitat amb que ho fan amb altres afers buscant nos ajuts de altres administracions, tenint en compte que si no ho fan ells no tenim ningú que ho faci.

De segur que aquesta llista cada veí podria incrementar-la amb una critica o un greuge fent la llarguíssima.

Pro totes aquestes critiques les podem fer, no ho oblidem, per que algú ha elegit l’opció de treballar per intentar sortir de la situació on ens trobàvem, perquè una gent amb esforç i dedicació ha aconseguit portar ho fins aquí.
Amb altres persones desgraciadament no tindríem res a criticar.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Activitats al parc natural





La Diputació de Barcelona a part de gestionar d’una manera molt peculiar el parc natural del Monegre Corredor, organitza tot un seguit d’activitats amb la finalitat de que coneguem millor el parc.







Moltes d’elles com la de Diumenge passat al santuari del Corredor son una bona oportunitat per anar hi amb els fills.
Trobarem tallers de construcció de menjadores per a ocells i de dracs xinesos.
Comptes orientals i un espectacle de musica i dansa Irlandesa.






Una bona manera de passar ho be, una manera de enriquir l’oci dels menuts amb activitats diferents.
Al llarg del any tenen organitzat un programa d’activitats per els voltants del parc.

El programa d’activitats ho podeu trobar en uns tríptics que edita la diputació, un lloc on de segur que en tenen es en el “bolet” d’informació obert els Diumenges a la entrada del mercat de Dosrius. Una opció a tenir en compte a l’hora d’organitzar vos les activitats d’oci.

I un motiu mes per sentir nos afortunats de viure on vivim.




Aquesta entrada esta adherida a la campanya BLOG ACTION DAY

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Nosaltres som els grans

Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient.





Una mestre en comentava fa poc els problemes que tenia de convivència entre els seus alumnes, principalment les noies.
El cas es que en sortir d’escola els alumnes es connecten al messenger i de aquí ve l’embolic.

Els textos no tenen to, ni veus la cara ni la intenció del que ho esta dient i la interpretació depèn molt del humor i de la historia del lector.
Això, em deia la mestra, provoca interpretacions equivocades dels missatges que els alumnes s’envien i te com a consecuencia enrabiades, mals entesos i baralles dels amics.

Amb els blogs ens pot passar el mateix, un polític acostumat als forts atacs personals per desgastar ho dels seus rivals pot interpretar el text que obra aquesta entrada com un atac o una ofensa personal depenent molt del seu estat d’ànim o de la seva experiència personal.

En canvi si te davant, escolta i veu a la persona que ho diu, pot esclatar en un aplaudiment en acabar d’escoltar ho.

El missatge en els blogs i els mails es sempre incomplet i subjecte a l’interpretacio del lector, tinguem tots la lucidesa per adonar nos no fos cas que acabem com els nens de l’escola.

Nosaltres ja som grans.

Els petits fan servir emoticons per ajudar la comprensió.
(totes aquelles caretes que veiem)

Tot això no es mes que una excusa per ficar el tall de veu del magnífic discurs d’obertura de la fira del llibre de Frankfurt que va fer ahir l’escriptor català Quin Monzó i que entre altres coses va dir el que inicia aquesta entrada al blog.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Mes diners

La Diputació de Barcelona posa 11.600 € molt probablement a fons perdut per pagar la modificació del actual projecte d’urbanització que es va aprovar inicialment el 6/3/07.

La modificació es per actualitzar els preus.
Això vol dir que els números aniran al alça.

Ara es tindrà que aprovar aquesta modificació o projecte nou i tornar a fer les al·legacions altre vegada.
Com deia en altre entrada els únics que estan guanyant diners son els advocats que amb pleits i entrebancs han aconseguit enrederir el projecte encarint a tothom els costos (el seu client inclòs).
Pensar que amb el temps transcorregut amb altres “professionals” i amb voluntat conciliadora ja podríem tenir els carrers arreglats i amb menys diners.
Esperem que no tornem a entrebancar nos altre vegada en la mateixa pedra.

Una bona iniciativa

Al comprar les parcel·les en el preu pagarem entre altres coses els carrers i les zones verdes.
Els carrers els fem servir a diari pro de les zones verdes tret de buscar hi bolets en fem poc servei.

Dissabte a iniciativa de la associació de veïns de Can Canyamars es va fer a la zona verda a tocar de Can Planariu un acte festiu-reivindicatiu que anomenaren festa de la patata.
Una bona excusa per ajuntar als veïns al voltant d’una taula i gaudir ne del lloc, del dia i de la companyia .

Feia goig veure els nens gaudint d’un espai magnífic.

Felicitats als organitzadors per la iniciativa que desitgem tingui continuïtat.

divendres, 5 d’octubre del 2007

Per sota els forats

El primer problema que es veu en l’urbanització es l’estat de les infraestructures, l’estat dels carrers es el primer que tothom veu.

Pro temin altres problemes que no per no ser tan visibles no deixen de ser importants.
Un d’ells es la falta de adreça, al no estar recepcionada, l’urbanització no surt als mapes, no tenim adreça, no existim.
Es com l’emigrant que no te papers.
Un dia ens podem trobar amb una emergència vital , pot ser de salut o de seguretat i a l’hora de dir on som ? que diem, el tercer forat gros a la dreta.
Faig conya, pro millor que mai ens i trobem.


Solucionant els carrers també solucionem altres problemes.

dijous, 4 d’octubre del 2007

Article en diari El Punt

Una mica enderrerits si que van.
Aqui teniu l'enllaç

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Mocio per l'arrenjament de Can Canyamars


En el passat ple del dia 27 , hem de agrair que el grup de progrés municipal fes una moció sobre l’arranjament de Can Canyamars.

El sr Oller partint de la situació actual de greu deteriorament va proposar el següent:
Que l’ajuntament assumís part de les obres mitjançant bonificacions fiscals, subvencions d’altres administracions i l’aportació de recursos propis del ajuntament.

El Sr Corbalan del Partit Popular va explicar com ho van fer en Can Massuet i va preguntar si es podia fer així aquí.

El Sr Homs de CiU va dir que el seu grup estava d’acord amb la moció i va proposar una comissió de seguiment.

El Sr Ribes del PSC va dir que estaven d’acord en tot menys en l’aportació de recursos del ajuntament , ell pensa que l’ajuntament ja aporta prou recursos en conduir el procés.

El PSC va presentar una moció alternativa en aquest sentit que va ser aprovada.

En següents intervencions el Sr Oller va considerar molt injust que paguem clavegueram com la resta del municipi i no rebem els mateixos serveis.

El grup de CiU va acusar al govern de haver passat deu anys nomes fent estudis i que ja era hora de que es fes alguna cosa.

El portaveu del PSC sr Ribes va contestar que l’equip de govern es l’únic que ha treballat per la solució del problema.
Referen al clavegueram va explicar que l’ajuntament, legalment no pot fer el manteniment d’una urbanització que no esta recepcionada.
Va explicar també que a altres urbanitzacions amb el mateix problema s’actua de la mateixa manera.



Com veieu la solució es pot enfocar de diferents punts de vista no gaire diferents encara que en els processos electorals pugi semblar tot el contrari.
Les lleis pel que sembla tampoc permeten gaire marge de maniobra.

Ens podem quedar amb el fet positiu que tots els grups municipals tenen el tema sobre la taula i estan d’acord en que això es te que arreglar el mes ràpid possible.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

Nomes volem parlar

El Ple municipal de Dijous dia 27 va transcorre amb tranquil·litat i sense crispació, un ple modèlic.
El Regidor del Partit Popular va exposar que els veïns de Can Massuet van arreglar la urbanització pagant els veïns uns anys 1 Pta per pam i que juntament amb les parcel·les que va deixar el promotor van poder fer front a les despeses d’arranjament , va preguntar si en el nostre cas es podia fer el mateix, es a dir agafar les parcel·les pendents de vendre i utilitzar-les per fer front a les despeses.

El regidor d’urbanisme li va explicar que això no era possible a Can Canyamars, dons es un cas totalment diferent, entrant en contradicció amb el que havia dit moments abans quan afirmava que les dues urbanitzacions eren el mateix cas i per tant es tenia que fer de la mateixa manera, és a dir sense aportacions del ajuntament i pagant ho tot els veïns.

En l’apartat de precs i preguntes destinat als assistents el Sr Santi Rivelles va intentar exposar aquesta contradicció en l’exposició del regidor.
El sr Alcalde no el va deixar acabar dient li que la seva intervenció sortia del tema i que això destruïa el sistema.

Jo tenia demanada la paraula per aclarir als presents i més concretament al Sr. Corbalan que el promotor de Can Canyamars havia deixat unes parcel·les com a garantia de la execució de l’antic projecte de urbanització i que l’ajuntament tenia les escriptures.

Trobo l’aportació interessant perquè pot suposar una reducció en les despeses d’arranjament que beneficiaria a tots els veïns.

Tampoc vaig poder acabar l’intervenció, el Sr. Alcalde la va interrompre de males maneres i amb un to despectiu dient que això es sortia del tema i que demanes hora al regidor.

En iniciar l’alcalde el torn de preguntes ja va explicar que en anteriors plens algunes persones amb la seva actitud havien prostituït el procediment fent un mal ús.

Jo, conscient que representava a altres persones, mai he fet mal ús del meu torn de paraules, he sigut extremadament respectuós i sempre he agraït la possibilitat de fer-nos escoltar, l’alcalde i els regidors en son testimonis.

Per a mi el fet es una mostra de debilitat moral i la evidencia que els que segons ell volien destruir el sistema han assolit plenament els seus objectius, convertint un espai on les associacions i les persones teníem un contacte amb tots els regidors, en un espai on la possibilitat d’intervenir depèn dels rumors del carrer o del humor de l’alcalde.

Històricament qui ha prostituït les institucions no es precisament el públic assistent als plens més aviat la assistència i la participació del públic es el que les reforça i legitima.

Limitar la llibertat d’expressió pacifica i respectuosa ha sigut el primer recurs de caudillets i cacics que sempre troben amb facilitat les excuses que necessiten i es l’últim que faria un demòcrata o un progressista.

Anar als plens amb els temes més ben preparats i no refiar ho tot al fet de tenir la majoria , els donarà més seguretat i no tindran por de que les intervencions del públic els destrueixin el sistema.

Pot ser la meva opinió es parcial i en faig un gra massa al ser part afectada al no pogué aclarir dos punts, per que vostès es puguin fer la seva poden escoltar con van anar els fets clican en l’enllaç.