Ca la Maria

Nomes un moment perquè veieu com la gent de Canyamars engalana els seus balcons per la festa major.
Mireu el primer pis.
Enteneu ara d’on surt la joia i l’alegria que tenim.
Coneixent com les gasten els del poble,aviat l’edifici de les cotxeres es dirà a “Ca la Maria”.
Ara que també pot ser un argument per vendre el pis “piso con buen clima”.
Passeu una bona festa major.

Dades a tenir en compte

L’actual projecte d’urbanització es va redactar cap els finals del 2004.
I anant tot molt be s’ejecutarà el 2009.
Son cinc anys de diferencia.
La construcció es un sector molt dinàmic, poc obert a la competència exterior i que te increments de preu molt superiors a d’inflació.
Dic tot això perquè un projecte que al redactar ho podria estar per sobre del preu de mercat del ordre de mes de un 10%, transcorregut tan de temps podria quedar obsolet.

Hem de tenir en compte que partim de 10.000.000 d’Euros i augments de un 4% ens suposen 400.000 € l’any, es a dir 1.000 € cada dia que passa.

Així que si us plau fiqueu-vos les piles els del ajuntament i la Diputació.
I els que voleu parar-ho, tingueu en compte aquestes dades en els vostres càlculs.

Anar de pressa es una manera de estalviar-nos diners.

Una dada molt important en tot aquest procés es la dada de finalització.

Es molt important que l’ajuntament assumeixi una dada màxima per acabar això, si no podem acabar venent el cotxe per pagar la benzina.

Aviat la festa major

Del 2 al 5 d’Agost tenim una bona oportunitat de gaudir la festa major de Canyamars.
Anar hi als actes que ens agraden es una bona ocasió per integrar-nos i conèixer millor els veïns que amb les ocupacions diàries just tenim el temps per saludar nos.
Assistir hi es també una manera d’agrair a les persones que dediquen el seu temps a organitzar ho tot.
A Canyamars, de sempre hem tingut sort amb les persones que han organitzat la festa major.
Aquest any trobaren gent de Can Massuet participant en alguns actes així la comissió de festes de Canyamars podrà gaudir també de la seva festa major.
Es un intercanvi que fan, dons a les festes de Can Massuet aniran a pencar els de Canyamars.
Molt bona la idea.
En la adreça http://www.dosrius.es/canyamars.htm tenim el programa d’actes.

El si que no es tonto

Si miran sus escrituras encontraran un apartado que dice:
-El comprador se subroga en las obligaciones del promotor-

El ayuntamiento entiende que por esta cláusula, el comprador aceptaba hacerse cargo de las obligaciones de urbanizar del promotor y entiende que asumíamos nuestra cuota en los costes.

El señor Estevadeordal entiende y así lo reclama en los tribunales, que la cláusula también implicaba participar en la cesión del terreno de los viales y las zonas verdes, por las que exige una compensación económica al resto de los propietarios por este concepto y otros como el mantenimiento de las calles.
La compensación económica que solicita es del orden de los 12.000.000 de Euros.

Por ello insiste en sus demandas en que no se hagan las cosas como las esta haciendo el ayuntamiento.
El insiste en:
- Plan de mejora urbana.
- No redactar el proyecto de reparcelacion.
- Pagarlo mediante contribuciones especiales.
- Juntas de compensación.
- Proyecto de reparcelacion económica.

Figuras jurídicas que le darían todo el derecho a exigir al resto de los propietarios compensaciones por las cesiones del terreno de las calles y las zonas verdes, repito, por importe de 12.000.000 de €.

Es decir tendríamos que pagar 10.000.000 de euros del proyecto de urbanización y compensar al propietario que cede sus terrenos como viales y zonas verdes en 12.000.000 de €.

Como ven el señor no tiene un pelo de tonto.

La Asociación de Propietarios ha defendido las tesis del ayuntamiento como mal menor, siendo repentinamente muy criticados por este aspecto, cuesta entender que intereses se están defendiendo realmente.

Fiquem els peus al terra

El planejament contempla tres tipus de sòls:
L’urbà, L’urbanitzable i el no urbanitzable.

El no urbanitzable es el que si no es fa una modificació del planejament, no es pot urbanitzar mai.
L’urbanitzable es el sol que es preveu que en un futur es pot urbanitzar.

Pel que fa al sol urbà, tenim el sol urbà consolidat i el no consolidat.
El consolidat te tots els serveis necessaris per atendre les necessitats de les persones que hi viuen.
El no consolidat es el que es podrà construir, una vegada desenvolupada una unitat d’actuació que la llei anomena polígons.
Aquesta unitat d’actuació ha d’anar acompanyada d’un projecte d’urbanització i un cop executat serà sol urbà consolidat.

L’esperit de les unitats d’actuació es que ,tota l’obra que s’hagi de executar per urbanitzar l’entorn ho pagui el beneficiari del sector.

Un Exemple, a Canyamars tenim la unitat d’actuació num VIII que esta a continuació del carrer Antoni Sanfeliu, camí del pou del Glaç.

Es sol urbà, pero no esta consolidat, els propietaris no demanen pas que l’ajuntament urbanitzi els carrers i posi els serveis per que el propietari o el beneficiari fessin el gran negoci venen les parceles sense haber fet cap inversio.

Si l’ajuntament ho fes l’oposició muntaria un escàndol i ho ficaria en mans de la fiscalia.

Fem un exercici de sinceritat i qualifiquem nosaltres la situació en que ens trobem.

Si vol mes dades les te en l’article “un poco de luz”.

Un poco de luz

Sala de lo contencioso administrativo, seccion tercera:
Recurso nº 511/99
Partes: Antonio Estevadeordal Botta contra Departament de politica territorial de Catalunya, Diputacion de Barcelona y Rosa Mª Sagales Corrons.

Sentencia nº 831

Fallo:
En Atencion a lo expuesto, la sala ha decidido estimar parcialmente la demanda interpuesta por Don Antonio Estevadeordal Botta y anular por no ser conforme a derecho la prescripcion primera de las impuestas por la Comision de urbanismo de Barcelona en su acuerdo 25 de Junio de 1998 por el que se aprobaron definitivamente las Normas subsidiarias de Dosrius, de modo que la ejecutividad de la clasificacion de suelo urbano de la urbanizacion Can Canyamars no queda supeditada a ninguna consideracion.
Se desestiman el resto de pretensiones.

Aixi dons queda clar que on vivin es sol urba.

Que i diu l’ajuntament ?.

-Ha de quedar ben clar que una cosa es que el TSJC dictamini que un determinat àmbit te la consideració de sol urbà i una ben diferent que això suposi o indiqui que s’ha complert correctament amb les diferents obligacions urbanístiques, respecte al que en cap cas s’ha pronunciat el TSJ en el present supòsit. -

Així dons si mireu l’article “ fiquem els peus a terra” per l’ajuntament es sol urbà i pasarà a ser urbà consolidat quan s’executi el projecte d’urbanització aprovat inicialment el 6/5/07.

El pressupost te un import aproximat de 10.000.000 € -que pot variar amunt o avall al fer les obres- y que pagarem els propietaris separats en sectors homogenis, i proporcionalment a la edificabilitat de les nostres propietats.

Algú m'odia.

Si, crec que una persona te una predisposició en contra meu que li fa perdre la objectivitat i l’equilibri.

Ho noto per les cosses que escriu en el foro i en els fulls de la associació de veïns, en la manera que arrenca els lletreros que penjo per donar a conèixer aquest blog.
La te agafada amb les meves amistats, va cec, no li agraden.

Me la imagino a casa amb les venes del coll inflades, descarregant el seu odi escrivint en el ordinador, amagant-se darrera una identitat falsa.
Noi que em tens odi, jo no puc fer hi res, com pots comprovar això et surt de dins, es intern teu.
Tingues en compte que això no es gens bo per la teva salut, et puja la tensió, agafaràs arítmies i dolors de esquena, busca maneres de rebaixar la tensió,a vegades la acupuntura pot ser d’utilitat.
Has de aprendre a dominar-te i a controlar les frustracions.

Tots ho fem.

Tengan cuidado ahi fuera

El pavimento ya empieza a estar muy deteriorado y hay agujeros muy grandes, que, de no hacer nada, con las tormentas de final de verano su tamaño se multiplicara.

Empiezan a surgir trampas en las que alguien se puede hacer mucho daño.
Mucha atención a los vehículos que circulan por su izquierda para evitar los agujeros.
Moderemos la velocidad que esto empieza a estar peligroso de verdad.

Hasta ahora la Asociación de Propietarios hacia fotografías de los agujeros que pudieran representar un peligro, los situaba en el plano, solicitaba una entrevista con el alcalde y le exponía la necesidad de repararlos por motivos de seguridad.

Las cosas de palacio van despacio pero un día nos encontrábamos con muchos de los agujeros tapados.

Ahora tenemos dos asociaciones en la urbanización y creo que en justicia le tocaría a la nueva efectuar este servicio.
Tal vez así comprenderán la necesidad de tener buenas relaciones con las personas que están al frente del municipio.

Esta bien criticar todo lo que se mueve, ya veis que es muy fácil y ahora puede hacerse desde casa de una manera anónima y cobarde, pero al final la realidad se impone y lo que necesitamos las personas son soluciones.

.

Ja estem tots cansats

Rebo fa uns dies una nota de premsa on l’Ajuntament de Dosrius ens informa que esta fent gestions amb Aigües Ter Llobregat (ATLL) perquè aportin recursos per la construcció de les canonades, els equips de bombament i un dipòsit d’aigua molt necessari per un nucli de el nostre municipi.
El cost del projecte es de 2.000.000 d’Euros.
ATLL ho financem entre tots amb el rebut de L’aigua.

L’argument per demanar els diners es que la canonada es d’alta, es a dir que nomes es per dur aigua al dipòsit i en cap punt del seu traçat es pot agafar ne.

Felicitacions al sr Alcalde i al seu equip per la feina que estan fent, aconsegueixen diners de sota les pedres per solucionar problemes del municipi, pro.

Jo, per mes voltes que li estic donant no acabo de entendre perquè la construcció de les canonades, els equips de bombament i els dipòsit d’aigua que nomes son per dur aigua als dipòsits i en cap punt del seu traçat es pot agafar-ne, si es fan a Can Canyamars ja no son d’alta.

No acabo de entendre perquè aquesta instal·lació no es d'alta i hem de pagar-la integrament els veïns.
Ja estem tots cansats i pot ser desprès de les vacances tinguem el cap mes clar.

Son dues maneres de veure la mateixa realitat.

Si algú ho entén si us plau deixeu un comentari.



http://cancanyamars.googlegroups.com/web/28-aigua%20alta%20Massuet%5B1%5D.pdf?gda=BH-u-1EAAABm2EkR3spkODvrCAQNpL_E7D97h2TPqe-YJD1owhp-5GG1qiJ7UbTIup-M2XPURDS-bTQHZ0KfBO1PxYMxVX6zyCWfcasrLvcFWYugTeFTxeZKMvI7X4xQZrqClwsdFDQ&hl=es

Otras urbanizaciones

Aprovecho cualquier ocasión que tengo para preguntar a gente de otras urbanizaciones que han pasado por procesos similares al nuestro.

En todas surge alguien mas listo que los demás que encuentra argumentos de peso para no cumplir con sus obligaciones como propietario y dejar de pagar las cuotas que le corresponden.
Siempre encuentran un abogado que esta dispuesto a llevar su causa hasta el fin.
Un final que suele ser acabar pagando sus cuotas, los recargos y las costas judiciales.
Siendo el único que obtiene un sustancioso beneficio el abogado.

Esto es lo que ha venido sucediendo en otras urbanizaciones.
Nosotros no seremos una excepción.

Todos tenemos derecho a defender nuestros intereses pero, atención, asesórense bien por personas de su confianza y no se dejen llevar por charlatanes que, basándose en fabulaciones y conspiraciones, generan desconfianza y pescan en rio revuelto.

No confundamos lo injusto con lo ilegal.
Los juicios los pierde siempre uno de los abogados.
Si el suyo no es Perri Manson, asegúrese que tiene argumentos muy sólidos.

La asociación de propietarios no se meterá en caminos que no conozca el final.

Les franges de proteccio

Ja deuen estar acabades les franges de protecció perimetral que obliga el decret 5/2003 de 22 d’abril de la Generalitat de Catalunya.

El citat decret en el seu article 4 diu que les han de fer els propietaris de les finques de la urbanització.
En el cas de no fer-ho els propietaris ho té que fer l’ajuntament.

L'associació de propietaris ja venia reclamant mesures a l’any 2000 demanant atenció a la necessitat de solucionar el perill que tenia la urbanització al estar inmersa en mig d’una massa forestal totalment descuidada.
Ja hem vist per televisió el que pot passar en cas d’incendi forestal cada vegada més probable.

Ara les nostres famílies i les nostres propietats estan una mica més segures.

El projecte d’urbanització completarà la seguretat amb una xarxa d’hidrants.

Recordar que els propietaris tenen la obligació de tenir netes les seves parcel·les.

Les fotografies són de Emilio del Pino

El cost de les franges

L’ajuntament de Dosrius ens va comunicar a la associació de propietaris la obligatorietat de la obertura de las franges de protecció i la oportunitat de fer ho ara que la Generalitat es feia càrrec d’una part.

La nostra contesta va ser que estava fora de les nostres possibilitats dons no tenim ni les adreça’s de tots els propietaris i demanarem que fos l’ajuntament el que ho fes.

El l’últim ple municipal ja ens va aprovar l’import de les contribucions especials que hem de pagar els propietaris de les finques.
El cost total es de 60.252 €.
La Generalitat subvenciona 20.295 €.
I l’ajuntament es fa càrrec de altre un 10%.
En total ens queden uns 35.000 € que hem de pagar els propietaris.

Es el cost de fer las franges de Can Canyamars i Can Figueres i ho pagaran els propietaris de las dues urbanitzacions.

El criteri per el pagament es la superfície de la parcel·la.

A partir d’ara es tindrà que fer un manteniment anual molt mes econòmic.

Mentres escrivia això, un foc provocat cremava a Dosrius al camí de CITA.
Cada vegada estarem mes contents d’aquestes mesures.
Ja en sentirem de gent que ho trobarà malament o car, pro els que viuen a tocar del bosc dormiran mes tranquils, ja era hora.

Ay esos rumores

Se hacen correr comentarios y rumores criticando la gestión , dando a entender que durante el proceso se le han quitado al promotor las obligaciones que tenia.

Miren por favor sus escrituras, encontraran el párrafo siguiente:

“el comprador se subroga las obligaciones del promotor”

Subrogarse una hipoteca quiere decir que a partir de la fecha, la hipoteca la paga el comprador.
Subrogarse las obligaciones del promotor quiere decir que a partir de la fecha, el comprador asume las obligaciones que tenia el promotor en su parte proporcional.

La cesión de los terrenos es obligación de los propietarios iniciales, pero los propietarios actuales tienen la obligación de urbanizar tal y como aceptaron al efectuar la compra de las parcelas.



Usted tal vez no sabia lo que firmaba, el que vendia si que lo sabia.

Alegaciones asociacio de propietaris

En la reunión con los técnicos de la Diputación del día 11 fui a defender en representación de la asociación de propietarios de Can Canyamars los argumentos de las alegaciones efectuadas.

La alegación mas importante, mas que ir dirigida a los detalles del proyecto que ya conocíamos, puesto que al lo largo de su redacción hemos ido haciendo un seguimiento y algunas aportaciones, iba mas en la dirección política que en la técnica.

Entendemos que como usuarios y beneficiarios principales, no podemos cuestionar ni oponernos a que las obras se hagan de la mejor manera posible.

Entendemos también que serán las empresas constructoras las que miraran al detalle los errores y los trabajos innecesarios a la hora de calcular los costes para hacer sus ofertas.

Entendemos que ya se ocuparan las administraciones de comprobar que cumplen con las normativas necesarias.

Entonces ¿para que hacer impugnaciones.

Pues porque no encontramos justo que la totalidad de la obra la paguemos los propietarios.

Y se las dirigimos al Sr. Alcalde que es la persona que ha de defender los intereses del pueblo, de todo el pueblo y nosotros somos una parte importante.
Solo lo tenemos a él, no podemos acudir a otra instancia.

Confiar en él también es confiar en su capacidad, vemos que consigue subvenciones y ayudas para otros colectivos, para otros barrios, para otros proyectos.

Hasta ahora esta confianza nunca se ha visto defraudada.

Podemos leer a continuación un resumen de la exposición.

Nuestros argumentos

Constatamos que en una época el país se lleno de urbanizaciones.
Los poderes públicos fijaron unas condiciones que no han podido hacer cumplir.
Can Canyamars no es un hecho aislado.
El país esta lleno de urbanizaciones similares.
Parece que un sistema jurídico – administrativo favoreció estas situaciones.

La gente compro parcelas en un mismo municipio.
Con las mismas condiciones, a nadie se le hace ninguna advertencia ni tiene inconveniente para construir.

Ahora unos propietarios por el único motivo de encontrarse en una zona determinada al aprobar este proyecto se les imputaran unos gastos muy importantes.

El tratamiento es el mismo que tendría el promotor de una actividad económica.
Pero la realidad no es esta.

El beneficiario de arreglar la urbanización no es solo el vecino de este polígono.
El beneficio es también para el resto del colectivo.
Estamos arreglando las vías públicas.

Si entienden que:
La responsabilidad de la situación no es nuestra.
La situación actual es también consecuencia de la actuación de las administraciones.
Que el beneficio es para todo el colectivo.

Consideramos justo pedirles ayuda en reciprocidad a la contribución que hemos venido prestando nosotros durante todos estos años a los proyectos del municipio.

El Sr. Josep Sole, Jefe de la oficina de cooperación de la Diputación contesto asintiendo que teníamos toda la razón, pero ya nos indico que el procedimiento que se sigue para legalizar las urbanizaciones es el que se ha seguido aquí.

El coste no es el problema

Al comentarle al Sr. Sole de la Diputacion que tal vez tenían tantas urbanizaciones pendientes de normalizar por el elevado coste de urbanizar, este contesto que ese no era el problema.

El principal problema que se encontraban era la dificultad de poner a los propietarios de acuerdo.

Este es un país rico donde a la gente lo que le cuesta es ponerse de acuerdo.
Me da la impresión que cuesta ponerse de acuerdo por el elevado coste, hágaselo de gratis y verá como se ponen pronto de acuerdo.

Bromas aparte, la realidad es que en colectivos tan amplios cuesta muchísimo que la gente acepte que tiene que pagar para que se arreglen las calles, nunca es el momento.

Força, equilibri,valor i seny

Al igual que els castellers, una associació té una pinya que són els seus socis, ells són els que donen suport al castell.
Y un tronc que és la base visible del castell o la associació, la seva junta, el tresorer , el secretari, sense ells la associació no tindria cos ni s’aguantaria.
I per últim l’anxaneta que és el casteller que corona les estructures humanes.
Be a compte això al fil dels comentaris afalagadors que feu de la meva tasca o de la feina feta.
Jo seguint el símil casteller no sóc més què l’anxaneta de l’associació de propietaris de Can Canyamars que sense la pinya o el tronc no aixecaria un pam de terra.

Força, equilibri,valor i seny es el lema casteller i és el esperit amb que anem tots plegats.


La foto la he agafat d’una pagina de la Generalitat, espero que ningú s’enfadi.

Reunio amb els tecnics redactors del projecte

Ja he anat a la reunió convocada per l’ajuntament el dia 11 per que poguérem explicar les nostres al·legacions als tècnics.
Hem pogut expressar amb total llibertat les nostres al·legacions i fins i tot donar opinions i objeccions respecte a com es portava tot.
Ben dirigida, va ser interessant per tots els assistents.

Destacaria las aportacions dels germans Estevadeordal per la vessant legal , la de un noi que es diu Manel ,de la associació de veïns pel que fa a detalls del projecte i del Edgar Ollès de Progrés Municipal més polítiques que tècniques.

La sensació amb la que vaig sortir es que la reunió tindrà poca utilitat practica, doncs tinc la impressió molt personal, què és segueix un pla ja traçat i poca cosa hi podem influir els veïns.

En resum els tècnics diuen que el projecte es una proposta per adequar la urbanització als requeriments actuals.
Que en fan moltes a tota la província i que si no es fan las coses be i amb qualitat es llençar els diners.

Algunes preguntes, respostes i anècdotes que recordo las he anotat mes avall en forma de petits articles.

Petit incident

Un grup de veïns va assistir a la reunió amb una notària i van marxar desprès de dir que no podia aixecar acta de la reunió.
La veritat es que no entenc que i feia allí un notari ni per que no hi podia ser ni per que van marxar.

No tinc coneixements jurídics pro em sembla que alguna gent te molts de diners per gastar.
Amb una gravadora penso jo que en tindríem prou.

Es una llàstima que no poguéssim escoltar els seus arguments i les respostes dels tècnics.

Estructura dels carrers

Altre pregunta es va fer respecte a que els carrers podien anar sense vorera, tal i com es va dir en la reunió que la associació de veïns va fer en el polisportiu, es tractava de fer el carrer sense voreres i amb una pendent cap el centre del carrer, ells deien que la opció era mes econòmica.

La resposta dels tècnics es que podria ser una solució valida en terrenys plans pro que en una urbanització com la nostra amb grans pendents, las voreres servien per canalitzar l’aigua de pluja que amb l’altre opció podria entrar a les cases.

Comentaris interesants

La Sra. Rosa i el Sr. Antonio Estevadeordal també exposaren el seu punt de vista molt centrat en aspectes legals de tot el procés que els tècnics no van entrar a contestar.

El Sr. Antoni defensa que la urbanització es sol urbà consolidat, que l’ajuntament ens cobrava la taxa de connexió al clavegueram al pagar la llicencia d’obres i que considera que el clavegueram esta cedit.
Entén que els serveis i els carrers també estan cedits perquè els han ofert a l’ajuntament sense rebre contesta.
També argumentaven que no trobaven be que els veïns paguéssim tota la xarxa d’aigua i desprès ho aprofites una companyia sense haver fet cap inversió.
Altre intervenció va anar en el sentit de que feia massa temps que estaven suspeses les llicencies i això ens donava dret a una reducció de les contribucions.
Ell demanava que, amb unes sentencies a punt de caure el mes prudent era esperar a que els tribunals diguessin la seva abans de fer res.

La Sra. Rosa argumenta que el tractament que ens fan es el de una urbanització nova i que la evidencia es que no es així, això ens suposa molts de diners per veí.

Tot això ho decidirà un jutge no gaire tard.

Amplada dels carrers

En J Manel també va comentar que alguns carrers, al fer les aceres quedarien massa estrets sobre tot al estacionar hi vehicles.

La resposta del tècnic va ser que així els vehicles es veurien obligats a circular a velocitats mes baixes tenint en compte que es una zona residencial amb la velocitat limitada a 50 km/h.

Paviment nou

En J Manel pregunta perquè es te que treure tot el paviment existent.

El tècnic diu que una vegada analitzar els materials i fetes les catas entenen que amb els gruixos i qualitats en que es va fer en el seu moment, degut al temps transcorregut las instal·lacions existents estan acabant la seva vida útil.
No obstant estudiaran si alguns trossos de carrer es poden salvar.
Diu el Tècnic que una vegada acabat el projecte els diners que sobrin es tornaran als veïns.

Que be ens hagués vingut la notaria.

Clavagueram

Un veí, en Jordi va preguntar perquè teníem que canviar tota la xarxa de clavegueram.

La resposta dels tècnics va ser que la xarxa estava molt malmesa per las arrels, en alguns llocs no passava ni la camera que van ficar per veure l’estat i que el diàmetre de 300 era molt petit per las necessitats de la urbanització.
Per això van decidir canviar ho tot.

Preguntes

Un senyor que em sembla que es diu Pedro desprès de dir que rebia molta documentació pro que no entenia res, va preguntar el que a ell realment li interessava que era saber si la urbanització es sol urbà consolidat.
La resposta del alcalde es que segons l’ajuntament no estava recepcionat i que per això es feien el projecte d’urbanització i el de reparcelacio.
En altre situació la obra es podria fer per contribucions especials.
Va insistir en que per qualsevol aclariment o dubte tenia els serveis municipals a disposició de tothom.

Treballem per a les persones

Al fil d’un comentari del Eduard Garcia mostrant una preocupació que en diu molt de la seva personalitat. M’agradaria fer el següent comentari, perdoneu la seva llargada.

Ja fa uns anys, el meu sogre, un bon home, que desprès de treballar tota la seva vida estava tranquil en el seu pis pagat del tot, amb la seva pensió, justeta, pro que li permet viure amb dignitat, va començar a estar neguitós, angoixat, fins i tot no dormia be.

Es un home orgullós i va costar molt saber el motiu de las seves preocupacions.
En una reunió de veïns, en la seva escala es va presentar un projecte per ficar hi un ascensor, el cost es calculava que aniria cap els 18.000€ per veí, molts de diners per la seva ajustada economia.
Per sort els fills van entendre ràpidament que a part de la satisfacció d’ajudar al pare, la despesa era una inversió que els beneficiaria a la llarga.

En la nostra urbanització en se de pocs casos de gent gran amb el mateix neguit, amb alguns he parlat amb els fills i penso que la seva reacció serà la mateixa.

És per aquesta experiència personal per que vaig insistir als membres de la meva junta per fer i repartir un paper abans de las eleccions per treure l’angoixa que es podia produir a la gent quan es va utilitzar l’argument d’un elevat cost per augmentar el poder de convocatòria.

Crec que és l’ajuntament el que es té que oferir a la gent, doncs a aquestes edats l’orgull i la dignitat de las persones poden fer que sentin com una humiliació, el per ells tenir que anar a demanar caritat.

En las meves converses amb l’alcalde, una vegada superats altres obstacles, cada vegada és més present aquest assumpte.
Dues coses em tranquil·litzen, una que sé que ho te a la seva agenda i el preocupa i l’altre que tenim a la Toñi de regidora de serveis socials.

Es altre de las avantatges que sigui la administració la que condueixi el procés , això seria impensable amb unes juntes de compensació.

Segur que al acabar tot el procés l’ajuntament em deixarà malament amb alguna cosa en la que hi confio, nomes desitjo que no sigui en aquesta.

És una bona oportunitat de fer realitat el seu programa:
“ treballem per las persones”

La ley es muy clara

Al igual que las diferentes religiones hacen diferentes lecturas del Evangelio, dando mas relevancia a unos párrafos del mismo texto que a otros, llegando al caso que unas permiten el matrimonio con varias mujeres y otras son muy restrictivas al respecto según la interpretación que dan de los textos sus lideres espirituales.
En el asunto que motiva este blog nos encontramos en una situación similar.
Frente a los mismos hechos y con las mismas leyes, la lectura que hacen los líderes es determinante a la hora de encontrar una solución.

Unos argumentan que al no estar cedida la urbanización al ayuntamiento, las leyes son muy claras, es una propiedad privada y son los propietarios los que se tienen que poner de acuerdo para solucionar sus problemas, el ayuntamiento no tiene porque intervenir en una cosa que no es de su competencia.

Otros con el argumento de que es un problema que afecta a una parte importante del municipio, entienden que las administraciones les tienen que ayudar en la gestión porque ellos solos no lo pueden solucionar pero , y aquí las leyes están muy claras, al obtener un beneficio de las mejoras, los parcelistas son los que tienen que correr con todos los gastos.

Otros argumentan que, puesto que el problema no esta causado por los parcelistas, si no que estos son las victimas de una situación y teniendo en cuenta, que el municipio también se beneficia y incrementa su patrimonio, las leyes son muy claras al respecto, la administración tendría que asumir una parte importante del coste de urbanizar.

Con estas propuestas las diferentes opciones se presentaron a las pasadas elecciones, ahora la lectura que hagan del problema los lideres elegidos será determinante a la hora de la solución porque en esto si que las leyes están muy claras.

Poc oportu

Acabo de llegir en el blog del alcalde una nova entrada on fa referència al clavegueram de Can Massuet.

Entenc que estigui content de que el projecte vagi endavant, jo també ho estic.
Pero com a veí de Can Canyamars la noticia – per dir-ho de una manera cordial – la trobo poc oportuna.

En la entrada anterior fa esmena de la problemàtica de Can Canyamars on els veïns tenim un projecte d’urbanització on hem de pagar fins i tot els estudis previs hi ha continuació ens col·loca la noticia de que a la urbanització del costat -que l’ajuntament va recepcionar fent la vista grossa – les administracions es gastaran 5 milions d’euros, la meitat del projecte de Can Canyamars.

Vostè diu que no, pero la sensació que tenim aquí es que ni han dues vares per mesurar.

La evidencia es clara ni han ciutadans que estan “recepcionats” i altres que no, això en són dues categories.

A uns els paguem tot i a altres els hi fem pagar tot.

Novetats proj urbanitzacio

Les persones o entitats que han fet al·legacions al projecte d’urbanització hem rebut una citació per el dia 11 a les 7 de la tarda en el salo de plens del ajuntament.

Penso que hem de aprofitar aquesta oportunitat per explicar als redactors del projecte els motius que ens han portat a fer-les.
Crec que es aquí, amb gen que en sap de que va tot, on podem defensar i argumentar les nostres postures.

Deixaré una vegada mes la meva feina per assistir-hi, nomes espero poder expressar els arguments que ens han portat a fer las impugnacions al citat projecte.
Espero també poder escoltar amb tranquil·litat les al·legacions que han fet les altres persones o entitats.

L’Associació de Propietaris de Can Canyamars va repartir 125 cds amb el projecte d’urbanització amb la intenció que el veiessin el màxim de propietaris.
Quatre ulls en veuen més que dos.
L’objectiu ha estat un èxit, 30 persones han fet al·legacions que segurament ajudaran a millorar el pressupost per el be de tots.
Llegir ho i repassar ho no es una feina molt agradable.
Tots els hem de estar agraïts.

Paint Ball a Canyamars

Sembla ser que la empresa paintball Word va demanar una llicencia per instal·lar una activitat .
El Lloc sembla que es a prop del Pou de Glas de Canyamars.
De moment no en sabem res mes, agrairíem a algú que en sàpiga algo ens ho dies.
Es una activitat que esta a prop de la urbanització i que encara que en un principi no tenim perquè tenir cap inconvenient, si es te que omplir això de comiats de solters amb gent jugant a soldats seria bo que la gent ho sàpigues.
Si algú del ajuntament ens pot dir alguna cosa ho agrairíem.

Pot ser fins i tot anirà be per descarregar la agressivitat d’alguns

http://www.gencat.net/diari/3719/02245059.htm

El nostre alcalde presidira el consell comarcal

En Josep Jo, alcalde de Dosrius ja casi es president del consell comarcal del Maresme


Es molt important per el nostre municipi que el nostre alcalde estigui presidint el consell de la comarca.


La mes sincera enhorabona a ell i la seva família.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2468212

En Enero de 2002, la asociación de propietarios de Can Canyamars, impugno los presupuestos municipales para ese año por que no contemplaban ninguna inversión en esta zona.

Considerábamos que el argumento que esgrimía el ayuntamiento para no intervenir – el promotor no ha cumplido con los requisitos legales para hacer la recepción de la obra - perjudicaba a unos terceros, los propietarios, que han cumplido escrupulosamente todas sus obligaciones, impuestos y licencias que se les ha pedido.

En el pleno del día 12 de Febrero se desestimo por 5 votos a favor y 6 en contra.

El 23 de Febrero el alcalde nos dio a conocer la formula jurídica para desbloquear la situación.
La urbanización se dividiría en tres zonas homogéneas, se modificarían las normas subsidiarias cambiando el sistema a cooperación y se redactaría un proyecto de reparcelacion.

La asociación de propietarios repartió el proyecto a 101 familias que estaban asociadas, el diario el Punt se hizo eco de la noticia.

El alcalde esta cumpliendo estrictamente lo que nos prometió.
La asociación de propietarios ha hecho un seguimiento de todo el proceso.
El Ayuntamiento ha ido informando puntualmente de cada paso.

La parte negativa es que todo esta tardando mucho y que el coste es bastante más alto de lo que esperábamos.

La asociación de propietarios ha hecho impugnaciones al proyecto en ese sentido.

Cooperacion vs Compensacion

En una comunidad las propiedades tienen asignado un coeficiente.
Este coeficiente es el porcentaje del total que tiene cada propiedad.
Da un valor a su voto y sirve para calcular su participación en los gastos totales.

Sin coeficientes no se pueden tomar decisiones, no se sabe la representatividad.
Sin coeficientes no se puede hacer nada puesto que no se puede calcular lo que pagara cada uno.
Cualquier acuerdo se puede impugnar puesto que la reunión no tiene validez al no tener representatividad.

En Can Canyamars las normas subsidiarias nos asignaron el sistema de compensación.
(Ustedes se lo arreglen y a mi me dejan tranquilo, se pagan sus abogados que yo no quiero líos).

Nadie tiene coeficientes de propiedad.
Era la mejor manera para que nunca solucionáramos nada.
Cualquier acuerdo se podía impugnar, ¿? Como calcular la representatividad. ¿? De quien eran las calles o las zonas verdes.

En Can Canyamars formábamos una unidad, una misma comunidad, vecinos que vivían en un piso con muy pocos problemas junto a otros que tenían parcelas de 1000 m2 sin ningún servicio, esto por si solo dificultaba cualquier acuerdo.

La asociación de propietarios de Can Canyamars solicito y obtuvo de las administraciones la separación de los vecinos en polígonos homogéneos facilitando así la toma de decisiones.


La asociación de propietarios ha conseguido que las administraciones redacten un proyecto de reparcelacion que nos asignara un porcentaje del total.

Así podremos tomar decisiones.

Imagínense ahora, juntas de compensación con los vecinos discutiendo, el promotor diciendo que tiene la mayoría, la gente sensata pagando abogados, gestores y avalando los recibos de los morosos, los de cuatrecasas supercontentos.
Alguien sabe cuanto aguantaría una asociación sin ningún resultado teniendo en cuenta que los pleitos duran años y que cualquier acuerdo o reunión se puede impugnar por un pequeño defecto de forma.

No se si la decisión de cambiar el sistema fue la correcta pero me parece la mas sensata.

Y así lo debieron entender nuestros representantes al aprobarla inicialmente por unanimidad después de dos mociones de censura que tenían envenenada la vida política.

Asi lo entendió El departament d’urbanisme de la Generalitat ( Convergente) que lo recomendó y no puso objeciones y así lo entendieron los técnicos y abogados de la Diputación de Barcelona que aconsejaron los cambios.
Asi lo entendieron los abogados que consultamos.

Y se ha hecho sin peleas, sin pedir a nadie un centimo.

Clavagueram

En Jordi del que agraeixo molt las seves intervencions fa esmena al clavegueram en referència a un estudi que es va fer.

Ell diu que segons l’informe era perfectament correcte i aprofitable.
Las dades que jo tinc son que el clavegueram estava en molt males condicions jo vaig veure filmacions i el estat es deplorable .
Per desgracia per nosaltres els tècnics redactors del projecte també han considerat que es te que substituir.
Dic per desgracia perquè es una partida molt important econòmicament i amb l’argument que ens cobraven el clavegueram tindríem molt que parlar ne.
Ojala que tinguis raó tu i el clavegueram no el tinguem que substituir.
L’argument dels tècnics es que si el deixem com esta, a la que la urbanització s’ompli de gent sortiran tots els problemes i llavors es tindrà que rebentar tot amb un cost superior.
Això i que els tècnics redactors del projecte em mereixen confiança es el que et puc dir al respecte.
Últimament hem tornat a parlar d’aquest tema. Que tinguem sort.

?? Dos projectes

En Jordi fa un comentari respecte a un pressupost alternatiu que es va fer el 2001.
Ell pregunta perquè es va abandonar tenint en compte que era un pressupost per sota els tres milions d’euros.
Ho compara amb l’actual que esta al voltant dels 10 milions, la seva pregunta la trobo un encert.
Per aquelles dades , recordo que era poc abans de las eleccions, l’alcalde ens va fer una reunió on ens va donar unes dades que desprès han resultat massa optimistes.
Segurament la proximitat de las eleccions va fer que fos poc prudent.
Fins i tot recordo que va fer una juguesca amb una senyora dient li que es jugava un sopar amb ella que en poc temps tindria els carrers arreglats.
La senyora ha guanyat el sopar.
L’alcalde mai mes ha volgut comprometre una dada.

Intentaré explicar de que parla en Jordi.

Per aquelles dades apretavem de valent al ajuntament , recordo que sovint veiem articles Al Punt fent referència a la urbanització.
Una vegada l’ajuntament va decidir fer-se càrrec de la urbanització, va firmar un conveni amb el IGUAL de la Diputació de Barcelona demanant assistència tècnica y jurídica en relació a la situació de la urbanització ( això era al setembre del 99)

En Març del 2001 la oficina tècnica de cooperació de la Dip. De Barcelona, va emetre un INFORME TECNIC de las deficiències de la urbanització on va detallar una sèrie de carències i las va resumir en un quadre.
La valoració econòmica de las actuacions proposades per complir l’anterior projecte era de 454.616.123 ptas. ( casi 3 milions d’euros).
Plantejava opcionalment una sèrie de millores que valorava en 112.179.214 ptas ( 675.000 €) Tot inclòs.
Pro l’informe ja recomanava que en lloc de fer una actualització de l’antic projecte d’urbanització ,es tindria que redactar un nou projecte d’urbanització adequat a la normativa vigent.

Amb aquestes dades que tothom veia com assumibles es va presentar l’alcalde a la reunió.

La necessitat de fer tot el procés en la mes estricta legalitat al tenir un propietari important que judicialitzaba tot el procés, recurrent cada pas que es donava ,i fent demandes de milers de milions de ptas ha fet que l’administració tingui que complir en tot moment escrupolosament els plaços i las lleis.
Això ens ha perjudicat molt econòmicament a tots els propietaris impossibilitant acords que pogueren haver fet que tot el procés fos mes curt i econòmic.

Així dons hem de complir la llei i aquesta diu que es te que fer un projecte d’urbanització i altre de reparcel·lació i en això estem.

En resum Jordi del que tu estàs parlant es un INFORME TECNIC valorat i el que tenim ara es un pressupost detallat com deu mana.

Tota la documentació al respecte la varem fer arribar a mes de cent propietaris que en aquelles dades teníem en la associació.
Espero que et sigui d’utilitat
Salutacions
Albert

Sorpreses agradables

Gratament sorpresos hem sortit del pou de glas de Canyamars desprès de escoltar la coral de L’escola del Pi.
El Lloc i els cantaires ens van fer passar un rato molt bo.
Ho feu molt be.
Sembla que ens fareu passar molts bons moments.

Reparaciones y reformas

Para poner un ascensor o realizar una reforma importante, el presidente de la comunidad tiene que buscar un presupuesto detallado y valorado que cumpla con la legislación vigente.
Todo esto le supone muchas horas perdidas y mucha atención.

Si alguien no lo encuentra correcto lo lógico seria que trajera otro presupuesto para comparar.
Criticarlo crea mal ambiente y confusión entre los vecinos.
Pero no aporta nada.

Siempre hay un vecino que sabe, que ha oído, que le han dicho, que piensa o que tiene un amigo que lo haría mejor y más barato.
Pero para poder comparar, se necesita otro presupuesto.

Quien no quiere contribuir siempre encontrara un problema, una falta o un inconveniente.

La asociación de propietarios de Can Canyamars ha conseguido de las administraciones un presupuesto que cumple con la normativa vigente para arreglar las deficiencias que tenemos.
Todo esto ha supuesto mucha dedicación y mucho esfuerzo.

Comptes

Coincidint amb la campanya electoral hem sentit comptes de tota mena.

Recordo el del vaixell de la Tresa o las histories de la Cuca amb els nens, molt bona també la del president de la associació que comprava parcel·les compulsivament.

Hem rigut molt amb ells.
Molt bons i molt imaginatius.

Seguin amb aquesta tradició tan nostra, tan Mediterrània de explicar comptes als carrers i las plaçes, Dissabte 30 de Juny en Carles Alcoy de Salar de Pallars, ens va delectar als assistents amb un bon assortit de comptes i anècdotes.

Altres asociacions

Diumenge 1 de Juliol, a les 9 del mati, es va donar la sortida a la 1ª Cursa Popular del Corredor.
Organitzada per la Avv de Can Massuet per un circuit molt ben elegit i assequible a tothom.

Es excel·lent l'exemple i la tasca de cohesió social que ve fent últimament aquesta associació y excel·lent també la seva capacitat organitzativa.

Felicitacions a la seva junta i al seu president.

Sabem l’esforç que costa tirar endavant tot això.

Desitgem que sigui el punt de partida de mes edicions.