A vegades ens equivoquem

A vegades penses una cosa i no l'encertes.
Jo sempre havia pensat que a l’hora de tenir que pagar per arreglar d’urbanització, la resistència o les protestes vindrien de gent gran, amb pocs recursos econòmics, que van comprar la parcel·la fa molts anys o de gent que estava molt propera de la carretera i poc afectada per l’estat de les infraestructures.

Haig de reconèixer que no en vaig encertar ni una, dons la oposició i les protestes han vingut de gent que te varies parcel·les, amb recursos econòmics, que han comprat mes recientment , que viuen allunyades i molt afectades per l’estat de les infraestructures.

Algun d’ells amb una oposició molt activa, coneixedor de la problemàtica, al comprar se la casa ja va deduir li de llarg el cost del projecte al venedor.

Haig de reconèixer la meva sorpresa per el fet que son ells els mes beneficiats de que tot estigui ben endreçat i clar legalment.

Em costa entendre la seva oposició perquè de no fer res o allargar el procés, son a la vegada els mes perjudicats patrimonialment.

Be, tots tenim la llibertat de fumar, de agafar una mona i de tenir hàbits que ens perjudiquin en la nostra salut o patrimoni.

Cap problema si els seus hàbits nomes son nocius per la seva salut o el seu patrimoni.

Nomes demanar los respecte per els que o no volem fumar o volem viure amb dignitat i en un entorn endreçat com ho fa la majoria de la gent.

Sort que ja estem acabant

Costa de dir ho quan estem esperant una factura pendent de caure per un elevat import que ens farà trontollar les economies pro mirant la evolució de les lleis penso que tenim sort de estar acabant.

Sort perquè les legislacions cada vegada son mes exigents amb els requisits.
En el BOE del dia 28/05/07 es va publicar una nova llei del sol.
La nova llei determina un increment en les reserves de sol destinat a algun regim de protecció publica.
L’avant projecte de llei de millora de les urbanitzacions de la Generalitat també va en la línea de endurir les condicions a les urbanitzacions.
Endurir les condicions vol dir demanar mes requisits i en conseqüència mes cost per els propietaris.
Es de preveure que en el futur immediat es donin les condicions perquè tot sigui molt mes costos.
Entretant perdem les inversions i els serveis que les administracions fan al resta del municipi sense cap mena de avantatge al tenir que contribuir en les mateixes condicions.
Així dons com un malalt que ja veu el fi de la malatia, estem fumuts pro podem considerar nos afortunats.

Noticias en Can Canyamars

El juzgado de lo contencioso administrativo nº 11 en su sentencia numero 205/2007 ha fallado DESESTIMANDO el recurso que contra el ayuntamiento de Dosrius tenia interpuesto El Sr. Antonio Estevadeordal en representación de la herencia de sus padres epd. contra el ayuntamiento de Dosrius.

En ella se demandaba al ayuntamiento de Dosrius por diferentes conceptos en referencia al proceso seguido por este en la solución de los problemas urbanísticos de la urbanización Can Canyamars.

Las demandas eran por un importe superior a los 8 millones de Euros.
Este hecho es una confirmación, esta vez por un juez de que el proceso seguido hasta ahora es el correcto desde un punto de vista legal.

Me gustaría felicitar al ayuntamiento, y en especial a su alcalde por su sentido de la responsabilidad, su constancia y determinación a la hora de afrontar el problema a pesar de demandas y amenazas de este calibre que a cualquiera le hubieran hecho desistir y dejarlo en manos de los vecinos.


En el blog de alcalde tienen un comentario al respecto.
Pueden pulsar el enlace para ver la nota de prensa.

En breve enviaremos una copia de la sentencia a los miembros de la asociación.
Si alguna persona tiene interés en leerla se la puedo facilitar.

Por mi parte no puedo más que alegrarme de que el camino que un día veía muy claro pero muy lejano cada vez esta mas próximo.

Un nou curs

Una vegada acabades les vacances i amb elles les festes i celebracions , comencem tots un nou curs, a casa ja estem tots intentant quadrar els horaris de les escoles, les activitats dels fills i la feina en un exercici d’organització digne d’una empresa.

A Dosrius també comença el curs amb una escola nova.
Ens hagués agradat tenir la a Canyamars on en altres temps amb menys nens, mitjans econòmics i tecnològics ja en tinguérem una, sembla que es més racional ubicar-la a Dosrius però de ben segur que molta gent li hagués frepat tenir-la aquí.
Comença amb preses i dificultats com tot lo nou, però de ben segur que les ganes de la direcció, els mestres i els pares faran que tot vagi be.
Es petita com els nens però de ben segur que farà grans persones.

A Can Canyamars aquest trimestre que comença ha de ser el de la traca final, segur que en tindrem moltes de noticies, i amb elles les polèmiques, molt lògiques doncs a tots ens tocaran la butxaca.
En aquets mesos els projectes han de caminar al seu final.

L'Ajuntament esta fent un gran esforç.
El projecte d’urbanització és té que actualitzar resolent les al·legacions fetes i el de reparcel·lació de segur que veurà la llum.
Amb els dos redactats sabrem per fi quin és el mal que hem de patir.

La situació legal té que quedar del tot aclarida i amb una mica de sort, les sentencies als recursos del promotor veurem com es resolen.
La feina dels últims anys ara donarà els fruits, l'urbanització, neta de enrenous i irregularitats restarà a punt de la seva “normalització”.

L’any 2008 la urbanització podrà dir allò de “año nuevo vida nueva”.

Aquest trimestre també serà el de la renovació de la junta de la associació, set anys en són molts i ja ens toca la jubilació, la dificultat com sempre serà trobar gent que vulgui agafar el relleu.
Personalment, les meves circumstàncies personals no em deixaran dedicar-me amb la intensitat habitual.

Anirem caminant i resolent les dificultats que vagin sortint amb les dades i els recursos que disposem en cada moment.

.
Això ja ho tenim a tocar dels dits.

Robatoris a Can Canyamars

La passada setmana han entrat a robar a dues cases de la urbanització, son dues cases a tocar l'una a l’altre.
Per les característiques dels objectes robats, a mi em sembla que pot ser gent jove que freqüenta l’urbanitzacio o gent necessitada que volta per aquí buscant o fent feines esporàdiques.
Els mossos d’esquadra ja n'estan fent la seva de feina.
Encara que el que s’emportin no siguin cosses amb un gran valor, les destroces i l’ensurt sempre afecten molt als damnificats, generant pors i ganes de engegar ho tot a passeig o be, inversions exagerades per protegir se que moltes vegades superen en molt el valor de lo protegit.

Es molt comprensible perquè la seguretat es una necessitat bàsica.

Penso jo que amb una alarma que funcioni be i doni avis als veïns o a una central seria suficient per aquestes menes de robatoris.
Omplir les casses de gossos de races perilloses o altres mesures exagerades penso jo que es pitjor remei que la malaltia.
Estar tots alertes dels fets estranys trucant als mossos o als municipals cada vegada que pensem que pot haver un fet sospitós, penso jo que ens dona molta seguretat.
En aquest sentit hem de estar alertes i ser prudents sempre i en totes les nostres activitats.
Als lladres si els ha sortit be, tard o d'hora i tornaran.

El telèfon per a totes les emergències es el 112, tenint en compte que es un numero centralitzat crec que a Sabadell i donat que en la urbanització tenim la dificultat afegida que no tenim noms als carrers i no podem donar una adreça, sembla mes indicat en cas d’un servei urgent trucar directament a la comissaria mes propera dels mossos que es la de Mataró i explicar ben be on som.
El telèfon es el 93 741 8100. faríem be de tenir ho memoritzat al mòbil.
La meva solidaritat amb les famílies afectades.

Llei de millora d'Urbanitzacions

Ja esta redactat "l'Avantprojecte de Llei de millora d'Urbanitzacions amb dèficits urbanístics" l’estic llegint i no he tingut gaire temps per fer una valoració.
Dir que era un projecte de llei que estàvem esperant per saber si podíem obtindré ajuts.
Tal i com pensàvem la llei no ens aporta grans avantatges als parcelistes en canvi dona als ajuntaments mes recursos legals per fer front a les problemàtiques de les urbanitzacions.
Dona eines als ajuntaments per requalificar les urbanitzacions pendents en zones rústiques i recursos per crear equips que facin la feina.
Pro millor llegir ho i trèieu les vostres conclusions.
Ho teniu en el següent enllaç
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/urbanitzacions_tcm32-40399.pdf
L’avantprojecte es provisional dons ara els afectats poden fer les al·legacions que considerin necessàries.

Si fa o no, es el que estàvem fent aquí la metodologia que seguiem per Can Canyamars.

Aportacions d'altres persones

A vegades veig comentaris de gent que en sap molt i en te molta experiència en la problemàtica de les urbanitzacions.
Trobo que coincideixen plenament amb els plantejaments i les maneres amb que hem anat portant tot l’assumpte de la nostra urbanització.
Tant per l’ajuntament com per la associació de propietaris.
Reprodueixo a continuació en tres parts per facilitar la seva lectura uns comentaris d’en Jordi Vigué i Viñas que trobo molt encertats.
Penso que es un anàlisi molt lúcid i que explica molt be la situació i els arguments de les dues parts.

Comentari

“Els problemes que tenim a les urbanitzacions son molt greus i complexos i tothom sap que la seva solució te un cost molt elevat, tant en diners, com en esforços de tota mena.
Res no es fàcil i cal admetre que la solució d’aquesta problemàtica situació es especialment costosa i molt feixuga d’afrontar.
Però si no ens hi posem, no acabarem mai.
Sense una taula de diàleg participada per totes les part interessades, una actitud positiva tant per part de l’administració com dels parcelistes i una voluntat sincera d’afrontar la situació amb joc net, amb objectivitat i amb ganes veritables, no en sortirem.... i continuarem amb la mateixa situació de fa dotzenes d’anys, amb el conseqüent agreujament dels problemes i amb un cost cada dia mes gran per poder-los resoldre.”

Aquest encertat comentari d’en Jordi Vigué i Viñas penso, reflexa el tarannà amb que ajuntament i associació de propietaris hem anat fent fins a les hores i que ens ha permès arribar a la situació actual amb un projecte de urbanització i reparcel·lació redactats i a punt nomes dels tràmits administratius.
Aquesta manera de fer les cosses penso que es un patrimoni que hem de mantenir.

Els Parcelistes

D’una banda, els parcel·listes hem de pensar que l’Administració
no té diners per subvencionar-ho tot. I, en el cas que disposés
d’aquests diners, tampoc no fóra just que ho subvencionés
tot. La feina de l’Administració és d’administrar bé; no podem
esperar que sigui el pare pedaç de tot.
Una parcel·la que, al moment de la seva adquisició, valia uns diners, amb el pas dels anys s’ha revalorat i, amb les obres que s’hagin pogut fer a la
urbanització i els serveis de què s’hagi dotat, ha multiplicat
substancialment el seu valor original.
Si d’aquesta plusvàlua el propietari és qui se’n beneficia en exclusiva, també és just que sigui ell qui faci front a les despeses que ocasiona dotar la seva propietat dels serveis que la facin més habitable i que n’augmentin
el valor.
No és just exigir que l’Administració hagi de córrer
amb totes les despeses i, després, sigui només el propietari
qui es lucri dels rendiments que pot donar-li una parcel·la que s’-
ha revalorat considerablement.
Sí podem demanar que l’Administració dicti disposicions i arbitri vies per fer més possibles i menys oneroses les condicions de pagament i atorgui determinats beneficis a qui reuneixi certes condicions.

La Administracio

D’altra banda, l’Administració ha de reconèixer que, en molts casos,
no ha jugat prou net i ha tingut un capteniment més que discutible.
Els qui coneixem moltes històries d’urbanitzacions d’arreu
del nostre país estem cansats d’escoltar cada dia unes
mateixes queixes: fa anys que paguem l’IBI i l’Ajuntament no ha
invertit absolutament res a la urbanització, fa dotzenes d’anys
que paguem a l’Ajuntament uns serveis (enllumenat públic, escombraries,
clavegueram, etc.) que mai no hem tingut... i així podríem
seguir. On han anat a parar aquests diners? I això massa
sovint s’acompanya d’una manca de consideració envers els parcel
·listes, en un oblit i/o una despreocupació gairebé total pels
problemes -sovint greus- que els afecten, en un tancament absolut
a tot allò que soni a diàleg, transparència, col·laboració, ganes
de resoldre les coses conjuntament.
Per dissort, i això no és perquè sí, massa gent de les urbanitzacions té la sensació que només serveix per pagar, però per a res més. Massa sovint l’interès i el zel recaptatori que, sense excepció, manifesten els Ajuntaments
ben poc té a veure amb la seva preocupació per resoldre
els problemes d’unes persones que, al cap i a la fi, a més de ciutadans,
també són contribuents igual que els del nucli urbà.
Si no hi ha una veritable voluntat de fer front al problema, si no es
canvia radicalment l’actitud d’uns i altres i no s’imposa un nou
tarannà, si des del Govern de la Generalitat no s’impulsen accions
i s’estableixen normes destinades a sortir d’aquest atzucac,
els problemes no es resoldran.

Vias de comunicacio lentes

Que be que es circula per la nova carretera, nomes amb el temps es veuran els avantatges que porta per tots.
Aquestes vies rapides son molt necessàries per la competitivitat de les empreses i augmenten la comoditat i la seguretat en els desplaçaments.
El seu cost es molt elevat i agafen molt espai, es per això que triguen tant per fer les.

Trobo a faltar en el nostre municipi altres vies de comunicació que per el seu baix cost nomes pot ser que no les tinguem perquè no son una prioritat.

Serien les vies de comunicació lentes, camins per gent que la seva opció es desplaçar-se a peu o amb bicicleta o que no en te necessitat de anar tan despresa.
Afegiria un atractiu turístic mes al municipi i el seu reduït cost segur que l’estalviaria l’estat en despeses de salut.
Per les lleres de les rieres ja casi que els tenim, nomes faltaria acabar de comunicar los.
Podríem anar de Canyamars a la platja amb bici.
Es altre opció de mobilitat que es pot impulsar amb un petit esforç.

Per cert moltes felicitats als organitzadors de la bicicletada de Dissabte, feia goig veure tanta gent amb bici per el poble.