Continua la degradació de can Plonariu.

La masia, propietat de l'ajuntament de Dosrius avança ràpidament cap a la seva destrucció per l'abandonament en que es troba.

Recordem altres entrades en el blog.

L'actual equip de govern responsable de la mateixa i com a tal, responsable també del mal que produeixi, continua amb una política de fer veure que no es seva, ni en te cap competència.

No acabo d'entendre com fan ple de despeses i escarafalls per aconseguir altres edificis i aquesta masia que estava perfectament habitable fins fa uns anys es deixi perdre per abandonament i deixadesa.

Es d'aquelles cosses que fan que cada vegada tingui mes clar que cal tenir una preocupació del poble com una unitat, persones que es moguin per el conjunt i no per clientelismes o egoistament pensant on atrauran mes vots.

Em costa d'entendre com pot passar que al mateix temps que d'unes coses diuen que porten deu anys preocupant se en veus d'altres en porten dotze despreocupant se, per que en un lloc si i en altre no?, tant petit es el seu mon?, es que no es poble també això?, es que no es patrimoni cultural can Plonarius i altres masies en la mateixa situació, la veritat es que no entenc res.

Ara la masia ja no te portes i les humitats estan podrint les bigues de fusta, a l'espera que el pes del terra superi la seva resistència i s'ensorri, tot plegat un perill mes que afegir a la canalla que juga per els voltants de l'urbanització i molts mes diners per qui digui de recuperar-la.

Ja esta be de mentides.

Les entitats sotasignats volem fer saber a l'opinió publica el següent:

Que tot i que el nostre ajuntament ha rebut en els últims anys subvencions finalistes amb imports que volten el milió d'euros per destinar-los obligatòriament a solucionar la nostre situació, els veïns de Canyamars, es veuen obligats de fa uns mesos a reparar els carrers en el seu temps lliure davant la impossibilitat material d'accedir als domicilis, ja que l'estat de abandonament de les vies publiques les fa intransitables.

Sent totalment falses una vegada mes les afirmacions que fa el nostre alcalde en el full municipal.

Associació de veïns de can Canyamars

Associació de veïns de can Massuet

Associació de propietaris de can Canyamars

La noticia en Diari maresme:

Una mica de llum

Quina sort que tenim, vivim en un poble on podríem plantejar-nos suprimir els impostos, el nostre alcalde i guia moral ha trobat el camí, cada vegada rebem mes regals d'empreses que desinteressadament ens fan donacions.

Primer van ser les remodelacions d'algunes places, desprès un senyor ens volia regalar un centenar de milers d'euros anuals per exercir una activitat innòcua a la pedrera, últimament ens han regalat la rotonda i ara l'edifici de les aigües.

Podríem buscar una empresa que regales locals, pisos i sopars en bons restaurants a l'alcalde estalviant nos el seu sou i el d'altres.

Viuríem en un paradís fiscal.

El que no se es si la gent de Dosrius ho acceptaria, segurament sospitarien que alguna cosa no esta del tot explicada, que la gent i les empreses no van fent regals, que mes aviat es al contrari, així va ser amb les escòries, van preferir la salut que els diners tèrbols.

A les hores ja no hem vist cap mes conveni, així s'estalvien comissions.

La lògica de les empreses i els negocis diu que els "regals" tenen un cost o una contraprestació beneficiosa per el donant, de la mateixa manera que les escòries tenien una contraprestació, a mi m'agradaria saber quan ens costarà la rotonda, quan ens costarà l'edifici de les aigües i per que no fan públic el conveni, ? tan desequilibrats i vergonyosos son.

La guerra dels tres anys

En Quim Graupera, autor del recomanable blog d'història " Maresme Medieval", em fa arribar la invitació del alcalde i del regidor de cultura a l'acte que es celebrarà el dissabte dia 19-03-2011, a les 6 de la tarda, al gimnàs de l'Escola del Pi, on se celebrarà la presentació del dvd de l'Arxiu Municipal de Dosrius, titulat "La Guerra dels Tres Anys (1936-1939), al municipi de Dosrius. Diàleg entre la Memòria i la Història".


Com que m'agraden molt els treballs de la Neus Alsina i la Mª Àngels Jubany ho faig extensiu als lectors del blog per que no se'l perdin.

L'endemà, dia 20 de març, a 2/4 d'1 del migdia, als Jardins de la Memòria Històrica, descobriment del faristol amb el nom de totes les víctimes de la guerra al municipi de Dosrius.

Aprofitem ara que tenen ganes de treballar

"Mor un nen al caure-li a sobre una porteria. L'accident es va produir quan al menor es va agafar en la travessera, va caure d'esquenes i li va venir la porteria a sobre, ja que no estava ben fitxada al terra."

El que pot semblar una noticia aïllada la escolto amb mes freqüència del que seria desitjable, si tirem d'hemeroteques comprovarem que el fet es va repetint, sembla que no aprenem.

Les normatives ja estableixen que les porteries han de estar subjectes i en el futbol sala a mes han de tenir un sistema que impedeixi la caiguda.

El patró en les noticies es també la excusa dels ajuntaments, "el nen en la seva inconsciència ha fet servir les instal•lacions sense permís o autorització".

Moltes altres vegades els fets no arriben a la premsa dons la gravetat no passa de lesions mes o menys greus i a vegades de mutilacions.

Penso que tenim dret a exigir el dret a la integritat física dels nostres fills i reclamar que en els equipaments esportius es faci una verificació periòdica de l'estat en que es troben les instal•lacions, no tan sols les esportives, si no també les lúdiques i les que estan a l'abast dels nostres fills.

Adjunto fotografies de l'estat d'unes porteries ubicades en la pista de can Massuet que estan en un estat d'abandonament tal que las fa perilloses, ara que estan preocupats per que tot estigui be de cara a la presentació a les eleccions amb ànim de repetir, crec que tenim l'oportunitat de exigir que prenguin alguna mesura per corregir aquesta i altres deficiències tenint mes probabilitats que ho solucionin ràpidament.

Per que desprès, una vegada votat, altre vegada tot seran excuses, que ja sabem com va aixo.