Un señor con nombre de chaqueta

El mundo del diseño parece que tenga que ser patrimonio de unas personas muy sofisticadas que tienen ideas geniales, la mayoría de las veces estos últimos lo único que hacen son cacharros o prendas con poca utilidad, sus creaciones raras veces se ven por la calle.

Las prendas que tienen éxito acostumbran a ser creación de personas que no tienen nada que ver con la moda, hoy en día los coolhunters o cazadores de tendencias se limitan a recoger de la calle lo que la gente normal inventa.

En una época en blanco y negro donde en este país la oferta era escasa, pocas prendas se habrán visto tanto en la calle como las humildes chaquetas que le hizo la Fina a su marido para que no pasara frio en las cárceles.

Es una chaqueta de un cómodo y sencillo punto elástico de canalé que permite cualquier movimiento, el hilo, grueso de una mezcla de lana con acrílico mas económico, con su cuello alto que cierra bien, la convierten en una prenda muy apropiada para protegerse del frio, aislante y cómoda, la complementan dos bolsillos laterales para resguardarse, si es necesario, las manos.

No creo exagerar si afirmo que después del pantalón de lona diseñado por Levis Straus, la chaqueta de la Fina es la segunda prenda de exterior más vendida en la historia de España.

Durante muchos años fue la pieza que llevaban los trabajadores, en Euskadi y Navarra se la conoce con el nombre de Arrantzale (chaqueta de pescador), luego fue adoptada también por una juventud urbana como símbolo de oposicion al régimen. Una empresa de Olot, "Privata", la introdujo en ambientes de mas capacidad adquisitiva, en Barcelona se la conoce aun como Vespa al ser ese el vehículo que junto a su hermano menor, el Vespino llevaba la juventud que la utilizaba.

Siempre ha sido una prenda de adolescente o de trabajo por su comodidad y versatilidad, hoy se vende más como ropa laboral o en la caza.
En la mayor parte de España se la conoce como Marcelino, hay muchos pueblos en los que la brigada municipal que desempeña su labor en el exterior lleva este diseño, por su versatilidad, comodidad y resistencia.

En Olot que es donde siempre se han fabricado aprovechando los retales de la abundante industria lanera para hacer el hilado, se las conoce como Camachos sin saber los mas jovenes exactamente el origen de su nombre.

Seguramente el secreto de su éxito está en la motivación de su creadora, Fina Samper hizo esa chaqueta con todo su amor para que su Marcelino no pasara frio y eso le hizo pensar en todos los detalles.

Levis Straus se hizo inmensamente rico explotando su diseño, Fina no sabe de esas cosas, su riqueza está la satisfacción de que su estimado marido resistiera mejor las penurias que le ocasionaban su lucha por la libertad y la democracia.

Hoy gracias entre otros al señor Marcelino Camacho, disfrutamos de las dos cosas y gracias a la gran mujer que inevitablemente siempre está detrás de cada gran hombre, de una chaqueta de lana de cuello alto con dos bolsillos.

Le acompaño en el sentimiento Fina.

La felicitat de la Caixa.

Aquets dies la Generalitat de Catalunya esta fent propaganda per que comprem una emissió de bonos al 4,75% de rendibilitat, una bona rendibilitat tal i com esta el mercat però amb un cost excessiu per la entitat demandant, ja que al citat interès hem d'afegir el 3% de comissió per les entitats bancàries que fan d'intermediàries, i les despeses de publicitat.

Aquesta emissió esta dirigida als particulars i esta feta a la desesperada, amb l'única finalitat de pagar a proveïdors i nomines.

La nostra administració ja porta des de març que no es capaç de col•locar cap emissió en els mercats, a l'abril va intentar sense èxit col•locar una emissió de 1.000 milions de euros al Japó, de moment l'únic que li ha anat deixant diners es la Caixa que ara ha inventat això dels bonos d'on en treu un 3% net, sense cap risc i de pas se la treu de sobre.

Amb aquestes circumstancies no fa ni tan sols 5 dies que el president Montilla prometia un salari de 633 euros mensuals per els ni-ni (els joves que ni estudien ni treballen), o es un irresponsable o es un estafador ja que ben be sap ell que no ho podrà complir la promesa dades les circumstancies, l'única finalitat de la promesa es pescar algun vot despistat que faci que la davallada que esperen no sigui històrica, aquesta gent ja fan qualsevol cosa per no deixar el poder .

Per tenir una idea de la magnitud del que deixaran en cost per les arques de la Generalitat en interessos i comissions, en un any serà de 187 milions d'euros.

Per fer nos una idea del drama en que viu la Generalitat per pagar aquesta barbaritat, les partides d'inversió en el pressupost d'aquest any en dues àrees tant importants com son las politiques de protecció social (89 milions) i la de seguretat i justícia ( 95 milions) seran, sumades, menys del cost d'aquesta emissió ( 187 milions d'euros).

Altre dada, la racionalització de l'administració, anunciada com la meravella de la gestió del govern de la Generalitat, suposarà una contenció de la despesa de nomes 73.6 milions d'euros en front el cost d'aquesta emissió que serà del doble.

Bon panorama per el proper inquilí del palau de la Generalitat que no el deixaran cap altre sortida per pagar les factures pendents que racionalitzar i disminuir els serveis i pujar els impostos,mesures que d'haver se pres abans, haguessin estan molt mes suaus, soc de l'opinió que estem al davant dels pitjor politics que hem tingut des da la transició, gent amb l'única finalitat de acumular i conservar els càrrecs.

Il•lustro la entrada amb els comentaris que feia un il•lustre gestor de càrrecs i forats, vei nostre, fa nomes un any quan encara estàvem a temps de fer les cosses amb racionalitat econòmica.

divendres 17 de juliol de 2009

DINS MEU TINC UNA FELICITAT ESPERADA

"Al final ja tenim aquest nou finançament. Mai a la història del nostre país havíem tingut una Catalunya que hagués pactat o negociat un finançament amb les bones condicions que aquest ens aporta. No podíem quedar mai per sota del cent per cent que es reparteix a la resta de comunitats, ja que Catalunya aporta molt més del cent per cent de mitjana que la resta d’autonomies."



"Doncs, com dic, internament tinc un racó de molta felicitat, que de tant en tant intento recordar, visualitzar i gaudir, ja que estic convençut que aquest nou finançament tindrà repercussions molt positives, no només per a Catalunya, sinó també per al municipi de Dosrius."

Comentaris fets des de la reflexió i l'anàlisi racional amb que acostuma a fer la resta de les cosses, es per això que som un referent a la comarca.

Tardor a Canyamars

A Canyamars cada època de l'any es pot gaudir d'alguna cosa diferent, a la tardor des de sempre hem tingut un atractiu que ha fet que molta gent vingui a visitar nos.

Poques cosses son comparables a la il·lusió d'ensopegar se amb un rovello i poques cosses donen tanta alegria com comprovar que no estava sol.

    

Canyamars ha tingut boletaires mítics, al pla dels bolets es on els venien, permeteu me recordar al meu veí, en Modest de can Sus que ensenyava orgullós una vella fulla de diari on sortia amb una foto de un bolet molt gran.

A vegades el veies sortir diumenge a l'hora de la migdiada, quan ja tothom havia revisat varies vegades el bosc, amb un enorme cistell, com volen passar desapercebut i no es feia fosc que tornava per l'altre canto de la casa amb el cistell ple de bolets de tota mena.

Per aquestes èpoques ca seva era un no parar de persones sobre tot els matins, que el venien a veure, penso que en la esperança que els digués o dones alguna pista de on els trobava.

Vui aclarir que les fotos dels bolets amb que il•lustro la entrada son agafats a Terri de la Sal, per desgracia aquí a Canyamars amb el canvi climàtic, ja fa temps que no es troba res de bo, una llàstima, que li farem.

De bolets ja en surten ja, però noi, tots verinosos, quina mala pata.

Aquest any te molt bona pinta i em sembla que ho passarem molt be.   

Ja tocaba

Una mica d'enrenou i comentaris fora de lloc hem tingut a Canyamars per una inspecció que van passar els comerços la setmana passada, no es mes que un programa de salut publica orientat a la prevenció del sector de l'alimentació.

Es va fer per consell de la Diputació, el que fan es mirar l'estat de l'establiment i fan un informe que el rebran els inspeccionats i l'ajuntament.

El resultat pot ser correcte o amb les indicacions del que han de millorar, mai els sancionaran, altre cosa es que els comerços desprès en prenguin o no les mesures.

Ja porten al voltant de quatre anys fent ho al menjador del centre escolar i a la residencia d'avis, em sembla que l'any passat el van fer en Can victor, en el Classic i el Benguisat.

Aquestes inspeccions son un fet normal en altres municipis i son d'agrair, el que no era normal es el que es feia fins ara, cap comerç que tingui les cosses en condicions ha de tenir cap por, si algú es molesta es que alguna cosa no la te con l'ha de tenir, en perjudici de la salut dels seus clients.

Ens trobarem amb que l'unic comerç no te la llicencia pertinent i ara l'ajuntament en tindrà constància oficial i alguna cosa es veurà obligat a fer.

Com a ciutadà agrait que es facin i si pot ser també de l'aigua que es ven sense concesio.

El fet que arribes la notificació de l'ajuntament desprès que l'inspector es d'aquelles cosses que necessiten millorar, la comunicació de l'ajuntament amb els veïns evidencia d' un funcionament molt deficient, pot ser que algú es qüestiones d'una vegada si es cert que son els ciutadans els que son raros o es el repartidor que per les circumstancies que siguin no acaba de fer be una feina tant important.

La carn es dèbil

Es veu que el passat dia 12 D'octubre en l'homenatge a la gent gran que es va fer a Canyamars es va servir un plat de carn que feia una molt mala olor i ningú el va menjar.

El plat que ja estava en les taules es va tenir que retirar degut al mal estat que presentava.

Segurament els organitzadors deuen estar molt afectats ja que son actes que per la característica dels assistents entenc que es deuen fer amb molt de carinyo.
Son cosses de l'empresa de càtering que ves a saber el que va fer per estalviar se uns diners, tot i així no es de rebut i ha de servir als organitzadors per estar mes atents en properes edicions, ànims, al que fa cosses de tant en tant li surt alguna de malament.

Herois i el poble de Canyamars

La película Herois de Pau Freixas que se estrenara el próximo viernes día 22 en los mejores cines, llevara en el final de los créditos un agradecimiento al "Poble de Canyamars" y si al alcalde no le gusta que haga una instancia, que ya se la contestaran cuando él conteste las que tiene pendientes.

El día 22 podremos por fin ver esta sensacional película llena de emociones, lo mejor de todo, los exteriores.

L'aigua neta

Un any mes, centenars de bloguers de tot el mon ens posem d'acord per tractar tots el mateix tema, sumem esforços per intentar sensibilitzar a les persones tractant un tema que ens afecta a tots com a ciutadans del mon que som.


Blog Action Day 2010: Water from Blog Action Day on Vimeo.



Aquest any es va decidir per votació que el tema fos "l'aigua" un be que per nosaltres es tan familiar i quotidià que podríem pensar que no es cap problema important.

No fa tants anys que en el nostre país patíem infermetats molt greus derivades del consum d'aigua en condicions poc saludables, per la seva característica es fàcil que tingui dissoltes substancies perilloses o es desenvolupin agents patògens que converteixin el que es una font de vida en una font de infermetats.

Per sort hem millorat molt en aquest aspecte, en el municipi rebem aigua abundant i en unes condicions controlades ( be, no tots amb tanta vigilància) que fan que de moment no sigui una de les nostres preocupacions.

Nomes volia que penséssim en la importància que te l'aigua en bones condicions per nosaltres i per altres que viuen en el nostre mon, moltes persones tenen que anar a buscar cada dia l'aigua a llocs llunyans( mes inf.), cada setmana moren 38.000 nens per infermetats provocades pel consum d'aigua infectada , i cada vegada son mes freqüents les guerres o baralles pel aigua (mes inf.).

Mentrestant en altres llocs en fem una utilització indiscriminada, aviat en sentirem a parlar molt d'un concepte que es la petjada (huella) que no es mes que l'efecte ecològic de cada fet o producte, el concepte ens farà ser mes conscients de la importància dels nostres actes quotidians.

Així, la petjada en aigua d'una samarreta de coto que portem es de uns 1.500 litres i la de uns pantalons texans va cap els 7.000, vol dir que per fer tot el procés necessari per aconseguir un pantaló texà, es necessiten en total 7.000 litres d'aigua.

Mes dades per a la reflexió, cada persona del nostre entorn consumeix de promig, 465 litres d'aigua, cada dia, i dos tones de restes dels humans s'avoquen a curses d'aigua potable, contaminem les costes i els rius, als Estats Units el 40 % dels rius i el 46% dels llacs les aigües estan contaminades.

Però tenim també moltes dades per l'esperança, organitzacions com a water. org i charity:water entre moltes d'altres estan treballant per portar aigua a les comunitats en desenvolupament.

Ja es tenen moltes dades per saber la petjada ecològica de cada producte i poder així treballar per disminuir la.

Cada vegada en fem una utilització mes racional de recursos com l'aigua i les persones en son mes conscients de la seva necessitat, cada vegada reciclem mes i tenim cura del que tirem per l'aigüera, cada vegada es fan servir mes fertilitzants naturals i es mes freqüent el compostatge.

Recent hem vist com la gent del nostre poble oferia molta resistència a l' instal•lació d'una planta de tractament d'escòries que entre altres podia contaminar els aqüífers.

Anem per el bon camí.

Estem a l'inici del canvi, podem fer un mon millor per a tots fent les cosses conscient ment.

A tots els que ja ho feu, gracies.

Blog Action Day

Blog Action Day va ser fundat per Collis i Cian Tae'ed a l'estiu del 2007, amb l'ajut de nombrosos voluntaris van reclutar a uns quants milers de bloggers de tot el mon per escriure sobre el medi ambient el dia 15/10/2007, la finalitat era el debat.

El blog de can Canyamars va ser un d'ells, cada any hem participat des da les hores, avui ho organitza Change.org, una xarxa líder mundial de blogs que tracten d'assumptes socials.

Dema la oficina d'assumptes exteriors britànica i la casa blanca participaran en la campanya, nosaltres des da Canyamars també.

El dia 22 estrena d'Herois

Ens fa saber un lector en un comentari que el proper dia 22 es la estrena de Herois, la pel•lícula que va rodar en pau Freixas a Canyamars l'estiu del 2009, en concret:

Estrena de la pel•lícula el 22 octubre. Fes-ho saber al mon, ja que l'ajuntament va tapar el nom de Canyamars al cinema.

Aprofito per posar l'anunci del trailer de la pel•lícula.

i un tall en català que m'agrada't molt per la manera que te d'explicar sentiments.

Cada vegada mes em sembla que gaudirem molt veient la pel•lícula i que ens servirà per agafar moral i consciencia del mon tan xulo on tenim la sort de viure.

També ens servirà a mes d'un per recordar la nostra infantesa.

Gracies també al amable lector per recordar nos la data, si ens vol ampliar el comentari pel que fa a tapar el nom de Canyamars penso que també seria d'interès.

A mi em sembla que no anem del tot be

Observant les coses que passen, a vegades em qüestiono de l' utilitat de l'ajuntament, penso que es una entitat administrativa creada per vetllar entre d'altres per la felicitat, la comoditat , el benestar, la millora de la convivència i la resolució dels problemes en l'àmbit del espai comú dels seus ciutadans, en alguns països (França, Andorra) l'anomenen molt gràficament el comú, es a dir el lloc o la casa de tots.

Veient el que ens fa el nostre estimat alcalde a can Canyamars tinc dubtes que la marxa del nostre ajuntament sigui la correcta.

L'alcalde de cada ciutat es l'encarregat de vetllar per la seva ciutat, així cada comunitat te un consistori encapçalat i representat per el seu alcalde, que vetlla i procura per els interessos i el benestar dels seus.

El poble on les cosses no son així, queda orfe i a expenses de la bona o mala fe d'altres, si el que ho ha de fer no ho fa, no tenen altre que se'n cuidi.

Dons el que deia, observant que tenim un ajuntament que suspèn les llicencies a uns propietaris que fins la seva arribada podien disposar i construir amb total normalitat, sempre clar complint amb tots els reglaments i taxes, i que no els dona cap explicació, ni data de finalització, ni motius, ni tampoc queda clar el perquè altres ajuntaments en les mateixes circumstancies les donen i el nostre no.

Penso que es una mesura que no afavoreix ni la economia ni la felicitat dels seus administrats, tot el contrari, l'únic que fa es crear los problemes i dificultats en unes circumstancies molt difícils.

Altre de les coses que ens fa el nostre ajuntament pilotat per el nostre estimat alcalde, en Josep Jo, es enviar nos breus cartes amb quantitats importants a pagar, un dia el susto ho es amb una quantitat, altre dia amb altre, sense cap mena d'explicacions, sense cap mena de terminis, ni formes ni data de pagament.

Aquestes cosses tampoc afavoreixen ni la economia, ni la felicitat de la gent de Dosrius, mes aviat els crea incertesa, neguits i angoixes.

 

Veig també com agafa la responsabilitat de la reparació d'uns carrers per que estan molt precaris i van passant els anys, i els anys, i els lustres, i els carrers cada vegada estan mes precaris, cada vegada pitjor, i no diu res, ni pren cap mesura, ni ve a mirar ho.

No entenc tampoc per que cada vegada que venen eleccions ha de prometre que farà una feina i desprès no la fa.

Pot ser jo m'equivoco però això, ni fa mes feliç, ni mes còmode , ni mes enriquidora la vida en el municipi de la seva responsabilitat, crec que es tot el contrari.

 

Veig que la gent de Dosrius, fent el que es la seva obligació, va a l'ajuntament a mirar els projectes que mes o menys cada dos anys encarrega el nostre admirat alcalde i alguns troben que la seva propietat ara te un camí pel mig, un camí que a altre propietari es troba que li han tret, o persones que li manquen els metres que a altres propietaris li sobren, en una llarga llista on ningú va a comprovar que el topogràfic que aporta el promotor amb cap altre finalitat que embolicar ho i entorpir ho tot mes sigui el correcte o que el camí desaparegut en una propietat ara apareix en l'altra punta.

I veig sorprès que es el fruit de les errades que algú amb tota la bona intenció ha comes i amb tota la naturalitat del mon ara son llei, però ara, per retornar las al seu estat original els diuen, als sorpresos i neguitosos ciutadans afectats, que es poc menys que impossible sense la decisió política que mai pren el citat i mai prou valorat alcalde fruit de la nostra confiança.

Veig també sorprès que a uns ciutadans les cosses els queden solucionades amb facilitat i a altres tot son inconvenients o incerteses.

I penso que tot això no deu afavorir la tranquil•litat, la pau o el benestar espiritual ni material dels ciutadans del poble.

Comprovo en primera persona com els ciutadans, que degut a les practiques anteriors, ens veiem obligats a fer tot ple d'instàncies i al•legacions seguint el reglament marcat per l'excel•lentissim ajuntament , com ningú les contesta, passa un any passen dos y res, cap contesta, cap respecte per el sofert contribuent que amb tota la seva fe, redacta com bonament sap un escrit demanant informació, aclariments o la reparació d'una errada administrativa.

I comprovo que aquestes actituds no ens fan ni mes feliços ni mes rics, ni mes bones persones, i que nomes cal sortir al carrer per comprovar també que passen els anys i tampoc estan millor ni mes nets ni mes ben cuidats, ni tenim mes serveis, ni millors, ni mes econòmics.

El que si que veig es que uns pocs cada vegada tenen mes i molts ciutadans cada vegada viuen pitjor,amb mes dificultats i això no m'agrada, ni em fa mes feliç.

I penso que pot ser seria millor no tenir ajuntament, o pot ser que el portes una persona amb menys capacitat, menys llest, menys amable,menys espectacular, amb menys coneixement del mon econòmic, si voleu no tan guapo, però que dediques el seu temps i la seva atenció a la solució dels problemes reals de la gent.

 

Poso un vídeo que he trobat a la xarxa on podem comprovar les excel•lents habilitats oratòries, la gran capacitat, els coneixements d'economia i la Visio de futur del nostre estimat i admirat alcalde socialista.

Ell pobret, que no el deixen ni acabar d'esmorzar, esta molt ocupat amb els grans projectes de la comarca, que son com be diu: 

Convertir el consell comarcal ha de ser com una empresa privada,  fer una via paral•lela a la autopista per alliberar la nacional, convertir la nacional dos en una carretera urbana, trens orbitals, ajuntar empresa amb tecnologia i recerca fent un pol espectacular, canviant un model turístic de sol i platja, es molt fort , en un referent de turisme esportiu amb la chalens

No pot però, contestar una al•legació que li vaig fer ja fa dos anys, ni altre de fa un, deu ser que respondre l'al•legació es una qüestió molt mes complicada que tot l'anterior, ja em faig al càrrec i espero pacient ment l'arribada del mes de Maig.