D’una banda, els parcel·listes hem de pensar que l’Administració
no té diners per subvencionar-ho tot. I, en el cas que disposés
d’aquests diners, tampoc no fóra just que ho subvencionés
tot. La feina de l’Administració és d’administrar bé; no podem
esperar que sigui el pare pedaç de tot.
Una parcel·la que, al moment de la seva adquisició, valia uns diners, amb el pas dels anys s’ha revalorat i, amb les obres que s’hagin pogut fer a la
urbanització i els serveis de què s’hagi dotat, ha multiplicat
substancialment el seu valor original.
Si d’aquesta plusvàlua el propietari és qui se’n beneficia en exclusiva, també és just que sigui ell qui faci front a les despeses que ocasiona dotar la seva propietat dels serveis que la facin més habitable i que n’augmentin
el valor.
No és just exigir que l’Administració hagi de córrer
amb totes les despeses i, després, sigui només el propietari
qui es lucri dels rendiments que pot donar-li una parcel·la que s’-
ha revalorat considerablement.
Sí podem demanar que l’Administració dicti disposicions i arbitri vies per fer més possibles i menys oneroses les condicions de pagament i atorgui determinats beneficis a qui reuneixi certes condicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada