En el passat ple i en reunions de veïns he sentit parlar molt del clavegueram.
Resulta que duran uns pocs anys, l’ajuntament ens va passar un rebut, nomes als propietaris que tenim una casa, de una taxa en concepte de clavegueram.
Això ens anava molt be dons a la que teníem un problema ( i els problemes de clavegueram acostumen a ser desagradables) trucàvem a l’ajuntament i ens el solucionava.
Situació millor que l’anterior que consistia en trucar a l’Antoni y ell cobrava el que li semblava y ho acabava pagant el veí que mes molèsties tenia.
La reclamació de que aquesta taxa que va cobrar l’ajuntament a uns quants propietaris, per la conservació o la connexió del clavegueram l’obliga a pagar la part de les obres que es tenen que fer de nou per aquest concepte ja es antiga, es una vella reclamació que el fill del promotor ha anat reiterant en les seves impugnacions i querelles i que reiteradament també han sigut desestimades.
Es per la seva experiència que no hem fet mai perdre el temps a ningú amb aquestes demandes .
L’argument que es va cobrar una taxa per el seu manteniment i això ens eximeix de pagar aquesta part de les obres es molt atractiu per fer un discurs i atreure l'atencio.
Pro exactament amb els mateixos arguments es pot defensar, que en els rebuts del aigua, que portem tota la vida pagant, i paguem actualment una quota de un import molt elevat a final d’any en concepte de servei de conservació y manteniment de les xarxes d'aigua, i ara es tenen que fer totalment noves.
Penso que aquesta reclamació al promotor es pot fer amb molts mes motius i fonaments que l’altre i m’estranya que els advocats que aconsellen als parcel·listes nomes posin l’interes i l’esforç en les reclamacions a l'ajuntament, per altre banda penso jo molt mes difícils d’aconseguir.
Això dona l’ imatge, per mi, equivocada que el que ens esta ajudant a sortir del embolic sigui el dimoni dels pastorets i en canvi el causant de tot sigui un benefactor i un filantrop.