Es van confirmar totes les previsions que teníem.

Doncs si, la percepció al carrer i al final totes les enquestes indicaven el desig d’un canvi, els resultats electorals els han confirmat, la veritat és que la manera d'administrar la confiança que els van donar els ciudatans a les passades eleccions han fet que molts d’ells ja no la renovessin.

Em sembla que proporcionalment ha estat Esquerra republicana el partit que mes ho ha notat, però el PSC també es dels partits que mes han patit l’abandonament d’aquesta confiança.

Crec que la principal raó ha estat que una vegada instal•lats en les institucions han deixat d’escoltar les demandes i les necessitats de la societat, allunyant se, i tinc la impressió que s’han escoltat nomes els que els deien cosses que els agradaven de sentir, com si nomes el fet de estar al davant de la institució ja els dones un plus d’intel•ligència.

La grandesa de la democràcia es que cada home te un vot i cada vot te el mateix valor, tan val el del jubilat que cobra una mísera pensió com el del gran constructor o el del poderós empresari, apostar per aquets grans grups pot reportar beneficis econòmics però a l'hora de decidir ,es tota la gent la que diu tu si i tu no.

Ens han estat enredant amb una crisi en la que hem passat de no existir a estar a punt de sortir-ne, ocultant dades que han fet que les famílies i les empreses prenguessin decisions equivocades, entre mig també moltes famílies arruïnades i molta gent passant enormes dificultats per assolir uns mínims que els permetin de viure amb dignitat, assistim cada dia a les declaracions de responsables politics que sembla que visquin en altre planeta.

El gran beneficiat ha estat CiU un partit que ha estat molt atent a escoltar els ciutadans y ha fet un discurs molt responsable i de tocar de peus a terra.

Sembla que la gent ha triat i ha triat be, allunyats de els extrems i les manipulacions, en unes eleccions que per fortuna teníem abundants partits per votar.

Ara, per el be de tots es de desitjar que continuïn en aquesta línea propera a les necessitats de la gent i que ho facin tot molt be, la situació que es trobaran es molt difícil i em sembla que sense l’ajuda de tots els costarà molt de sortir sen, esperem també que els altres partits tinguin ara la capacitat de saber fer una oposició constructiva.

Podeu trobar els resultats de Dosrius en l'excel•lent anàlisi que ha fet en Jorge fent clic aquí.

A títol de reflexió, el candidat que ha guanyat ha estat l’únic que ha provat la paella del sr Vicenç, no se si es sintomàtic de les virtuts màgiques de la paella feta amb ingredients d'aquí ( les dues vegades que el candidat a president de la generalitat que la proba ha guanyat) o de la atenció i l'interes mostrat per a tots els ciutadans del candidat, fins i tot als de llocs tant "apartats" com Canyamars.

La meva enhorabona President i la meva enhorabona a la gent de CiU.

El Maresme diu NO

Mati de Diumenge reivindicatiu a la comarca, prop de les dues mil persones es van manifestar el passat Diumenge al davant del consell comarcal per reivindicar un model de comarca molt diferent al que ens volen imposar.

En arribar els tractors de la unió de pagesos es va iniciar la manifestació cap a l’ajuntament de Mataró on ha finalitzat fent actuacions musicals, han pres la paraula representants de diverses associacions del territori  i una botifarrada.

Una marxa cívica i mot sorollosa dons va contar amb la participació de grups de batucada i grallers que s’han fet sentir amb força en tot el recorregut.

La construcció prevista  de quatre carrils a tocar dels ja existents a la autopista fa malbé molt de territori i afecta als bens i la qualitat de vida de molta gent.

Tot per no tocar els peatges que van en benefici d’unes concessionàries que ja porten quaranta anys treien nos  els suc als Maresmenys.

Concessionàries per altre banda propietat d’entitats financeres que son les que mes tard perdonen els crèdits amb que es financen els partits politics impulsors del projecte.

Projectes que es fan d’esquenes a la gent del territori afectat que ja en comença a estar farts del model de comarca que els volen imposar, model que va nomes en benefici de grans grups econòmics i  que una vegada espatllat tot, marxaran a altres indrets on les seves relacions amb politics sense escrúpols ni sensibilitat els permetin continuar fent grans negocis amb molta rendibilitat.

He vist companys d’altres reivindicacions i he tingut la sensació que les lluites  son diferents pero que sempre estem lluitant en contra els mateixos.

Yo lo voy entendiendo pero muy lentamente.

En la entrada anterior Olimpia hace un comentario donde se cuestiona algunas cosas, como la continuación a la conversación me ha salido larga y puede que se extienda, la voy a continuar como una entrada del blog.

Mira, cuando planteábamos la posibilidad que tal vez algunas personas o familias no pudieran hacer frente a las cargas urbanísticas y que había que tener un plan o una previsión de ayuda en ese sentido nos decían en todas las instancias muy serios que "si no podían pagar que se vendieran la propiedad".

Ahora se encuentran con que la familia del promotor tiene que pagar mucho al ser los afortunados propietarios de un gran número de inmuebles y parcelas.

Pues bien la ley que servía para un jubilado que no podía pagar, ahora no sirve para este promotor, que dicho sea de paso le ayudó económicamente en la campaña electoral en la que consiguió  la alcaldía.


Y es que el mantenimiento de la situación actual tiene también una variable económica, el agua, que desde que Felipe González la declaro propiedad de todos los españoles solo se vende bajo concesión administrativa, tiene aquí una excepción, en Canyamars, incomprensiblemente el agua si tiene dueño. En 2010 todavia hay un particular que vende esta agua, sin concesión del ayuntamiento.

 Así como SOREA la concesionaria, contribuye al municipio mejorando las infraestructuras , este no, este se lo queda todo para él, estos elevados ingresos sumados a la larga lista de impuestos que nos añade y que también van a la cuenta corriente, le ha proporcionado siempre recursos para vivir sin muchas preocupaciones, para poderse pagar costosos abogados, crear asociaciones amigas, financiar campañas electorales y si es necesario hacerle un buen regalo al alcalde o al encargado de urbanismo.

 El elevado esfuerzo que tiene que hacer este afortunado propietario para pagar su parte, es lo que hace que todo el proceso este detenido sin fecha fija, tal vez buscando la prescripción de las cantidades que le podríamos reclamar por las obras no realizadas o mal ejecutadas, tal vez buscando un criterio nuevo o un proceso que produzca un rendimiento a alguien, la verdad es que alargarlo en el tiempo solo va en beneficio de quien no cumplió sus obligaciones, penaliza, eso si, a los que la cumplen escrupulosamente y tortura a los que tienen que utilizar a diario las calles.


Quiero recordar que en el primer proyecto redactado por un bufete en el que había una larga lista de técnicos todos ellos con titulación universitaria, revisado luego por el ayuntamiento, se nos intento colar la pequeña cantidad de 3.500.000 euros, y la organización jurídica del mismo nos llevaba a que el promotor acabara no solo sin pagar nada, sino que encima se llevaba unos centenares largos de miles de euros.


Tu esta parte la conoces bien, sabes que una vez ya quedo bien claro que no nos correspondía pagar los 3.500.000 del susto, nos vino nuestro alcalde con la novedad que había que pagarle al promotor ahora 2.500.000 euros por unos conceptos que surgian de la interpretación muy personal de una sentencia que hacían  unos supuestos especialistas jurídicos, luego el tiempo ha demostrado que eran poco despiertos para trabajar pero unos genios a la hora de cobrarle al ayuntamiento su trabajo.


Una vez aclarado todo, con solo unas pocas partidas dudosas, ahora ya no corre prisa, ahora va articulando un discurso para disculparse diferente según el interlocutor, la mayoría de las veces culpando o haciendo responsables de sus males a los contribuyentes que han tenido la desgracia de padecerlo como gestor de todas las trapisondas, las suyas y de las de la promoción.


Es decir, no solo nos crea más problemas de los que teníamos al arruinarnos y no permitirnos arreglar legalmente ni un cuarto de baño, sino que encima nos va dejando mal por todo el pueblo.


Uno puede entender que la gente se equivoque, pero en este caso lo que llaman equivocaciones han ido siempre en contra de los vecinos, siempre favorecen al mismo, es como una moneda que al lanzarla siempre saliera cara, al final acabas con la sospecha que estas ante un tramposo que te saca el dinero haciendo trampas con una moneda trucada.

A Canyamars es que no parem

Encara tenim al cap les imatges de la fira del bosc que ja tornem a estar amb tot de gent que ve a gaudir d'alguna activitat a Canyamars.

Com ja va sent tradició i aprofitant el temps en que els camps de can Gel estan sense sembrar, el passat diumenge el motoclub Canyamars va organitzar la ja IX edició de les tres hores de resistència enduro.

I com ja es tradició els organitzadors es van fer un fart de treballar per que tots, espectadors i participants gaudíssim d'aquest ambient i del espectacle dels motoristes.

Ha estat un any on no hem tingut competint el nostre campió al trobar se a Mèxic , i també hem estat sense la tradicional coca de vidre en l'estant de l'organització, pot ser els dos fets estan relacionats, però a mi m'ha mancat el que mes m'agradava.

Pel que em van explicar, aquest any també han renovat la junta a la que li desitjo molta sort i grans èxits.



Gran ambient motero amb molts d'aficionats i gent de suport als participants.

 He vist també molts aficionats a la fotografia, alguns de gran nivell, es d'esperar hagin documentat be la proba i la mostrin al major numero de persones.

Aquest any he gravat en vídeo la sortida, algun motiu han de tenir per fer ho els organitzadors, però aquesta vegada han sortit molt avançats amb el que la vistositat i l'espectacularitat del gran numero de motoristes arribant a molta velocitat a la primera corba no ha estat com d'altres vegades.

Penjo també unes fotos meves per tal de mostrar  l'ambient que es respirava.

Vss.