jocs florals

jocs florals

dilluns, 20 de desembre del 2010

Es hora de pensar en altres cosses



Estem en unes dates en les que se’m fa molt difícil dedicar un rato a fer una entrada en el blog, la feina demana molt de temps, i, a part de la col·laboració que faig cada any amb el caga tió i d’altre amb  els Reis per deixar-los ben explicat on trobaran el regal que volen les persones que m’estimo, la feina de casa també es veu augmentada per la preparació de les festes.

En el transcurs de l’any moltes vegades deixo de banda o en un segon pla la relació amb els mes propers per altres qüestions, permeteu me que en aquestes dades faci tot el contrari, que deixi de banda qualsevol altre cosa que em distregui de estar per els meus i de tornar los una part del que rebo a diari d’ells.

Estaré uns dies sense fer cap entrada, ara el que m’agradaria, el que em ve de gust,  es desitjar vos que tingueu unes bones festes i un bon any 2011.

Ens veiem passat Reis.  

dijous, 9 de desembre del 2010

Un mal entendido?

Mientras en muchas ciudades del país en los últimos años han hecho esfuerzos en adaptar las calles a las necesidades de las personas con alguna discapacidad. En Canyamars me da que lo han entendido mal porque lo que se hace es crear las condiciones para aumentar su número.

Tal vez por un mal entendido de algún acuerdo de la federación de municipios o en una reunión de partido donde se trato del tema, alguien lo entendió mal y en vez del esfuerzo de adaptar cada vez mas vías a las necesidades de los discapacitados aquí se adaptan las calles para aumentar su número.

De otra manera no se entiende el estado de esta acera trampa en la que una persona puede pasar de andar bien, a necesitar un bastón para toda la vida si tiene la mala fortuna de pisar la tapa del agua.

O de sufrir graves daños cerebrales por una caída debido a un resbalón con el moho de esta acera.
O de torcerse un pie paseando por esta otra, situaciones que se perpetuán y empeoran año tras año, a pesar de los planes Zapatero.

Tal vez solo es fruto de la falta de sensibilidad y de aprecio por las obras bien hechas, estas cosas si uno se pasea con el cuello estirado no las ve, pero a poco que uno tenga aprecio por el lugar donde vivimos, duele de verlas.
Al final can Canyamars no es más que la parte más llamativa del enorme iceberg de dejadez y olvido en que se encuentran muchas cosas en este municipio.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Es van confirmar totes les previsions que teníem.

Doncs si, la percepció al carrer i al final totes les enquestes indicaven el desig d’un canvi, els resultats electorals els han confirmat, la veritat és que la manera d'administrar la confiança que els van donar els ciudatans a les passades eleccions han fet que molts d’ells ja no la renovessin.

Em sembla que proporcionalment ha estat Esquerra republicana el partit que mes ho ha notat, però el PSC també es dels partits que mes han patit l’abandonament d’aquesta confiança.

Crec que la principal raó ha estat que una vegada instal•lats en les institucions han deixat d’escoltar les demandes i les necessitats de la societat, allunyant se, i tinc la impressió que s’han escoltat nomes els que els deien cosses que els agradaven de sentir, com si nomes el fet de estar al davant de la institució ja els dones un plus d’intel•ligència.

La grandesa de la democràcia es que cada home te un vot i cada vot te el mateix valor, tan val el del jubilat que cobra una mísera pensió com el del gran constructor o el del poderós empresari, apostar per aquets grans grups pot reportar beneficis econòmics però a l'hora de decidir ,es tota la gent la que diu tu si i tu no.

Ens han estat enredant amb una crisi en la que hem passat de no existir a estar a punt de sortir-ne, ocultant dades que han fet que les famílies i les empreses prenguessin decisions equivocades, entre mig també moltes famílies arruïnades i molta gent passant enormes dificultats per assolir uns mínims que els permetin de viure amb dignitat, assistim cada dia a les declaracions de responsables politics que sembla que visquin en altre planeta.

El gran beneficiat ha estat CiU un partit que ha estat molt atent a escoltar els ciutadans y ha fet un discurs molt responsable i de tocar de peus a terra.

Sembla que la gent ha triat i ha triat be, allunyats de els extrems i les manipulacions, en unes eleccions que per fortuna teníem abundants partits per votar.

Ara, per el be de tots es de desitjar que continuïn en aquesta línea propera a les necessitats de la gent i que ho facin tot molt be, la situació que es trobaran es molt difícil i em sembla que sense l’ajuda de tots els costarà molt de sortir sen, esperem també que els altres partits tinguin ara la capacitat de saber fer una oposició constructiva.

Podeu trobar els resultats de Dosrius en l'excel•lent anàlisi que ha fet en Jorge fent clic aquí.

A títol de reflexió, el candidat que ha guanyat ha estat l’únic que ha provat la paella del sr Vicenç, no se si es sintomàtic de les virtuts màgiques de la paella feta amb ingredients d'aquí ( les dues vegades que el candidat a president de la generalitat que la proba ha guanyat) o de la atenció i l'interes mostrat per a tots els ciutadans del candidat, fins i tot als de llocs tant "apartats" com Canyamars.



La meva enhorabona President i la meva enhorabona a la gent de CiU.

dilluns, 22 de novembre del 2010

El Maresme diu NO


Mati de Diumenge reivindicatiu a la comarca, prop de les dues mil persones es van manifestar el passat Diumenge al davant del consell comarcal per reivindicar un model de comarca molt diferent al que ens volen imposar.

En arribar els tractors de la unió de pagesos es va iniciar la manifestació cap a l’ajuntament de Mataró on ha finalitzat fent actuacions musicals, han pres la paraula representants de diverses associacions del territori  i una botifarrada.


Una marxa cívica i mot sorollosa dons va contar amb la participació de grups de batucada i grallers que s’han fet sentir amb força en tot el recorregut.


La construcció prevista  de quatre carrils a tocar dels ja existents a la autopista fa malbé molt de territori i afecta als bens i la qualitat de vida de molta gent.


Tot per no tocar els peatges que van en benefici d’unes concessionàries que ja porten quaranta anys treien nos  els suc als Maresmenys.
Concessionàries per altre banda propietat d’entitats financeres que son les que mes tard perdonen els crèdits amb que es financen els partits politics impulsors del projecte.

Projectes que es fan d’esquenes a la gent del territori afectat que ja en comença a estar farts del model de comarca que els volen imposar, model que va nomes en benefici de grans grups econòmics i  que una vegada espatllat tot, marxaran a altres indrets on les seves relacions amb politics sense escrúpols ni sensibilitat els permetin continuar fent grans negocis amb molta rendibilitat.



He vist companys d’altres reivindicacions i he tingut la sensació que les lluites  son diferents pero que sempre estem lluitant en contra els mateixos.









divendres, 12 de novembre del 2010

Yo lo voy entendiendo pero muy lentamente.

En la entrada anterior Olimpia hace un comentario donde se cuestiona algunas cosas, como la continuación a la conversación me ha salido larga y puede que se extienda, la voy a continuar como una entrada del blog.

Mira, cuando planteábamos la posibilidad que tal vez algunas personas o familias no pudieran hacer frente a las cargas urbanísticas y que había que tener un plan o una previsión de ayuda en ese sentido nos decían en todas las instancias muy serios que "si no podían pagar que se vendieran la propiedad".
Ahora se encuentran con que la familia del promotor tiene que pagar mucho al ser los afortunados propietarios de un gran número de inmuebles y parcelas.
Pues bien la ley que servía para un jubilado que no podía pagar, ahora no sirve para este promotor, que dicho sea de paso le ayudó económicamente en la campaña electoral en la que consiguió  la alcaldía.


Y es que el mantenimiento de la situación actual tiene también una variable económica, el agua, que desde que Felipe González la declaro propiedad de todos los españoles solo se vende bajo concesión administrativa, tiene aquí una excepción, en Canyamars, incomprensiblemente el agua si tiene dueño. En 2010 todavia hay un particular que vende esta agua, sin concesión del ayuntamiento.

 Así como SOREA la concesionaria, contribuye al municipio mejorando las infraestructuras , este no, este se lo queda todo para él, estos elevados ingresos sumados a la larga lista de impuestos que nos añade y que también van a la cuenta corriente, le ha proporcionado siempre recursos para vivir sin muchas preocupaciones, para poderse pagar costosos abogados, crear asociaciones amigas, financiar campañas electorales y si es necesario hacerle un buen regalo al alcalde o al encargado de urbanismo.

 El elevado esfuerzo que tiene que hacer este afortunado propietario para pagar su parte, es lo que hace que todo el proceso este detenido sin fecha fija, tal vez buscando la prescripción de las cantidades que le podríamos reclamar por las obras no realizadas o mal ejecutadas, tal vez buscando un criterio nuevo o un proceso que produzca un rendimiento a alguien, la verdad es que alargarlo en el tiempo solo va en beneficio de quien no cumplió sus obligaciones, penaliza, eso si, a los que la cumplen escrupulosamente y tortura a los que tienen que utilizar a diario las calles.


Quiero recordar que en el primer proyecto redactado por un bufete en el que había una larga lista de técnicos todos ellos con titulación universitaria, revisado luego por el ayuntamiento, se nos intento colar la pequeña cantidad de 3.500.000 euros, y la organización jurídica del mismo nos llevaba a que el promotor acabara no solo sin pagar nada, sino que encima se llevaba unos centenares largos de miles de euros.


Tu esta parte la conoces bien, sabes que una vez ya quedo bien claro que no nos correspondía pagar los 3.500.000 del susto, nos vino nuestro alcalde con la novedad que había que pagarle al promotor ahora 2.500.000 euros por unos conceptos que surgian de la interpretación muy personal de una sentencia que hacían  unos supuestos especialistas jurídicos, luego el tiempo ha demostrado que eran poco despiertos para trabajar pero unos genios a la hora de cobrarle al ayuntamiento su trabajo.


Una vez aclarado todo, con solo unas pocas partidas dudosas, ahora ya no corre prisa, ahora va articulando un discurso para disculparse diferente según el interlocutor, la mayoría de las veces culpando o haciendo responsables de sus males a los contribuyentes que han tenido la desgracia de padecerlo como gestor de todas las trapisondas, las suyas y de las de la promoción.


Es decir, no solo nos crea más problemas de los que teníamos al arruinarnos y no permitirnos arreglar legalmente ni un cuarto de baño, sino que encima nos va dejando mal por todo el pueblo.


Uno puede entender que la gente se equivoque, pero en este caso lo que llaman equivocaciones han ido siempre en contra de los vecinos, siempre favorecen al mismo, es como una moneda que al lanzarla siempre saliera cara, al final acabas con la sospecha que estas ante un tramposo que te saca el dinero haciendo trampas con una moneda trucada.



dilluns, 8 de novembre del 2010

A Canyamars es que no parem

Encara tenim al cap les imatges de la fira del bosc que ja tornem a estar amb tot de gent que ve a gaudir d'alguna activitat a Canyamars.

Com ja va sent tradició i aprofitant el temps en que els camps de can Gel estan sense sembrar, el passat diumenge el motoclub Canyamars va organitzar la ja IX edició de les tres hores de resistència enduro.

I com ja es tradició els organitzadors es van fer un fart de treballar per que tots, espectadors i participants gaudíssim d'aquest ambient i del espectacle dels motoristes.

Ha estat un any on no hem tingut competint el nostre campió al trobar se a Mèxic , i també hem estat sense la tradicional coca de vidre en l'estant de l'organització, pot ser els dos fets estan relacionats, però a mi m'ha mancat el que mes m'agradava.

Pel que em van explicar, aquest any també han renovat la junta a la que li desitjo molta sort i grans èxits.


Gran ambient motero amb molts d'aficionats i gent de suport als participants.
 He vist també molts aficionats a la fotografia, alguns de gran nivell, es d'esperar hagin documentat be la proba i la mostrin al major numero de persones.
Aquest any he gravat en vídeo la sortida, algun motiu han de tenir per fer ho els organitzadors, però aquesta vegada han sortit molt avançats amb el que la vistositat i l'espectacularitat del gran numero de motoristes arribant a molta velocitat a la primera corba no ha estat com d'altres vegades.

Penjo també unes fotos meves per tal de mostrar  l'ambient que es respirava.





Vss.

divendres, 29 d’octubre del 2010

Un señor con nombre de chaqueta

El mundo del diseño parece que tenga que ser patrimonio de unas personas muy sofisticadas que tienen ideas geniales, la mayoría de las veces estos últimos lo único que hacen son cacharros o prendas con poca utilidad, sus creaciones raras veces se ven por la calle.
Las prendas que tienen éxito acostumbran a ser creación de personas que no tienen nada que ver con la moda, hoy en día los coolhunters o cazadores de tendencias se limitan a recoger de la calle lo que la gente normal inventa.

En una época en blanco y negro donde en este país la oferta era escasa, pocas prendas se habrán visto tanto en la calle como las humildes chaquetas que le hizo la Fina a su marido para que no pasara frio en las cárceles.
Es una chaqueta de un cómodo y sencillo punto elástico de canalé que permite cualquier movimiento, el hilo, grueso de una mezcla de lana con acrílico mas económico, con su cuello alto que cierra bien, la convierten en una prenda muy apropiada para protegerse del frio, aislante y cómoda, la complementan dos bolsillos laterales para resguardarse, si es necesario, las manos.

No creo exagerar si afirmo que después del pantalón de lona diseñado por Levis Straus, la chaqueta de la Fina es la segunda prenda de exterior más vendida en la historia de España.

Durante muchos años fue la pieza que llevaban los trabajadores, en Euskadi y Navarra se la conoce con el nombre de Arrantzale (chaqueta de pescador), luego fue adoptada también por una juventud urbana como símbolo de oposicion al régimen. Una empresa de Olot, "Privata", la introdujo en ambientes de mas capacidad adquisitiva, en Barcelona se la conoce aun como Vespa al ser ese el vehículo que junto a su hermano menor, el Vespino llevaba la juventud que la utilizaba.

Siempre ha sido una prenda de adolescente o de trabajo por su comodidad y versatilidad, hoy se vende más como ropa laboral o en la caza.
En la mayor parte de España se la conoce como Marcelino, hay muchos pueblos en los que la brigada municipal que desempeña su labor en el exterior lleva este diseño, por su versatilidad, comodidad y resistencia.

En Olot que es donde siempre se han fabricado aprovechando los retales de la abundante industria lanera para hacer el hilado, se las conoce como Camachos sin saber los mas jovenes exactamente el origen de su nombre.

Seguramente el secreto de su éxito está en la motivación de su creadora, Fina Samper hizo esa chaqueta con todo su amor para que su Marcelino no pasara frio y eso le hizo pensar en todos los detalles.

Levis Straus se hizo inmensamente rico explotando su diseño, Fina no sabe de esas cosas, su riqueza está la satisfacción de que su estimado marido resistiera mejor las penurias que le ocasionaban su lucha por la libertad y la democracia.


Hoy gracias entre otros al señor Marcelino Camacho, disfrutamos de las dos cosas y gracias a la gran mujer que inevitablemente siempre está detrás de cada gran hombre, de una chaqueta de lana de cuello alto con dos bolsillos.

Le acompaño en el sentimiento Fina.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

La felicitat de la Caixa.

Aquets dies la Generalitat de Catalunya esta fent propaganda per que comprem una emissió de bonos al 4,75% de rendibilitat, una bona rendibilitat tal i com esta el mercat però amb un cost excessiu per la entitat demandant, ja que al citat interès hem d'afegir el 3% de comissió per les entitats bancàries que fan d'intermediàries, i les despeses de publicitat.

Aquesta emissió esta dirigida als particulars i esta feta a la desesperada, amb l'única finalitat de pagar a proveïdors i nomines.

La nostra administració ja porta des de març que no es capaç de col•locar cap emissió en els mercats, a l'abril va intentar sense èxit col•locar una emissió de 1.000 milions de euros al Japó, de moment l'únic que li ha anat deixant diners es la Caixa que ara ha inventat això dels bonos d'on en treu un 3% net, sense cap risc i de pas se la treu de sobre.

Amb aquestes circumstancies no fa ni tan sols 5 dies que el president Montilla prometia un salari de 633 euros mensuals per els ni-ni (els joves que ni estudien ni treballen), o es un irresponsable o es un estafador ja que ben be sap ell que no ho podrà complir la promesa dades les circumstancies, l'única finalitat de la promesa es pescar algun vot despistat que faci que la davallada que esperen no sigui històrica, aquesta gent ja fan qualsevol cosa per no deixar el poder .

Per tenir una idea de la magnitud del que deixaran en cost per les arques de la Generalitat en interessos i comissions, en un any serà de 187 milions d'euros.

Per fer nos una idea del drama en que viu la Generalitat per pagar aquesta barbaritat, les partides d'inversió en el pressupost d'aquest any en dues àrees tant importants com son las politiques de protecció social (89 milions) i la de seguretat i justícia ( 95 milions) seran, sumades, menys del cost d'aquesta emissió ( 187 milions d'euros).

Altre dada, la racionalització de l'administració, anunciada com la meravella de la gestió del govern de la Generalitat, suposarà una contenció de la despesa de nomes 73.6 milions d'euros en front el cost d'aquesta emissió que serà del doble.

Bon panorama per el proper inquilí del palau de la Generalitat que no el deixaran cap altre sortida per pagar les factures pendents que racionalitzar i disminuir els serveis i pujar els impostos,mesures que d'haver se pres abans, haguessin estan molt mes suaus, soc de l'opinió que estem al davant dels pitjor politics que hem tingut des da la transició, gent amb l'única finalitat de acumular i conservar els càrrecs.

Il•lustro la entrada amb els comentaris que feia un il•lustre gestor de càrrecs i forats, vei nostre, fa nomes un any quan encara estàvem a temps de fer les cosses amb racionalitat econòmica.


divendres 17 de juliol de 2009
"Al final ja tenim aquest nou finançament. Mai a la història del nostre país havíem tingut una Catalunya que hagués pactat o negociat un finançament amb les bones condicions que aquest ens aporta. No podíem quedar mai per sota del cent per cent que es reparteix a la resta de comunitats, ja que Catalunya aporta molt més del cent per cent de mitjana que la resta d’autonomies."



"Doncs, com dic, internament tinc un racó de molta felicitat, que de tant en tant intento recordar, visualitzar i gaudir, ja que estic convençut que aquest nou finançament tindrà repercussions molt positives, no només per a Catalunya, sinó també per al municipi de Dosrius."
Comentaris fets des de la reflexió i l'anàlisi racional amb que acostuma a fer la resta de les cosses, es per això que som un referent a la comarca.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Tardor a Canyamars


A Canyamars cada època de l'any es pot gaudir d'alguna cosa diferent, a la tardor des de sempre hem tingut un atractiu que ha fet que molta gent vingui a visitar nos.

Poques cosses son comparables a la il·lusió d'ensopegar se amb un rovello i poques cosses donen tanta alegria com comprovar que no estava sol.
    
Canyamars ha tingut boletaires mítics, al pla dels bolets es on els venien, permeteu me recordar al meu veí, en Modest de can Sus que ensenyava orgullós una vella fulla de diari on sortia amb una foto de un bolet molt gran.
A vegades el veies sortir diumenge a l'hora de la migdiada, quan ja tothom havia revisat varies vegades el bosc, amb un enorme cistell, com volen passar desapercebut i no es feia fosc que tornava per l'altre canto de la casa amb el cistell ple de bolets de tota mena.

Per aquestes èpoques ca seva era un no parar de persones sobre tot els matins, que el venien a veure, penso que en la esperança que els digués o dones alguna pista de on els trobava.

Vui aclarir que les fotos dels bolets amb que il•lustro la entrada son agafats a Terri de la Sal, per desgracia aquí a Canyamars amb el canvi climàtic, ja fa temps que no es troba res de bo, una llàstima, que li farem.

De bolets ja en surten ja, però noi, tots verinosos, quina mala pata.


Aquest any te molt bona pinta i em sembla que ho passarem molt be.   

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Ja tocaba

Una mica d'enrenou i comentaris fora de lloc hem tingut a Canyamars per una inspecció que van passar els comerços la setmana passada, no es mes que un programa de salut publica orientat a la prevenció del sector de l'alimentació.


Es va fer per consell de la Diputació, el que fan es mirar l'estat de l'establiment i fan un informe que el rebran els inspeccionats i l'ajuntament.

El resultat pot ser correcte o amb les indicacions del que han de millorar, mai els sancionaran, altre cosa es que els comerços desprès en prenguin o no les mesures.

Ja porten al voltant de quatre anys fent ho al menjador del centre escolar i a la residencia d'avis, em sembla que l'any passat el van fer en Can victor, en el Classic i el Benguisat.

Aquestes inspeccions son un fet normal en altres municipis i son d'agrair, el que no era normal es el que es feia fins ara, cap comerç que tingui les cosses en condicions ha de tenir cap por, si algú es molesta es que alguna cosa no la te con l'ha de tenir, en perjudici de la salut dels seus clients.

Ens trobarem amb que l'unic comerç no te la llicencia pertinent i ara l'ajuntament en tindrà constància oficial i alguna cosa es veurà obligat a fer.

Com a ciutadà agrait que es facin i si pot ser també de l'aigua que es ven sense concesio.

El fet que arribes la notificació de l'ajuntament desprès que l'inspector es d'aquelles cosses que necessiten millorar, la comunicació de l'ajuntament amb els veïns evidencia d' un funcionament molt deficient, pot ser que algú es qüestiones d'una vegada si es cert que son els ciutadans els que son raros o es el repartidor que per les circumstancies que siguin no acaba de fer be una feina tant important.

La carn es dèbil

Es veu que el passat dia 12 D'octubre en l'homenatge a la gent gran que es va fer a Canyamars es va servir un plat de carn que feia una molt mala olor i ningú el va menjar.

El plat que ja estava en les taules es va tenir que retirar degut al mal estat que presentava.

Segurament els organitzadors deuen estar molt afectats ja que son actes que per la característica dels assistents entenc que es deuen fer amb molt de carinyo.
Son cosses de l'empresa de càtering que ves a saber el que va fer per estalviar se uns diners, tot i així no es de rebut i ha de servir als organitzadors per estar mes atents en properes edicions, ànims, al que fa cosses de tant en tant li surt alguna de malament.

Herois i el poble de Canyamars

La película Herois de Pau Freixas que se estrenara el próximo viernes día 22 en los mejores cines, llevara en el final de los créditos un agradecimiento al "Poble de Canyamars" y si al alcalde no le gusta que haga una instancia, que ya se la contestaran cuando él conteste las que tiene pendientes.

El día 22 podremos por fin ver esta sensacional película llena de emociones, lo mejor de todo, los exteriores.

divendres, 15 d’octubre del 2010

L'aigua neta

Un any mes, centenars de bloguers de tot el mon ens posem d'acord per tractar tots el mateix tema, sumem esforços per intentar sensibilitzar a les persones tractant un tema que ens afecta a tots com a ciutadans del mon que som.


Blog Action Day 2010: Water from Blog Action Day on Vimeo.



Aquest any es va decidir per votació que el tema fos "l'aigua" un be que per nosaltres es tan familiar i quotidià que podríem pensar que no es cap problema important.

No fa tants anys que en el nostre país patíem infermetats molt greus derivades del consum d'aigua en condicions poc saludables, per la seva característica es fàcil que tingui dissoltes substancies perilloses o es desenvolupin agents patògens que converteixin el que es una font de vida en una font de infermetats.

Per sort hem millorat molt en aquest aspecte, en el municipi rebem aigua abundant i en unes condicions controlades ( be, no tots amb tanta vigilància) que fan que de moment no sigui una de les nostres preocupacions.

Nomes volia que penséssim en la importància que te l'aigua en bones condicions per nosaltres i per altres que viuen en el nostre mon, moltes persones tenen que anar a buscar cada dia l'aigua a llocs llunyans( mes inf.), cada setmana moren 38.000 nens per infermetats provocades pel consum d'aigua infectada , i cada vegada son mes freqüents les guerres o baralles pel aigua (mes inf.).

Mentrestant en altres llocs en fem una utilització indiscriminada, aviat en sentirem a parlar molt d'un concepte que es la petjada (huella) que no es mes que l'efecte ecològic de cada fet o producte, el concepte ens farà ser mes conscients de la importància dels nostres actes quotidians.

Així, la petjada en aigua d'una samarreta de coto que portem es de uns 1.500 litres i la de uns pantalons texans va cap els 7.000, vol dir que per fer tot el procés necessari per aconseguir un pantaló texà, es necessiten en total 7.000 litres d'aigua.

Mes dades per a la reflexió, cada persona del nostre entorn consumeix de promig, 465 litres d'aigua, cada dia, i dos tones de restes dels humans s'avoquen a curses d'aigua potable, contaminem les costes i els rius, als Estats Units el 40 % dels rius i el 46% dels llacs les aigües estan contaminades.

Però tenim també moltes dades per l'esperança, organitzacions com a water. org i charity:water entre moltes d'altres estan treballant per portar aigua a les comunitats en desenvolupament.

Ja es tenen moltes dades per saber la petjada ecològica de cada producte i poder així treballar per disminuir la.

Cada vegada en fem una utilització mes racional de recursos com l'aigua i les persones en son mes conscients de la seva necessitat, cada vegada reciclem mes i tenim cura del que tirem per l'aigüera, cada vegada es fan servir mes fertilitzants naturals i es mes freqüent el compostatge.

Recent hem vist com la gent del nostre poble oferia molta resistència a l' instal•lació d'una planta de tractament d'escòries que entre altres podia contaminar els aqüífers.

Anem per el bon camí.

Estem a l'inici del canvi, podem fer un mon millor per a tots fent les cosses conscient ment.

A tots els que ja ho feu, gracies.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Blog Action Day



Blog Action Day va ser fundat per Collis i Cian Tae'ed a l'estiu del 2007, amb l'ajut de nombrosos voluntaris van reclutar a uns quants milers de bloggers de tot el mon per escriure sobre el medi ambient el dia 15/10/2007, la finalitat era el debat.

El blog de can Canyamars va ser un d'ells, cada any hem participat des da les hores, avui ho organitza Change.org, una xarxa líder mundial de blogs que tracten d'assumptes socials.

Dema la oficina d'assumptes exteriors britànica i la casa blanca participaran en la campanya, nosaltres des da Canyamars també.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

El dia 22 estrena d'Herois



Ens fa saber un lector en un comentari que el proper dia 22 es la estrena de Herois, la pel•lícula que va rodar en pau Freixas a Canyamars l'estiu del 2009, en concret:


Estrena de la pel•lícula el 22 octubre. Fes-ho saber al mon, ja que l'ajuntament va tapar el nom de Canyamars al cinema.

Aprofito per posar l'anunci del trailer de la pel•lícula.



i un tall en català que m'agrada't molt per la manera que te d'explicar sentiments.


Cada vegada mes em sembla que gaudirem molt veient la pel•lícula i que ens servirà per agafar moral i consciencia del mon tan xulo on tenim la sort de viure.

També ens servirà a mes d'un per recordar la nostra infantesa.

Gracies també al amable lector per recordar nos la data, si ens vol ampliar el comentari pel que fa a tapar el nom de Canyamars penso que també seria d'interès.

divendres, 8 d’octubre del 2010

A mi em sembla que no anem del tot be

Observant les coses que passen, a vegades em qüestiono de l' utilitat de l'ajuntament, penso que es una entitat administrativa creada per vetllar entre d'altres per la felicitat, la comoditat , el benestar, la millora de la convivència i la resolució dels problemes en l'àmbit del espai comú dels seus ciutadans, en alguns països (França, Andorra) l'anomenen molt gràficament el comú, es a dir el lloc o la casa de tots.

Veient el que ens fa el nostre estimat alcalde a can Canyamars tinc dubtes que la marxa del nostre ajuntament sigui la correcta.

L'alcalde de cada ciutat es l'encarregat de vetllar per la seva ciutat, així cada comunitat te un consistori encapçalat i representat per el seu alcalde, que vetlla i procura per els interessos i el benestar dels seus.

El poble on les cosses no son així, queda orfe i a expenses de la bona o mala fe d'altres, si el que ho ha de fer no ho fa, no tenen altre que se'n cuidi.

Dons el que deia, observant que tenim un ajuntament que suspèn les llicencies a uns propietaris que fins la seva arribada podien disposar i construir amb total normalitat, sempre clar complint amb tots els reglaments i taxes, i que no els dona cap explicació, ni data de finalització, ni motius, ni tampoc queda clar el perquè altres ajuntaments en les mateixes circumstancies les donen i el nostre no.

Penso que es una mesura que no afavoreix ni la economia ni la felicitat dels seus administrats, tot el contrari, l'únic que fa es crear los problemes i dificultats en unes circumstancies molt difícils.

Altre de les coses que ens fa el nostre ajuntament pilotat per el nostre estimat alcalde, en Josep Jo, es enviar nos breus cartes amb quantitats importants a pagar, un dia el susto ho es amb una quantitat, altre dia amb altre, sense cap mena d'explicacions, sense cap mena de terminis, ni formes ni data de pagament.

Aquestes cosses tampoc afavoreixen ni la economia, ni la felicitat de la gent de Dosrius, mes aviat els crea incertesa, neguits i angoixes.
 

Veig també com agafa la responsabilitat de la reparació d'uns carrers per que estan molt precaris i van passant els anys, i els anys, i els lustres, i els carrers cada vegada estan mes precaris, cada vegada pitjor, i no diu res, ni pren cap mesura, ni ve a mirar ho.

No entenc tampoc per que cada vegada que venen eleccions ha de prometre que farà una feina i desprès no la fa.

Pot ser jo m'equivoco però això, ni fa mes feliç, ni mes còmode , ni mes enriquidora la vida en el municipi de la seva responsabilitat, crec que es tot el contrari.
 

Veig que la gent de Dosrius, fent el que es la seva obligació, va a l'ajuntament a mirar els projectes que mes o menys cada dos anys encarrega el nostre admirat alcalde i alguns troben que la seva propietat ara te un camí pel mig, un camí que a altre propietari es troba que li han tret, o persones que li manquen els metres que a altres propietaris li sobren, en una llarga llista on ningú va a comprovar que el topogràfic que aporta el promotor amb cap altre finalitat que embolicar ho i entorpir ho tot mes sigui el correcte o que el camí desaparegut en una propietat ara apareix en l'altra punta.

I veig sorprès que es el fruit de les errades que algú amb tota la bona intenció ha comes i amb tota la naturalitat del mon ara son llei, però ara, per retornar las al seu estat original els diuen, als sorpresos i neguitosos ciutadans afectats, que es poc menys que impossible sense la decisió política que mai pren el citat i mai prou valorat alcalde fruit de la nostra confiança.

Veig també sorprès que a uns ciutadans les cosses els queden solucionades amb facilitat i a altres tot son inconvenients o incerteses.

I penso que tot això no deu afavorir la tranquil•litat, la pau o el benestar espiritual ni material dels ciutadans del poble.


Comprovo en primera persona com els ciutadans, que degut a les practiques anteriors, ens veiem obligats a fer tot ple d'instàncies i al•legacions seguint el reglament marcat per l'excel•lentissim ajuntament , com ningú les contesta, passa un any passen dos y res, cap contesta, cap respecte per el sofert contribuent que amb tota la seva fe, redacta com bonament sap un escrit demanant informació, aclariments o la reparació d'una errada administrativa.

I comprovo que aquestes actituds no ens fan ni mes feliços ni mes rics, ni mes bones persones, i que nomes cal sortir al carrer per comprovar també que passen els anys i tampoc estan millor ni mes nets ni mes ben cuidats, ni tenim mes serveis, ni millors, ni mes econòmics.

El que si que veig es que uns pocs cada vegada tenen mes i molts ciutadans cada vegada viuen pitjor,amb mes dificultats i això no m'agrada, ni em fa mes feliç.

I penso que pot ser seria millor no tenir ajuntament, o pot ser que el portes una persona amb menys capacitat, menys llest, menys amable,menys espectacular, amb menys coneixement del mon econòmic, si voleu no tan guapo, però que dediques el seu temps i la seva atenció a la solució dels problemes reals de la gent.
 

Poso un vídeo que he trobat a la xarxa on podem comprovar les excel•lents habilitats oratòries, la gran capacitat, els coneixements d'economia i la Visio de futur del nostre estimat i admirat alcalde socialista.

Ell pobret, que no el deixen ni acabar d'esmorzar, esta molt ocupat amb els grans projectes de la comarca, que son com be diu: 
Convertir el consell comarcal ha de ser com una empresa privada,  fer una via paral•lela a la autopista per alliberar la nacional, convertir la nacional dos en una carretera urbana, trens orbitals, ajuntar empresa amb tecnologia i recerca fent un pol espectacular, canviant un model turístic de sol i platja, es molt fort , en un referent de turisme esportiu amb la chalens

No pot però, contestar una al•legació que li vaig fer ja fa dos anys, ni altre de fa un, deu ser que respondre l'al•legació es una qüestió molt mes complicada que tot l'anterior, ja em faig al càrrec i espero pacient ment l'arribada del mes de Maig.

dijous, 30 de setembre del 2010

A chapuzas no nos ganais

He visto en el blog de Jorge una entrada donde nos enseña una chapuza en su urbanización, a estos de can Massuet les gusta mucho llamar la atención con sus cosas, la verdad es que tienen la suerte de tener unos lugares donde reunirse, unos puntos de encuentro de las personas que les facilita organizar actividades.
Hay algunas cosas que nos pueden, la verdad es que tienen mano con los calçots y las paellas, pero al dómino y en chapuzas aquí les llevamos años de ventaja.
Mirar si no la que tenemos en el modesto puente que bien podría ser diseño de Calatrava (de los hermanos).


El tubo del agua por algún motivo se desprendió del encofrado que lo sujetaba, tal vez al reparar una fuga.


El caso es que la reparación ha consistido en la colocación de un puntal que contrarresta la fuerza de la gravedad y otro que impide el desplazamiento lateral.

Por si el puntal se cae, se ha pensado en todo, el tubo esta sujeto con unos alambres al puente.



No llama la atención a nadie porque esta situado en una zona generosa en chapuzas, mirar si no estos 3 carteles al lado de la portería de futbol mas oxidada de Cataluña, de uno, solo quedan los soportes,  solo los mas viejos del lugat recuerdan que ponia, el de la Generalitat lo pusieron en el 2002 anunciando unas obras y otro, el de la Diputación, que va menguando es del año 2000, creo que no los quitan por que por una vez que hicieron una obra en Canyamars les gusta recordarla.