La Administracio

D’altra banda, l’Administració ha de reconèixer que, en molts casos,
no ha jugat prou net i ha tingut un capteniment més que discutible.
Els qui coneixem moltes històries d’urbanitzacions d’arreu
del nostre país estem cansats d’escoltar cada dia unes
mateixes queixes: fa anys que paguem l’IBI i l’Ajuntament no ha
invertit absolutament res a la urbanització, fa dotzenes d’anys
que paguem a l’Ajuntament uns serveis (enllumenat públic, escombraries,
clavegueram, etc.) que mai no hem tingut... i així podríem
seguir. On han anat a parar aquests diners? I això massa
sovint s’acompanya d’una manca de consideració envers els parcel
·listes, en un oblit i/o una despreocupació gairebé total pels
problemes -sovint greus- que els afecten, en un tancament absolut
a tot allò que soni a diàleg, transparència, col·laboració, ganes
de resoldre les coses conjuntament.
Per dissort, i això no és perquè sí, massa gent de les urbanitzacions té la sensació que només serveix per pagar, però per a res més. Massa sovint l’interès i el zel recaptatori que, sense excepció, manifesten els Ajuntaments
ben poc té a veure amb la seva preocupació per resoldre
els problemes d’unes persones que, al cap i a la fi, a més de ciutadans,
també són contribuents igual que els del nucli urbà.
Si no hi ha una veritable voluntat de fer front al problema, si no es
canvia radicalment l’actitud d’uns i altres i no s’imposa un nou
tarannà, si des del Govern de la Generalitat no s’impulsen accions
i s’estableixen normes destinades a sortir d’aquest atzucac,
els problemes no es resoldran.