PARC NATURAL CONTAMINAT / El fiscal, així mateix, acusa l’alcalde i dos regidors de Dosrius de permetre que les aigües residuals de la urbanització Can Massuet-El Far fossin abocades sense depuració ni tractament a través de col•lectors municipals a cinc torrents, contaminant l’ecosistema i afectant el Parc Natural del Corredor. Aquesta querella, com la de Sentmenat, atribueix a «raons crematístiques» (intentar eludir el cost de les obres) el fet que els acusats s’hagin abstingut d’actuar per evitar la contaminació. L’alcalde de Dosrius va afirmar a aquest diari que l’assumpte és «cosa passada» i va remetre als seus advocats.
Pot ser es altre raó per no autoritzar el magatzem de caca cremada en la pedrera.
El fiscal fa extensiva la querella a dos regidors mes del nostre ajuntament.
No trigarem en tenir noticies de alcaldes i regidors empaperats per torturar als seus ciutadans que viuen en urbanitzacions, deixant que els carrers i les condicions de vida es degradin, que una cosa es buscar solucions i altre facilitar els ingressos per el subministrament de serveis basics i la protecció activa del patrimoni d’uns estafadors.
Les vies publiques i el subministrament del aigua son responsabilitat del ajuntament, poden tenir un problema i durant un temps estar en fals, pro el que no pot ser son afavorir comportaments, la obtenció d’ingressos i beneficiar a promotors per el no compliment de les obligacions durant dècades.
Aquí els privilegis s’hereten de pares a fills, això nomes es possible sota la protecció del poderós que permite, consiente y tolera, per molt de teatre que facin.
Entranyable com sempre la assemblea de la Germandat de Canyamars, ja porten 131 anys de foment d’uns valors cada vegada mes anomenats pro mes escassos: la solidaritat i l’amistat.
Fa molts anys que no me la perdo, sempre m’agrada’t molt, la gent es molt acollidora, l’ambient i l’entorn et transporten a altre època on les coses eren diferents, per sort encara podem viure i respirar aquestes experiències que et fan entendre moltes cosses del que ha estat Canyamars i del tarannà de la seva gent.
Aquest any no han tingut al mestre Sugranyes per dirigir la orquestra, pro el sr Prats l’ha substituït amb molta dignitat, em sembla que ho va passar d’allò mes be dirigint, primer a la cobla i desprès als germans cantant el seu himne.
Com es tradició els germans que han fet els 65 anys han rebut la medalla i han passat de ser contribuents a ser beneficiaris.
Un fet també molt poc freqüent del que vaig ser testimoni es que desprès que el president fes un comentari en el seu parlament de la necessitat d’un petit augment en les quotes anuals que es paguen, degut a les dificultats per cobrir el pressupost, varis germans i germanes ja jubilats i per tant exents de quota, van fer un apart i li van oferir de continuar pagant les com havien fet tota la vida, com bons germans.
L’acte consta de dues parts mes , la següent es la marxa de tots els germans al darrera la orquestra cap a missa, per algun motiu desconegut, en el camí es perden uns quants i mira que es curt, sort que desprès en el concert que es fa a la plaça que porta el seu nom i en el vermut que s’ofereix, van apareixent altre vegada.
La plaça de la germandat remodelada amb una important despesa de diners oferts generosament per el president del govern espanyol, va mostrar ara totes les seves carències, abans disposàvem d’uns ben dotats arbres que oferien una ombra per aixoplugar a la orquestra i els visitants, els arbres que tenien molts anys d’experiència, feien molt be la seva feina.
Ara es un espai fred en el meu parer, no te anima, no la veig integrada en un entorn avans mes acollidor.
La remodelació va substituir els antics arbres per una lona gegant que seria la enveja de la comarca, i convertiria la plaça en un espai polivalent.
Tot i haver fet els germans els passos i la paperassa necessària davant de l’ajuntament per tal de protegir a l’orquestra i els assistents del sol o les inclemències, uns dies abans, el que te el mando de la tropa els va dir que nanay, que no havia lona per ells, que si el vent, que si el temps, que si es triga en muntar ho, que si naps, que si cols, el cas es que va tenir que ser un particular qui compres una carpa corre cuita per protegir com a minin als musics amb aquells trajos negres de la calor del sol de migdia.
També es van fer càrrec de la neteja de la plaça publica, el criteri de net dels germans es bastant mes exigent que el del ajuntament.
No hagués costat gaire preguntar a la gent que desprès te que utilitzar la plaça quines son les necessitats que tenen abans de fer la remodelació, de segur que entre tots, els diners invertits tindrien un millor aprofitament.
Gracies a un núvol que va passar en el moment oportú i a la previsió dels organitzadors el tercer acte de la festa de la germandat, el vermut i les sardanes van ser molt agradables i va servir per pogué tenir interessants xerrades amb persones que ens veiem molt de tant en tant.
M’agradaria comentar finalment la sort que tenim a Canyamars que associacions com aquesta estiguin netes de manipulacions o al servei d’altres interessos, en la historia de la Germandat que antigament era parroquial ja van tenir que lluitar en èpoques mes difícils amb algun representant de la església que els volia, per dir-ho d’alguna manera fer combregar amb rodes de moli.
El perill avui en dia son els grups politics que no contents amb controlar el pressupost municipal i els reglaments, volen també tenir controlat tot allò que es fa, es diu o es mou en el municipi.
Em sembla pro, que aquesta gent ho te tot molt clar i que tindrem germandat per molts anys tot i les dificultats.
Si trobeu un chollo a can Canyamars, una cosa que gracies al bon fer del nostre ajuntament i amb l’ajuda impagable del hereu cada vegada es mes freqüent, aneu en compte amb Hisenda.
Hisenda cobra un 7% de ITP ( impost de transmissions patrimonials) de l’import del preu de compra de cada vivenda de segona ma.
Normalment no passa res pro ja fa un temps que cada vegada son mes freqüents els casos en que hisenda reclama al comprador un pagament mes alt que el que inicialment ha pagat, tot afegint hi els interessos corresponents.
La raó es que cada comunitat autònoma te unes llistes de preus mínims de venda, amb això tracten de que no es faci allò tan lleig d’escripturar per un valor inferior al preu real del immoble, cosa impensable aquí a Dosrius, pro que es veu que en altres pobles era bastant freqüent.
Així qui compri una vivenda massa barata pot trobar se en la sorpresa que hisenda li reclama un import en concepte de diferencia de ITP ja que per ells el preu de compra es massa baix en relació a els seus criteris de valoració.
No passa res la gent pot comprar i vendre al preu que es posin d’acord pro a l’hora de liquidar l’impost tingueu en compte els criteris de valoració que te la nostra administració que millor funciona.
Els que vivim en el pla de can Sus tenim entre altres el privilegi de ser els que primer veiem el sol quan surt pel mati, això sumat a l’alçada i a que tenim mes hores de sol que a les valls fa que visquem mes aviat i amb mes intensitat els fenòmens i els processos naturals.
Antigament pot ser era un avantatge econòmic ja que al portar al mercat els primers fruits segurament aconseguien millors preus.
Fa uns dies hem pogut veure en les cases del pla altre vegada els arbres i els terres coberts per una capa blanca, ara sense fred ni gelades, els ametllers, els pruners, els pomers, els cirerers ,fins i tot algunes varietats de ginestes els tenim florint en un blanc preciós, si sumem l’alegria que encomanen els cants dels ocells, haig de dir vos que costa molt marxar a treballar.
Les abelles estan fent hores extres, s’ho estan passant d’allò mes be, apropar-te a un cirerer florit fa una mica de respecte, el zum dels insectes intranquil·litza una mica, les sargantanes prenen el sol a qualsevol pedra, la natura desperta del llarg hivern.
El terra el tenim ple de sols, un dia grogs un dia blancs, un dia grogs i blancs.
Penjo unes quantes fotos de la nevada, per sentir els olors i els ocells heu de pujar.
Pot ser tenim mal camí per arribar, pero tot el que no depèn de l’ajuntament fa goig de veure.
Sembla que res del fet per els ciutadans o les entitats te cap valor ni utilitat per ell , nomes les seves opinions o la dels promotors son les importants i les que compten, encara que van variant en el temps, ara que si, ara que no.
Cal puntualitzar per el seu bon govern que les al·legacions de que parla eren 7, no 9 o 10 el motiu es per no fer ne una de 9 fulls tancada amb tots els arguments, donant a la gent la opció de fer nomes les que creien oportunes.
Aclarir-li també que es van recollir en 10 - 15 minuts a la sortida d’una reunió informativa, no en te mes per que es van acabar els fulls i no es van poder firmar mes, la resposta de la gent va superar totes les expectatives.
Ha de demanar mes rigor als seus informadors.
L’important de les al·legacions penso que son els arguments i no la família de qui ho firma, totes estaven mes ben argumentades i escrites amb un to mes respectuós i rigor que molts dels seus discursos o entrades en el blog , no se amb quins ulls las ha mirat.
Veient la resposta a les al·legacions i ara el comentari que fa en el seu blog sembla que ho ha fet amb ressentiment.
Altre cosa que m’agradaria exposar es que en tot aquest assumpte el que he vist i he conegut es a molta gent que te una gran estima per el seu poble, destacaria també que molts son gent que no tenen les seves arrels aquí, fet que per a mi es de ressaltar i admirar.
Te un capital humà molt important en el poble que ha estat defensant el mateix que ara defensa oficia lment pro sense cobrar res, i sense cap mania ni complexa, gent sana, els pot menysprear o el pot aprofitar, això ja es cosa seva.
La campanya en contra de les escòries ha tingut efectivament i en això li dono la raó comportaments qüestionables sobre tot per part dels intolerants y antidemocràtics personatges anònims i covards que volien impedir la llibertat d’expressió cívicament expressada per part de la plataforma en forma de pancartes o cartells, molt macos per cert.
Altre comportament que trobo qüestionable es malbaratar molts dels diners de la caixa de la comunitat que son fruit del esforç i el treball de tots en pagar cantamanyanes i mercenaris amb titulació universitària , que ens volien convèncer que el fum de les fulles del tabac produeixen càncers horripilants pro cremar els plàstics amb la brossa era una activitat saludable per els pobles del voltant.
De poble si, pro no tontos.
Aquestes coses pudentes, val mes no remenar les, ja esta, no faran servir la pedrera per apilar hi caca cremada, fin, el poble te problemes molt greus, penso que es millor pensar en solucionar-los i tancar aquesta carpeta definitivament.
Millor dirigir l’atenció cap a altres cosses ? ja tenim totes aquelles subvencions i ajuts que deia que ens caurien als de can Canyamars amb la nova llei, miri que ho tenim tot molt malament i ja porta cap els 11 anys amb això i estem tots una mica farts de tonteries i excuses, ? cumplira la seva promesa electoral, esta buscant solucions o esta cercan excuses.
Altre bona noticia a afegir a la de les escòries es la normalització del pas de vianants al davant dels tallers Uris, en la cruïlla de can Canyamars amb la carretera i el camí de Mataró.
Ara es altre cosa, mes visibilitat en els vehicles en una cruïlla transitada i mes visibilitat per els vianants que volen creuar el carrer, sobre tot per els nens que son visibles de lluny i veuen venir els vehicles.
Dons res, felicitar a la persona que ha pres la decisió de treure el contenidor de dins el pas.
Amb la millor de les voluntats i esperit del tot constructiu, mes endavant li penjaré algunes fotos de situacions o indrets que penso es podien millorar be en la seva estètica o be en la seva seguretat.
Una nueva comunicación del ayuntamiento a los ciudadanos que tienen una propiedad en Canyamars que termina con la lista de un tercio de ellos publicado el BOP de la provincia de Barcelona.
Son ciudadanos que viven aquí, que pagan sus impuestos aquí, la mayoría que votan aquí que participan de la vida y las actividades del municipio, conocidos por todos pero a la hora de hacerles llegar una notificación al ayuntamiento le resulta imposible y por eso se lo tiene que comunicar a través del BOP
Notificaciones infructuosas, dirán y juraran ante notario por que si no están cometiendo una grave irregularidad que alguien ha ido a su casa tres veces en distintos horarios y no les ha sido posible entregarles la notificación.
Yo me lo sigo sin creer, primero por que puedo dar fe de un caso que no han ido nunca, segundo porque afirman ahora que en cinco comunidades de vecinos nunca han encontrado a nadie y por que muchos son distintos de los de la anterior lista. Si cruzamos las dos listas salen casi la mitad de los propietarios ilocalizables en una u otra notificación.
Es un abuso de la potestad que les ofrece el procedimiento administrativo y un síntoma de la ligereza y la alegría con la que se toman todo lo que concierne a las personas que han tenido la desgracia de caer en la zona comercialmente conocida como Can Canyamars.
Como mínimo deberían plantearse si la formula utilizada es la correcta dado el alto numero de “ no localizados” en una entrega y modificarlo en la siguiente, un papelito o “Aviso” en la casa indicando la visita infructuosa seria una muestra de consideración hacia el ciudadano que podría comprobar que, efectivamente alguien ha intentado en diferentes horarios hacerle entrega de una notificación, no es caro pero difícil de imaginar para quien parte de un punto de vista de servirse en vez de servir.
El hecho es grave ya que la comunicación es para informarles que están siendo objeto de una demanda por parte del promotor de la urbanización y el desconocimiento de la misma les coloca en una situación de indefensión.
Dosrius
ANUNCI
Amb data 9 de desembre de 2009 i registre d'entrada en aquest ajuntament núm. 7862, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona ens va notificar l'interposició d'un recurs contenciós administratiu per part de l'Herència Jacent D. Antonio Estevadeordal Carrera i D. Antonio Estevadeordal Botta, contra la resolució d'alcaldia de data 14 de juliol de 2009 aprovant el Projecte d'Urbanització de Can Canyamars (UA XI, polígons A, B i C), i ens va recordar l'obligació de notificar a tots els interessats en l'expedient, la resolució de remissió de l'expedient al Jutjat, emplaçant-los personalment per personar-se com a demandats.
Donat que la notificació personalitzada als interessats relacionats ha resultat infructuosa, la publicació del present edicte substitueix la mateixa, produint els mateixos efectes, de conformitat amb el que disposa l'article 59.5 de la Lei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Dosrius, 1 de març de 2010.
L'Alcalde, Josep Jo i Munné.
Aqui encontrareis el edicto y la relacion de infructuosos
