Ara resulta que els diners els surten per les orelles, l’estat te un superàvit de mes del dos per cent del PIB que es algo excepcional en la historia de Espanya on els governs estaven acostumats a estirar mes el braç que la maniga.
El president del govern espanyol ens vol tornar 400 euros per contribuent que a casa en seran 800 perquè som dos.
Ja no sap que fer amb tants de diners.
Un dia t’aixeques amb una pujada del projecte d’urbanització de dos mil euros i altre dia et cauen 800 per el superàvit del estat.
Sembla ben be que estiguis jugant al Monopoli.
Així dons el que tinguem les infraestructures saturades, la justícia i el departament d’urbanisme de la generalitat funcionant a pas de tortuga, els contenidors de les broçes sempre plens de porqueria o que els pares tinguin que barallar-se amb l’ajuntament per el cost del transport escolar , no es per manca de recursos.
Llavors perquè es.
Que falla aqui.
Ay si l’Alfons Guerra aixecara el cap.
jocs florals
13 comentaris:
Millor que no l'aixequi, Albert!!
El que mes em fot es que, segons les enquestes, la suma de CiU i ERC, que representen, (al menys en teoria) els unics possibles defensors de la nostra nació, no augmentarà respecte les darreres eleccions.
Que collons ens passa als catalans?
Es que per veure a la Chacon trancant-se la cara en els mitjans, abanderant la senyera, ja ens ha fet oblidar lo putes que ens estan fent passar els governs nacialistes espanyols?
Estatut, infraestructures, balançes fiscals, finançament, agressió a la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra dignitat.
Fotem-li collons i si de veritat ens estimem aquest, el nostre pais, donem-li la volta.
Fem-nos valdre i siguem condicionants.
Com que se'm imfla la vena, millor em callo.
Una abraçada Albert.
Eduard Garcia ||*||
Em sembla molt preocupant el què està passant. Primer, aquest mercadeig que s’està donant, com una subhasta de peix a la llotja d’un port, xecs regal, café per a tothom.
Tant se val que sigues el príncep d’Espanya com un pobre immigrant (amb papers, és clar); si tens un fill et donen 2.500 euros. Tant se val que siguis mileurista(el sou base interprofessional 600 euros, bruts al mes no arriba al mínim) com que tinguis els ingressos del president del Congrés dels Diputats ( que cobra més que en Zapatero, per cert) o que en Botín. Rebràs 400 euros a deduir del teu IRPF.
En canvi, hem sentit fa poc que la Llei de dependència, la quarta pota de l’Estat del benestar (juntament amb la sanitat , l’educació i les pensions, un dels aspectes que encara té molt de camí per córrer) no es pot desenvolupar perquè no hi ha prou recursos. Mentrestant, el PP promet la rebaixa d’impostos.
En un país com aquest que cada cop te menys cultura fiscal només li faltava aquesta campanya electoral.
Jo estic a favor de l'enfortiment de la cultura tributària, basada en el principi constitucional que els impostos contribueixin a l’avenç de la justícia social. Hem de redistribuir la riquesa perquè avanci l'estat del benestar generant, així, més riquesa.
Per això considero molt preocupant escoltar veus molt importants i influents, fins i tot en les esquerres, que parlen de la necessitat de reduir la despesa pública en el nostre país (una de les més baixes, encara, de la UE) i els impostos. Naturalment que poden existir condicions en les quals sigui aconsellable baixar els impostos. Però parlar genèricament de baixar-los, tal com fan els liberals i conservadors, vol dir diluir el nostre compromís de mantenir i expandir el nostre retardat Estat del benestar.
No es pot dir que s'està compromès en reduir els impostos d'una banda i per l'altre prometre convergir amb Europa en els drets socials. I la ciutadania ho sap. És un profund error creure que la gent està en contra de pagar impostos. L'oposició o el seu suport depèn del per a què d'aquests impostos. La gran majoria de la ciutadania estaria disposada a pagar més impostos si se li garantís que anirien a sanitat i altres temes socials, com pensions, educació, i serveis d'ajuda a la família.
És totalment ingenu pensar que els impostos acabaran amb les profundes desigualtats socials, és clar que no, però és també bastant evident que poden ser decisius per a pal•liar aquestes diferències i, sobretot, per a atendre les necessitats de qui gens o ben poc posseeixen.
Una bona atenció sanitària per a tots els ciutadans, com una bona educació o un bon transport públic depenen de la despesa pública. I aquesta despesa ha de ser finançada entre tots, aportant moltíssim més qui més tenen.
Hola Albert, i Eduard i Carme,
Yo tambien estoy molesto, indignado, contrariado y hasta cabreado por no decir hasta los ..., de ver como se reparte el dinero que sobra, y al mismo tiempo tengo que hacer largas colas de espera en urgencias, o ver noticias frecuentemente sobre la saturación en servicios públicos básicos.
Pacientes abandonados en los pasillos del hospital esperando una cama, con el gotero agarrado, mientras la gente pasa por los lados como si fuera el metro.
Es insultante que se cobren impuestos de forma innecesaria y luego se reparta el dinero de esta manera.
Me gustaria que tuviermos algo de suerte, y que parte de ese dinero viniera a nuestro ayuntamiento para costear el mantenimiento de los limites forestales, o los problemas urbanisticos de canyamars o el transporte escolar.
Sin embargo esto no pasa. Ni siquiera tengo suerte con el pago por hijo, ya que todas mis hijas nacieron antes del 2007.
De todas maneras, Eduard no veo que tiene que ver esto con el tema de los nacionalismos catalán y español.
Yo solo veo mala gestión. Desde el gobierno central, pasando por la generalitat, y acabando con el ayuntamiento. Si lo que quieres decir es que no te gusta el PSC, lo entiendo.
A los catalanes les pasa que no todos comparten la euforia nacionalista independentista. Porque ni CIU ni ERC pueden garantizar que no haya problemas nunca más con las infraestructuras ferroviarias, ni con las de energia ni nada de eso.
Asi que por lo menos la mitad de ellos siguen pensando que votar al PSOE-PSC es mejor sin duda que votar al PP. Y al mismo tiempo creen que es más útil que votar los nacionalismos porque tambien pienso que existe una consciencia colectiva que busca el balanceo de poder. ¿Acaso no existe este equilibrio?. Por cierto creo que la llave siempre la ha tenido ERC, por lo menos en las ultimas 2 legislaturas catalanas.
Vamos que gobierne quien gobierne, yo voy a seguir sin tener la suerte de que me den dinero. Encima soy autónomo y mi mujer tambien, asi que no voy a ver ni siquiera los 800 que va a ver Alberto.
Vosotros si que teneis suerte.
Ala! Hasta luego.
Alberto Navas
Alberto, lo que le pasa a Eduard es que no pierde ocasión de barrer para casa.
A mi me parece que a Eduard lo que piensa es que siempre administraran mejor nuestro dinero los de casa que unos que están a 600 km.
Al respecto decir que no tenemos mas que mirar el escudo de la corona de España para darnos cuenta que lo forman la unión de diferentes reinos y siempre fue la cosa bien hasta que uno se canso del tanto monta y solo quiso montar el.
Tu y tu mujer tenéis la suerte al ser autónomos que nunca os pondréis enfermos y no tendréis que hacer colas en la seguridad social.
Me parece que si, que a los autónomos también les caerán los 400€, después de las elecciones ya veremos donde esta el truco que a este hombre ya le han pillado en varias mentiras.
A la Carme dir-li que efectivament necessitem ampliar i estendre l’estat del benestar pro per fer ho no tots els impostor son bons indiscriminadament dons impostos com l’iva o la renda son molt positius i en canvi altres com el del patrimoni o els Ibis al nivell que els tenim ara son molt perjudicials , el primer per que des incentiva l’estalvi i el segon perquè degut als elevats valors que han agafat artificialment els immobles avui un pensionista necessita mes d’una mensualitat per pagar nomes un dels impostos.
Hem de tenir en compte que per repartir-la la riquesa primer hem de crear-la i que no estem sols en el mon i els altres estats també escombren cap a casa.
El preocupant es que estem passant del respecte que ens tenien als ciudatans en la transició, a aquesta presa de pel constant que tenim ara, mai hagués pensat que partits d’esquerra tractessin a la gent d’aquesta manera pensant que ens poden comprar amb els nostres diners.
Hola a todos:
Yo soy autonoma. Eso me convierte en una persona sana por ¿naturaleza? ¡Quien dijo gripe! La mejor vacuna es no tner la oportunidad de ponerte mala.
Pero visito urgencias porque, aunque he intentado hasta la saciedad explicar a mis hijas que ponerse malo perjudica seriamente mi calendario laboral... ¡pues que no lo entienden oye!
Lo que me mata de pagar impuestos es que luego existan carencias básicas.
Puedo entender que vivimos en un pueblito (que me encanta) y somos poquitos pero no entiendo que no tengamos un servicio de asistencia primaria CAP que nos atienda cuando nos ponemos malos porque no está justificado ese gastos dado que no hay suficientes solicitudes. ¡Claro! Porque todos nos vamos a Argentona o a Mataró cuando realmente estamos enfermos (ya sea porque no confiamos en Dosrius o porque la hora te la dan para cuando ya no la necesitas).
Del resto de servicios (transporte, infraestructuras públicas... etc.) mejor no hablar. Porque, como dice Eduard: "se'm imfla la vena, millor em callo".
Las ayudas... de esas me rio. El año pasado "Dios y ayuda para conseguir una "bequita" del ayuntamiento a pesar de ser familia numerosa de primera y ir con la lengua fuera. Por cierto la que se da para los hijos menores de 6 años (FM) por parte de Benestar Social nunca jamás me ha llegado dentro del año fiscal que la solicito... Supongo que con los intereses contribuimos al Superhabit.
Finalmente deciros que pertenezco al grupo de votantes que, de acuerdo con lo que ha expuesto Alberto, intentamos que nuestro voto sea útil a nivel central y con el corazón a nivel local.
¡Qué narices! Creo que eso la próxima me lo paso por... y he echamos narices al tema con el corazón en la papeleta.
Un saludo a todos.
Alicia Vía-Dufresne
http://avdl.blogspot.com/
Me gusta tu blog... hace ya tiempo que os sigo la pista a todos.
Alberto i companyia.
Ja fa dies que volia respondre a la teva entrada. Com om diria, "por alusiones".
Resulta, Alberto, que molt sovint es confon la qualitat de la gestió amb la ideologia, i en aquest cas que estem parlant encara mes amb el que es de justicia.
Vull dir Alberto, que a Catalunya se'ns esta perjudicant molt des d'Espanya. Son molts els motius, o millor dit les evidencies, i es per aixó que m'extranya molt que no les sapigues veure.
Infraestructures, llengua, drets, no son mes que la punta de l'iceberg. Saps que fa mes de 2 anys que es va aprova la llei que ens garantia el retorn dels papers de Salamanca i nomes se'ns ha retornat una minima part d'aquests? Si Alberto, si, des d'Espanya es juga amb nosaltres. "Aprovaré el estatuto de Catalunya que salga del Parlament de Catalunya". Mentides i mes mentides.
... vaig a pencar, nois ...
Eduard Garcia ||*||
Ui!! Se m'havia passat, Eduard! Qué vol dir que es confon la qualitat de la gestió amb la ideologia?? M'ho expliques? Com pot haver-hi gestió sense idelogia? Totes les gestions son iguals? La gestió pura i dura existeix? És el mateix la "gestió" d'un partit de dretes que d'un d'esquerres? Com es pot desvincular la gestió de la ideologia? Qué gestionem? Com? Quan? Uf! Eduard que això dona per molt!!
Zapatero, per exemole, gestiona els recursos públics donant 400 € sense cap criteri? Cafñe oara todos!! No hi ha ideologia en aquesta gestió? De veritat que no?
No vull elaborar cap teoria a partir d'aquest comentari però, què vols que et digui, em preocupa que hi hagi un partit polític que digui que la gestió no té res a veure amb la ideologia. Em preocupa molt. Molt. Així ens va.
Una salutació fraternal, Edudard. Malgrat tot.
Uyyyy Eduard, que te tota la rao la Carme.
Aixo es mereix una aclaracio.
Crec estar d'accord amb l'Eduard en aquest tema, si es que entec bé el que vol dir. No crec que hi haigi cap ideologia quan en Zapatero diu que donarà 400euros a tothom, tampoc crec que vulgui dir a tothom, simplement és oportunisme, no ideologia, el mateix oportunisme quan a Dosrius es dona subvencions quantioses a unes associacion per no fer res i al mateix temps a d'altres amb gran quantitat de membres s'els hi dona practicament res. Això no es ideologia, s'en diu oportunisme i no ho practica tant sols el Zapatero, tambè ho fa el PP amb el tema d'els immigrants, els altres partits amb altres temes, els sindicats amb els treballadors, les associacions amb els socis, el particular amb qui pot i qqualsevol que vol vendre una moto a qualsevol col.lectiu per obtenir-ne un profit. Tot això es oportunisme, les ideologies van sovint per un altre camí, com per exemple portar soldats a una guerra a defensar i morir per les ideas de un que quasi sempre es queda a casa.
Potser es que avui estic una mica pesimista.
Jo no he dit que la gestió no tingui res a veure amb la ideologia. Per suposat que no. Evidenment, com li deia jo l'altre dia al Sr. Corbalan, junts mai podrem anar de la ma. Podrem estar d'acord amb segons quines solucions a segons quins temes de poble, pero en esencia les decisions que es puguin prendre sempre hi tenen de component ideologic. No t'espantis, Carme. El que jo volia dir, es que sigui qui sigui qui governi a Catalunya, sempre haurà de demostrar una bona gestio, i que tant dretes com esquerres ho poden fer malament. Ara be, i per no desviar-nos del que jo volia dir a un principi, Catalunya esta sent el sac de totes les osties a Madrid. I el que s'esta resentint el cap i a la fi, es la nostra imatge vers Espanya i sobre tot la deixadesa en inverssions i presa de decisions de justicia, com ara el retorn dels papers de Salamanca.
I evidentment la decisió de "comprar" a tothom amb 400 €, si que te un component ideologic. Ja ho has dit tu, cafe per tothom
Eduard
Tu pessimista? Què et passa, Jordi? Jo que sempre t'he considerat l'optimista del grup, malament deuen anar les coses.
Tot en la vida per a mi té darrere una ideologia, des dels més petits actes en la privacitat de la teva llar a les accions de govern del partit de torn.
Mira. Quan els polítics de tot l'espectre polític ens somriguin des de les parets de gairebé tot el país cañdrà preguntar-se què els diferencia. Si només es tracta de tot just un bigoti, una pelada o un somriure més o menys seductor, malament . Les propostes, fins a aquest moment de la precampaña, s'acaben en xifres d'euros, guarderies o rebaixes d'impostos, però xifres. Es tracta només d'una discussió tècnica de qui dóna més? On està la ideologia d'aquestes propostes? Però aquestes propostes també tenen darrere una forta càrrega ideològica.
Estarem d’acord que una ideologia és el conjunt d'idees, tendents a la conservació o la transformació del sistema existent (econòmic, social, polític...), que caracteritzen a un grup, institució, moviment cultural, social, polític o religiós i a les persones que amb aquests s'identifiquen.
La ideologia, qualsevol ideologia, és aliena a la voluntat i a la consciència. Perquè, referent a l’individuo, és el resultat espontani, automàtic, que produeix tota organització social al reflectir-se en la consciència dels seus components. Reflecteix les relacions socials existents i al fer-lo les assenta i les reprodueix. I a l'hora d'explicar-les les converteix en idees.
Hi ha idees que no són ideologia? Tota idea de cadascú de nosaltres referida a la política, l'economia, l'organització de la societat, la cultura, la religió, la interpretació del món i de totes les coses, formen part d'una ideologia.
No només reflecteix les condicions de la vida material de la societat en la que vivim i els interessos de les diferents persones, sinó que actua sobre el desenvolupament de la societat.
La ideologia capitalista desenvolupa la societat capitalista i la ideologia socialista hauria de desenvolupar la societat socialista. I si no la socialista, que aquesta ja va sucumbir, la socialdemòcrata europea assumida per tots com l'esquerra de l'arc parlamentari. Però donar 400€ de forma indiscriminada està més prop del model neoliberal que d'aquell que pretén la justícia social. No només és oportunisme, Jordi. L'oportunisme és el ball de xifres, el mercat, però darrera de cada xifra, de cada proposta, hi ha una determinada ideologia, la idea que es té de com ha de ser la societat en la que vivim.
Tenim en la història, desgraciadament, representants naturals d'una ideologia que han trasformat els seus actes cap a la ideologia oposada. Clar que hi ha ideologia en l'oportunisme polític de Zapatero, perquè va en contra d'aquella que inicialment predica i contrària a l'essència del seu discurs i pensament teòric.
La gran frontera en el firmament del que es denominava esquerra i la dreta, és a quin costat dels drets humans se situen els candidats i quina és la seva plataforma electoral perquè s’ universalitzin aquests drets, lluitant contra les desigualtats. Per a això és necessari una proposta econòmica clara que permeti l'aplicació de polítiques públiques que posin a les persones en primer pla. Per això cada proposta econòmica (com de qualsevol altre tipus) té darrere una forta càrrega ideològica.
La gent ja no vota amb el cap ni amb el cor. Vota amb la butxaca. Sense entrar a valorar alguna de les torticeres circumstàncies que ens han dut a aquesta situació, en realitat crec que aquesta forma de pensament efectivament ha calat en la nostra societat. O som menys d'esquerres que abans o és que mai ho vam ser tant. Quan s'arriben a cotes de benestar social com les que ara gaudim és quan se'ns veu "el plumero"; al ciutadà i als polítics. És quan hem de demostrar de debó si seguim advocant per repartir la nostra riquesa, per continuar mirant pels drets dels que són tan desfavorits com ho érem nosaltres abans i per aspirar a la igualtat d'oportunitats o per contra sucumbim davant els encants tan perversos del neoliberalisme barat, de nova cara.
Jo estic totalment d'acord amb l'Eduard que ens han enganyat, que Catalunya hem de desenvolupar l'Estatut d'una vegada, que s'ha de fer pública la balança fiscal etc., etc., etc. però si haguéssim aconseguit el màxim que podem aconseguir (per a ell la independència, ho sé), encara que tinguéssim competències exclusives en tots els camps, no és el mateix que governi CIU, que el PSC, que ERC, que ICV, que el PP, a Catalunya. És clar que no. Perquè la ideologia d'aquests partits no pot ser (o no deuria ésser) la mateixa i la gestió d'aquests recursos que estem exigint seria molt diferent segons qui governés. Fins i tot en la Catalunya independent que ell desitja.
Ànims, Jordi. Salutacions cordials a tothom.
La ideologia, que la tenim tots, conscients o no forma part dels nostres actes mes quotidians.
Anem a comprar al petit comerç del barri o a la gran multinacional que compra o fabrica allà on tenen mes misèria i poden apretar mes.
Amb aquets petits fets quotidians donem mes poder a uns o a altres i anem conformant entre tots poquet a poquet la societat on vivim.
També gastem nomes pensant en la butxaca.
Pro penso que la gestió íntimament lligada a la ideologia es altre cosa que es pot valorar per separat.
Als gestors els hem de demanar que gestionin amb eficàcia els recursos que a la majoria ens costa molt obtindré.
Les dues coses han de anar de la ma i per molt bones idees que es tinguin si no es fa una bona administració poca utilitat tindran.
Siguem tots conscients que primer es te que crear la riquesa per poder repartir-la.
Som un país on la única manera de crear riquesa es desenvolupar el capital humà y històricament en aquest sentit no hem tingut molta sort amb la gestió feta en el país.
Penso que un capital humà ric qüestionaria moltes formes de fer i moltes estructures de poder que tenen por de desaparèixer.
A mi no em sembla be això de comprar el vot dels mes desfavorits donant los uns euros que nomes els soluciones un petit problema puntual.
Amb aquets diners es millor fer altres coses que donin mes benestar a les mares que treballen amb millors guarderies i obertes en un horari mes ampli, o en salvar vides millorant la seguretat de les carreteres per dir alguns exemples.
Així dons puc tenir una afinitat ideològica amb una socialdemocràcia pro si els recursos de tots es fan servir malament, es a dir que es gestionen mal , el meu dubte sempre es a que donar prioritat si a la gestió o a la ideologia.
Moltes vegades sembla que la ideologia o el discurs nomes l’agafen perquè ven, perquè dona redits electorals desprès a l’hora de fer, la gestió es molt diferent.
Així no es d’estranyar que la gent ja no vagi darrera de cap bandera i nomes tingui en compte la butxaca que es al cap i a la fi, el que a ell, egoista i momentàniament li fa anar millor.
“Hechos, son amores y no buenas razones”. Li sentia dir a me avia que la trobo mes sàvia quants mes anys passen.
A vegades, Albert, m'agradaria tenir una bandera que seguir, una utopia en la quecreure. Així deixaria de pensar.
Una abraçada molt forta. M'agrada poder debatre tots plegats.
Publica un comentari a l'entrada