Unos meses antes de las elecciones se organizo una escandalera porque los vecinos de Can Canyamars teníamos que hacer frente a un proyecto de urbanización por un importe de 10,000.000 de Euros.
Todas las opciones políticas cargaban contra el grupo que gobernaba por la solución elegida para solucionar el grave problema que tenemos.
Hasta se creo una nueva asociación de vecinos para luchar por nuestros intereses que pinto las calles, organizo manifestaciones y asambleas informativas deslegitimando y poniendo verdes a los vecinos que habían tirado del carro hasta entonces, acusando a alguno de ellos “de tener amistad con el alcalde “, que debe ser algo muy gordo.
Teníamos hasta vehículos con megafonía recorriendo la urbanización a la hora de la siesta.
Recibíamos papeles en los buzones cada semana.
Había una fuerte indignación en el ambiente y de repente todos ofrecían soluciones de lo más dispar.
Que bien, por fin el pueblo se ocupaba de nuestro problema.
Estábamos en primera línea de la atención de todos los partidos.
Ya era hora, 30 años de espera, esto sabia a gloria.
Pasado el verano el alcalde aprueba un nuevo proyecto incrementándonos el coste en mas de 1,000.000 de Euros.
Ahora el proyecto es de mas de once millones de Euros.
Visto lo anterior yo esperaba que pasara alguna cosa de importancia, algo gordo, no se, peticiones de dimisión del regidor de urbanismo, preguntas al gobierno, mociones, pancartas, convocatorias de manifestación , vehículos de algún partido con megafonía por la urbanización , cartas al director en la prensa, alguien que se rasgara las vestiduras en un pleno, recogidas de firmas.
Veamos que han hecho nuestros representantes en el ayuntamiento.
Partido popular, nada.
Convergencia y Unió, nada de nada.
Progres municipal, escritos en el blog del regidor quejándose de la postura autoritaria del equipo de gobierno en el tema de Can Canyamars.
No hago más que constatar este fenómeno curioso.
Espero que teniendo en cuenta lo anterior se entienda mejor la postura que hemos mantenido durante estos años de intentar colaborar con las personas que comprobábamos que estaban trabajando y consiguiendo tirar adelante este complicado tema, intentando por nuestra parte hacer aportaciones que mejoraran o disminuyeran el coste del proyecto.
El equipo de gobierno al menos nos ha ofrecido una solución viable, durante todo el proceso ha mantenido una postura coherente, una línea de trabajo clara y no sujeta al calendario electoral.
Yo soy parte interesada y como se puede constatar en el blog, no estoy de acuerdo con algunas cosas que pienso se pueden mejorar con más atención, pero creo que puedo decir que es un sentimiento generalizado en los vecinos, que hay opciones políticas que solo se preocupan de nosotros unos meses antes de las elecciones.
Afortunadamente algunas personas han tenido el valor de coger el problema y tirarlo adelante a pesar de la incomprensión y las dificultades.
Desde aquí mi agradecimiento.
jocs florals
7 comentaris:
Hola albert,
No puc més que donar-te la raó, no vull dir amb això que no cregui que les actuacions que es van fer en el seu moment no fossin correctes, però si he d'admetre que alguns de nosaltres erem idealistes i varem lluitar per conseguir portar el problema a primera linea i ens alguns apartats com el clavagueram i d'altres creiem que la partida ja estava guanyada, però sense entendre el perquè, varem començar a rebre bloqueig intern dels nostres propis membres i l'enfoc que va pendres va deixar de ser de reivindicació de drets sobre el tema de Can Canyamars, a una orientació més polititzada i amb un trasfons de proveniencia desconeguda. Degut que ja no es plantejava el tema de l'arranjament de Can Canyamars, junt amb la negativa d'alguns membres de l'associació per que poguessim informar als nostres associats, actuació identica a la que en el seu moment s'et va acusar a tu i no estavem disposats a que es repetis, com bé saps, tan jo com d'altres persones de la junta varem decidir DIMITIR de l'Associació de Veïns de Can Canyamars, molt a pesar nostre, com tu ja et pots imaginar i destinar les nostres actuacions per altres vies més nobles.Hem sol.licitat a l'Associació de Veïns repedides veguades que faci pública la nostre dimisió, però per motius que no coneixem no volen. No se si això es tot degut a interessos externs o què, s'escapa de la meva comprensió. Aprofito el teu espai per fer això conegut. Crec que ja hem perdut la partida, com tantes altres. Espero que poguem en un futur organitzar junts altres activitat que no impliquin ni enfrontaments ni defensar drets de tercers, doncs ja coneixes el dit "quan dos es barallen, el tercer rep".
Gracies Albert.
Jordi, agraeixo la franquesa i la sinceritat amb la que fas el teu comentari.
Estic d’acord en que es va instrumentalitzar tot l’assumpte per gent que prioritza els interessos o les estratègies de partit per sobre de qualsevol altre consideració.
I per el que conec dels meus veïns penso que la gent es va adonar.
Sobre el tema de la informació faré una entrada explicant el nostre punt de vista i ara amb l’experiència de segur que estaràs d’acord amb bastants cosses.
Haig de dir-te que tot el que es fa amb el cor es noble amb independència del resultat.
De ben segur Jordi que tota aquesta energia que tens la podrem gaudir fent altres activitats dons ja veus que tenim totes les carències i tot esta per fer.
Moltes gracies per la teva aportació.
Abans de res, bon any, Albert, ( i a tu, Jordi) Malgrat que faci dies que el 2008 ha començat, mai és tard per a un bon sentiment.
De veritat creus que tot el que es fa amb el cor es noble amb independència del resultat, Albert? I si és així, no creus que cap de les accions que dius que van fer en el teu poble els vostres representants polítics abans de les eleccions es fes amb el cor? Cap ni una?
Política ve de ciutadà, de civil, terme relatiu a l'ordenament de la ciutat. Per això la política és necessària, perquè hem d'ordenar la nostra vida en comú d’alguna manera.
En els períodes electorals, quan els polítics surten dels seus despatxos per a acostar-se a places, poliesportius i mitjans de comunicació, és quan es posa de manifest la degradació que ha sofert la pràctica política. Polítics que demonitzen al seu adversari, que ridiculitzen les seves idees o que ens avasallen amb les seves innombrables promeses, unes promeses que massa sovint no es compleixen.
Avui, l'acceptació d'un partit polític depèn més de la seva presència mediàtica, de con “es ven” (màrqueting pur) que de la qualitat i serietat de les seves propostes.
En els pobles i petites ciutats, els partits a l’oposició, en general, en situacions de majories absolutes aclaparadores, només poden aspirar al poder si els sosté una campanya mediàtica o reivindicativa, per això aprofiten qualsevol situació perquè s'escolti la seva veu, una veu que rarament és sentida, si els mecanismes democràtics no funcionen com cal.
No són els polítics els únics responsables del que passa en l'àmbit polític. Al cap i a la fi, els polítics no són més que la corretja de transmissió dels ciutadans que els recolzen. La idea que “els pobles tenen els governants que es mereixen” te molt de fonament, observant la realitat.
La societat de consum ha contribuït a crear persones acrítiques, alienes al món que les envolta. Una gran part de la ciutadania creu que amb votar una vegada cada cert temps i carregar contra “els polítics” si les coses no van com vol és suficient per al bon funcionament de la democràcia.
No obstant això, són els ciutadans els primers responsables dels problemes que els afecten. Tenen la responsabilitat de preocupar-se pel funcionament de les seves institucions i de recordar als polítics que trien que el vot no és una carta en blanc.
S'ha de recordar, a més, que no només és política la que s'exerceix des de les grans instàncies, sinó que també ho és la que es realitza des de les associacions de veïns o des de grups de pressió que defensen determinats interessos. Aquestes persones també són “polítics” en el sentit literal de la paraula i, no obstant això, sovint apareixen distants, sense voler-se implicar clarament en l'ordenació de la societat en la qual viuen, sense voler anar molt més allà de l'interès privat individual, sovint l’única raó que mou algunes persones.
Ja es pot sortir al carrer amb megàfons, demanar la dimissió del regidor d'urbanisme, fer preguntes al govern, mocions, pancartes, convocatòries de manifestació , cartes al director en la premsa, algú que s'esquincés les vestidures en un ple, recollides de signatures etc. Si després no es te darrere el recolzament d'una ciutadania crítica capaç d'exigir i traduir-lo en una papereta de vot, en funció de la claredat, serietat i conveniència de les propostes que es facin; si no és capaç d'establir prioritats i tenir-les en compte en el moment d'exercir el vot, cap opció respondrà mai a les seves aspiracions.
Ser lliures comporta assumir en cadascun de nosaltres la possibilitat de canvi i ser conscient que la millora de l'activitat pública només depèn de nosaltres, del que estem disposats a construir, no simplement delegar en “els polítics” esperant que es comportin i actuïn com un vol.
Jo crec que la necessitat de retornar serietat i credibilitat a una vida política que sembla haver-se degradat ostensiblement en els últims anys, és evident. Però també és evident la necessitat que la ciutadania es comprometi en un projecte polític, el que sigui, segons l seva ideologia i valors, i no deixar als que han tingut la valentia de donar un pas al front, abandonats a la seva sort, sense implicar-se ni gens ni mica en la vida política, l'única forma de canviar les coses, perquè, no ho oblidem, així ho vam decidir col•lectivament des de que la democràcia va tornar a aquest país.
El poder corromp, es diu. En canvi, també cal una mica d’ambició per a arribar al poder. Sense poder no es pot governar ni gestionar ni ajudar a solucionar els problemes de la gent ni fer avançar un poble ni portar a terme un projecte.
Però la seducció del poder solament hauria de servir per a fer Política, és a dir, per transformar la realitat per a millor. Desgraciadament, quan el poder apareix buit de política la democràcia cedeix lloc al nepotisme, a l'autoritarisme i “el poble” s'empetiteix.
Estic del tot d’acord amb tu Carme, la política no es mes que el reflex de la societat.
I de ben segur que molta gent que esta en la política fa les coses amb el cor pro d’altres ho fan per venjances, frustracions o ambicions personals.
Tot si val per arribar al càrrec i una vegada aconseguit tot el que es fa es per continuar en ell.
Nosaltres els que anem a votar som els que els diem com ho han de fer per arribar i continuar, els podem dir que els volem eficients i rigorosos o els podem premiar per dir mentides i anar a la seva.
Podem premiar la trajectòria mes honrada o al mes espavilat, al final es a gen la que diu com els vol, ells no fan mes que adaptar se.
Jo penso que si, que les coses que es fan amb el cor, amb els sentiments, son nobles encara que no aconseguim els resultats esperats.
Gracies carme per les teves aportacions sempre enriquidores.
Hola,
M'he atrevit a participar mogut pels comentaris de la sra. carme m.g. sobre certs perills que amenacen el funcionament democràtic. Arribo a pensar que als polítics instal.lats al càrrec, tot i el que es digui, ja els va bé l'abstenció. La difusió mediàtica i la superficialitat amb que, legitimament, part de la població exerceix el seu dret a vot fa que la defensa de quelcom ideològic perdi pes en la decisió del ciutadà. I quan el que ocupava càrrec polític diu, públicament, que menys ideologia i més gestió ja anem malament. Si volem gestors, contractem consells d'administració. Si volem gestors, caldren economistes, juristes o tècnics qualificats per tenir aquesta responsabilitat. L'important és la defensa ideològica d'uns valors i principis que fonamentin les decisions, cal fomentar una presa de decisions participativa, clara i transparent i cal que s'expliqui perquè la priorització d'unes actuacions respecte unes altres. Cal fer pedagogia de tot això, però cal que els que volen fer de polítics ho tinguin clar i els convingui. Quan un polític diu: "ara és el moment de gestionar i deixar-nos de qüestions ideològiques ja anem malament, molt malament".
Hola Egdar Ollés
He entrat per primer cop al teu blog i m’han sorprès dues coses: que ets polític (regidor) i la teva joventut. Ets molt jove. Pocs polítics i menys tan joves com tu es preocupen per la ideologia i els valors en aquest país.
El que normalment coneixem com «política» se centra en dues dimensions: la repartició i l'ús del poder, i els valors ideològics referents a la democràcia. Ideologia és un conjunt d'idees i de valors concernents a l'ordre polític que tenen la funció de guiar els comportaments polítics col•lectius. Negar la ideologia en la política ( a favor de la gestió) busca “co-romper” la font de la democràcia. Què és el que volen realment eliminar aquells que volen gestionar la societat en lloc de fer política: la ideologia o algunes ideologies? Com pot haver democràcia sense política i política sense ideologia?
Jo crec que la desideologització i la falta de valors de la política te causes diverses. Primer de tot que la societat no té valors. Si els tingués hauríem de plantejar-nos en canviar moltes coses que fan que vivim més bé que molts, a costa del molts més.
Què es pot esperar d’una societat que només practica el culte al cos, que no fomenta l’esforç com a forma de triomfar a la vida, que l’èxit el basa en ser ric el més ràpid possible, sense lluitar, i que creu que s’arriba a la felicitat tenint un cos 10 amb un cotxe formidable?
Son molestos els valors, la ideologia; ens creen malestar, ens posen davant nosaltres mateixos qüestionant-nos. D’una societat sense valors, doncs, només poden sortir polítics sense valors.
Després està la professionalització de la política. Si tens un càrrec com qui té professió d’economista, jurista o tècnic qualificat és normal que tot el que facis ho facis pensant en no perdre el lloc de treball, no en fer el que cal sigui quin sigui el cost polític. I una molt bona forma de no perdre aquest lloc de treball és que la gent no pensi massa per a que no qüestioni el què fas.
Així ens trobem amb uns polítics sense valors, que alimenten una societat sense valors en una espiral sense fi. Ja no se sap què va ser abans, l’ou o la gallina, si la gent vol “telebasura” perquè la TV fa aquests programes o la TV fa aquest programes perquè la gent els vol.
Finalment hi ha la credibilitat dels polítics en aquest context, el valor de les seves paraules, dels seus missatges, que als ciutadans ens sembla música celestial de tant gastats, però que ells repeteixen com robots. No paren de dir tots el mateix ja siguin de dreta o d’esquerres i la veu de la gent no els hi arriba perquè no la volen sentir o perquè la gent, calla. Per molt que cridi a vegades.
Jo sóc de Mataró, una ciutat on hi ha 18 consells sectorials de participació, 3 o 4 territorials, 4 organismes autònoms i un consell de consells que és el consell de ciutat. Això que l’alcalde Barón diu el “model Mataró” un model de participació liderat ara per en Carles Fernández, un robot més de la maquinària política de gestió.
Una de les grans potencialitats d’aquest model és la capacitat de fer propostes des de les diferents ideologies i postures , amb l’exercici del qual podríem influir en la presa de decisions municipals. Però la meva experiència diu que si no canvien les coses aquests consells no son més que l’escenificació d’una pràctica participativa necessària i útil que només dona compte del que es va fent en el govern però que deixa d’establir aliances amb el conjunt d'agents que actuen sobre el mateix àmbit perquè no es fa intervenir realment i amb convenciment la ciutadania en el disseny de les polítiques anunciades.
Per això a Mataró sortim ara d’un procés de revisió d’aquest consells que ha mostrat com estan d’adormits. I malgrat que en Carles Fernández s’esforça en demostrar que s’ho creuen, els regidors que presideixen aquest consells només repeteixen com autòmats un discurs preconcebit i intercanviable. No hi ha debat, ni enfrontament d’idees, es parla de coses concretes, de fets puntuals sobre decisions ja preses. I sobre tot no es diu res.
S’estan carregant el model des de dintre exportant una foto buida de contingut perquè no interessa que la gent qüestioni la gestió dels polítics des de la ideologia i els valors, perquè saben que, mig adormits, arribarem a les properes eleccions amb el pilot automàtic posat, si és que no se’ns oblida anar a votar.
No conec la realitat política concreta del teu municipi, pel què he llegit força moguda en alguns temes, encara que em sembla perfecta la teva aportació perquè és aplicable a la política en general d’arreu. Però no sé quins mecanismes tenim a l’abast per aconseguir que aquestes dinàmiques perverses canviïn, qui pot posar fi a aquesta espiral de desencís i desvalorització de la vida política quan els que tenen la potestat i la capacitat de fer-ho pensen només en “gestionar”. Com si la gestió no tingués darrera ideologia. El què passa és que estem tan distrets mirant la tele que no ens adonem.
Publica un comentari a l'entrada