Herois a Canyamars, de Pau Freixas

L’estiu passat per aquestes dades ens varem assabentar de les intencions d’una productora per utilitzar alguns passatges de la urbanització per rodar hi una pel·lícula.

La veritat es que inicialment l’ambient era de  mala maro conscients  que érem els  elegits per rodar els exteriors per tenir encara uns carrers tan precaris com els tenien molts municipis trenta anys enrere i no els i  caigués la cara de vergonya als responsables.

Altre fet que va provocar molta indignació va ser adonar se  que els mateixos que van va pregonant per les valls del municipi que no poden fer cosses aquí excusant se en que es un àmbit privat, autoritzés i dones el permís, ara que li convenia per demanar los uns diners a canvi , interpretant que l’àmbit on vivim era de la seva propietat, se li va veure una vegada mes el llautó.

Una falta de respecte al veïnat va ser el que no rebéssim cap notificació o anunci del que s’anava a fer, per part del ajuntament, mira que rebérem aviat papers i programes electorals fent nos saber que nomes per el be del poble pensan fer el sacrifici de  repetir,  que ens necessiten per renovar los la confiança (i el sou per dedicació exclusiva) , es veu que això com altres tantes coses no era motiu de avis als ciutadans.


Així et trobaves que venint a casa per la nit t’enduies l’ensurt de trobar te  una gent per aquets carrers foscos i solitaris que et el barraven pas i feien parar el cotxe, normal no es.

 

Be tret de tot això, la veritat es que va ser xulo i ens va trencar la rutina diària , un dels encants de viure aquí es que sovint passen petites cosses extraordinàries per qui les sap apreciar i la pel·lícula va ser altre d’elles.

Alguns veïns tant de la urbanització com de la resta del municipi van sortir beneficiats al rebre una compensació econòmica per fer servir les seves propietats com a magatzems o improvisats escenaris cinematogràfics.

Sempre m’agrada’t de observar el treball de la gent del cinema i la televisió, m’agrada molt la professionalitat amb que fan les coses i com cada persona sap el que te que fer dins un engranatge ben organitzat.

Aquí portaven el seu servei de càtering, la il·luminació, els tècnics de so, tot el necessari per que els actors poguessin treballar.

 

No se si es el normal pro el director els feia repetir una i altre vegada la mateixa escena, en vaig ser testimoni d’una que pot durar uns segons a la pantalla i que per rodar-la van començar a muntar cosses ja cap el migdia i a les dues de la matinada encara estaven repetint la escena, en acabar han de desmuntar.  Tot i que demanaven i així es feia, un absolut silenci, aquí dalt teníem un mussol que portava pel camí de la amargura al tècnic de so.

En resum que van, passar uns dies en companyia d’una gent molt agradable i molt accessible que han fet em sembla una bona feina ja que la pel·lícula encara no ha estat estrenada i ja te un premi en el festival de Màlaga.

 Gracies a ells vaig pogué veure per fi, llum en la urbanització, encara que nomes fos per una nit.

Es molt probable que la estrenin el proper estiu, la estic esperant amb il·lusió ja que a part de les imatges mes familiars del nostre entorn, segons me ha dit un ocellet veurem can Cot convertit en un garden, o com quedaria el de Inter fent de videoclub.

Es la màgia del cinema la que també ens farà veure el lloc on vivim d’altre manera, de segur que desprès de la pel·lícula valorarem encara mes el que tenim i les experiències que ens aporta l’entorn privilegiat que ens envolta. 

Un dels paratges que mes surten son els voltants de can Gel on van construir un arbre artificial amb una cabana a dalt, per necessitats del guio van tenir que fer unes escenes de la cabana en el pantà de Sau amb tanta bona sort que els va caure una gran pluja que els va fer modificar l’entorn creant un decorat natural fantàstic i de gratis. 

Apunto de fer un cinema a la fresca aquest estiu si algú aconsegueix una copia i  veiem plegats la pel·lícula, porteu mocador per que diuen que es d’aquelles que fan sortir les emocions.

A tv3


Eva Santolaria