He llegit un llibre molt divertit que vaig rebre de regal aquestes festes, es un llibre de vivències d’un metge en el transcurs de la seva professió.
Una de les anècdotes que explica es el de una senyora que tenia un peu malament i a l’hora de fer li la revisió el metge li va demanar que es treies les dues sabates per veure els dos peus, desprès de moltes reticències de la dona a treure’s l’altre sabata va poder comprovar el perquè, la dona nomes havia netejat el peu que tenia malalt.
La dona nomes tenia net allò que preveia que tenia que ensenyar.
Son anècdotes que fan riure pro que reflecteixen un taran na, una manera de fer molt freqüent.
Es la cultura de façanes, de tenir be el que la gent veu per donar bona impressió , bona imatge, pro que ridícul que resulta quan descobreixes el truc.
Trobem algunes persones molt enjoiades o amb un gran desplegament de cotxe i a poc de parlar amb elles ja veus que tot lo de valor ho porten a fora.
Això ho trobem també a les ciutats , nomes hem d’agafar el tren i anar a Barcelona, Si vas mirant per la finestra passes per veritables abocadors de papers i porqueria contrastant amb la neteja dels centres de les ciutats.
I no cal anar mes lluny, si entrem a Dosrius trobarem l’entrada del poble neta i amb els carrers ben endreçats pro aneu a Can Canyamars, (a l’altre banda del municipi) i mireu l’altre peu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada