Unes cuantes critiques

Es freqüent que gent que milita en partits politics ens facin comentaris o recriminacions perquè no fem critiques constants a l’acció del equip de govern en un assumpte tan fàcil de instrumentalitzar i fer demagògies.

Al respecte haig de deixar ben clar que no es la finalitat, ni esta en els estatuts de la associació que represento i penso que tampoc en les altres el fer critiques a ningú.

La finalitat d’aquesta associació es solucionar els greus problemes urbanístics que tenim.

L’opció elegida va ser la de utilitzar els recursos de l’administració a la que considerem part necessària i responsable.
A poc d’iniciar el procés ja agafarem consciencia que el problema no es solucionaria ni ràpid ni amb plena satisfacció dels nostres interessos.

El que ens hagués agradat a tots es fer una reunió amb els veïns i dir los que ho tenia que arreglar al seu càrrec el promotor o be l’administració.

La realitat es que en tots aquets anys en els que els propietaris escoltàvem passivament els retrets dels uns als altres, dues de les tres parts implicades – administració, promotor, parcel•listes –anaven fent la seva, per portar nos a la situació en la que ens varem trobar l’urbanitzacio en el moment en que ens començarem a ocupar.

L’administració havia convertit l’urbanitzacio en un lloc privat on ella tenia totes les avantatges i cap obligació, fins el punt que si algú anava amb un problema se’l treien de sobre adreçant lo al promotor.

Els propietaris inicials, amos i senyors de la finca feien i desfeien, preparant se legalment per el dia en que es fessin les juntes de compensació tal i com havien planejat amb els seus assessors.
Amb aquest fi ja tenien interposades reclamacions als nous propietaris per diversos conceptes, que anaven desde cobrar nos els terrenys dels vials, fins al manteniment dels carrers per import de centenars de milions de ptas.

Els propietaris formàvem part d’una única comunitat heterogènia on els interessos eren dispars i moltes vegades contraposats, fet que impossibilitava la presa d’acords o majories.
Amb una situació legal de embolics per tot arreu que dificultaven qualsevol solució.

Son set anys en els que s’ha pogut donar la volta a aquesta situació, primer separant els veïns en grups homogenis tant per propietats com d’interessos . ( pol A, B i C )

En segon lloc ja tenim quantificat el problema, fent lo assumible per la major part dels propietaris. Projecte d’urbanització.

En tercer lloc hem aclarit definitivament la nostra situació legal, ara esta tot clar i endreçat legalment . Projecte de reparcel•lació.
En breu sabrem exactament el cost individualitzat per solucionar lo.

Així, ara, les persones que vulguin treballar per l’urbanitzacio ho tenen molt mes clar i senzill.


Si voleu de critiques en podem fer i moltes dons es molta la feina feta, i nomes qui no frega els plats mai en trenca cap.

Podríem criticar el temps transcorregut, penso que això ja triga massa, es podria haver fet amb menys temps, això ens perjudica econòmicament al augmentar els cost.
Els processos electorals i el funcionament de les administracions no en son aliens.


També podria mostrar la meva disconformitat per que el municipi no aporti recursos econòmics com a mínim en la part en que es beneficia ja que el seu patrimoni també es veu incrementat per els terrenys i vials que reben cedits.
Amb la mateixa normalitat amb que nosaltres en aquets anys hem ajudat amb els nostres impostos a tots els col•lectius del municipi podríem ara ser ajudats nosaltres.

Penso jo que la portada d’aigua fins l’urbanitzacio i els dipòsits per emmagatzemar-la que a tot arreu es consideren com a alta jo ho paguem i ho continuarem pagant amb els rebuts de l’aigua, altre vegada.

I m’agradaria que les persones que elegim i paguem perquè procurin per els nostres interessos, es moguessin amb l’efectivitat amb que ho fan amb altres afers buscant nos ajuts de altres administracions, tenint en compte que si no ho fan ells no tenim ningú que ho faci.

De segur que aquesta llista cada veí podria incrementar-la amb una critica o un greuge fent la llarguíssima.

Pro totes aquestes critiques les podem fer, no ho oblidem, per que algú ha elegit l’opció de treballar per intentar sortir de la situació on ens trobàvem, perquè una gent amb esforç i dedicació ha aconseguit portar ho fins aquí.
Amb altres persones desgraciadament no tindríem res a criticar.