jocs florals

jocs florals

dilluns, 7 d’abril del 2008

Mons a punt de perdre


A can Canyamars en el varal del Panagall tenim altre masia la de can Ponarius, aquesta de propietat municipal.

Esta situada dalt un pla dominant unes feixes que formen part de la propietat, protegida dels vents del nord i amb unes vistes a les valls de Dosrius privilegiades.

Es un important patrimoni que la urbanització aporta al comú, un excel·lent lloc per que tots els veïns del municipi puguin tenir un esplai, la seu d’algunes associacions, o un magnífic lloc on poder organitzar actes lúdics i culturals.


La masia va ser cedida junt amb les zones verdes per el promotor de la urbanització ja fa una pila d’anys i es va reservar l’ús de la casa per un temps.
La família que la tenia llogada ja fa mes de sis anys que la va deixar i fins a les hores estava molt ben conservada.



Han passat els anys i ningú en te cap cura de la seva conservació.



Ja fa temps que han rebentat les portes i les finestres i ja es pot accedir a l’interior.
Cada dia que passa aquest patrimoni de tots es deteriora mes acceleradament.



El lloc es un perill dons el terra de la primera planta ja no aguanta el pes d’una persona.
La situació actual es la ideal per que es puguin amagar persones amb intencions poc honestes i esta tot a punt per que algú ( i penso amb els mes petits ) es pugui fer mal.
Be esta de construir per el futur pro jo penso que en uns anys no estarem gens orgullosos de haver nos deixat perdre aquest ric patrimoni de tots.



13 comentaris:

Anònim ha dit...

Una pena que se pierdan estas cosas. Y yo buscando masia. Ke mal repartido esta el mundo.

Anònim ha dit...

Albert, si vols que ens trobem i parlem d'iniciar alguna actuació per que es tanqui o preservi fins que es decideixi que s'en farà, compte amb mi.
JORDI FORT

L'Albert ha dit...

Hola Jordi, nomes que es tapessin amb una fusta les finestres, i no entres aigua ja faria molt perquè les bigues son de fusta i amb la humitat es podriran.
I una fusta a la porta per que no es pogués entrar la gent estalviaria molts de problemes.

Pro per altre banda veig que no es nostre i no se amb quin dret podem fer res.
També penso que si algú es fa mal , que no ens poguessin demanar desprès cap responsabilitat.

Tu que i entens d’aquestes cosses si et va be treu el cap, ves amb compte en el pis que les fustes tenen molt mala pinta i en algun lloc no aguantaran el teu pes.

Pro jo penso que son els propietaris qui han de tenir cura de lo seu i de tant en tant fer una ullada i mes si el propietari te tants de mitjans com te el de aquí.

Gracies per l’oferiment.

Anònim ha dit...

No hem referia a fer-ho nosaltres Albert, si no a demanar a l'ajuntament que ho faci. Si nosaltres tinguesim algun dret a utilitzar-la, ja saps que tots ens hi hauriem posat a tenir-la com a nova, pero ara per ara, tristement qui pot fer no fa i els que voldriem fer no ens deixaran. Tal com dius al teu escrit, amb quatre dies més ja serà un piló de runa.

Jordi Fort

Anònim ha dit...

Hola nois i noies,
Sóc una antiga can canyamassenca, la meitat de la meva infància (estius, caps de setmana i vacances vàries)l'he passada en aquests indrets, rodejada de pins i alsines, de molses, de bolets a la tardor i cireretes d'arboç a l'estiu, de roselles a la primavera i al costat de la llar de foc a l'hivern.
Els últims cops que he pujat he sentit pena, i he desitjat que arribés l'hora de marxar com perquè el record del ciment i la deixadesa no se'm quedés gaire gravat.
He passat per aquí per casualitat i no volia marxar sense agraïr el vostre esforç per conservar aquests tresors, i parlar-nos d'ells. Dir-vos que us continuaré llegint.
Salutacions

Anònim ha dit...

Bueno pues kizas sea le momento de pasar a la accion ¿Que quiero decir con esto? Bueno pues se trata de coger el toro por los cuernos en definitiva tomar la iniciativa ¿como ? bueno pues lo primero seria que las asociaciones de Canyamars se juntaran y estudiaran las posibilidades de este lugar, para hacer un informe del estado y propuestas de rehabilitacion/uso del mismo. Lo logico seria que el ayuntamiento se hiciera cargo de la rehabilitacion y mantenimiento del lugar y las asociaciones a traves de una gestora se dedicara a gestionar ese espacio publico.
Esta esperiencia estamos comenzandola a andar en la Zona deportiva de Can Massuet donde una Gestora formada por entidades del nucleo y el ayuntamiento esta dando sus primeros pasos para la gestion pública de un equipamiento municipal.

Anònim ha dit...

Desengañaros, a raiz de unas pancartas que colgasteis en la entrada del pueblo que sigo con atención vuestra problemática, leo con gusto lo que exponéis aquí, un domingo me animasteis a ir a ver la urbanización y es vergonzoso, para mi es vergonzoso saber que en mi pueblo tenemos las calles en ese estado, pero desengañaros no creo que consigais mucho no es lo mismo un sitio que tiene 1500 votantes que uno que tiene 300.
Nosotros lo tenemos mas facil porque somos muchos.
Lo que teneis que hacer es esperar a que viva mas gente y entonces vendran ellos a ofreceros soluciones.
Es lo unico que les motiva.
No se si os sirve de mucho pero saber que teneis mi solidaridad vecinos.

Francisco J.

L'Albert ha dit...

Hola Anna, que et puc dir, a nosaltres també ens fa pena i vergonya com esta tot de abandonat i deixat, pro siguem optimistes, la majoria de gent d’aquí s’estima molt tot això i pot ser en un parell d’anys ho trobis molt canviat.
Que bo que mantinguis aquets records.
Benvinguda a casa.

L'Albert ha dit...

Jorge, tal vez Francisco en el comentario que sigue al tuyo hace una lectura mas ajustada del problema pienso yo que por dos motivos.
Francisco se da cuenta de una cosa que me gusta mucho cuando dice que “en mi pueblo tenemos las calles en ese estado” por fin alguien se da cuenta que son las calles de su pueblo las que dan vergüenza y no las de can canyamars como si hablara de otro planeta, son las de su pueblo, donde el vive, oye gracias por el comentario que considero una lección para muchos que se dedican a la política municipal y gracias por la solidaridad que si un día es necesario sabes que es reciproca.

Respecto a la rentabilidad electoral dependerá del político, si es honesto y realmente lo que persigue es el bienestar de su pueblo las decisiones las tomara por otros motivos.

Creo que los vecinos que vivimos en esta parte tan deteriorada del pueblo tenemos toda la razón de pedir que se ocupen de nosotros, creo que lo hemos sabido exponer y que las administraciones han actuado para ayudarnos, por supuesto que mas votos ayudarían en la reducción de los costes y en la agilidad del proceso pero pienso que el peso electoral no ha sido el factor determinante.

Yo pienso que decidirse a arreglar esto ha sido una muestra de valor y de voluntad de solucionar un grave problema para el municipio sabiendo que tendría un coste político no precisamente favorable y que es un problema fácilmente instrumentalizable por los partidos rivales, aun y así se ha llevado decididamente adelante.
Con el tiempo y la confortable mayoría pienso que se esta estropeando un trabajo hasta la fecha muy bien hecho y te pondré solo un ejemplo Jorge, una impugnación al proyecto de reparcelacion que te lleva días enteros de estudiarla y de debatirla con los compañeros que once meses después todavía no la han contestado, esto te quita las ganas de hacer informes, propuestas o gestoras.
Las calles están ahí, hablan de sus gestores y de su capacidad de gestión, nadie se las inventa.


Muchas gracias a los dos por vuestra aportación.

Anònim ha dit...

No desviemos el tema, una cosa son las calles y el proyecto de reparcelacion de Can canyamars y otra el tema de la masia que ha iniciado este hilo.
Por cierto plantearse el tema de intervencion municipal en termino de votos es un error y que nadie se crea que en Can Massuet por ser mas se hacen mas cosas tambien hay muchas deficiencias. El presupuesto municipal es limitado y la voluntad politika da para lo que da.
De todas maneras creo que nuestra obligacion como veninos pasa por proponer y denunciar todos aquellos temas que nos afectan y tenemos que traer a la administracion a nuestro terreno o ir nosotros al suyo y "obligarles" a trabajar en lo que creemos que es justo y necesario.

Saludos

Anònim ha dit...

Hola!
La veritat és que fa pena veure com està actualment la masia!! Jo havia estat a dins quan era petita i em fa molta pena veure en què s'ha convertit... Penso com l'Anna, cada cop que pujo em fa entre pena i ràbia veure en quin estat de deixadesa es troba l'urbanització.
La meva pregunta és: No es podria tornar a llogar, la masia? Crec que seria l'única solució perquè es mantingués ben cuidada, segur que hi ha algú interessat.

Elena

Anònim ha dit...

Si tu "vivies" pels voltants de la masia de Can Sus és possible que ens coneguem, Elena.

deixalatevaempremta.org ha dit...

Hola amics, fa dies que seguim el trajecte de la casa can Ponarius.. Fins ara he estat en silenci perquè no sabia exactament que aportar a la situació
Ara fa uns tres o cuatre mesos, junt amb la meva parella varem començar a imaginar una petita il.lusio: iniciar un projecte, obrir un espai obert i mulidisciplinar, a la natura i amb accés a tothom. Va començar sent una il.lusio, i de l’l.lusio varem crear un blog on plasmarem l’objetiu d’unir forçes per tal de divulgar terapias alternatives en els ambits cos, ment i anima. En pocs dies varem descobrir que el projecte agradaba i la gent ens animava a seguir. D’aquí varem comprar un domini per fer una presiosa pagina web. El Toni( si poses el meu nom o Jo si ho poses en nom teu) va apendre a crear una web i d’aquí va surtir que necesitem un espai, un lloc on poder realitzar, trovades, i on ubicar tots els projectes. En una web que es diu abraza la tierra, ens han proposat anat cap a a la zona de Terol, un lloc magnific, pero nosaltres som d’aquí i estimem la nostra terra. Portem uns dies donant voltes i entrant al blog vostre, fins que avui m’he decidit a escriure. Potser amb una mica d’ajuda i amb l’il.lusio nostre, aquesta preciosa casa i aquets lloc idilic podria retrobar la majestuositat i l’orgull de ser el que mereix ser. Ens agradaria contribuir a reconstruir la casa de Ponarius i poderla compartir amb tot el poble i la gent que vulgui. Us adreço a la nostre pagina web que potser ja la sentireu una mica vostre. www.deixalatevaempremta.com
Que sentiu?
Una abraçada