jocs florals

jocs florals

divendres, 28 de març del 2008

PARCS DE LA DIPUTACIO

Un espera que un parc natural sigui un espai protegit on els diferents ecosistemes puguin desenvolupar se sense interferències.

Un espera que un parc natural estigui protegit de les activitats humanes que malmeten els paisatges, la flora o la fauna.


Penses que un parc natural es el petit regne dels arbres i els animals, un espai on ells tenen tots els privilegis, on la natura es conserva, es cuida i es protegeix de la influencia humana.

Son llocs per les generacions futures, reserves perquè puguin gaudir de la natura els que vindran darrere nostre.
Son llocs també per nosaltres, per sortir del ciment i gaudir del paisatge, de la ombra de un arbre, del silenci, de la foscor de un bosc, de la seva humitat, dels càntics dels ocells, de la sorpresa d’un esquirol.

I per això tenen una protecció especifica, no podem fer acampades ni circular amb vehicles i hem de tenir cura que la nostra visita tingui la menor incidència, hem de anar hi amb molt de respecte, uns cartells a la entrada prohibeixen fins i tot trencar una branca.



Son espais que molta gent els estima i per això als que estimem l’entorn privilegiat que tenim, ens dol el que de fa uns anys estan fent en el parc natural del Corredor Montnegre depenent de la Diputació de Barcelona.

De fa uns anys que veiem que les actuacions , que en un principi semblaven destinades a tenir uns camins nets per poder accedir ràpidament en el cas de un incendi, estan degenerant en una destrucció total dels ecosistemes existents amb la única finalitat de explotar forestalment les riqueses acumulades en tots aquets anys de protecció.



Veiem com alzines centenàries es tallen deixant pins mes joves i amb mes risc d’incendi.

Veiem com les excavadores obren i obren camins amb la única finalitat de poder accedir a la collita de llenya talada amb anterioritat.
Veiem freqüentment com els equips deixen el que queda de bosc ple de deixalles.

Boscos vells amb el sotabosc net i humits per la manca de llum produïda per la frondositat dels arbres estan ara amb vegetació de pradera i son calents fins i tot al hivern.


A tot això, m’agradaria sentir els que i diuen els cuidadors del parc, els estudiosos, els grups ecologistes, els científics, els naturistes.
Cap veu s’alça front al que a mi em sembla un greu delicte ecològic i de fa poc pecat i tot.
Deixeu-me que encara que sigui nomes la meva, alci la veu, per dir que no m’agrada gens el que se esta fent en el parc natural de Corredor amb el vist i plau de totes les administracions afectades.

Quant un dia vaig sentir al president Bush dir que perquè no es cremessin els arbres el millor era tallar-los, pensava que era una broma pro algun dirigent català ho ha entès literalment.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Albert. Semblava que l'activitat blogaire al poble havia quedat dormida. Tens raó noi. Ja m'havia adonat. No se del cert si es pot considerar bo i necesari aquest tipus de tala tant bestia. De fet ho comentavem aquest cap de setmana amb un informador del Parc. Potser i per sortir de dubtes podriem enviar un escrit a la direcció del Parc, amb fotografies per que ens donin la seva visió oficial. Si es correcte aquesta actuació per part dels propietaris, ja sabrem que hi ha alguna cosa que no funciona. I si per contra es considera que no son correctes aquests fets, es podrà demanar que s'actui.
Si et sembla be, jo em comprometo a fer arribar aquesta carta al Parc, i tu si no tens inconvenient, fes-me arribar algunes de les fotografies que hagis pogut fer.
Hi ha un altre fet que cada cap de setmana s'agreuja mes, i es la quantitat de vehicles que arriben a pujar cap a munt al santuari del corredor. La polseguera que s'arriba aixecar es impresionant. Els que passegem o anem en bici per allà dalt, ho vivim als nostres pulmons. A mes, l'area d'esplai està excessivament plena. ELs aparcaments s'han fet petits i la gent aparca de qualsevol manera. No hi ha gens de cura per part de la gent.
Es la conversa del cap de setmana.
Per no parlar de la gent que va per dins el bosc en moto o quad.
El teu escrit m'ha fet donar el pas d'una vegada. Farem aquesta carta.
Ja t'aniré explicant.

Apa'deu

L'Albert ha dit...

Hola Eduard.
Ja fa temps que el parc natural es cada vegada mes Park i menys natural.
Quin respecte pots demanar a la gent que, amb tot el dret del mon i va a passar el Diumenge, si els que ho han de mantenir van amb excavadores i camions per dins els boscos.
Poc respecte per el parc i poc respecte per les persones dons son actuacions que es fan sense donar cap mena d’explicacions.
Ells nomes son els gestors de un be i uns recursos propietat de tots.

Quan els interessa be que fan grans campanyes publicitàries, un fulletó repartit a la entrada del parc explicant els motius i el que estan fent seria una mostra de que la opinió de la gent els mereix un respecte.

El que es estrany es que ningú digui res, ni dins el municipi ( el permisos els deu donar el nostre ajuntament) (el propietari es la Diputacio) ni de gent de fora.
A mi, i (per els comentaris que estic escoltant a rel de la entrada), a mes gent ens dol el que estem veient que estan fent en el parc.
Si les persones que teniu responsabilitats politiques compartiu aquesta preocupació, es bo que ho feu saber.
I si podeu fer alguna cosa estarem molt agraïts.
Salut