DUOS RIOS

Unes de les activitats que mes m’agraden de les que es fan a Dosrius son les que tracten de temes històrics.

Es com seure i fer un viatge a un passat que encara te trossos vius en el municipi.
De totes, amb la que ho passo mes be es amb la xerrada que es fa a Canyamars per la festa major i que organitza la Germandat.

I l’altre, que es fa mes d’esperar, es el recull que fan la Neus Alsina i la Mª Angels Jubany a la revista Duos Rios.

Quina sort que tenim de tenir a la Neus i a la Mª Angels i quin acte mes xulo el del passat Diumenge a l’hort del rector de Dosrius.

Es d’aquells actes on els sentits reben per tot arreu sensacions agradables.

Varem tenir el privilegi i el plaer d’escoltar a la Lina Casanovas una poetessa de 90 anys que esta radiant.

Diuen que una imatge val mes que mil paraules pro en aquesta ocasió no es així.

Gaudiu, gaudiu.

Jo vaig triar la meva sort
I vaig viure al camp fou l’escollida:
Volia un mas, volia un hort
volia un poblet que fos el port
on amarrar la nostra vida

Volia viure bosc endins
els dies clars i els de tempesta
voltat d’alzines i de pins
enllà de les prades i els camins
grogs d’argelagues i ginesta

Mirar els plugims sobre una vall
que fos lluny com de joguina,
i cada dia un enfilall
de gotes d’or i de cristall
en cada fil de teranyina

Tastar els raïms de la tardor,
el préssec grog que ja madura,
i les cireres de pastor,
i aquell arrop que era millor
que la mes bonica confitura.

Tenir un Peret que fos un gat:
Un Tom amb ulls de lluna plena,
I aquella Nelly que he plorat,
com si d’un fill s’agüés tractat,

i moltes flors de tota mena
per sant Josep, de com sentir
dir-nos “bon dia”, l’oreneta,
no tenir temps per presumir,
i a poc a poc deixar fugir
la meva espurna de poeta

i fou així com comença
la mes idíl·lica vivència
que tot sovint vull recordar,
perquè no deixa d’estimar
aquella insòlita experiència:

Viure l’hivern de fred captius,
la primavera molt florida
de rossinyols cantant als nius .....
i fou el poble de Dosrius,
que estimaré tota la vida !

Un poble dolç com un petó,
amb una gent de bona traça
que de la bota del racó
te’n donaran tot un bidó
si els demanes una tassa

Com me l’estimo aquesta gent!
ells no sabran mai de la vida
que els porto sempre al pensament:
son el passat del meu present
i es un passat que no s’oblida!

Vida a muntanya, quants records
fan estremir la meva entranya
mentre els conservo com tresors!
i cor endins ploro pels morts
que s’han quedat a la muntanya

Lina Casanovas
Un punt de mel


La meva enhorabona als organitzadors.