A la degradació dels últims anys, hem de sumar ara la de aquest sector, a la fabrica de la Tortuga ja fa dies li han desaparegut les finestres d'alumini quedant ara a expenses dels agents atmosferics i de qualsevol que vulgui accedir hi.
Sembla que la degradació d'una part no ens ha de afectar, que no hem de fer res ni hem de preocupar nos per que no ens toca directament a nosaltres, la degradació es el resultat d'una sèrie de mesures, d'unes politiques mal portades d'un estat de coses que com una fruita corcada ens acaba afectant a tots.
Ja fa temps que estem canviant la composició del poble, si no fem un gir, lenta però constant, notarem com una gent marxa per que no s'hi troben a gust i en vindran d'altres que tan els fa la degradació o be per que les propietats tenen tan poc valor que es en un dels pocs llocs que es poden permetre.
Y no es cosa exclusiva dels politics, els de can Canyamars ho hem vist aviat, aquí la gent ja fa molt de temps que no es preocupa gairebé de res del seu entorn, escolta el que menys feina li dona i nomes es mou quan els toquen, ja massa tard, directament en els seus interessos, una part molt important de la societat ha tirat la tovallola, i es per això principalment i no pas per les carències dels de allà baix, que ens queden encara moltes cosses per veure i per viure.
5 comentaris:
Como me apena y preocupa esta situación, colma el vaso del desinterés y la falta de sensibilidad hacia la historia del municipio y la vida de sus habitantes, los nacidos y los que vinieron en busca de trabajo, del trabajo que ofreció esta empresa, con su peculiar historia .Un edificio emblemático, que no tiene nada de especial para los que gobiernan.La penosa situación de este edificio, merece una denuncia pública, un rechazo por parte de aquellas personas, a las que cambió, radicalmente sus vidas y como siempre han mantenido, para mejorar en su situación económica y social. Pero también un rechazo de cualquier personal, que en su sano juicio, valora como una parte patrimonial de gran valor y múltiples utilizaciones sociales para el municipio, que se está dejando destruir, por el abandono y la falta de actuaciones, me he quedado de piedra, de comprobar como se está degradando y a que ritmo, sin que se haga algo para impedirlo. Ahora me acuerdo del dinero que quieren invertir en arreglar la torre de las aguas en el pueblo, que también estuvo en condiciones y que ahora, es una ruina peligrosa. Así actúan estas gentes que sin capacidad, ni sensibilidad alguna, lo dejan todo en el olvido, lo que no les da dinero, para seguir viviendo de espaldas al pueblo y al patrimonio cultural y social de Dosrius, en este caso la emblemática fábrica de "la Tortuga",no tiene el más mínimo valor y le quitan el más mínimo respeto.
Albert.
També es pot fotografiar per dintre, ja que les portes estan obertes. Els nens hi poden anar a jugar … a terra hi ha vidres trencats, les escales estan trencades, etc. De fet, tot un parc temàtic!!
De veritat, es vergonyós que es produeixin aquest tipus de situacions, i el mes bo, quan preguntes al ajuntament que passa, et diuen que no en tenen constància de res. Quin desastre.
Quan ho vaig veure l’altre dia, l’hi volia comentar a la tieta de la meva dona, que hi va treballar amb la seva germana (la meva sogra) un munt d’anys. No vaig ser capaç….. Es que si l’hi arribo a dir, segur que li dono un disgust de collons.
Me’n ha parlat tantes i tantes vegades de “La Tortuga”; de com va canviar el poble, les persones. Ella sempre explica que varen ser els millors anys de la seva vida. De fet l’hi va canviar la vida a ella i a molts altres del poble i de les rodalies.
L’alcalde l’altre dia al ple extraordinari, l’hi deia al regidor de CIU que, com que feia poc que estava empadronat al municipi, era impossible que tingues la sensibilitat que tenien els vilatans de tota la vida amb “La torre de les aigües”.
Jo l’hi diria al sr. Alcalde, que l’hi preguntés a la gent que viu al municipi des de fa mes de vuitanta anys, que els hi sembla l’estat en que es troba “La Fábrica de Canyamars”; de ben segur que tindria respostes “sensibles”.
I parlen de sensibilitat!!!...... Quins collons!!
Alguns de nosaltres ens esforcem per mirar d’entendre les coses, però.... es que això no es pot entendre de cap de les maneres. Això es un atac moral i un sacrilegi al record del vilatans del nostre municipi.
I un cop mes..... No hi podem fer res!!!.
Potser si que jo també tiraré la tovallola.
Sap greu Joan per que les possibilitats son enormes, aquí i caben totes les associacions, es pot fer teatre, dansa, escoles d'idiomes, d'adults, la futura escola de Canyamars, un mirador, biblioteques, el centre mèdic, els de l'Adf, ioga, el magatzem de la brigada, un bar, cinema a la fresca, cinema calentonets , un museu de estris i treballs de la terra, fins i tot un mercat cobert com els molt nombrosos que podem veure per Europa sobre tot a Anglaterra, un espai per que la diputació expliqui lo be que gestiona el parc, una disco, espais per joves, esplais per els poc joves, un casal pels menys joves,una farmaciola, una delegació de l'ajuntament, una sala d'ordinadors amb wifi i plays, un magatzem, dons i caben tots junts i encara sobra la tira d'espai que es pot llogar, deixar, compartir amb tot el poble i rodalies, au que no estaríem cohesionats i no canviarien les possibilitats de fer cosses de desenvolupar habilitats.
Jo no se la sensibilitat que te l'alcalde, però els fets son tossuts, mirem les facilitats que han trobat alguns promotors per edificar pràcticament en la llera de la riera i en llocs que son inundables, mirem les facilitats que han tingut d'altres especuladors per re qualificar-los terrenys agrícoles i masies de tota la vida que han estat convertides passant de tot en polígon industrial, la sensibilitat per gastar diners comprant propietats a preu de bombolla d'alguns propietaris, la sensibilitat amb que han gastat diners en la plaça de la germandat i d'altres llocs , equipaments que com el cavall de l'Atila una vegada passa queden buits i abandonats, nomes funcionen els mesos previs a les eleccions, pot ser en tenen molta de sensibilitat però per segons qui, que veus masies propietat de l'ajuntament que cauen podrides de brutes i d'abandonament, aquesta sensibilitat mata pobles i ens arruina.
Problemes crònics que afecten a molta gent, que son vitals per el desenvolupament i el futur de Canyamars com el de la urbanització nostra i part de can Figueres, on les administracions ens han ajudat amb molts de centenars de milers d'euros ara malbaratats les tenen abandonades per molt de tonteries que diguin en els plens.
Espais que amb una mica de diàleg i sense supèrbia es pot intentar un esforç per tractar d'arribar a acords amb els propietaris, gent amb altre sensibilitat de la que quedaries parat de les cosses que podries arribar a aconseguir nomes demanant ho, ja ho vas pogué comprovar al treballar el programa, però es clar, gent tan important no pot anar a demanar.
Si no es pot comprar, es pot llogar, o fer un canvi com ha fet amb altres mes afortunats o un conveni, tot es tenir la voluntat.
Jo no vaig néixer administrativament a Dosrius, encara que considero aquesta terra com la meva, em sap molt greu com es perd poc a poc un lloc que els que van venir al darrera ens el van deixar preciós, únic i fantàstic per la desídia i les poques llums dels de mes avall però també em resulta incomprensible que els de aquí, els directament afectats tinguin tan poca esma, això en pocs altres llocs passaria, la gent ja no saps si es cega o no vol veure.
A la Encarna que viu a can Massuet i a molts altres, ho veuen tan clar, els i sap mes greu, tenen mes sensibilitat, es preocupen i lluiten per les cosses mes que molta gent que fan bandera de la seva estima i mentrestant s'omplen la boca de POBLE van fent caixa i patrimoni, per acabar de comprendre en quines mans estem, hem de saber que mentrestant això es converteix en una escampadora de problemes podrem anar a jugar a pàdel, un esport molt arrelat a la cultura i la sensibilitat de la gent d'aquí, amb el que val l'equipament tan dessitjat es podria comprar mig edifici de la tortuga.
gracias Albert, yo conocí la fábrica de la tortuga, cuando todavía tenía un trabajador en ella, fui en una ocasión a pedir colaboración para un evento del municipio, pensaba que tenía una plantilla, más personas trabajando en ella y me encontré con que solo había una persona, me contó la actividad que se hacia en la fábrica, controlar la producción de telas blancas en grandes rodillos, para un uso posterior de fabricación de prendas, ya fuera del recinto de la fábrica, siempre sentí una profunda admiración por este edificio, su obra vista, la calidad de su construcción, el lugar tan hermoso donde se ubicó y la historia tan magnifica de su propia existencia y el beneficio que aportó a Canyamars, aunque también a Dosrius, Mataró etc., prosperidad y aires de modernidad, tú lo has dicho bien con exactitud, es necesesario que las personas, su historia vivida, no se pisoteen de esta forma, pero han de ser en gran medida, ellas las protagonistas, las que al menos alcen una voz de enérgica protesta y se opongan abiertamente al abandono, al que se está sometiendo a este patrimonio común a la ciudadanía de Dosrius, pero muy especialmente a la de Canyamars, es muy duro comprobar la carencia ya no de interés o sensibilidad, de quienes nos gobiernan formando parte del equipo de gobierno de Dosrius, sino que yo diría más bien, carencia total de escrúpulos, moralidad y altas dosis de ignorancia, sobre de la cultura, sus valores patrimoniales como una parte fundamental en cualquier comunidad humana. Por más que lo analizo, no encuentro explicación, a esta mezquindad que cada día se acrecienta, el equipo de gobierno de Dosrius, carece de lo mínimo necesario para gobernar a la ciudadanía de Dosrius. Todo aquello que tiene un valor de elemento que confiere entidad se abandona a su suerte, se deja perder, no importa que sean las señas de identidad de un amplio colectivo de personas, lo que además le confiere un gran valor emocional, un especial aprecio, por primera vez lo digo, especialmente indignada, tengo grandísimas ganas de que esta pandilla de ineptitud, desaparezca del mapa de la gobernabilidad del municipio, por que han elevado el listón del pésimo saber hacer, a un nivel inigualable, he hay el único de sus méritos. Sueño con que ese día llegue y sin duda que lo veré, pero para entonces la fractura de una identidad, se habrá abierto para siempre y su legado será unas ruinas, imposibles de recuperar.
El Jo y su banda se parecen al caballo de Atila, por donde pasan no vuelve a crecer la hierba.
Por otro lado es muy preocupante comprobar los votos que consiguieron sacar en Canyamars, 174 votos, 6 votos menos que CiU, y le tenemos que sumar los 22 que saco el PP.
Me imagino que a todos esos vecinos de Canyamars, les importa una mierda la fábrica de la Tortuga y el deterioro del núcleo de Canyamars. A la mayoría solo les interesa seguir “mereciendo el favor” del Alcalde y su banda.
A los que a pesar de las evidencias todavía defienden al Jo y su banda, les recuerdo esta frase de Sir Francis Bacon.
“Quien no quiere pensar es un fanático; quien no puede pensar, es un idiota; quien no osa pensar es un cobarde.”
Publica un comentari a l'entrada