Hem tingut la sort que un esdeveniment esportiu tant mediatic com el “tour de França” passes a tocar de Canyamars, va passar per sant Vicens de Montalt al darrera les muntanyes que compartim , per cert poble també ple d’urbanitzacions i vivendes aïllades, que fa goig de veure.
Coincidint amb la feina vaig anar a mirar ho a Barcelona, realment esdeveniments d’aquesta magnitud son molt beneficiosos econòmicament per la ciutat que els acull, el retorn de les inversions es a molt curt termini, remenen molta gent i es fa molta publicitat.
Pro, i compte que a mi m’agraden aquets xous que trenquen la rutina diària, em sembla que per els altres pobles nomes que porten que despeses i molèsties.
Una mica a altre escala com la Challenger que ens va passar per el poble, realment qui en va treure tot el profit va ser Calella que va rebre la caravana i tot el gasto que es va fer, en altres municipis el que van deixar va ser feina, despeses i molèsties que aquí em sembla que en general les hem rebut amb molt de gust, pro la realitat es la que es.
Be, tornant al Tour, ve precedit per una caravana publicitària per nosaltres una mica estranya ja que son productes mes dirigits al consumidor francès, al darrera van els ciclistes que passen en un vist i no vist, sembla que portin un motor aquesta gent.
Maco també veure com els gendarmes passen per aquí com si les fronteres fossin nomes una ratlla en el mapa.
A Barcelona vaig buscar un lloc bo per fer la foto, es tractava de fer la foto no pas dels esportistes que se la pots fer en qualsevol lloc, si no del pas per aquesta gran ciutat que no es pot fer sovint, sembla ser que vaig coincidir en la elecció del lloc amb la plana major dels fotògrafs professionals , la veritat que vaig passar ho d’allò mes be acompanyat dels de l’Associated press, els de la Vanguardia, el Mundo, la Razon i d’altres agencies, les dos hores de conversa per a mi son com si un aficionat al basquet dines amb l’equip d’en Pau Gassol.
Al final vaig fer el vídeo que penjo , les fotos ja me las passen ells pro, i si amb el terra mullat, amb tanta ratlla blanca agafo una caiguda, que?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada