No, no som perfectes

El proyecto  reparcelación actual ( el del susto ) no solo tiene partidas duplicadas por importe de 3.500.000 €.

También tiene otros errores importantes que prefiero no citar para no echar mas leña al fuego.

A esto hay que unir algunas sentencias recientes que pueden provocar modificaciones en la estructura del mismo.

Por todo esto me atrevería a decir que es un proyecto muerto, que de facto ya no existe.

Ya no volveremos a oír nada de él, se hará el silencio.

En la duda de si enterrarlo o incinerarlo también me atrevería a decir que será incinerado,  así no dejara pistas.

Con lo que todo quedara reducido a un montoncito, un montoncito pequeño de cenizas que nos cuesta  a  los propietarios  veintitrés millones setecientas mil pesetas .

A que tienen narices de cobrarnos el próximo.

El projecte dels sustos

Avui he entregat en l’ajuntament dues impugnacions, desprès de passar dies repassant els dos projectes, penso que la meva impressió inicial es confirma.

Tinc sobrats motius de pes  per pensar que algunes partides estan duplicades.

Ara els serveis municipals revisaran el meus arguments i em diran si tinc o no raó.

Les Quantitats són elevades i de ser certs els meus arguments ,l’estalvi per els veïns es del ordre dels 3.500.000 €.

Els projectes  per definició  no estan acabats, no són definitius, ara es hora de mirar-los amb atenció i exposar les pegues que hi trobem.

Els humans ens equivoquem sovint, a vegades les errades són de poc i a vegades de més importància.

El  bo de tot es que es  pot rectificar.

Mirem amb atenció el projecte i fem les al·legacions que creiem convenients sense pors ni prejudicis.

Que si s’equivoquen i són savis rectificaran.

  A titol informatiu, l’empresa que ha redactat el projecte ens costa de moment 23.700.000 de ptas que ho paguem entre tots els propietaris.

 

Deixo més avall les dues al·legacions perquè pugueu comprovar vosaltres si és cert el que exposo .

Esperem amb il·lusió la contesta.

Els tindre al corrent.

Alegacions partidas duplicades

Al Il·lustríssim sr. Alcalde del ajuntament de Dosrius

Al bert Llop   , amb dni           , vei 

Atentament exposa:

 Que una vegada repassat el projecte de reparcel·lació de la urbanització can Canyamars, actualment en exposició publica ha comprovat que ens imputa unes despeses als propietaris.

La memòria del projecte  detalla el pressupost aprovat que te les següents partides.

PEC enderrocs polígons A+ B,+ C  ............  1.432.425,74 € en total.

PEC  Projecte Urbanització Polígons A+B+C       11.100.952,67 € en total

despeses de redacció del projecte …………     142.490,34 €

Notaria i registre de la propietat ……………      54.994,50 €

Compensacions entre veïns  ………………     227.592,65 €

 El que fa  un total de  ………………… ……    12.958.455,90 €

D’aquesta quantitat ens cobren el 16% iva que puja          2.073.352,94€

La suma de tot es  15.031.808,84 € que coincideix exactament amb el total de les quantitats imputades en el projecte a tots els propietaris.

He repassat el projecte d’urbanització i he observat que les partides 01-01-01, la 01-02-01 i la 01-03-01 del pressupost del projecte d’urbanització tenen el mateix codi, les mateixes descripcions, els mateixos preus , amidaments , imports i són exactament les mateixes que les del projecte de reparcel·lació.

Això em fa pensar que es tracta d’una partida imputada per duplicat degut a que els projectes els han efectuat dues empreses  diferents.

Es per l’anterior exposat que demano:

Que una vegada comprovat que les meves afirmacions són certes ens retirin del pressupost els  1.432.425,74 € o la quantitat resultant de descomptar els treballs duplicats en els dos projectes.

Agraint li l’esforç per solucionar els problemes que ens afecten m’acomiado amb una cordial salutació.

 

En Canyamars a 29 de Setembre de 2008

Alegacions per l'iva duplicat

Al Il·lustríssim sr. Alcalde del ajuntament de Dosrius

Al bert Llop     , amb dni 3

Atentament exposa:, Que una vegada repassat el projecte de reparcel·lació de la urbanització can Canyamars, actualment en exposició publica ha comprovat que ens imputa unes despeses als propietaris.

La memòria del projecte  detalla el pressupost aprovat que te les següents partides.

PEC enderrocs polígons A+ B,+ C  .................     1.432.425,74 € en total.

PEC Projecte Urbanització Polígons A+B+C    11.100.952,67 € en total

Despeses de redacció del projecte ……………     142.490,34 € en total.

Notaria i registre de la propietat …………         54.994,50 € en total

Compensacions entre veïns  …………         227.592,65 €

Fent un total de  ………………                           12.958.455,90 €

D’aquesta quantitat ens cobren el 16% iva que puja    2.073.352,94€

El que fa un total de 15.031.808,86 € i que també coincideix exactament amb la suma de les quantitats individuals imputades en el projecte a tots els propietaris.

 

Com pot comprovar en el detall dels dos  projecte s  tots els preus son PEC, es a dir que ja tenen inclòs l’ impost del valor afegit.

També podrà comprovar que el nou projecte inclou altre vegada un recàrrec per el mateix concepte de iva i que puja la quantitat de  2.073.352,94€.

Per l’anterior exposat  Demana:

Que des contin del citat projecte la quantitat de  2.073.352,94€. En concepte de impost del valor afegit doncs esta duplicat,  al estar ja inclòs en els pressupostos de les obres, probablement degut a que estan fets per separat per dues empreses diferents. 

Per altra banda l’ajuntament s es limita a fer de intermediari en el pagament no afegint cap valor i per tant no generant impost , de cobrar ho, finalment ho retornaria  als  veïns al liquidar ja que no existeix la despesa. 

Res més , agrair la feina i l’atenció d’aquest ajuntament  per tal de solucionar els problemes que ens afecten.

Rebi  un a cordial salutació.

He pillado un gazapo

Lamento tener que rectificar al señor alcalde unas afirmaciones que hace en su blog sobre el importe a pagar (esta semana ) por los propietarios de Can Canyamars, como debería de saber la suma de las cantidades que tenemos que pagar es del orden de los 15.000.000 de Euros, IVA del constructor incluido y IVA del ayuntamiento otra vez incluido.

Es un numero redondo y facil de recordar, 15, la niña bonita.

Le agradecería que una vez consultados los servicios técnicos hiciera la rectificación.

No pasa nada, todos nos equivocamos y yo mas que nadie, rectificar es de sabios y la gente debe saber la verdad.

Disculpe el atrevimiento

Unos apuntes de la reunion

El pasado Sábado  día 20 La Asociación de vecinos de can Canyamars convoco una reunión en el polideportivo de Dosrius.

Asistieron del orden de 200 personas.

Empezó con mas de una hora de retraso porque en el mismo lugar y a la misma hora había convocado un partido de futbol.

Faltaba la megafonía que llego dos horas tarde y la manejaba un señor con bigote que andaba trasteando todo el rato lo que ocasionaba que en muchas ocasiones no se entendiera bien lo que se decía.

La reunión se desarrollo en un clima de normalidad y tranquilidad donde tanto los organizadores como el público asistente expuso con total libertad lo que creyó oportuno siendo todos escuchados con mucha atención.

A la misma asistieron también representación de todos los partidos políticos de la oposición y la herencia del promotor saliendo todos muy satisfechos de la misma.

Me parecieron los organizadores más maduros y con más conocimiento de la situación que en la reunión primera que organizaron en Canyamars.

Ya no cuestionan lo anterior, entienden y valoran el trabajo efectuado hasta ahora, sus demandas van mas en la línea de cuestionar la actuación del equipo que gobierna el ayuntamiento en la actualidad, en mi opinión su mayor queja es la falta de atención y de dialogo.

Para forzar esa atención están estudiando algún tipo de manifestación pública y acciones en los medios de comunicación, comentaron también acciones  legales.

Para todo ello demandaron la colaboración de los vecinos y los citaron para ampliar la información a otra reunión esta vez solo para socios.

Al final hice una intervención explicando que estamos en un momento muy cercano a solucionar nuestros problemas y que se ha podido llegar hasta aquí con el dialogo y la confianza mutua y que seria bueno para todos que se siguiera por ese camino.

Destacaría como punto positivo la actitud y el comportamiento de mis vecinos y como punto negativo lamentar la ocasión perdida por parte del equipo que gobierna el ayuntamiento de demostrarnos su eficacia al encontrarse la gente una sala que tenia ocupada por otra actividad y no haber previsto la llegada puntual de una megafonía que sea funcional.

Por otra parte los ponentes centraron mucho la atención en los puntos negativos de la actuación municipal y no hubo ningún comentario sobre las demandas que hace la herencia del promotor y que pienso que hay que tener  un ojo en cada lado para una eficaz defensa de nuestros intereses.

Pocas excusas tiene el equipo de gobierno municipal para no convocar una reunión  con los vecinos y explicarles la situación, exponerles su proyecto y aportar  soluciones a los problemas que  plantea su iniciativa.

No, no estem contents

Penso que tothom esta d’acord en que hem de acabar amb aquesta situació i que es necessari que la urbanització sigui del ajuntament el mes aviat possible i ens trèiem de sobre la situació actual.

Penso que ningú vol prolongar la situació actual

Crec que majoritàriament tots entenem  també que això es molt beneficiós per tothom.

Tots hem acceptat que tindrà un cost i que hem de pagar la nostra part.

Penso també que som conscients de les dificultats amb que es troba l’equip de govern per solucionar el problema  i penso també que som molts el que entenem i agraïm l’esforç fet.

Mirat així i veient que el procés avança tindria que ser una festa on tots estiguéssim contents .

Pro freqüent veig que no es així  el principal motiu es que cada vegada es major el percentatge de gent que no es refia del equip de govern.

Si continueu llegint més avall podem analitzar els motius

Els motius

Analitzem el que ha passat.

Ens reuneixen en el pavelló poc abans de un procés electoral i ens fan uns números de l’ordre de  uns 6.000 a 10.000 € per parcel·la i en diuen uns terminis que fan que tots ens anem a casa contents i confiats en aquell grup de persones agradables que veiem il·lusionats i treballadors.

Ha passat molt de temps i poc abans d’altre període electoral rebem un pressupost on els preus per propietari ja pican mes i estem en l’ordre de les 15.000, 20.000 €.

Molts veïns fan al·legacions i els contesten 18 mesos mes tard,  amb alguna mentideta i amb el nou pressupost aprovat definitivament.

Uns pocs mesos mes tard i  pasades les eleccions aquest pressupost inicial, mal contat,  es revisa i ja puja cap els 18.000,, 24.000 € per parcel·la.

No fa gaires dies rebrem  una notificació on els preus ja van de 22.000 als 30.000 per parcel·la, dons resulta que desprès de gastar 500.000 euros en professionals que facin feina ara ens diuen que en els anteriors pressupostos no estava  contat l’enderroc que es el primer que es fa,  ni l’Iva del ajuntament, ale altres quatre milions de mes.

Vet aquí que els treballs els fan uns tècnics que cobren mes quant mes puja el pressupost.

Qualsevol de nosaltres a un proveïdor o venedor que tingues aquest comportament l’engegaríem i deixaríem de confiar en ell, la gent del equip de govern segur que també ho faria i trobo que es fàcil que entenguin la desconfiança.

Septembre del 2008

Aquest any l’estudiaran els economistes del futur  com a la  pitjor conjuntura econòmica possible ,  casi tots estem pasant per un moment on ens estem de moltes cosses i fem sacrificis per pòquer continuar vivint amb un mínim de dignitat .

Per altre banda pòquer pagar els impostos i els gastos corrents cada vegada es mes dur s’emporten una part cada vegada mes important dels nostres ingressos, el moment no podia ser del mes inoportú i amb unes expectatives de empitjorar en el futur, amb pors justificades de perdre la feina.

Amb una situació de  "credit crunx" mundial que fa que els bancs no puguin donar els diners que les famílies  demanden,  si fins i tot els bancs i les caixes tenen serioses dificultats per accedir al crèdit.

Qui fa la feina ha de tenir en compte aquest factor que es clau.

Els sentiments

Amb l'experiencia que tenim , qui ens diu que això acabarà aquí,   qui ens diu que passats uns mesos no surt altre impost o taxa o treball o comissió no contada.

Qui ens diu, vist l’historial que al fer les obres no troben granit porós, o feldespat o ves a saber quina excusa o normativa per encolomar nos altres dos milions d’euros.

No veiem un equip que planti cara i lluiti els interessos de la seva gent, perquè  nosaltres som l’ajuntament, nosaltres som la seva gent.

I si ho fan no ens arriba.

El major problema que tenim ara penso, no son tant les quantitats que hem de pagar, el major neguit que tenim penso jo es la manca de confiança en la gent que esta portant això per un percentatge cada vegada mes gran dels propietaris.

Una proposta a estudiar

Be, criticar esta molt be i es molt fàcil, pro el que necessitem son solucions.

Jo m’atreviria a plantejar una solució i es que els veïns en assemblea agafin un grup que tingui la confiança majoritària, millor reduït com a molt de quatre persones per fer ho operatiu.

Tots propietaris i a poder ser no significats de cap opció que si no ja la tenim liada, gent amb sentit comú,  assessorats jurídicament per la cambra de parcelistes i   juntament amb altres persones nomenades per l’ajuntament formar un equip de seguiment i  control de tot el procés.

Això donaria als veïns la tranquil·litat de que algú de la seva confiança vetlla per els seus interessos .

Això te un nom i es diu associació administrativa de cooperació i la llei contempla aquesta possibilitat.

L’equip de govern que no vegi i tracti a la gent que critica el que fan com a enemics, no son rivals ni anti ajuntament ,ni enemics de la revolució socialista, es simplement gent que veu les cosses d’altre manera.

Es fàcil d’entendre que el  punt de vista i els interessos del que te que pagar sempre son diferents del que te que cobrar.

Y la resta ens pugem a aquest autobús confiant en els conductors, es la manera d’arribar a algun lloc dons d’altra manera anirem fent i fent voltes i pagant peatges i benzina sense arribar mai  a enlloc.

I si desprès d’això algú encara desconfia de tot i veu fantasmes, seria recomanable que consultes amb un professional de la psiquiatria que en tenim i de molt bons.

Canyamars, tenemos un problema.

Ya tenemos el proyecto de reparcelación, el ayuntamiento nos dio un DVD con unos datos a las personas que hicimos una instancia solicitándolo y que tiene a su disposición cualquier vecino que quiera hacerse con una copia.

Y ahora que tenemos los números en la mano es cuando podemos observar la realidad.

Una cosa es la palabrería y los discursos en los que es fácil la manipulación de los hechos y las ideas y otra las matemáticas,  en la que la realidad es difícilmente manipulable.

Y la realidad, una vez revisados una y otra vez los números para poder afirmarlo  con seguridad, es que, un impuesto que grava la parte de valor añadido y que es de un 16% de las obras, lo pagamos dos veces, una vez a las empresas que hacen las obras y otra vez al ayuntamiento de Dosrius.

Esto nos supone un sobrecoste del orden de los 2.000.000 de Euros a los vecinos y propietarios de la urbanización.

No,no es un error, no es una interpretación, los números son como son y pagamos a la empresa que hace las obras del orden de 2.000.000 de Euros en concepto de IVA y luego le volvemos a pagar al ayuntamiento de Dosrius otros 2 .000.000 (si, si 340,000.000 de pesetas una vez y luego otra vez ) de euros por el mismo concepto.

Yo también pensaba que era imposible un abuso de tal magnitud y por eso antes de colgarlo aquí he revisado una y otra vez los dos proyectos porque me parecía increíble.

Todo legal. (Supongo).

Tienen aquí un enlace a una hoja de cálculo donde están los números  sacados de los dos proyectos y que pueden utilizar para comprobar lo que les toca pagar según el coeficiente que el proyecto asigna a su propiedad.

He puesto solo los datos del polígono A porque dispongo de poco tiempo pero de ser necesario podría poner los de los otros polígonos.

Es un abuso de tal magnitud que creo que es suficiente como para replantearnos seriamente otras soluciones.

Una cosa es hacernos cargo de las obligaciones del promotor por una clausula abusiva en las escrituras y otra muy diferente este saqueo a que nos vamos a ver sometidos y que no sabemos como va  a acabar puesto que a cada paso salen muertos de debajo de las alfombras que nos encarecen el coste de nuestra única pretensión que es  pasar a ser tan normales como el resto de la gente que vive en Dosrius.

A modo de ejemplo:  el presupuesto de las obras del polígono A en el proyecto de urbanización II ya corregido y aumentado es de 7.894.612,22 Euros antes de impuestos y acabamos pagando después de la reparcelación en un polígono que no hay compensaciones entre vecinos 12.199.906,82 euros.

No opinan ustedes que nos merecemos una explicación por parte de nuestros representantes en el ayuntamiento.

Agradecería que me comunicaran cualquier error que observaran en los cálculos.

Minuto y resultado

Bueno, ya me llegan las primeras impresiones una vez recibida la carta, son impresiones en caliente pero van en una línea que pienso que cada vez esta mas definida.

Como en todas partes tenemos extremos en los dos sentidos que no los voy a citar.

La primera impresión es de sorpresa, las cantidades sorprenden los cálculos más pesimistas.

Caray si que tengo que pagar ¡¡¡.

Después se pasa a la fase  de preocupación, a la gente le preocupa como lo va a pagar, si el ayuntamiento va a dar facilidades si va a fraccionar los pagos, si el banco le va a conceder el préstamo y si las cuotas van a ser soportables.

Hay otra preocupación y es la de si realmente las personas que lo esta llevando hacen todo el esfuerzo que esta en su mano para que nos salga mas económico, si se gestiona bien el IVA, si se han buscado ayudas, si se elegirá a la empresa que lo haga mas económico, a la gente le cuesta mucho esfuerzo ganar el dinero, se tiene que estar de muchas cosas y le rebela que se pueda gastar sin rigor, alegremente.

Y se acaba en la indignación o la decepción, no se porque pero va aumentando el numero de personas que no esta nada contenta con el trato recibido, se quejan de falta de información y tienen mucha confusión, no saben exactamente de donde salen los números y los noto decepcionados por la actuación municipal.

Esperemos que el ayuntamiento reaccione, no estaría de mas una reunión en el polideportivo con personas documentadas que dieran explicaciones de lo que se esta haciendo y de cómo se prevé que continuara en el futuro.

O un “especial Can Canyamars “, que pienso que la ocasión lo merece.

Cualquier cosa que llene el hueco de información que hay, porque si no lo hace el ayuntamiento ese hueco lo están llenando otras personas.

Decir también que hay dos mundos, el de los parcelistas del  A y C y el de los propietarios del sector B que tienen unas situaciones y unas sensibilidades  muy diferentes.

A falta de tener nuestro proyecto de reparcelación en las manos que esperamos tenerlo pronto y en el que ya se han encontrado errores  pongo un enlace a la pagina del ayuntamiento de Xalo, en el que salvando las diferencias pueden  ver como es un proyecto de reparcelacion.

Sirva también la página para constatar que no cuesta tanto hacer las cosas de otra manera si hay la voluntad de servicio por parte de las instituciones.

Tengo una carta para ti

Bueno ya nos esta llegando la carta donde el ayuntamiento nos comunica que ha aprobado inicialmente el proyecto de reparcelacio de Can Canyamars , y que tenemos el plazo de un mes desde que recibimos la carta para hacer las alegaciones que consideremos oportunas.

Detrás, en una nota informativa nos indican el importe de lo que será nuestra aportación a las obras.
La primera impresión al leer la cantidad es “afgs##agg’ ǣǯɇɃȹȶɷʁʁʘʥjoʬϠϪ¡¡ der*” y te dan ganas de ir a apretarle el cuello a alguien.

Es mucho dinero.

En el polígono A los importes van de los 22.000 a los 30.000 Euros.

Una vez contado hasta cien y mas calmados lo que hemos de hacer es olvidarnos por un momento de la cantidad, que si vamos a preguntar por ella nos diran que tal y como dice la carta es provisional, aunque es provisional solo por un requisito legal porque la cantidad es muy exacta y precisa ( con dos decimales).

Hay que tener en cuenta que el proyecto de reparcelación no asigna una cantidad, sino un porcentaje de aprovechamiento, la cantidad la fija el proyecto de urbanización que después de pasadas las elecciones se modifico al alza en 1.600.000 euros.

Lo mas importante ahora es que cada propietario como venimos reiterando, vaya al ayuntamiento a comprobar con atención que todos los datos de su finca son correctos, esto es lo mas importante a nivel particular que podemos hacer.

Es muy importante también comprobar que el proyecto de reparcelación esta bien hecho, en un primer contacto superficial la impresión es que se han tenido en cuenta, conceptos que considerábamos importantes.
Aunque hay otros que cuestan de pasar.


La comprobación del proyecto de reparcelación es cosa de personas entendidas y seguro que los que tienen muchos intereses se cuidaran de revisarlo con atención.

Hoy hemos hecho una instancia solicitando el proyecto y aunque tenemos la asociación en mínimos a la que lo tengamos nos pondremos en contacto con la cámara de parcelistas para que nos lo revisen y poder hacer las alegaciones en el caso de que sea necesario.

Esto se mueve

No tardaremos mucho en recibir una carta del ayuntamiento en la que nos indicara los datos de nuestra parcela y el importe que nos toca pagar a cada propietario para efectuar las obras necesarias para arreglar los servicios de la urbanización.

La empresa que lo redactaba ya lo entrego en el ayuntamiento y el departamento de urbanismo de la Generalitat ya resolvió las modificaciones de las normas subsidiarias que tenia pendientes.

Ahora el trabajo es de nuestro ayuntamiento.

La finalidad de estas obras es adecuar la urbanización a las normativas actuales y que el ayuntamiento la recepcione , pasando en ese momento a ser de su propiedad tal y como tenia que haber sido en su momento, de haber cumplido el promotor con las obligaciones que adquirió al iniciar la transformación del suelo en solar edificable.

Así pues después de efectuadas y recepcionadas las obras contempladas en el proyecto de urbanizacion las calles pasaran a ser suelo urbano consolidado, teniendo las mismas obligaciones y derechos que las del resto del municipio.

Con este motivo la junta de la asociación de propietarios de can Canyamars entendió que la ocasión era lo suficientemente importante como para repartir por todas las casas un boletín explicando la situación.

Nos hemos quedado un poco justitos y no ha sido posible llegar a todas las casas, mientras se imprimen de nuevo y como que hay solares que no tenemos datos sobre los propietarios adjunto aquí un enlace al documento para que se lo puedan leer.

Estos días he podido constatar en muchos vecinos un alivio al ver que por fin estamos ya en condiciones de arreglar estas descuidadas calles.

Es verdad que también he percibido en algunos la preocupación por el importe.
Creo que los vecinos recibimos con mucha alegría el fin de esta insostenible situación, pero a la vez con la preocupación de como vamos a pagar este elevado gasto que se nos viene encima.

DUOS RIOS

Unes de les activitats que mes m’agraden de les que es fan a Dosrius son les que tracten de temes històrics.

Es com seure i fer un viatge a un passat que encara te trossos vius en el municipi.
De totes, amb la que ho passo mes be es amb la xerrada que es fa a Canyamars per la festa major i que organitza la Germandat.

I l’altre, que es fa mes d’esperar, es el recull que fan la Neus Alsina i la Mª Angels Jubany a la revista Duos Rios.

Quina sort que tenim de tenir a la Neus i a la Mª Angels i quin acte mes xulo el del passat Diumenge a l’hort del rector de Dosrius.

Es d’aquells actes on els sentits reben per tot arreu sensacions agradables.

Varem tenir el privilegi i el plaer d’escoltar a la Lina Casanovas una poetessa de 90 anys que esta radiant.

Diuen que una imatge val mes que mil paraules pro en aquesta ocasió no es així.

Gaudiu, gaudiu.

Jo vaig triar la meva sort
I vaig viure al camp fou l’escollida:
Volia un mas, volia un hort
volia un poblet que fos el port
on amarrar la nostra vida

Volia viure bosc endins
els dies clars i els de tempesta
voltat d’alzines i de pins
enllà de les prades i els camins
grogs d’argelagues i ginesta

Mirar els plugims sobre una vall
que fos lluny com de joguina,
i cada dia un enfilall
de gotes d’or i de cristall
en cada fil de teranyina

Tastar els raïms de la tardor,
el préssec grog que ja madura,
i les cireres de pastor,
i aquell arrop que era millor
que la mes bonica confitura.

Tenir un Peret que fos un gat:
Un Tom amb ulls de lluna plena,
I aquella Nelly que he plorat,
com si d’un fill s’agüés tractat,

i moltes flors de tota mena
per sant Josep, de com sentir
dir-nos “bon dia”, l’oreneta,
no tenir temps per presumir,
i a poc a poc deixar fugir
la meva espurna de poeta

i fou així com comença
la mes idíl·lica vivència
que tot sovint vull recordar,
perquè no deixa d’estimar
aquella insòlita experiència:

Viure l’hivern de fred captius,
la primavera molt florida
de rossinyols cantant als nius .....
i fou el poble de Dosrius,
que estimaré tota la vida !

Un poble dolç com un petó,
amb una gent de bona traça
que de la bota del racó
te’n donaran tot un bidó
si els demanes una tassa

Com me l’estimo aquesta gent!
ells no sabran mai de la vida
que els porto sempre al pensament:
son el passat del meu present
i es un passat que no s’oblida!

Vida a muntanya, quants records
fan estremir la meva entranya
mentre els conservo com tresors!
i cor endins ploro pels morts
que s’han quedat a la muntanya

Lina Casanovas
Un punt de mel


La meva enhorabona als organitzadors.

La germandat de Canyamars

De sempre de Canyamars m’han agradat molt el seus paisatges, la tranquil·litat de l’entorn i les agradables sensacions que ens ofereix una natura encara poc maltractada.

Una vegada feta la casa vaig anar descobrint pot ser el millor de tot , la seva gent, la gent que quan jo vaig arribar ja estava aquí, alguns amb arrels mil·lenàries, altres amb uns pocs anys.

Es una gent que, a la que la vas descobrint trobes que tenen una maneres de veure el mon, molt seva i amb unes característiques per a mi molt especials.

Jo se que les cases on vivim son grans i donen feina i que cansats de anar amunt i avall per el treball i les obligacions a la que tenim temps lliure ens agrada disfrutar del que ens ha costat molt de tenir, pro tancats a casa ens perdem el millor de tot.

Es com si gaudíssim de l’aspecte i l’olor d’una bona paella pro no arribéssim mai a tastar-la.

Una manera de anar descobrint aquets mons, es participar dels seus actes i les seves tradicions i una d’elles que trobo especialment maca es la assemblea anual de la germandat de Canyamars, entitat centenària.

La germandat de Canyamars es una associació de persones que en els seus orígens s'ajuntaven per ajudar se en les dificultats i que avui, mantenint aquella solidaritat inicial ,continuen amb una tradició que els agradaria molt es fes extensiva a tots el que som o ens sentim de Canyamars.

Al baixar cap a l’església darrera la banda de musica tens l’agradable sensació que formes part d’ .......

Millor no us explico res, es mes maco que aneu descobrint vosaltres el que fan aquestes persones que de fa 130 anys es tracten entre ells de germa.

Mons a punt de perdre

A can Canyamars en el varal del Panagall tenim altre masia la de can Ponarius, aquesta de propietat municipal.

Esta situada dalt un pla dominant unes feixes que formen part de la propietat, protegida dels vents del nord i amb unes vistes a les valls de Dosrius privilegiades.

Es un important patrimoni que la urbanització aporta al comú, un excel·lent lloc per que tots els veïns del municipi puguin tenir un esplai, la seu d’algunes associacions, o un magnífic lloc on poder organitzar actes lúdics i culturals.


La masia va ser cedida junt amb les zones verdes per el promotor de la urbanització ja fa una pila d’anys i es va reservar l’ús de la casa per un temps.
La família que la tenia llogada ja fa mes de sis anys que la va deixar i fins a les hores estava molt ben conservada.



Han passat els anys i ningú en te cap cura de la seva conservació.



Ja fa temps que han rebentat les portes i les finestres i ja es pot accedir a l’interior.
Cada dia que passa aquest patrimoni de tots es deteriora mes acceleradament.

El lloc es un perill dons el terra de la primera planta ja no aguanta el pes d’una persona.
La situació actual es la ideal per que es puguin amagar persones amb intencions poc honestes i esta tot a punt per que algú ( i penso amb els mes petits ) es pugui fer mal.

Be esta de construir per el futur pro jo penso que en uns anys no estarem gens orgullosos de haver nos deixat perdre aquest ric patrimoni de tots.

PARCS DE LA DIPUTACIO

Un espera que un parc natural sigui un espai protegit on els diferents ecosistemes puguin desenvolupar se sense interferències.

Un espera que un parc natural estigui protegit de les activitats humanes que malmeten els paisatges, la flora o la fauna.

Penses que un parc natural es el petit regne dels arbres i els animals, un espai on ells tenen tots els privilegis, on la natura es conserva, es cuida i es protegeix de la influencia humana.

Son llocs per les generacions futures, reserves perquè puguin gaudir de la natura els que vindran darrere nostre.
Son llocs també per nosaltres, per sortir del ciment i gaudir del paisatge, de la ombra de un arbre, del silenci, de la foscor de un bosc, de la seva humitat, dels càntics dels ocells, de la sorpresa d’un esquirol.

I per això tenen una protecció especifica, no podem fer acampades ni circular amb vehicles i hem de tenir cura que la nostra visita tingui la menor incidència, hem de anar hi amb molt de respecte, uns cartells a la entrada prohibeixen fins i tot trencar una branca.

Son espais que molta gent els estima i per això als que estimem l’entorn privilegiat que tenim, ens dol el que de fa uns anys estan fent en el parc natural del Corredor Montnegre depenent de la Diputació de Barcelona.

De fa uns anys que veiem que les actuacions , que en un principi semblaven destinades a tenir uns camins nets per poder accedir ràpidament en el cas de un incendi, estan degenerant en una destrucció total dels ecosistemes existents amb la única finalitat de explotar forestalment les riqueses acumulades en tots aquets anys de protecció.

Veiem com alzines centenàries es tallen deixant pins mes joves i amb mes risc d’incendi.

Veiem com les excavadores obren i obren camins amb la única finalitat de poder accedir a la collita de llenya talada amb anterioritat.
Veiem freqüentment com els equips deixen el que queda de bosc ple de deixalles.

Boscos vells amb el sotabosc net i humits per la manca de llum produïda per la frondositat dels arbres estan ara amb vegetació de pradera i son calents fins i tot al hivern.

A tot això, m’agradaria sentir els que i diuen els cuidadors del parc, els estudiosos, els grups ecologistes, els científics, els naturistes.
Cap veu s’alça front al que a mi em sembla un greu delicte ecològic i de fa poc pecat i tot.
Deixeu-me que encara que sigui nomes la meva, alci la veu, per dir que no m’agrada gens el que se esta fent en el parc natural de Corredor amb el vist i plau de totes les administracions afectades.

Quant un dia vaig sentir al president Bush dir que perquè no es cremessin els arbres el millor era tallar-los, pensava que era una broma pro algun dirigent català ho ha entès literalment.

Mons perduts

La Maria i en Modest de can Sus son els primers veïns que vaig trobar en arribar a Canyamars.

Ells havien viscut tota la seva vida en aquest pla, em van assabentar del temps i de les precaucions a prendre al fer la casa i poc a poc vaig anar entenent quan eren de feliços aquells dos germans.

Tot i cobrar una minsa pensió, vivien de la terra i del bosc sense dependència dels diners.

Al principi no tenien electricitat ni aigua dins la vivenda, va ser mes endavant quan les cames els fallaven que els van ficar la llum i aigua a dins.

El mon era la seva mitja hectàrea, de petita la Maria havia anat a can Bosc a pelar mongetes i a Mataro a vendre al mercat a peu per Can Bruguera.

En aquell petit mon tot tenia molta importància , parlaven de la figuera o del cirerer com si fos un mes de la família.
Les orenetes o l’estat del cel donaven per llargues xerrades.
Com s’estimaven cada racó del pla.

Aquell indret portat per en Modest amb nomes un braç estava impecable i ple de vida.

A vegades explicaven que el promotor de la urbanització, cansat de que no els venes el millor tros de la urbanització els va enviar un sicari amb una maleta plena de bitllets, pensant que al veure’ls canviarien de opinió.

La maria explica que li va dir “ Ay senyor, si amb això no puc ni fer un bon caldo”.

Ningú tenia diners suficients per comprar ho aquell tros.

La Maria es va fer gran, van venir els problemes de salut,un dia es va perdre en el bosc i altre anant a la comuna que la tenia fora de casa va caure i es va trencar la cadera, ja no va tornar mai a casa.
A l’hospital deien que ja no i tocava, nosaltres sabíem que no era cert, ella tenia el seu mon. Per nosaltres tot el que deia tenia sentit.

L’hereu ho va vendre tot ràpidament no es van endur ni les fotos de la família ni aquella que en Modest mostrava orgullós a la que t’agafava una mica de confiança on estava ell amb un bolet de grans dimensions.

Ho va comprar una constructora, de les hores el preu ja s’ha multiplicat per dos.

Si algú es capaç de sentir aquest amor per la terra sapigueu que torna a estar en venda.

De no ser així anirà canviant de mans i cada vegada en demanaran mes fins a ser altre vegada tan car que ningú tindrà diners suficients per comprar ho.