jocs florals

jocs florals

dimarts, 19 de febrer del 2008

La gent de progres, les franjes i la meva opinio, entrada nº 100

A rel del comentari i que fa l’Edgar en la entrada “franges perimetrals” M’agradaria aclarir el següent:
Jo no tinc cap queixa de la gent de Progrés, mes al contrari, els que conec em semblen unes excel·lents persones i amb les idees molt clares.
Es de justícia dir que duran tot el procés ens han donat sempre suport, ens han facilitat contactes amb valuosos professionals del sector y sempre que els hem necessitat ens han escoltat i donat ple suport a les nostres reivindicacions.
Els seus regidors son propers i de fàcil accés, sempre disposats a ajudar.
Les seves intervencions i el seu vot sempre ha tingut la intenció de ser favorable als interessos dels propietaris i veïns de can Canyamars.
Les seves propostes sempre han anat mes enllà dels límits establerts per l’equip de govern.

Per altre banda la meva opinió molt personal es que la tàctica de utilitzar la problemàtica de la urbanització en la lluita electoral, ens ha perjudicat dons el seu atac ha obligat al contrincant a defensar-se.

Sempre he pensat que en alguns assumptes molt importants per el municipi els partits tindrien que fer una mena de pacte d’estat buscant entre tots la millor solució per els veïns o el municipi deixant al marge altres aspectes.

Al respecte de les franges de protecció d’incendis dir que uns ajuntaments las van fer abans (sense subvencions), altres encara no las han fet i el nostre las ha fet coincidint amb unes subvencions que dona la Generalitat abaratint el cost a qui el tingui que pagar, cosa que personalment considero que es una bona iniciativa.

El que jo considero just es que les franges de protecció es paguin entre tots dons els boscos son un patrimoni que ens beneficia i ho disfrutem tots, els de les urbanitzacions, i els de Barcelona.

Respecte a la urbanització considero molt injust que una situació provocada en tot el país per la mala gestió de les administracions i per els reiterats incompliments del promotor, la tinguem que pagar uns tercers, els propietaris que som els únics que hem complert escrupolosament amb la legalitat.

Això es el que jo considero just, pro tinc molt en compte que no estic sol en el mon i que haig de tenir consideració i respecte per el que altres consideren just , prioritzant aconseguir solucionar problemes en lloc de crear-ne de nous.

30 comentaris:

Carme M.G. ha dit...

Una de les coses que sempre ha aconseguit certa classe política és que el contribuent se senti agraït de rebre allò que de ple dret li pertoca, sense tenir en compte que l’ordenació de la societat i les regles acceptades per la majoria li atorga uns drets i serveis que els governants tenen l’obligació de donar.

El polític té l’obligació de gestionar els fons públics sortits de les butxaques del ciutadà, en base al seu model social i polític, detectar els problemes de la comunitat, buscar solucions i complir i fer complir les lleis, actuant segons les competències que l’odre establert li te encarregades. Fins i tot, encara que estigui fora de les seves competències ja sabem que per la llei natural d’usos i costums hi ha serveis que sense ser de la competència concreta d’una administració, en aquest cas, l’ajuntament, estan generalitzats.
Per què un conjunt de ciutadans han de expressar com a positiu que un govern faci unes franges de protecció perimetrals que la llei diu que s’han de fer?

La gestió és la capacitat de portar a terme el que s’ha proposat. Per això per gestió pública podem entendre la capacitat dels governants per a executar allò programat en la seva agenda d'actuació política. Aquesta capacitat ha de ser exercida tenint en compte dos elements fonamentals: racionalitat i consens.
Són aquests dos elements els pilars de les polítiques públiques, el principal objectiu dels quals és que les pràctiques governamentals siguin exercides amb legitimitat i eficàcia. Aquestes directrius racionals i consensuades dificulten l'exercici governamental populista i autoritari, exigeixen de les autoritats la major preparació possible i graus importants de consens popular.

Però en la nostra vida pública existeixen llocs amb fortes inèrcies que requereixen de fortes dosis de criteri i ideologizació per a poder ser frenades. El paternalisme és una d'elles. La seva lògica s'explica en un context on les autoritats requereixen i per tant fomenten l'apatia de molts ciutadans. Això evita la mobilització social i facilita exercir un esquema de dominació sobre àmplies capes de la població. I quan generosament “el pare” concedeix allò que per llei ha de concedir, “el fill” ho agraeix.

La maquinària de govern, així, pertany al “pare”. El poder s'exerceix no en relació a un projecte ni a les idees, sinó a la personalitat del governant, i es legitima a través del carisma i del paternalisme. El poder opera amb àmplia discrecionalitat i una quantitat important de les normes i actuacions se subordinen a regles personals de decisió, executades segons les circumstàncies. Això crea un baix nivell d'institucionalitat i legalitat i una subordinació dels pobles.

Aquesta subordinació arriba a qüestionar les dinàmiques pròpies del sistema democràtic per por a les mobilitzacions que es duen a terme a fi d’exigir el que de ple dret és just.
Com no s’ha d’aprofitar una campanya electoral per posar de relleu allò que és un problema de la comunitat? De què, si no, s’ha de parlar en temps d’eleccions? Per què s’accepta que “el contrincant es defensi” en contra dels interessos dels ciutadans?
M’ha donat la sensació que l’Albert considerava que fent servir el dret legítim de denuncia per a mostrar-se com alternativa al poder i aportant les seves solucions, alguns grups polítics han creat problemes als veïns de Can Canyamars. És difícil d’entendre.

Aquest “pacte d’estat” que l’Albert reclama, qui l’ha de liderar? Qui l’ha de promoure? No hauria de ser el govern que promogués aquest pacte? Tal i com està plantejat en aquesta entrada, sembla més que es demana una subordinació per a no crear problemes i que “el pare” no s’enfadi que un pacte racional i consensuat.

Diumenge vaig incloure un comentari sobre el populisme en el blog de l’Edgar Ollés. El que havia de ser una reflexió quasi filosòfica va acabar essent, segons la Maria, una bona definició de l’alcalde de Dosrius, un poble singular, sense cap dubte.

http://edgarolles.blogspot.com/2008/02/herencies-franquistes.html

Des de llavors, copsada pels comentaris i el debat tan summament crispat, a vegades, dels blogs del vostre municipi, moguda per la curiositat, he anat recopilant al respecte informació de premsa i comentaris de persones per fer-me una idea de la seva gestió i tarannà. Un petit treball d’investigació casolà.

Per mi el més significatiu, a banda d’una història de la política municipal amb connotacions ètiques gravíssimes, ha estat com algunes persones defensen i consoliden una forma d’actuació que consideren populista i certament dictatorial, i que ha generat en molta gent una desesperança passiva, complaent, condescendent i sovint servil, amb el poder.

Algú em pot explicar per què?

L'Albert ha dit...

Si Carme si, tens tota la raó pro es inevitable caure en el parany.
Quan veus que passen els anys sense que ningú faci res i tot es degrada al teu voltant agraeixes les mes mínimes ajudes.
Qualsevol cosa que es fa es aire fresc.
Es cert i et donc tota la raó que nomes fan el que tenen que fer pro vist el pati com el tenim jo personalment ho agraeixo.

Els comentaris crispats que veus en els blogs son de la gent que ja ve crispada de mena, es cert que l’actitud dels governants no es precisament propicia al diàleg, pro aquesta gent esta crispada sempre.
Si no insultes al que mana no ets simpàtic i si li dius quelcom bo agafen mal de ventre.
La persona que governa el municipi ha estat votada per la majoria de la gent de Dosrius, gent que no va per els blogs i les pagines de Internet fent comentaris crispats en contra tot el que no es com a ell els agradaria.
Es gent que fa la seva feina y esta la mar de tranqui-la disfrutan de la tranquil•litat del poble sense cap mena de crispació, es mes ja miren amb mals ulls a tota aquesta gent que no aporta mes que mals rotllos i embolics.
La opinió de aquets no la tens en el teu treball d’investigació.
Es diuen moltes coses que son insultants per la gent que lliurament ha anat a votar a qui ells consideraven el millor o el menys dolent per portar la administració del municipi i teníem a on elegir.


Al respecte de la utilització política del problema de la urbanització nomes comentar que es una labor ingent, que necessita de voluntat i fermesa política que desgasta moltísim al equip que ho lidera, permeteu que expressi la meva opinió que no es res mes que això una opinió, no trobo be que aquets projectes siguin utilitzats com a arma electoral, demanaria a les persones que volen tenir responsabilitats , això responsabilitat i seny per no jugar amb aquestes cosses.

Per explicar ho d’altre manera, posaré un exemple que no ve al cas, trobo que el PP Espanyol esta utilitzant electoralment la immigració i altres temes de una manera irresponsable trobo que no es pot destruir la convivència i fomentar l’odi entre comunitats per un resultat electoral puntual.
Això fa mal als ciutadans encara que ho considereu un el dret legítim de denuncia per mostrar-se com a alternativa de poder.
Digueu-lo com vulgueu, pro a mi no m’agrada.

La crispació que veus en els blogs es una mica això, la destrucció anònima del diàleg tranquil i la lliure exposició de les idees que no son las que ells desitgen, la crispació et treu les ganes de fer comentaris i participar al que no te cap ganes de ficar-se amb les persones.
Penso que hem de parlar de fets, criticar fets i actituds i deixar de banda a les persones sobre tot si no han tingut la oportunitat de dir la seva.

Per altre banda tens molta raó en el teu comentari a nivell general i ves que em fas reflexionar en algunes cosses.

Anònim ha dit...

SINDROME D'STOCKHOLM
Albert, intentaré extrapolar un exemple d'aquesta situació:

Si agafes un gos i el tanques en una gabia petita i estreta, el fas dormir i viure sobre els seus excrements, sota la pluja d'hibern i el sol d'estiu, l'appallisses cada cop que passes pel seu costat, el burxes amb un pal, li trenques una pota de tant en tant i el ruxes amb aigua gelada quan fa fred, però dos cops per setmana li dones una mica de carn mig podrida i aigua, aquest animal t'estarà agraït i fins i tot et serà fidel. Els segrestats tambè acaben agraïn als segrestadors que no els matin. Pot ser sembla una extrapolació molt crua, però es el que ens passa a Canyamars.

JORDI FORT

Edgar Ollés. ha dit...

Hola,
Ahir vaig escriure un comentari en aquest post i un altre en l'anterior. Em sembla que no devia fer alguna cosa bé i no es van grabar, però tinc interès en puntualitzar quatre temes:

>> Si no queda clar i no hi ha el mínim acord per establir QUANT PAGA el sector públic i QUANT PAGA el conjunt de propietaris (fixeu-vos que només estableixo dues parts per repartir, després veurem les possibilitats que tenim per repartir despeses entre propietaris), tot es farà mes lent, feixuc i desagradable.

>> Als governs no se'ls agraeïx. És el govern que ha d'agraïr la confiança otorgada portant a terme una gestió que acompleixi les expectatives de l'electorat. Una associació de veïns, pot celebrar un acord amb l'ajuntament, pot manifestar satisfacció per una actitud política concreta, però no es pot passar el dia aplaudint allò que és d'obligat compliment. El que sí que ha de fer l'associació és reivindicar, demanar compromís, reclamar millores, proposar solucions a problemes quotidians i exigir-les, etc. etc.

>> Som molts els que entenem que és just demanar el co-pagament de l'arranjament. Si la postura de l'ajuntament no s'adiu a aquest fet, l'hem de titllar d'injusta. Si s'està essent injust, En podem estar satisfets?

>> Donar un posicionament clar sobre com veiem el tema de Can Canyamars en eleccions, no és un moviment de tactisme electoral, és un acte de responsabilitat i de parlar clar.

Per acabar, gràcies pels comentaris i reconeixement a la gent de progrés en aquest post.

Edgar Ollés.

L'Albert ha dit...

Edgar, jo no participaré en una associació on els politics ens digueu el que podem fer i el que no.
Ho sento pro per això no conteu amb mi, jo tinc la llibertat de celebrar o no celebrar el que cregui convenient.
Una associació de veïns pot celebrar el que els seus membres creguin convenient.

Si no hi ets en una associació, pot ser la nostra pot ser la de can Massuet pot ser la de puntaires no saps el que fan o el que demanen, no ho saps i això no vol dir que no ho facin o no ho demanin.
Vol dir nomes que ho ignores tu.

Si una associació nomes fa públics els enfrontaments projecta la imatge de uns broncas que nomes es barallen.
Pot ser el meu interès esta en ser positiu, unir, cohesionar, crear, avançar i per això el missatge es altre ben diferent al que tu t’agradaria i que facilites la teva pretensió de substituir a les persones que porten l’ajuntament per altres que penses que ho farien molt millor.

Tots dos som conscients que totes les urbanitzacions que han pasat a ser propietat del ajuntament ho han fet pagant els propietaris les despeses d’urbanització.

Saps també que no som els únics que tenim un problema.
Saps que darrera nostre en tenim 500 urbanitzacions a la província de Barcelona i 1500 a la resta de Catalunya amb problemes similars als nostres.
Saps que a Dosrius altres urbanitzacions tenen també problemes i si a uns els pagues la meitat es just de fer ho a totes.
Saps també que la probabilitat de que l’ajuntament de Dosrius faci front a 5.500.000 de Euros per ajudar-nos te poques possibilitats de ser una realitat.
I saps també que els partits tenen estratègies per aconseguir els seus objectius.

Respecto i agraeixo les propostes que feu vers l’urbanització. Pro de moment son propostes que necessiten, primer que guanyeu les eleccions i desprès que una vegada instal•lats i amb tota la informació en les vostres mans no ens trobem amb que no es possible dur-les a la practica, cosa per desgracia bastant freqüent.

Ara Edgar mira de reflexionar i adonat que a mi el que m’interessa es que, el que governa ho faci be i que els problemes que tenim es solucionin el mes aviat possible.

Entenc que si el govern ho fa tot molt be dificulta el canvi i que com pitjor ho faci i mes gent tingui en contra es millor per a la teva opció.

Entenent això es mes faci’l per a tu i per a tothom comprendre el perquè en aquest assumpte ens costa tant apropar les postures.

Faig amb molt de gust els comentaris sobre la gent que conec de Progres

Edgar Ollés. ha dit...

Comentari breu i pregunta al Jordi Fort, si volta per aquí.

-Comentari:
Albert, no m'explico bé perquè la teva resposta evidencia que no entens el que estic dient.

-Pregunta al sr. Jordi Fort:
L'arranjament que necessita la urbanització Can Canyamars val 11 milions d'euros?

Anònim ha dit...

No, no val 11 milions d'euros. Es molt evident que alguns dels preus en el pressuposts han estat forçats a l'alça, en alguns casos amb bastanta falta de coherencia. Si els veïns volguesin posar-se d'accord, amb aprox. 1.000 euros per parcel.la podriem tenir els carrers com els de Can Massuet. Qui no estaria disposat a fer això immediatament i amb temps ja negociarem a qui li toca pagar el reste de coses que es vulguin fer i amb quins percentatges. La coherencia es el més important amb tot aquest assumpte, si som coherents, també hem d'entendre que no tot es responsabilitat de l'ajuntament, però, i potser soc massa reiteratiu amb aquest tema, el clavagueram, si és responsabilitat de qui va en el seu temps cobrar-nos una taxa de manteniment i no el va fer, les obres mal executades son responsabilitat de l'ajuntament, potser no del actual, però sí que una administració pública té responsabilitat historica, i està clar, que l'ajuntament va ser molt permisiu amb el promotor durant quasi trenta anys, els tècnics municipal de l'epoca van fer la vista grossa i van mirar sovint cap un altre lloc, el permís d?urbanització es va anar renovent quinquenalment sense exigir cap responsabilitat al promotor, en definitiva, que l'ajuntament va permetre conscientment que el promotor fes el que va fer i no va protegir els drets dels ciutadans, per tant hem d'entendre que l'ajuntament va assumir per defecte d'actuació, la responsabilitat de tot el que es va fer malament.

Els veïns per altre banda, mai van fer cap manteniment, i segueixen sense fer-lo, per tant haurien de pagar tot el que s'ha malmès `per falta de manteniment.

Albert. Com a persona al davant d'una associació, pots opinar com vulguis, i ser coherent amb les decisions que prenguis en nom del col.lectiu, però en cap cas, crec, has de defensar l'actuació de l'ajuntament quan aquesta va en detriment dels veïns, per moltes ganes que tinguis que s'aregli, jo també ho vull, però tothom ha d'assumir les seves responsabilitats en el tema, i " que tothom ho tingui molt clar", no culpabilitzo al actual ajuntament més enllà d'haber salvat la pell del promotor cambiant el sistema i eximint-lo de la seva part, això segueixo sense entendre-ho, culpabilitzo a tots els ajuntaments que hi han passat en els darrers 30 anys.

JORDI FORT

Anònim ha dit...

Em pregunto si el valor de les parcel•les que l’ajuntament va rebre del promotor, com garantia, servirien per reduir el cost final que haurien de pagar els propietaris?
Fora bo, donar una mica de llum al tema d’aquestes parcel•les, abans que pugues passa qualsevol cosa com amb les que hi va haver a Can Massuet i que ara son de titularitat privada (¿?).
En referència a si es o no electoralista la utilització del tema de Can Canyamars, nomes voldria recordar a tothom, que el fet que un partit en parli, s’interessi, faci propostes, etc, sobre qualsevol tema, no es electoralisme, sinó acció política. Es clar que parlar-ne, dedicar-s’hi, o fer propostes, exclusivament en època d’eleccions, llavors si que es, possiblement fàcilment etiquetable d’electoralista.
En un altre ordre de coses, vull trencar una llança en favor de l'Albert, ja que, tot i desconeixent molta part de la historia, el que no crec que sigui bo, es fomentar el sectarisme polític al poble. Les idees o plantejaments, son això, formes de pensar, i no hauríem d’anar etiquetant políticament a tot el que es creua per davant nostre. Com a mínim l'Albert fa anys, segons tinc entès, que esta lluitant per que es solucioni el problema de Can Canyamars. A mes, ja sabeu, "qui te boca, s’equivoca". ... I qui te nas es moca, no?
Per acabar, voldria convidar a qui sigui, a que ens expliqui per què el procés d’arranjament de Can Canyamars es aturat i a qui interessa que així sigui.

Salut.

Eduard Garcia ||*||

Anònim ha dit...

Més preguntes:

Quan representa l'arranjament del clavegueram en el total de l'obra?

Anònim ha dit...

Soy la Pili de can Massuet, perdonarme pero este chico el Edgard parece que este enfermo, va prometiendo que pagara la mitad de las obras de arreglaros la urbanización y no sabe ni lo que cuestan, si lo se yo que no me afecta.
Menos mal que deje de votarles.
Necesita ir al psicologo, creo que lo necesita urgentemente

L'Albert ha dit...

Agrairia que continues el to de respecte en totes les opinions que hem tingut fins ara.
Principalment per a les persones.
Com a contrapunt a l’anterior entrada afegiré que l’Edgar per el que jo el conec es una excel•lent persona.
Equivocat en algunes cosses pro molt bon tio.

L'Albert ha dit...

No esta parat Eduard, esta a la espera que un funcionari de urbanisme de la Generalitat, entre els ponts i les vacances tingui un ratet i aprovi la modificació puntual de les normes subsidiàries de Dosrius on tenim una modificació que afecta a la urbanització sense la que no es pot aprovar el projecte de reparcel•lació. Una vegada aprovat, si a l’ajuntament tenen ganes de accelerar ho, que penso que es així, tot avançarà vertiginosament dons la feina esta feta.



Aconsellaria a qui encara tingues un dubte de si les cosses es fan be o no que es fiques en contacte amb l’urbanitzacio de les mes grans de Catalunya que esta a Rubí.
Es cuidaven els veïns de la seva gestió.
Les constructores ja els han deixat dues vegades penjats amb els carrers oberts.
Ja veurem al final quin es el cost, ja van per els 27.000 e. Per parcel•la

Farts de pagar sense límit ara l’ajuntament esta fen les gestions.
Ah i no tenen l’Esteve enredant lo tot buscant una indemnització milionària.

Ara aneu i els i dieu que aquí l’ajuntament es cuida de fer tota la gestió amb el suport de la Diputació de Barcelona desde l’inici.
Que el cost esta entre 10 i 20.000 euros per parcel•la.
Mireu-los als ulls
Sentireu que sou uns afortunats.



Consulteu amb la cambra de parcel.listes de Catalunya, porteu una persona que explique als veïns que esta mal fet, que aportin una proposta millor, ells ho fan això, es la seva feina i la fan de gust.
Mira que fàcil.



Si com diu en Jordi Fort algú te responsabilitats, sigui l’ajuntament o sigui el promotor la solució pasa per fer-los una reclamació per danys i perjudicis això ho pot fer qualsevol persona o entitat en qualsevol moment.
Ningú ha reclamat res. Ei que son 11.000.000 d’euros, que val la pena l’esforç.
Mira que fàcil.


Mentrestant es pot anar fent el viu viu i anar pontificant, fent propostes i embolicant la troca i confonen a uns pocs veïns.
Així sembla que treballin i es preocupin de nosaltres, pro no aporten res de positiu.
Ves que fàcil.



Filosofies, psiquiatries i dades de taverna a banda.
Feu uns bons anàlisis i amb molta raons pro “ eppur si muove “.

Edgar Ollés. ha dit...

Pili de Can Massuet,

Pregunto pero sé lo que dice el proyecto que se está considerando. La pregunta tiene una intención concreta: demostrar que, si llegamos a la conclusión que hay cosas que se deben pagar con dinero público, ya veréis como no nos alejamos del porcentaje que nosotros dijimos en su día. Además, hay grupos y personas que, legítimamente, defienden que el presupuesto es excesivamente elevado.
Pili, no estoy enfermo ni necesito psicológo y lamento que me faltes al respeto. Yo no le falto a nadie. Finalmente, te hago una puntualización: yo no pagaría la mitad de las obras si fuera alcalde. La mitad de las obras, como mínimo, irían a cargo de las administraciones públicas, que tienen recursos porque los contribuyentes - que somos todos - pagan sus impuestos. Cuando uno pasa a ser alcalde o está en el gobierno no quiere decir que el dinero que el gestione pase a ser suyo.

Anònim ha dit...

Eduard, si t'has llegit la meva darrera entrada hauries d'haber entès el perquè. No crec que a ningú li interessi que la situació es mantingui aturada, però el que si es cert, es que si tot fos tant maco com s'ha pintat i tot s'hagues fet correctement, rès ho hauria pogut aturar, si està aturat es perquè alguna cosa no quadra, i tirar endevant podria portar moltes consequencies imprevisibles, consequencies com per exemple justificar el perquè en el projecte hi han quasi un 25% més de m2 de vials que els que surten si els medeixes amb el teu metro (potser el seu metro fa 1,25cm). Les consequencies que poden sorgir quan molta gent presenti reclamació perquè li han cobrat fer la vorera de casa seva per segona vegada, doncs l'ajuntament t'obligava a fer-la per donar-te la llicencia de 1ª ocupació, en aquests casos no poden tornar a cobrar-la per 2on cop, les consequencies de la gent que en les seves escriptures de propietat diu que l'urbanització els hi entregaven amb carrers asfaltats, preò l'ajuntament d'aquella epoca no va vetllar per que es complis, i moltes altres que amb dialeg s'haurien pogut modificar i posar hi ordre, però per algun obscur motiu no hi va haber interès.

En quant al teu darrer comentari, Albert, fer reclamacions a una administració pública no es "ves que fàcil", les administracions públiques estan exentes de costes processals, per tant pagant tú el seu advocat, tam`´e hauras de pagar el teu, i si guanyes, potser t'haurà costat més el process que el preu de l'arranjament, d'això s'en valen frequentment, i per això el ciutadà es troba sovint en estat d'indefensió.

L'arranjament s'ha de fer, però "No a qualsevol preu", ni acceptan qualsevol condició. Un ajuntament no pot renunciar a subsanar els errors que es van cometre en altre temps quan ells no hi eren, potser no seran els culpables, però si que l'entitat n'es la responsable. No pots anar donant exemples d'algunes que els veïns han hagut de pagar o els hi ha sortit malament fer-so ells, perquè també hi han exemples com fà uns anys a Calella que els veïns van reclamar judicialment i l'ajuntament s'en va tenir que fer carrec del 100%, o el cas més recent de Calonge que va passar el mateix,o una altre de Calonge on jo tinc unes parcel.les i els veïns mitjançant uns gestors s'ho han fet ells i ha costat menys de 7 mil euros, en d'altres llocs és a l'inversa, cada cas és diferent, però està clar que el nostre és complexe i per això no ha avançat més depressa, i és complexe perquè no està tant clar que ho haguem de pagar tot només els veïns.

En quan a les parcel.les que fà esemnt l'Eduard, recordo que tú vas fer la pregunta en un plè i vas rebre una bronca impresionant i no vas rebre resposta, suposo que no interesava que es fes aquella pregunta per algun motiu, posteriorment es va presentar una instancia per part de l'associació de veïns sol.licitant la resposta, però com que jo vaig dimitir el Novembre passat no se si l'han respost. Es un tema important que no s'en ha parlat, a exepció del dia del plè, i que evidentment hauría d'estar en el paquet de l'arranjament, en fi Albert, veus com no tot es tant fàcil.

JORDI FORT

L'Albert ha dit...

Jordi, la urbanització te carrers que no estan ni fets, tenim carrers que ara mateix son bosc, per això no et quadren el números.

En algun de aquets carrers que no estan fets es troben algunes de les parcel•les deixades en fiança.
Si te las prendran ja no fas ni el carrer. Es molt lògic.

Referent a les voreres, pensem una mica.
Tenim carrers amb dues classes de paviment.
Les voreres seran mes amples que ara.
Així que fem, carrers amb la vorera de dos colors, carrers amb un tros antic i altre nou combinat amb trossos nomes del nou.
Per ficar les conduccions d’aigua que fem conservem el paviment actual.

Gastem diners per deixar ho tot fet una chapuza.
Així ho acceptarà l’ajuntament ?.

Es una solució bona per un promotor o del que vol vendre i adéu, pro el que te intenció de continuïtat o el que es te que fer càrrec del manteniment vol les cosses ben fetes i de qualitat.

Perquè no deixem la feina dels tècnics en mans dels tècnics i ens dediquem a les cosses que realment ens poden estalviar diners com anar a demanar ajuts a altres administracions per cosses que a altres els i estan donant.

Perquè no fem propostes que ens millorin la fiscalitat.
Ja veus que de raons i arguments en tenim un cabas.
Es poden fer moltes altres cosses pro sempre han de ser amb la col•laboració de les administracions, no en contra de elles.

No es fàcil,i en això tens tota la raó, pro si en lloc de col•laborar i estirar tots en una direcció ens dediquem a embolicar ho i a ficar pals a les rodes, encara ho es menys.

Les reclamacions judicials be les fa el Esteve cada vegada que li peta i com a propietari de moltes parcel•les si l’ajuntament no actues de una manera correcta els demandaria per danys i perjudicis, que aquest home tot ho resol en els tribunals i no ho fa.

De existir gent que a les escriptures on el promotor els diu que els entregarà amb tots els serveis i asfaltat i tot això perquè no fan una demanda al promotor per estafa, que ja seria hora.

Jo no se si algú deu llegir aquestes polèmiques que tenim, pro de fer ho ja te mèrit.
Es bo per tots expressar nos i treure a fora els dubtes que ens amoïnen.


Deixem de fer-nos mala sang tots per el que ha passat i per el que han fet els altres i mirem cap el futur pensant en el que podem aportar de bo nosaltres.

Anònim ha dit...

No discutiré que les coses ben fetes son millors, però pensa un moment, si fa 6 anys cada veí hagues posat 100 mil ptes, n'hi hauría hagut prou per fer una capa simple d'asfalt com les que fan a Can Massuet i posar unes quantes faroles senzilles en els pals de la llum. No és la millor sol.lució ni tampoc definitiva, però durant els darrers 6 anys hauriem tingut els carrers en les mateixes condicions que els de C. Massuet. Tú no hauríes pagat gustosament aquesta quantitat sabent que 6 anys despres s'hauria d'arreglar correctament, però mentestant hauries viscut amb dignitat. Et recordo que fa poc van asfaltar mig C. Massuet per uns 300 mil eur. es clar que allà l'asfalt té un cost 6 vegades inferior que a Can Canyamars.

Jordi Fort

L'Albert ha dit...

Ay Jordi, si fa sis anys teníem dificultats per que una quarta part de els propietaris paguessin 12 euros a l’any com vols que ens plantegéssim ni remotament de pagar 100.000 ptas per cap.

Que fas amb el promotor que diu que els carrers son seus i que el tenim que indemnitzar si volem fer alguna cosa.
L’ajuntament no ha pogut fer obres o tapar forats en els carrers per les amenaces jurídiques.
Que fas amb la mateixa persona que et reclama el manteniment dels carrers fets per ell ( diu) en els anys anteriors.
Això ens ho estava reclamant en els jutjats sense cap vergonya i amb costosos gabinets d'advocats i informes pericials fa sis anys.

Suma a les teves previsions la partida de gestors advocats i procuradors necessaris i que no treballen de gratis perquè la opció que proposes, entenc que es fer ho assesorat legalment no amb amenaces o tàctiques mafioses.

Una capa de asfalt, molt be prèviament tapant els forats i reconstruin els que son de sorra, altre partida, i la llum als carrers altre partida fanals i instal•lació elèctrica segons normativa actual, i ?qui paga cada mes el rebut de la corrent.

Per fer la instal•lació elèctrica ingeniers, projectes, permisos municipals rases als carrers o es que la companyia ens endollarà sense tot això, ves sumand.


I al que no paga que fas, l’apuntes en una llista de morosos, perquè el que no pagui un l’han de pagar injustament els altres.
I amb els de tocar de la carretera que? també son de la urbanització, que fas ?els passes un rebut.
Perque fa sis anys estàvem tots junts en un mateix polígon.

Que fas Jordi primer agafes els diners i desprès contractes les obres o avales tu al constructor i desprès vas cobrant els rebuts per les parcel•les que no saps ni qui es el propietari.
I el clavegueram que fem anem obrint i tancant els carrers cada vegada que surti un problema, i que ?qui ho paga tot això.
I els accidents, si algú es fa mal, deu no ho vulgui ?qui es el responsable.

I en acabar tot això que, que hem solucionat, perquè ara es te que fer un manteniment i continuar pagant indefinidament ( que vol dir sense fi ) i barallant-se els veïns indefinidament perquè no tots tenen la mateixa opinió.

L’objectiu es acabar i entregar ho al ajuntament que serà el propietari dels carrers i el responsable del seu manteniment, i de la seva conservació i els veïns a gaudir i a organitzar calçotades com fan els de la resta del municipi.

Anar fent “remiendos i chapuzas” sempre es mes car.

Heu fet la proposta que heu cregut correcte, ara no cal que ho diguis pro Jordi som mes de un milè de propietaris afectats, ?quanta gent et paga la quota irrisòria de la associació, i si vas a demanar-los cent mil pesetes, sincerament, quina creus que seria la resposta.
En funció de la resposta que obtinguis optaràs per continuar aquesta via que proposes o buscar ne d’altre.
Es un cami explorat i descartat. Dubto que en sis o deu anys cap persona o associació hagués aconseguit cobrar, no ja 100.000 ptas, si no 12 € a tots i cada un dels propietaris.

Es freqüent en el nostre poble que unes persones, en un bar desprès de unes cerveses, es trobin espiritualment en les condicions propicies per arreglar urbanitzacions, la fam en el mon o les crisis energètiques, això també ho hem tingut en compte.

Salutacions Jordi.

Anònim ha dit...

Albert, entenc que volguis seguir defensant la situació a que hem arribat, caigui qui caigui. Admeto que tens raó en moltes coses, però saps a la perfecció que la forma en que es va portar tot desde el principi, anava simplement destinada a beneficiar al promotor, ara quan ja tot està enrredat més enlà del punt de no retorn, entenc que ho volguis defensar, doncs hi vas ser desde el principi. Jo per desgracia, vaig intentar formar-ne part de la teva associació, però despres d'intentar-ho amb tres persones diferents de la junta, vaig veure que no tenien cap interès (tu no n'ets cap dels tres)i vaig desistir per cansanci, junt amb mi hi van haver-hi moltes altres persones que es van trobar en la mateixa situació, curiosament d'aquestes tres persones, dues eren dependents economics del promotor, per tant crec que les lliçons de qui ho ha fet bé o qui ho ha fet malament son innecesaries, simplement el que sempre t'em intentat fer veure, és que el teu lloc es defensant sense condicions els beneficis dels propietaris, no ens importa si l'ajuntament te prous diners o no, en altres coses be que s'endeuten, i en altres urbanitzación be que van més enllà del que poden. A Canyamars n'estem cansats de ser castigats per la tendencia de vot, ara se l'estan prenent amb els nostres fills, i aqui és on potser la gent començarà a no tolerar tanta tonteria i despotisme. Per si no ho saps, pretenen restar un autobus escolar, però no afectarà a C. Massuet, sino que el de Canyamars haurà de fer la ruta: escola, nova escola, Can Massuet( amb 5 parares) per despres anar a Canyamars, un total de més de 50 minuts per fer 4 km. No creus que això és un castig? El mateix passa amb l'urbanització, el poli deportiu, serveis, etc, simplement estem siguent castigats!

Anònim ha dit...

Em perdonareu la intromissió, però en aquest cas, com a mínim, ningú intenta castigar ningú.
Us explico.
El que el CCM ha hagut de fer, després d'estudiar el nou planejament sobre el transport escolar no obligatori a "tot el Maresme", es reduir els autobusos que segons la normativa de la Generalitat es podia, de tal manera que mai s'arribi a un desplaçament de mes d'una hora.
Es clar que no serà ben vist pels pares i mares dels nens que fins ara utilitzaven aquell autobús, però aquest nou planejament s'ha fet sota criteris d'equitat, de tal manera que no hi hagi discriminacions ni positives, ni negatives a cap municipi. Es a dir, tothom paga el mateix, però tothom rep el servei, doncs fins l’any passat, hi havia municipis que no rebien absolutament cap cèntim en concepte de transport no obligatori. Resulta evident que el CCM no podia seguir permetent això, donat que els diners son de la Generalitat i el CCM només es el gestor que s’ocupa de gestionar els serveis, com ara el transport.
Per altre banda, i a petició d’ICV en l’anterior mandat, s’ha aplicat la política de terços a partir d’aquest nou mandat, i així s’està fent per tot el Maresme, també per equitat.
Espero haver pogut posar una mica de llum, encara que només sigui en el tema del transport.
Només per que ens anem preparant, tinc entès, que de cara l’any vinent, la Generalitat sembla que vol fer-se una mica el ronsso, i no te previst cap augment en aquest concepte. Cal que ens hi posem les piles tots plegats i que sigui per la via que sigui, exigim d’una vegada per totes que es tingui en compte la distancia a les llars, a l’hora d’establir els criteris de pagament.
Crec que per la part que conec, des d’ERC, que es qui porta aquesta conselleria dins el CCM, així es pretén fer de cara el curs vinent.
Apa’deu

Anònim ha dit...

Es clar que si que hi ha castig, Eduard, els nens que passaran una hora dins l'autocar per fer 4 km només seran els de Canyamars, tambè seran els de Canyamars que hauran de sortir de casa 1 hora abans. Perquè no s'ha fet això a Can Massuet? Doncs perquè estan ben organitzats i tenen uns bon coll..... A Canyamars sempre ens toca el rebre perquè som com som i ens mereixem el que ens mereixem.

Jordi

L'Albert ha dit...

Tens raó que el transport públic en general a Canyamars el tenim mal resolt.
No es per cap castic ni maledicció si no perquè som en un cul de sac i penso jo que per motius econòmics esta mal plantejat.
Com a tot en la vida hem de elegir i penso que per la gent que ha elegit viure en una urbanització han pesat mes altres factors que no les bones comunicacions.
Una hora es el que tarda el Ave en anar a Lleida.
No m’agradaria estar en la pell del que ho te que solucionar , te mala peça al taler.
Poca gent pro amb les mateixes necessitats de serveis que tothom.

L'Albert ha dit...

Jordi, ningú vol defensar la situació en que ens trobem, simplement el que s’ha fet es solucionar una sèrie de gravíssims problemes que empitjoraven amb el temps.

--- Els propietaris teníem reclamacions judicials de centenars de milions de ptas per part del promotor.

Ara ja no les tenim

--- La situació jurídica estava molt embolicada

Ara esta claríssima


--- No es veia gens clar com es podia acabar la urbanització

Ara esta claríssim


--- Els carrers es degradaven i no es feia manteniment

Tres actuacions per tapar forats ens permeten anar tirant fins que es facin les obres

--- No existíem per el municipi.

En las eleccions tots els partits fan propostes en els seus programes.

--- y moltes petites situacions tant a nivell personal com a nivell general que abans es despatxaven en el ajuntament traient als veins de sobre adreçant-los al promotor perquè era una cosa privada i no en volien saber res.

Ara escolten i atenen a la gent.

Dos membres de la junta son bons professionals autònoms de la electricitat o la fontaneria i millors persones , a tots els veïns ens va molt be tenir-los a ma quan tenim un problema que requereix de una actuació urgent, inclòs el promotor, desqualificar-los per aquest motiu es de molt mala fe i per tota la gent que els coneix qui ho fa ja queda retratat.
Ja es veu que s’acaben els arguments.
Es com dir que la botigueta es dependent econòmicament de mi per el fet que de tan en tan vaig a fer hi un cafè.

Una vegada la administració va assumir la responsabilitat de arreglar la urbanització la nostra feina es limita a empaitar-los.

No es bo ni convenient que estiguem la mateixa gent tant de temps portant una associació i haguessis estat molt benvingut tu i les moltes altres persones que cites, de voler associar-vos i sobre tot de voler treballar.
El que dius no s’aguanta gaire i a mi em costa de creure. Ho vaig plantejar en una reunió i ningú es va sentir al•ludit.
Fora l’anècdota de algun full de inscripció perdut no tinc noticies de ningú que volgués apuntar se i no se li facilites un full d’inscripció.

Jo penso que defensar els interessos dels associats passa per intentar tenir una bona relació amb les administracions, fer propostes i aportacions serioses i assumibles i exigir solucions.

Anònim ha dit...

O be sembla que no ho enteneu, o be esteu fent de politics i responeu diferent al que es pregunta, ni es tracta de transport públic en general, ni de viure en una urbanització. Es que no ho heu entès o preferiu fer veure que el tema va per altres indrets, crec que he estat prou clar, es treurà un autobus de Can Massuet i ho pagaran amb el seu temps els nens de Canyamars, siguin de l'urbanització, del poble o on es vulgui, l'autobus de Canyamars seguirà siguent el mateix, però per no quedar malament amb C. Massuet la ruta la faran els de Canyamars. Ha quedat ben clar o preferiu divagar fent veure que no ho heu entès.
Jordi

Anònim ha dit...

Jordi,

Sobre el vostre tema. Un cop parlades les coses, em pregunto si ara que queda clar que no hi ha cap inconvenient, podries associar-te, no?

Inclus, aixó podria beneficiar a l'entesa entre tots els implicats, per una questió d'imatge i bones intencions.

O potser em fico on no em demanen.

Si es així perdoneu-me.

En quant al transport escolar no obligatori. A l'hora de replantejar les rutes, disculpam, pero crec que es molt mes de sentit comú, que passi primer per Can Massuet, que per Canyamars, no?
D'altre forma, el retard que patirien els darrers nens en baixar seria molt mes gran. Dic jo.

Salut

Anònim ha dit...

Sobre el tema del transport escolar, Eduard, imaginat la ruta. 8:00 autobus recull nens a Canyamars. 8:15 1ª parada C.M. 8:25 2ª parada C.M. 8:35 3ª parada C.M. 8:45 4ª parada. 8:55 5ª parada. Arribada a escola 9:00 amb molta sort. Els nostres fills de Canymamars han hagut de llevarse com a minim 1 hora abans que els de C. Massuet, et sembla això el més coherent, però no s'acaba, de tornada a la tarda arribaran a Canyamars a les 6 de la tarda o quasi. Et sembla normal que al matí siguin els primers de pujar i els ultims de baixar a la tarda. Ja no vull pensar que pot passar al migdia amb dues hores per dinar, 1 per anar cap a Canyamars i 1 per tornar cap a l'escola, suposo que els pares els hi hauran de tirar l'entrepa per la finestra del autobus mentres passa per Canyamars en marxa i sense parar

No Eduard, no em sembla el més coherent!

Jordi

Edgar Ollés. ha dit...

Apreciats tots,
Quan es fa gestió de recursos públics i preponderà tant la viabilitat econòmica i la rendibilitat electoral perquè aquesta és la clau per seguir mantenint poder, es fan accions que no es corresponen amb criteris de justícia. Paguen els que són menys, i quan els que són menys són els que pateixen injustícia preocupa menys perquè l'efecte de la pèrdua de vots no afecta tant. Penseu que només van baixar del burro amb el tema del transport escolar quan van percebre que hi havia MOLTA GENT ENFADADA. I si ara no hi hagués hagut majoria absoluta, avui també estaria baixant, una miqueta, del burro. Més ben dit, tots baixarem una miqueta del burro, però ens acostariem més a la solució JUSTA. Encara no perceben que la reivindicació és justa, independentment del número de persones que la facin. Exemple clar lligant-ho amb Canyamars, que s'ha venut com un problema particular d'uns propietaris que són uns "privilegiats". Si posessim a votació si la gent del municipi està d'acord en posar diners a Can Canyamars, segurament perdriem la votació perquè, en molts casos, es votaria pensant que posar a Can Canyamars implica treure a la resta. Perdre una votació, però, no treuria que és just que les administracions assumeixin part del pagament de l'arranjament. Després es decidirà el que es decidirà i pagarà qui pagarà, però quan un ha pagat taxes i no ha rebut servei, quelcom de l'administració pública ha fallat. Quan algú ha incomplert unes gestions a fer que han portat a la manca de manteniment i deteoriorament d'una zona urbanitzada, tota la responsabilitat i greuge econòmic no ha de recaure en els propietaris actuals.
En definitiva, Can Canyamars no és problema i prou dels propietaris. A mí, que no ho sóc, també em generarà utilitat viure en un entorn més arreglat i bonic. A mí també em suposa un benefici que es reculli bé la "merda" que fan els de Can Canyamars i que, ara, no tenen un clavegueram en condicions perquè, entre d'altres coses, no se li ha fet el manteniment que han pagat.

- Per acabar, a l'albert li costa cobrar 12 Euros. Es monta un escàndol lògic, perquè hi havia famílies que havien de pagar quasi 50 euros de transport. És molt complicat demanar 100.000 peles per arreglar un carrer. US IMAGINEU LO QUE SUPOSARÀ POSAR-SE A DEMANAR 11,5 MILIONS D'EUROS ALS PROPIETARIS DE CAN CANYAMARS????
Com per no mirar-nos d'acostar una miqueta.

Anònim ha dit...

Jo no he dit pas que sigui coherent el fet que els nanos s'hagin de llevar abans i que triguin mes temps en tornar a casa per la tarda. Jo només us explico que no es una decisió municipal, sinó a nivell de Consell Comarcal i us he explicat a que s'ha degut. Les conseqüències seran les que seran. Tu, Jordi les estàs exposant molt clarament. Hi ha uns perjudicats en la decisió. Ara cal estar a sobre d'aquests perjudicis, quantificar-los i documentar-los per tal de formular una queixa al CCM. Ja sabem que si no passa d'una hora de desplaçament, esta dins de la normativa, però si hi ha unes conseqüències mes enllà del que serien normals, insisteixo, cal queixar-se. Jo convido als pares a fer-me arribar les seves queixes per canalitzar-les directament al Conseller de Serveis Educatius. Ho podeu fer a traves del email "esquerra-dosrius@hotmail.com".
Vull deixar molt clar que només volia explicar a que es deu la decisió i qui l'ha presa. En aquest cas el CCM. Ni molt menys es una decisió en la que hi estigui d’acord.
Com tampoc puc esta d’acord en deixar en l'abandonament als propietaris de Can Canyamars en l'arranjament de la urbanització. Es clar que l'ajuntament ha d'afrontar econòmicament, en part, el cost d'aquest arranjament, es evident que ho ha de fer. Altre cosa es com financia la part que suposadament afronti. Ajuts, finançament extern, partides pressupostaries, ... alguna solució ha d’haver.
Però Edgar, no confonguem a la gent, el tema del transport, concretament al de la reducció d'un bus, no es un problema relacionat amb la majoria absoluta que hi ha al ple municipal, no es un problema polític. Es un problema de que la Generalitat no aporta el suficient pressupost al Maresme en matèria de transport escolar no obligatori, per afrontar la realitat que hi ha.
Ho dic perquè potser ja es hora de separar al gra de la palla i explicar a la gent les coses d'una manera mes objectiva i menys contaminada pels interessos polítics (que nosaltres també els tenim).
Les coses son com son, i de realitat només n’hi ha una.

Gràcies

L'Albert ha dit...

M’agrada’t molt el teu comentari Edgar, esta molt ben plantejat i molt ben argumentat
Moltes vegades els politics no prenen tant les solucions mes justes com les que els reporten mes rendiments electorals.

De segur que amb molts mes electors en la urbanització tot aniria mes ràpid i amb menys cost, no tens mes que mirar la part central de la urbanització, on tenim la majoria de gent empadronada com tenen els carrers asfaltats, amb les senyals de tràfic, i amb els carrers amb nom tot i no estar recepcionades per l’ajuntament.
? No es una propietat privada on no es pot fer res.
Estan en la mateixa situació legal que la resta de la urbanització, la única diferencia esta en el numero de votants.
Això et diu que es possible altre política, que es pot fer d’altre manera i també indica la motivació.
No serè jo el que protesti perquè uns veïns tenen un bon tracte per part de les administracions. Al contrari.

Pro en soc conscient de la situació i la tinc en compte.

En els vostres comentaris observo també canvis en el discurs segons un partit esta en el govern o en la oposició.

Mirem l’Edgar que te el partit en la oposició tant en el consell comarcal com en el poble que les seves argumentacions son molt properes als interessos de els ciutadans.

L’Eduard que te el partit en la oposició en el poble, pro esta en el govern del consell comarcal i en la Generalitat, es posiciona a favor de les tesis que son favorables als veïns de Can Canyamars on esta a la oposició i en canvi ja troba justificacions i te dades que li fan tocar de peus a terra en el assumpte del bus escolar.

Que plantejo amb tot això, dons que per una circumstancia que desconec, els partits quan estan a la oposició fan propostes, que una vegada tenen assolida la responsabilitat de governar, comencen a trobar obstacles i problemes per complir amb el que abans tenien com a bandera en els seus programes, en unes setmanes veurem com moltes promeses i il•lusions de la gent es tornen impossibles, segurament la greu crisis ( ara inexistent) o l’escalfament global servirà de justificació per tot.
No estic d’acord en que tots els politics son iguals perquè no es cert.

Pro en soc conscient del fenomen i el tinc en compte.

L'Albert ha dit...

M’agrada’t molt el teu comentari Edgar, esta molt ben plantejat i molt ben argumentat
Moltes vegades els politics no prenen tant les solucions mes justes com les que els reporten mes rendiments electorals.

De segur que amb molts mes electors en la urbanització tot aniria mes ràpid i amb menys cost, no tens mes que mirar la part central de la urbanització, on tenim la majoria de gent empadronada com tenen els carrers asfaltats, amb les senyals de tràfic, i amb els carrers amb nom tot i no estar recepcionades per l’ajuntament.
? No es una propietat privada on no es pot fer res.
Estan en la mateixa situació legal que la resta de la urbanització, la única diferencia esta en el numero de votants.
Això et diu que es possible altre política, que es pot fer d’altre manera i també indica la motivació.
No serè jo el que protesti perquè uns veïns tenen un bon tracte per part de les administracions. Al contrari.

Pro en soc conscient de la situació i la tinc en compte.

En els vostres comentaris observo també canvis en el discurs segons un partit esta en el govern o en la oposició.

Mirem l’Edgar que te el partit en la oposició tant en el consell comarcal com en el poble que les seves argumentacions son molt properes als interessos de els ciutadans.

L’Eduard que te el partit en la oposició en el poble, pro esta en el govern del consell comarcal i en la Generalitat, es posiciona a favor de les tesis que son favorables als veïns de Can Canyamars on esta a la oposició i en canvi ja troba justificacions i te dades que li fan tocar de peus a terra en el assumpte del bus escolar.

Que plantejo amb tot això, dons que per una circumstancia que desconec, els partits quan estan a la oposició fan propostes, que una vegada tenen assolida la responsabilitat de governar, comencen a trobar obstacles i problemes per complir amb el que abans tenien com a bandera en els seus programes, en unes setmanes veurem com moltes promeses i il•lusions de la gent es tornen impossibles, segurament la greu crisis ( ara inexistent) o l’escalfament global servirà de justificació per tot.
No estic d’acord en que tots els politics son iguals perquè no es cert.

Pro en soc conscient del fenomen i el tinc en compte.

Anònim ha dit...

Insisteixo Albert, no trobo justificacions, intento informar del que jo se.
Crec que he deixat molt clar que si la decisió, tot i que forçada per un tema de pressupost i partides provinents de la Generalitat, pot esdevenir un greuge per certes persones.
De ser així, ja m'he compromès a fer arribar les queixes a la conselleria de serveis educatius del CCM. Encara no he rebut cap comentari de ningú, val a dir.
Com deia l'altre dia en Surinyach per TVMataro, sobre Can Fabregas, es legítim discrepar de les decisions de partit, tot i representar-lo en altres entorns.
En aquest sentit, no es la primera vegada que, per exemple, he dit públicament, que no comparteixo les decisions que en portat a ERC a formar part de governs, com ara el de la Generalitat o al CCM, que no fan mes que fer-nos còmplices dèbils de l'acció política d'altres.