Imaginem una família que te la rentadora espatllada i el pati tot abandonat, les habitacions amb humitat, els lavabos que fan pudor les dutxes que no funcionen, la brossa escampada per terra es recull de tant en tant, molts recons de la casa sense escombrar, amb necessitat d’una ma de pintura, les rajoles del terra que s’aixequen i la alarma que ara va ara no va.
En canvi la porta i l’entradeta esta molt cuidada amb figures, plantes i llums de colors, la gent surt molt mudada a espectacles i saraus, a les festes dels aniversari dels nens i porten mags i payasos, de tan en tan es fan un viatget, que son quatre dies.
De famílies d’aquestes en podem trobar i van per el carrer mirant als altres per sobra l’ombro donant lliçons de com es te que portar una casa, viuen de les aparences pro al darrera ho tenen tot deixat i brut.
En l’econòmic sempre tenen excuses per no pagar les factures i a vegades han de buscar ingressos en negocis bruts per mantenir les aparences, viuen al dia.
Altres famílies amb menys fums tenen casa seva neta i endreçada, amb els serveis funcionant, la roba neta i no surten tant de festa, pot ser per que per arreglar be el pati del darrera van demanar una hipoteca o estan pagant un préstec personal per fer unes reparacions, la família viu de la seva feina dins les seves possibilitats.
Segur que en coneixem de famílies de les dues menes.
Ara canviant de tema, venint a casa passo per la entrada de Dosrius, tenen allò ben enjardinat i net amb varis monuments i el terra que l’estan posant de nou, et rep un rètol lluminós que explica les meravelles que es fan.
Arribem a Canyamars, el primer que notem es un olor familiar, es a merda i perdoneu pro es la realitat, la “depuradora” consisteix en una basa que l’estiu fa pudor, seguit entres per can Figueres i et trobes molts de dies la brossa per terra amb uns contenidors cremats ja fa mesos que donen la benvinguda als visitants i son útils per fer te una idea de l’austeritat i el sentit de la estètica de les persones que tenim a l’ajuntament .
Si pugem cap a casa els carrers estan de pena, fa mes de vint anys que no es fa res, això es igual a la majoria de carrers del poble, poble que avui al 2009 encara no te aigua corrent, la tenen que agafar de pous que ves a saber les bestioles que tenen i qui ho controla, de botigues o comerços cap, això si a la festa major quan venen les autoritats tenim tres orquestres que no deixen sentir be una a l’altre.
Ara estan canviant el terra d’una plaça, l’anterior estava encara molt be pro ho fan per que la gent treballi.
L’alcalde va presumint que te l’ajuntament sanejat i sense deutes, ara en vol fer altre mes gran, de tant en tant es fa un viatget, fa be, que son quatre dies.
2 comentaris:
Jo afegiria que als pobles petits, com a les families, tot s'acava sabent.
Eduard
I en el fons tots ens estimem i ens necessitem.
Ningú pot negar que Canyamars s’està convertint en un poble de pel•lícula.
Publica un comentari a l'entrada