jocs florals

jocs florals

divendres, 26 de febrer del 2010

Ay que ens aixequen la camisa.

Una cosa que no entenc es el següent:

A Mataró estan construint una planta de valorització de residus. 

Estan gastant molts de diners.

En ella es recolliran i separaran de la brossa abans de cremar-la en la incineradora les coses que tinguin valor, vidre, ferro, ceràmica, metalls, paper etc.

La resta, el que queda, es cremarà.

Al cremar la brossa provoquem unes reaccions químiques que donen com a resultat calor, fums, vapor d’aigua, cendres y escòries de fons.

Les escòries de fons que surtin ja no tindran vidre, ni metalls ni ceràmiques en la seva composició, ja que han estat triades abans de cremar les.
El pes del que surt ha de ser també inferior, molt inferior.

El que no entenc, es que valoritzara en la planta que volen instal•lar aquí. 

Si ja vindra triat ¡¡.

Aquí el que vindrà de la incineradora no es exactament el que estan dient.

Ells ens diuen que les escòries estan compostes de metalls, vidres, ceràmiques, materials que despres  els venen com a escograva, i a mes les porqueries que les acompanyen, si ja han fet la tria abans jo entenc que nomes arribaran les porqueries.

Cada vegada tinc mes clar que estem tractant amb una pandilla de trileros que ens volen pendre el pel a tots constantment.

Jo el que penso es que tot plegat del que es tracta, es, entre altres marranades, d'una recualificacio de terrenys  encoberta ( De moment 15.000 m2 ) a favor i en benefici d'una empresa que cada vegada fa mes activitats a la pedrera i que no fara la recuperacio mai.

Si algú em pot explicar alguna cosa ho agrairé.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No si la camisa ya la tenemos en el sobaco joder.
Lo que van a traer aqui no es mas que MIERDA.
Y la mayoria tan pancho, pasisssssssss.
Si el Barça bajara a 2ª por decretazo se liaria un pollo de la ostia pero por nuestra salud no movemos ni un musculo.

L'Albert ha dit...

Ya tienes razón ya.

Para que estas corruptelas que vemos por la tele sucedan se tienen que dar tres condiciones al mismo tiempo.

Que haya alguien con mucho dinero.
Que haya otro con muchas ganas de tenerlo.
Y una sociedad pasiva.


No se cómo lo tenemos aquí.

Edgar Ollés. ha dit...

En relació a les tres condicions que dones, estic d'acord en que es posin d'acord que el poder econòmic s'entengui amb qui li motiva progressar econòmicament de forma ràpida.

Culpar a la societat com si fos una unitat homogenea, em sembla no reconèixer l'esforç de col.lectius i membres d'aquesta mateixa societat que tenen comportaments diametralment diferents; si hi ha individus que pretenen actuar i incidir en el comportament en positiu, no els podem col.locar com a part del problema mai i posar-los en la mateixa pila que aquells que se'n aprofiten de les corrupteles ni amb aquells que, pels motius que siguin, no intervenen ni per bé ni per mal.

Quan parles de "societat passiva" hi poses a la pila molts col.lectius i individus "actius".

No podem posar en el mateix nivell aquell que, per mil raons legítimes, s'ha muntat la seva vida sense pensar massa en el que passa al seu entorn i limitant-se a sobreviure amb una certa dignitat (que formarien part d'aquesta societat passiva que esmentes), d'aquells que actuen premeditament per beneficiar-se de la seva posició i provocant perjudicis a l'interès general.

Les culpes per actuacions i les omisions a aquells que tenen les competències, aquells que se'ls trasllada la responsabilitat de liderar i de prendre decisions, perquè si no podem estem fent culpable a un agredit perquè no ha tingut prou força per repel.lir l'agressió o a un estafat que ha confiat amb un individu estafador que actua premeditament.

Compte, doncs, en repartir per tothom perquè, així, no salvem a ningú.

L'Albert ha dit...

Estic d’acord Amb tu Edgar, sempre que generalitzes t’equivoques en un percentatge, l’esforç en positiu dels elements que cites quan la societat es passiva te poca incidència.

Si es troben amb una societat que s’amaga, que no te gaires ganes de fer res, que s’apunten a l’argument que li dona menys feina o els estalvia pensar, ja poden ser actius els individus o col•lectius mes conscienciats que ningú els farà cap cas del que diguin.


Per altre banda, els corruptes surten i son elegits per la societat de la que formen part, societat que premia uns valors o uns discursos en front d’altres, societats pasives que no s’escalfen gaire el cap i donen com a resultat una tipologia de representants mes populistes que eficaços, en una espiral que s’autoalimenta.

Ningú s’imagina un Berlusconi elegit a Holanda o a Dinamarca, societats on per sortir elegit necessites tenir mes qualitats que fer l’animal.

Això no vol dir que en aquestos països no tinguin un percentatge de la població aborregada, ni que a Itàlia no tinguin un gran numero de persones que lluiten per canviar els valors majoritaris de la societat.

Personatges com el nostre president i d’altres mes propers que no paran de dir mentides, serian impensables en els Estats Units que també te altres mancances.

Generalitzant també diem que una persona es calba, tot i tenir cabell, el llenguatge normal que fem servir per comunicar nos no te la precisió i el rigor que es demana en altres àmbits pro crec que les persones s’entenen bastant be.

Fas be en corregir-me i puntualitzar aclarint que no estan tots dins el mateix sac.

Felicitar te tambe per la teva entrada en:
http://edgarolles.blogspot.com/2010/02/per-que-no-ens-plantegem-rectificar-en.html

Ens dones un punt de vista l del ple, aportant dades i comentaris que els trobo molt interessants per qui vulgui formar-se una idea de com va la vida política del poble.