jocs florals

jocs florals

dimecres, 3 de març del 2010

El carter sempre truca tres vegades

Pro es veu que algún de l'ajuntament no, 121 persones de can Canyamars no han rebut encara la notificació del ajuntament amb la quantitat que els correspondria pagar.

Que no es facin il•lusions, que no els han fet una amnistia, treure les errades han fet baixar el preu pro no tant.

Son moltes persones, tenint en compte que els propietaris a notificar son en total 385.
Representen un 32 % , una de cada tres, ells en diuen notificacions infructuoses, es a dir que segons jurarà l’ajuntament algú ha anat al seu domicili tres vegades en horaris diferents i no ha pogut trobar a ningú.

Per això ara la notificació els i fan per un edicte que ho publiquen en el BOP de la província de Barcelona (el de 17/02/2010, en la pagina 63), fan la relació de propietaris i au ja els donen per assabentats.

Es el procediment administratiu, ells van al teu domicili tres vegades i si no et troben ho publiquen en el BOP, que ho llegeix tothom.

Es un procediment pensat per els que tenien molt de morro que no agafaven mai les notificacions buscant així enrederir els tràmits o les multes a vegades fins a la seva prescripció.

Ara el que passa es que el que i posa morro, si mes no desinterès en la comunicació, son algunes administracions, una gent que tindria que ser molt curosa amb el compliment estricte de la llei.

Recordo una vegada que em va trucar una empresa d’aquestes que diuen que et treuen multes, ells havien llegit en el BOP que tenia una sanció de tràfic i s’oferien a fer les al•legacions.
Llavors trucant a Tràfic per saber si era cert vaig assabentar me d’això de les tres vegades, segons ells havien vingut a casa tres vegades i no havia estat possible trobar me, una gran mentida dons a casa no va venir mai ningú, era una època en la que sempre havia una persona i les factures si que m’arriben amb regularitat.
Ves que els va costar poc de trobar me als de les al•legacions.

Alguns noms que conec de la llista puc assegurar, que si vaig al seu domicili a portar una carta trobo alguna persona en un horari molt ampli, el que las reparteix dirà tot el contrari, pro ell i jo sabem que s’abusa del procediment i fa també que no es tingui gaire preocupació o interès en buscar horaris adequats, de anar hi les tres vegades, ni de preocupar-se gaire de mirar en el ordinador a on li envien les altres notificacions, per que han de molestar se per aquets individus que no estem ni consolidats.

Be, mes val que ningú es faci mala sang, sabem tots que esta el projecte en marxa, sabeu ara la pagina del BOP on trobareu la llista i encara queden uns dies per anar a mirar que ho tingueu tot correcte i per fer les al•legacions que considereu.

El baix nombre de propietaris 385 be donat per que en un bloc de pisos conten nomes una propietat (la comunitat de propietaris) , també per que alguns propietaris tenen mes d’una parcel•la, recordem que el promotor en te una pila, a banda de l’ajuntament que també es un propietari important.

Com a curiositats, 9.000 m2 de terreny son de propietat desconeguda i entre les no notificades tenen 3 comunitats de veïns.

Tant la proporció de propietaris no trobats ( 1 de cada 3 ) com el fet que diuen que en tres comunitats de veïns no els haguí estat possible en horaris diferents trobar a ningú, per a mi es proba que el repartiment no ha estat fregant la perfecció a la que ens tenen acostumats.

Ara si el que es volia es que la cosa anés rapida, rapida va.

El 17 de març acaba el termini per fer al•legacions.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Pensava que et referies al càrter, als càrters dels cotxes dels veïns de Can Canyamars, que van trobant la seva fi amb els forats que hi ha a la urbanització.

Vagi bé

Anònim ha dit...

Jo també pensaba que anava de cotxes. Les al.legacions portaràn a poc resultat mentres no contractem un advocat que sapiga de que và i que han de dir a l'hora de presentar-les. No entenc el motiu de la negativa general entre alguns cercles de plantejar-se tenir algú per defensar els nostres interessos i no anar fent demagògia sobre temes que creiem coneixer, però que evidentment no en sabem tant com creiem. Molt ja s'ha perdut en aquests darrers anys de inoperancia, si hem d'acabar perdent la guerra, més val no presentar-nos a més batalles i aprofitem el temps per veure algun programa en la tele, ens crearà menys nerviosisme.

JORDI FORT

L'Albert ha dit...

No em feu cas que no soc un entes, pro crec que carter es el que reparteix les cartes i càrter es una tapa que protegeix el motor.
Com be ha escrit en Carles

Anònim ha dit...

O un ex-president de USA, en Jimmy Carter.

Jordi Fort

L'Albert ha dit...

Bona, es el Carter amb majúscula.

L'Albert ha dit...

Al respecte de les al•legacions, jo crec que es la manera.

Les que es van fer al anterior projecte han aconseguit que aquest últim molt millor.

Les que es fan a la planta d’escòries també tindran la seva utilitat, com a mínim milloraran el projecte.

Les cosses es poden anar dient per el carrer, pro no te cap utilitat practica.
La manera es presentar un escrit, el sistema es garantista.

Si fas una al•legació l’has d’argumentar i la persona que la respon la te que argumentar també i explicar els motius per que l’accepta o no.

Altre cosa es que et trobis amb tramposos mentiders, trileros o gent amb poques ganes de treballar a l’altre banda pro penso que jo mai he de canviar per que els altres no facin les cosses be, fer una al•legació explicant les teves raons es la manera, mes endavant si vols fer alguna mena d’actuació o denuncia tens la documentació, deixa estar si l’altre banda ho fa malament, es el seu problema.

No crec que necessitem ara un advocat, bàsicament les cosses es fan be, es segueix el procediment administratiu d’una manera correcte, el projecte últim esta molt be, te cosses, detalls, altre partideta duplicada, pro l’edifici esta molt be.

Estaria d’acord amb tu en que el tracte a les persones que vivim aquí y les formes son de mala persona, amb molt poc de respecte.

Pro el procediment en general es el correcte, les administracions han de fer les coses per el conjunt, mai les faran be individualment per tots i cada un, la casuística i els perjudicis que tingui cada persona individualment son diferents i per això tens desprès o paral•lelament la via civil per que cada persona consideri si li cal la pena reclamar els perjudicis que pugui haver tingut com a ocasió o conseqüència d'una mala fe o actuació dels demes.

Si tens dades d’un tracte de favor per el promotor o per qualsevol altre, si tens dades que ens cobren de mes o coses que no ens corresponen o que algú es fica diners nostres a la butxaca tenim la fiscalia, el sistema te les seves vàlvules de seguretat i garanties, fem les servir.

Jo faig les al•legacions del que crec que es pot millorar o em perjudica , si no les contesten o ho fan amb artimanyes pitjor per ells, ja ho trobarem si s’escau.

Pro si no les faig, ??? com ho poden solucionar si no ho saben.

No ha de ser una guerra per que estem tots en el mateix bàndol, em sembla que veïns i administracions volem tenir les cosses endreçades.

Algunes mentalitats amb patologies estranyes, volen aprofitar la problemàtica que tenim amb altres finalitats, deixem ben clar que no rascaran res i marxaran a altre lloc a buscar gresca.

Anònim ha dit...

El discurs està molt bé Albert, però recordem que una cosa és la teoria del que hauria de ser una administració pública i altre el que realment és. En tot el proces de Can Canyamars l'administració mai ha buscar el bé comú, han contractat experts i juristes per burcar els hi totes les trampes possibles per poder carregar-nos amb la totalitat del costs de les seves passades faltes de supervisió. Precisament fent us del que tu dius, la via juridica, generalment eximeix de costes processals a les administracions, elles fan servir els nostres impostos per defensar-se i això provoca que el demandant haigi de fer front tant a les costes de l'administració, via impostos, com a les seves per presentar la querella. Aquest sistema fà que sovint sigui més econòmic deixr-ho correr que empendre el dur camí de reclamar el que et pertoca. Com empresari que ets Albert, bé saps que no es el mateix que tú reclamis a hisenda que que hisenda et reclami a tú.
Em reitero amb lo anterior, l'ajuntament si que té assesors per dir els hi com ho han de fer per no tenir que assumir rès, els veïns de Can Canyamars tant sols tenim el dret a la "pataleta" i dedicarnos a dir el que ens sembla sense cap base legal darrera.

JORDI FORT

L'Albert ha dit...

Entenc de primera ma tot el que dius, se que si el que esta al davant de l’administració vol entorpir i dificultar les cosses te tots els mecanismes per fer ho.

Pro també se que la gent te mecanismes per denunciar ho i per defensar se, altre cosa es esperar que vingui algú a solucionar-te els problemes, si vols alguna cosa has d’estar disposat a fer un esforç.

Això es el que esta mancant en aquesta societat en la que cada vegada la gent el que fa es demanar i demanar, quan de tota la vida les cosses han costat esforç i dedicació.

Moltes vegades les persones no estan en disposició o tenen la voluntat de fer aquest esforç, llavors queden exposats a que s’aprofitin altres mes avispats.

En quan a la justícia, les persones que tenen pocs mitjans ho tenen encara millor que l’administració, tenen advocat d’ofici gratuït, les associacions sense ànim de lucre en unes condicions també tenen dret a advocats sense pagar.

Els mecanismes i son i la base legal es per complir-la tots, la gent de can Canyamars asseguda al sofà mai aconseguirà res.

Per sort en els anys anteriors hem aconseguit que l’administració agafes la responsabilitat de la solució del nostre problema, ara en son part, i es la seva obligació d’acabar amb aquesta situació, els perjudicis de no fer ho també els ho podem reclamar.

Ara ens toca revisar el projecte i fer les al•legacions de tot això que no estàs conforme, si no les fas una vegada acabi el plaç el capítol esta tancat, entén que la gent no es pot passar la vida discutint, arriba l’hora de fer coses i prendré decisions, has d’entendre també a la altre part, no pot anar al principi cada vegada que arriba un de nou.

Totes les cosses que vegis que no estan be, tot el que creguis que es pot millorar, tot el que pensis que es injust, ara ho pots exposar, no t’amaguis al darrera que no et faran cas, a vegades es un mecanisme per justificar el no fer res.

Si estàs fora de plaç, podem fer ho en nom de membres de la associació que estan en la llista de no trobats.

Ara es el moment, i com en els casaments, recordem allo que diu el mossèn, “si alguien tiene alguna cosa que decir sobre este acto, que hable ahora o que calle para siempre”.