El jutge no es tonto

Poc a poc, paradoxalment a instancia i amb càrrec a la herència del promotor que va buscant en els tribunals amagar la realitat, que no es altre que el no compliment de les seves obligacions com a promotor es la causa i l’origen  de tot l’enrenou que tenim.

Ho ha anat fent al llarg del temps, amb demandes tant en contra dels parcel.listes com del Ajuntament per uns imports que espanten.

Poc a poc deia, els tribunals van aclarint amb una precisió que ja voldrien altres llocs la situació legal de la urbanització can Canyamars.

Queda clar amb la nota de premsa del ajuntament que podeu trobar en la entrada anterior que la situació en que ens trobem te com origen i esta causada per el no compliment per part del promotor de les seves obligacions urbanístiques enfront les administracions.

Queda clar també que els actuals propietaris som les víctimes i els damnificats de aquesta situació permesa i tolerada recordem per el marc legal.

Espero que ara les administracions sobre tot la municipal, mes tranqui-la pel que fa a la solució de les importants demandes sobre la seva actuació per par de la herència del promotor, pugui ara centrar la seva atenció en donar a aquestes víctimes, a aquets damnificats, a aquets veïns, les  solucions i el recolzament necessari per que puguin arribar a ser iguals que la resta del ciutadans del poble.
Sempre ho han estat pel que fa a les obligacions, el que demanen es la mateixa igualtat en la qualitat dels serveis, infraestructures i per sobre de tot, del tracte.

Nomes a les hores serà veritat el que afirma la nota de premsa en la seva part final on diu que la sentencia demostra que el tema de can Canyamars s’està portant correctament i amb responsabilitat, raonement que no comparteixo, de moment l’únic que demostra la sentencia es que les demandes de la herència del promotor no tenen fonament legal.

No ha dit pas res la jutge pel que fa a l'actuacio de la administració en front els seus administrats que no dubto que no sigui la correcta legalment, encara que moralment tinc moltes dubtes.

La sentencia per altre banda deixa de manifest que la responsabilitat de les infraestructures i equipaments es imputable exclusivament a la part recurrent , atenció per que com sempre hem defensat, una vegada tinguem  quantificat el perjudici qui aixi ho dessitgi  pot exercir la reclamació al seu  causant i la sentencia del tribunal superior de justicia de Catalunya ens diu qui ha estat.


Aqui tambe ho comenten.