L’esperit de Canyamars

Entranyable com sempre la assemblea de la Germandat de Canyamars, ja porten 131 anys de foment d’uns valors cada vegada mes anomenats pro mes escassos: la solidaritat i l’amistat.

Fa molts anys que no me la perdo, sempre m’agrada’t molt, la gent es molt acollidora, l’ambient i l’entorn et transporten a altre època on les coses eren diferents, per sort encara podem viure i respirar aquestes experiències que et fan entendre moltes cosses del que ha estat Canyamars i del tarannà de la seva gent.

Aquest any no han tingut al mestre Sugranyes per dirigir la orquestra, pro el sr Prats l’ha substituït amb molta dignitat, em sembla que ho va passar d’allò mes be dirigint, primer a la cobla i desprès als germans cantant el seu himne.

Com es tradició els germans que han fet els 65 anys han rebut la medalla i han passat de ser contribuents a ser beneficiaris.

Un fet també molt poc freqüent del que vaig ser testimoni es que desprès que el president fes un comentari en el seu parlament de la necessitat d’un petit augment en les quotes anuals que es paguen, degut a les dificultats per cobrir el pressupost, varis germans i germanes ja jubilats i per tant exents de quota, van fer un apart i li van oferir de continuar pagant les com havien fet tota la vida, com bons germans.

L’acte consta de dues parts mes , la següent es la marxa de tots els germans al darrera la orquestra cap a missa, per algun motiu desconegut, en el camí es perden uns quants i mira que es curt, sort que desprès en el concert que es fa a la plaça que porta el seu nom i en el vermut que s’ofereix, van apareixent altre vegada.

La plaça de la germandat remodelada amb una important despesa de diners oferts generosament per el president del govern espanyol, va mostrar ara totes les seves carències, abans disposàvem d’uns ben dotats arbres que oferien una ombra per aixoplugar a la orquestra i els visitants, els arbres que tenien molts anys d’experiència, feien molt be la seva feina.

Ara es un espai fred en el meu parer, no te anima, no la veig integrada en un entorn avans mes acollidor.

La remodelació va substituir els antics arbres per una lona gegant que seria la enveja de la comarca, i convertiria la plaça en un espai polivalent.

Tot i haver fet els germans els passos i la paperassa necessària  davant de  l’ajuntament per tal de protegir a l’orquestra i els assistents del sol o les inclemències, uns dies abans, el que te el mando de la tropa els va dir que nanay, que no havia lona per ells, que si el vent, que si el temps, que si  es triga en muntar ho, que si naps, que si cols, el cas es que va tenir que ser un particular qui compres una carpa corre cuita per protegir com a minin als musics amb aquells trajos negres de la calor del sol de  migdia.

També es van fer càrrec de la neteja de la plaça publica, el criteri de net dels germans es bastant mes exigent que el del ajuntament.

No hagués costat gaire preguntar a la gent que desprès te que utilitzar la plaça quines son les necessitats que tenen abans de fer la remodelació, de segur que entre tots, els diners invertits tindrien un millor aprofitament.

Gracies a un núvol que va passar en el moment oportú i a la previsió dels organitzadors el tercer acte de la festa de la germandat, el vermut i les sardanes van ser molt agradables i va servir per pogué tenir interessants xerrades amb persones que ens veiem molt de tant en tant.

M’agradaria comentar finalment la sort que tenim a Canyamars que associacions com aquesta estiguin netes de manipulacions o al servei d’altres interessos, en la historia de la Germandat que antigament era parroquial ja van tenir que lluitar en èpoques mes difícils amb algun representant de la església que els volia, per dir-ho d’alguna manera fer combregar  amb rodes de moli.

El perill avui en dia son els grups politics  que no contents amb controlar el pressupost municipal i els reglaments, volen també tenir controlat tot allò que  es fa, es diu o es mou en el municipi.

Em sembla pro, que aquesta gent ho te tot molt clar i que tindrem germandat per molts anys tot i les dificultats.



En Pere de Canyamars tambe en fa un comentari en el seu blog.