Per la meva professió tinc contactes freqüents amb comerciants repartits per tota Espanya, i les noticies que rebo son per agafar una depressió cada dia.
Si es ben veritat que mai he sentit un comerciant que digui que li va be el negoci, cada vegada que truques a algú per cobrar es com assistir a una missa de difunts.
Tot son males noticies i dificultats per fer front a les despeses corrents de qualsevol empresa ( ja no dic negoci ).
Fins i tot els que venien optimisme interessadament ja comença’n a tocar de peus a terra i comprovar la crua realitat, la festa s’ha acabat, han marxat els musics i ara hem de recollir les restes i pagar les factures.
Esta clar per tothom que el país ha estat estirant mes el braç que la màniga durant molt de temps, de fet les administracions encara no han parat, i com sempre, reben mes els mes febles, ni estat de benestar ni discursos buits ni falses esperances, la realitat es que molts milions de persones ho passaran malament.
M’agrada observar a la gent pel que fa als moviments de la economia, i de primers d’any que començo a veure iniciatives empresarials a tots els nivells, veig que la gent es comença a espavilar, que no refien el seu benestar a les mesures que mai prendrà el govern, gent que no esta esperant a que la ona de la recuperació mundial l’arrossegui, gent que toca de peus a terra, son pocs però es l’inici d’una tendència, aquesta es la esperança, les caigudes no poden ser indefinides, sembla que per obligació moltes persones no tenen altre opció que emprendre el seu propi negoci, això es el que canviarà el model econòmic i no les paraules buides dels nostres politics.
Hem d’empitjorar molt encara, portem la inèrcia d’abans i els governants desbordats no tenen altre feina que l’engany i la simulació. Les iniciatives particulars son llavors que tot just ara es sembren i que trigaran molt en donar un fruit, la terra tampoc es fertil i ens espera una llarga temporada d’atonia i estancament però els emprenedors i son i aquesta es la part positiva.
La crisi no es una , son milions, la de cada un, la de cada persona, la de cada família, i es nomes amb l’esforç individual com poc a poc en sortirem, de un en un, el que tinc molt clar vist el parlament i els politics que tenim, es que res vindrà de dalt, sort en tindrem si no ho empitjoren.
Es tanta la activitat que se esta destruint, que ja tenim manca de molts serveis, aviat les empreses supervivents no tindran pràcticament competència, no cal ser un geni d’Internet o de les finances per crear una activitat, aviat tindrem dificultats per trobar un bon fuster, un bon professional, un servei o una botiga a prop de casa.
Pot ser es el moment de pensar en adquirir altres habilitats professionals o engegar un micro negoci, una activitat o un servei per compte propi, mirem al voltant i amb molta prudència anem pensant que podem oferir als demes, nosaltres som d’aquí i coneixem millor que ningú les necessitats i els gustos de la gent, amb això no tenim competència del exterior.
A casa, assentats i renegant del govern ningú ens portarà res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada