He vist que els diputats que no fa gaire hem elegit per el congres a Madrid estan encara de vacances de Nadal, ses senyories no les acaben fins el 10 de febrer.
Aprofundint, resulta que tenen una setmana laboral de 3 dies a la setmana ( dimarts, dimecres i dijous ), i nomes treballen tres setmanes al mes.
La quarta fan festa.
També fan festa les setmanes anteriors a la celebració de les eleccions autonòmiques.
Entre una cosa i l’altre les senyories nomes treballen 43 dies en el primer semestre de l’any 2009.
Això els que assisteixen per que amb tants de dies de festa no es d’estranyar que tinguin un elevat absentisme, com podem comprovar en els televisors moltes vegades, on veiem un pobret diputat perifèric fent el discurs amb el hemicicle ben buit.
A mi em sembla que questa gent no ens solucionaran cap problema,val mes que ho tinguem clar, ells estan mes preocupats per altres problemes molt mes importants a l’orient o amb l’escalfament del planeta.
Mentres l’escany el deguin al partit i no als votants faran el que interessa als partits, no pas el que interessa als votants, a veure on trobarien una feina com aquesta.
Nomes l’esforç personal de cada un de nosaltres es el que ens farà sortir del embolic on ens han ficat tots aquets que surten ara per la tele dient que ho fan tot molt be.
Com mes clar ho tinguem, mes aviat ens en sortirem.
Això nomes es per a tots els que no tenim la sort, de tenir un diputat o algú que talli el bacallà, que ens “coloqui” dins en el cercle dels privilegiats que amb poqueta feina cobren un sou segur.
Jo no em refiaria gaire d’aconseguir ajuts i ho fiaria tot al meu esforç personal.
2 comentaris:
Em sembla que t'equivoques Albert amb el següent:
" A mi em sembla que questa gent no ens solucionaran cap problema,val mes que ho tinguem clar, ells estan mes preocupats per altres problemes molt mes importants a l’orient o amb l’escalfament del planeta."
L'Orient i l'escalfament del planeta tampoc els preocupa en absolut, l'únic que els preocupa es com obrir lineas de vols de primera cap a les Cayman i d'altres pararisos fiscals on poden guardar la seva part de les comisions rebudes per obra publica, subvencions, "arranjament d'urbanitzacions", etc.
Hi ha una noticia que vaig veure per internet, però que ja ha desaparegut i no s'en ha fet més resò que m'agradaría poder publicarla, era amb anglès i en conjunt parlava de un ajut del senyor ZP a Somalia, 500 milions d'euros a fons perdut, ara bé, a Espnya van comptabilitzar una sortida de 500 i a Somalia van comptabilitzar una entrada de 300, suposo que si anessim a les Cayman trobariem comptabilitzats els 200 que falten.
He expresat continuament que no soc de cap partit ni ideologia concreta, però hi ha una teoría que diu:
" Quan un país o grup de gent obtenen un a bona qualitat de vida, tendeixen a no voler perdre-la, i per tant es fan més conservadors. Quan la qualitat de vida no existeis, la gent busca sol.lució cap el lliberalisme o comunisme. Per tant la conclusió ha de ser que: Els conservadors voten Centre o Dreta, els lliberals voten esquerra o comunisme. Com es coherent, un govern d'esquerra sempre voldrà mantenir el nivel de qualitat de vida dels ciutadans una mica per sota el umbral de bó, i així evitar que els seus votants en tornin conservadors".
Crec que això es la politica.
JORDI FORT
No se Jordi, les cosses es torcen i no veig aquí que la gent que ens governa tingui un nivell que m’inspiri confiança.
A la majoria de les famílies els costa molt pagar impostos i veus com es malbaraten “al por mayor”, no veus que s’arremanguin ( amb honroses excepcions) i fan discursos com si fóssim nens.
L’exemple del escalfament o de l’orient el fico com a mostra de que son problemes que li poden donar la culpa a altres .
No em fa tant de por la turmenta com que el càpita estigui tancat en el camarot cuidant els geranis.
Els politics no son mes que una mostra de la societat, de lladres en tenim repartits en tots els àmbits.
Publica un comentari a l'entrada