He vist que els diputats que no fa gaire hem elegit per el congres a Madrid estan encara de vacances de Nadal, ses senyories no les acaben fins el 10 de febrer.
Aprofundint, resulta que tenen una setmana laboral de 3 dies a la setmana ( dimarts, dimecres i dijous ), i nomes treballen tres setmanes al mes.
La quarta fan festa.
També fan festa les setmanes anteriors a la celebració de les eleccions autonòmiques.
Entre una cosa i l’altre les senyories nomes treballen 43 dies en el primer semestre de l’any 2009.
Això els que assisteixen per que amb tants de dies de festa no es d’estranyar que tinguin un elevat absentisme, com podem comprovar en els televisors moltes vegades, on veiem un pobret diputat perifèric fent el discurs amb el hemicicle ben buit.
A mi em sembla que questa gent no ens solucionaran cap problema,val mes que ho tinguem clar, ells estan mes preocupats per altres problemes molt mes importants a l’orient o amb l’escalfament del planeta.
Mentres l’escany el deguin al partit i no als votants faran el que interessa als partits, no pas el que interessa als votants, a veure on trobarien una feina com aquesta.
Nomes l’esforç personal de cada un de nosaltres es el que ens farà sortir del embolic on ens han ficat tots aquets que surten ara per la tele dient que ho fan tot molt be.
Com mes clar ho tinguem, mes aviat ens en sortirem.
Això nomes es per a tots els que no tenim la sort, de tenir un diputat o algú que talli el bacallà, que ens “coloqui” dins en el cercle dels privilegiats que amb poqueta feina cobren un sou segur.
Jo no em refiaria gaire d’aconseguir ajuts i ho fiaria tot al meu esforç personal.