Les bones idees sempre son imitades, desprès de l’èxit dels blogs de Dosrius i seguint l’exemple del Obama, el nostre president ha obert un blog.
Em recorda aquelles fotos que ens feien a les escoles als que ja tenim una edat, amb la bata i el mapa de Espanya al darrera.
Mes modern i amb la bola del mon (som la octava potencia mundial) el nostre president ens presenta el seu plan E.
Deu ser que com passa amb el nostre projecte ja ha fet el plan A, el B,C,D i ara ve l' E que serà el definitiu.
Com sempre molt de marketing i no s’enfadin amb mi la bona gent socialista pro a mi m’agrada mes la seva imitació en el Polònia.
Unes mesures que son positives pro que arriben amb mig milió de parats de retard.
5 comentaris:
I jo em pregunto:
¿Si el Govern presta diners a la banca i aquesta a nosaltres, a quin preu haurà de posar-nos els interesos el banc per que tots dos hi guanyin?
Poder sería millor que el Govern ens el prestés directament i ens posses el mateix interés que a la banca...és clar, que així sortiríem guanyan nosaltres i aixó sembla que no interessa a ningú.
Però no diu res dels que tenim una casa i una parcel·la i ens la volen pendre per una ignorància del passat...en el nom de la nova Llei d'Urbanisme.
Llàstima que no tingui on fer els comentaris el blog del President...ja no és igual que el d'Obama ni tant sols com el nostre...es una pàgina web de propaganda electoral a dos anys.
Una salutació i a no desesperar-nos
Anna García
Esta clar que el president ens vol explicar el seu compte, la seva historia, si acceptés comentaris on la gent expliques la realitat final de algunes mesures el compte es convertiria en pesadilla.
Ja he dit en la entrada que es a imitacion del Obama.
La banca en lliure competència per els dipòsits estava pagant als seus clients al voltant del 6% amb tendència a pujar i es que els necessiten per pagar els deutes que tenen amb la banca estrangera.
Uns bancs mes acostumats a competir en el mon, per solucionar els problemes van fer una ampliació de capital ( Santander ) es a dir li han demanat els diners als seus accionistes.
Altres entitats, majoritàriament caixes, poc acostumades a la competència i que fan el negoci principalment per les seves relacions amb el poder polític (concessions, aparcaments, autopistes, elèctriques, gas, aigua etc…) amb el cobrament de tota mena de comissions als seus clients cautius i últimament amb les seves constructores li han demanat els diners també als seus propietaris (la Junta, Generalitat,comunitat de Madrid, etc.) que també els han aportat recursos.
¿ Com ho fan, emitin deute públic, ara mateix al 2,2 % ( ja ho pagaran els nostres fills) i deixant ho a les entitats de crèdit que així no tenen que competir en el mercat per veure quina es mes eficient i obté recursos mes barats.
Els diners que recullen per tapar els forats de les caixes no van a les empreses que els necessiten per invertir o als consumidors, van a pagar les deutes que tenen les caixes amb altres bancs de fora que eren els que li deixaven els diners per fer tanta hipoteca i tant de promocions cada dia mes cares.
Baixa la inversió empresarial, puja l’atur i baixa el consum en una espiral que es autoalimenta.
Fins que aquestes entitats no tapin els seus forats no veurem diners per les empreses i particulars. I si ho veiem serà a tipus molt alts ja que si els bancs ho compren a 2.2% i tenen una merma per impagaments del 3% ( ja conten amb el 6% de impagats com a escenari probable a finals d’any) com a mínim els diners els han de deixar per sobre aquesta suma si no volen perdre diners.
Tampoc tenen cap incentiu per fer ho be dons ja han comprovat que si ho fan malament l’estat va corren a donar-los el que necessitin.
A mesura que la nostra economia tingui pitjors números la gent demanarà mes rendibilitat ( mes interès) per deixar-nos diners, tant a l’estat com a les entitats bancàries ( això si ens els deixen).
Amb l’urbanitza cio i tenint l’administració totes les garanties de cobrament si que es podria fer el pas que diu l’Anna de passar directament els diners del estat a els parcelistes sense la intermediació dels bancs o caixes via ICS o algun organisme de la Generalitat pro per això es te que tenir la ferma voluntat.
Per l’estat tots som iguals davant la llei, tenen per nosaltres el mateix interès que els que viuen a la canyada Real ( o menys, que som mes lluny), tinguem ho en compte i no ens endurem sorpreses ni desilusions.
Els bancs, les caixes i altres concessions mengen a part per que son els que els deixen els diners per guanyar les eleccions.
I així anirem fent fins que tot peti o surti altre Suarez que amb una nova transició ens tregui de aquest disbarat de vivales i espavilats que viuen del cuento i que tenim tan ben arrelats.
O potser millor que en Suarez, un Tejero, però que aquest cop no s'ho pensi i faci bona neteja per la via sumaria.
Anonim perquè el que he dit no es pot dir.
Un Tejero portaria el país a la edat de pedra, que es on es trobarien còmodes els que fan aquets comentaris.
Publica un comentari a l'entrada