jocs florals

jocs florals

dimarts, 4 de maig del 2010

¡ Mare de deu del Corredor ¡


He vist una entrada en un il·lustre blog que tracta de coses del poble, si cal, llegir ho dues vegades es un punt de vista sobre economia memorable,  a mi  m’agradaria fer uns comentaris que com no es possible de fer ho en el lloc, aprofito que es gratis i ho faig aquí.

Penso que en es d’utilitat per entendre com es possible que estem com estem a can Canyamars ja que el autor seria el responsable de solucionar el nostre problema, coneixer la seva personalitat es important.

La crisi com be diu ell ha afectat molt directament als ajuntaments, pro m’agradaria aclarir que especialment  a aquells que no son capaços de controlar-se a si mateixos,.
Es pot contar amb els ingressos ordinaris, tant els ajuntaments com les famílies han de adaptar les seves despeses als seus ingressos ordinaris, els extraordinaris com les llicencies d’obres, o el polígon del Molina  son una excepció i com a tal es tenen que contar a l’hora de gastar, el que no es faci un polígon de vivendes cada any no es cap excusa es del mes previsible.

Sempre fan esmena al manteniment de  les despeses socials o en educació , pro el pressupost esta compost de moltes altres partides com ara els sous de gent que no fa cap feina, i encara pitjor, sous de gent que fa les coses malament.
Altres partides de despeses importants son les de “ferias i festejos”, materials i obres inútils, humoristes, dinars i sopars, viatges del personal que una vegada elegits han sentit la necessitat de conèixer el mon, associacions afins, sous i dietes (que no en perdonen cap) encara que la seva dedicació sigui a temps parcial ja que cobren sous d’altres administracions es de pensar que també per treballar hi allí.

Podem contar que el crèdit que diu,  ha estat demanat també per pagar tot això, ho dic per que parlen com si no existissin aquestes despeses que mai es citen.

Veig també per les dades que aporta, que han malgastat mes diners en projectes i advocats a can Canyamars del que han rebut en tots aquets anys en concepte de llicencies d’obres.

Dic diners malgastat per que  no tenen cap utilitat, ja que el nou alcalde ( si es que algú ho vol ser) tindrà que repetir los o actualitzar-los altre vegada al quedar uns projectes, obsolets i altres caducats.

Van trencant ous pro no fan mai la truita.

Dotze  anys de falses esperances,enredant, fent patir i perdre el temps a la gent, tant al personal de l’ajuntament com als veïns, fins i tot als partits de la oposició en debats i propostes inútils.
Total per acabar altre vegada si fa, com estàvem al principi.

El final ja resulta extrany per a mi, mireu, si jo o qualsevol de vosaltres va a casa un dia, junta a la dona i als fills per dir los  que hem tingut que demanar un crèdit per continuar vivint com fins ara , ho diríem, com a poc  avergonyits i tristos, aqui el discurs es  triomfal, ole, ole  ¡¡ Tornem a tenir el vehicle a la carretera ¡¡, au, a gastar, si el  que es preocupant no es el cotxe, son  els conductors.

Un préstec a llarg termini es altre manera de dir, ho gasto jo en el meu lluïment, pro ho pagaran els que venen al darrera.

 Heu llegit be, tenen que demanar 721.000 euros de crèdit despres de la decada que mes ingressos ha tingut l'ajuntament de la historia i diu que te superàvit, coi, on es el superàvit , l’únic súper hàbit que veig es el de dir coses extranyes constant ment, aquest si que es un hàbit.

Un dèficit de 721.000 euros no es crea d’avui per dema, primer veus que deus 50, desprès 100, sempre pots parar i posar la tirita quan la ferida es petita, no cal esperar a deure 1500 euros por habitant, a casa meva que som quatre ens toquen  6.000 euros,.  i no hem acabat, això es el primer capítol, la despesa continua.

Ja es va  explicar fa temps aquí que un dels motius mes probables de no tirar endavant l’arranjament de can Canyamars era la greu situació econòmica del ajuntament, ara van sortint els detalls i la poca cualitat de les excuses que es deien en el seu dia per justificar ho.

La bona gestió que han tingut amb els seus patrimonis personals no ha estat tan afortunada pel que fa a la gestió municipal, que de bons gestors ho son, pro no es pot estar a tot arreu, un es te que centrar per fer ho be, primer una cosa i desprès l’altre.

Ja no veig altre sortida que encomanar nos una vegada mes a la verge del corredor, protectora de Canyamars on Dissabte passat em sembla que ja es va pregar molt.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Home crec que no és de rebut aquest anàlisi de la qüestió, sobre tot, perquè els ingressos de llicencies del 2007, crec incorporen tota l’actuació del Molina i això es no fer els càlculs bens fets.
Pensen que una actuació bàsica d'obra d'una casa unifamiliar ( el comú del poble)es composa del Impost sobre construccions Instal•lacions i obres que volta en més del 4 % del pressupost d'execució d'obra fet pel arquitecte (sempre a la baixa, en aquest cas partint de 120.000€), a mes de la taxa per llicencies urbanístiques que es quasi el 1,5% del pressupost d'execució.

En el pitjor del casos la forquilla dels ingressos tipus per actuació es de 5 a 7 mil euros, a més hauríem de sumar la connexió de clavegueram que es un 0,5% del pressupost d'execució, més altres petites despeses i uns avals que durant el que duri l'obra manté en tresoreria l'ajuntament, mes aigua, etc.

Això vol dir que l'any 2009 amb prou feines s'han aprovat 10 llicencies d'obres, una altre cosa és pensar que la projecció del any 2007 de 700 mil euros era la correcta i podia mantenir-se, ja que això volia dir una construcció anual de 100/150 habitatges minin ( un creixement poblacional de 300/500 persones nous vilatans, en deu anys serien 10.000 hab).

Planificar el pressupost municipal en base a la loteria del boom immobiliari és lo que esta fem trontollar a la majoria dels ajuntament, i això es pa per avui i gana per demà, molts poble es penedeixen del creixement forçat, un per aconseguir augment poblacional i un altre per a millorar les seves comptes, sense analitzar que el augment poblacional exigeix altre tipus d'inversions i el seu manteniment anual, a més d’altres efectes col•laterals no explicats.

Fitxeu-vos el pobles de costa com exemple , creixen els estius d'una manera irracional, població, plantilles, serveis, quan arriba l'hivern desapareixen, qual activitat de temporada ( com si fóssim pobles-restaurants de montaña). Que volem ? aquest ajuntaments i d'altres del nostre país, tenir serveis de temporada, ara si, ara no, en funció dels ingressos no periòdics, això seria una bogeria, cal per lo tant planificar, programar, participar amb criteris de sostenibilitat econòmica i funcional, i deixar de volar coloms.

Silvestre Moreno

Anònim ha dit...

Perdon, volia dir l'entrada que fa l'alcalde i que comenta també l'Albert de manera encertada.
Ho faig a tall d'exemple no exhaustiu.

Silvestre Moreno

Anònim ha dit...

Vamos a tener la suerte que esta gente no arreglen las calles, la verdad es que no me quedaría muy tranquilo dándo 20.000 euros y a esperar a que hagan las obras.

Preferiría esperar a tener otra gente al frente del ayuntamiento que se supieran administrar mejor.
Y con mas sensibilidad social.
Estos dan un yuyu