Les enveges a vegades no son bones.

Fa temps al saber que el nostre apreciat alcalde i el seu amic en Mante volien instal·lar una planta de tractament de escòries en una pedrera del municipi, un grup de persones preocupades per l’alegria amb que es feia tot, varem demanar de parlar amb diferents departaments de la Generalitat que tenen competències amb la salut i el medi ambient.

En un d’ells, un alt càrrec del que obviaré el seu nom ja que tampoc te cap importància, ens va explicar que quan es feia un projecte d’aquestes característiques els ajuntaments interessats portaven el projecte ben fet  i anaven a explicar lo, ens va posar com a exemple l’ajuntament de Mataró que feia poc havia anat a portar un projecte per fer la tria prèvia de la brossa, amb tots els detalls i estudis necessaris.

De Dosrius, ens va dir, vosaltres sou els primers que veig per aquí.

Ningú havia anat prèviament a fer cap consulta, imagino que en el nostre ajuntament deuen fer  com en el Barça, seuen al voltant d’un bon menjar i en un tovalló de paper fan els projectes i els pressupostos, tot ben regat, això si amb cava català.

Es cert que desprès de les protestes de la plataforma que no ho veu tan clar, el nostre alcalde i el tècnic del fulletó van anar a fer el tour per les administracions, pero sense cap aportació al projecte, que, ho he de dir es pobre i de mercadillo, fet per qui no necessita mes tràmits que les influencies del padrí pactades prèviament.

Be, ocupats en treure les pancartes de la gent del seu poble, i gastant diners en comissions i experts , els nostres dirigents municipals no han fet la feina que  calia i ara la Generalitat els ha tornat l’expedient de les escòries, no descartem que sigui per la enveja que ens tenen.

No passa res, si tenen la voluntat de fer ho,  no s’aturarà, gastaran el que calgui i faran i refaran fins que la cosa s’aguanti d’alguna manera.

Cada vegada son menys els que els fa gracia la planta, fins i tot els satèl·lits que li riuen les conyes que fa dels ecologistes, estarien contents que aprofitant que la Generalitat ho ha retornat, anés  a  dir li al amic que l’amistat ha de ser reciproca i que un bon amic no li demanaria una cosa que li porta tants de mals de cap i el perjudica tant en la seva imatge publica.

Pot aprofitar el rebuig de la Generalitat per fer seva la oposició i dir que una vegada informat del projecte i escoltada la gent, ha vist que no es una cosa beneficiosa i com a bon alcalde que s’estima el seu poble ha decidit que la pedrera no es un bon  lloc on ubicar una industria d’aquestes característiques.

L’ajuntament d’Argentona ho te molt clar.

I l’amic, una persona solidaria en extrem, ho entendrà.