Es un fenomen prou estudiat que la riquesa de les nacions te molt a veure amb els seus governants.
No costa gaire d’entendre que en els països on la gent per viure be te que estar preparada, on per guanyar diners es te que ser eficaç o eficient , amable amb els seus clients i tenir-los contents, en les societats on estimulen el sentit crític i la creativitat la gent viu millor i te mes recursos.
Per altre banda en els països on per viure millor la gent te que ser obedient, calladet i pilotilla del que mana que es qui reparteix els càrrecs, els monopolis i les prebendes arriben al punt de no tenir ni els mínims per pogué viure tots.
En molts dels nostres pobles hem anat veient com desapareixien les fabriques passant a ser els ajuntaments les empreses que mes treballadors tenen.
Veiem sovint com càrrecs de les administracions encarregats de fixar les tarifes formen part també del consell d'aministracio de empreses monopolístiques.
Hem passat de ser un poble d’emprenedors generadors de riquesa a ser un poble on les grans fortunes es fan tenint una bona relació amb un alcalde i el president d’una caixa.
Penso jo que es això i no el preu del petroli el que ens esta portant a ser una societat cada vegada mes empobrida.
Una societat on per viure, cada vegada necessitem treballar mes hores.
Altres països amb el petroli al mateix preu continuaran creixent i creant riquesa i serveis per els seus ciutadans.
Qualsevol persona que perdi la feina ara no dubtaria si establir-se per el seu compte o col·locar se en una administració.
Es bon exemple també del camí que portem, que arribem al punt en que un ajuntament, que no deixa de ser una empresa de serveis, ja no faci ni l’esforç de contestar a les demandes dels seus clients o ciutadans.
Això es sintomatic que la crisi que patim anirà per llarg.
El que necessitem es un canvi de mentalitat , una mentalitat de servei, d’esforç.
Podeu continuar llegint mes avall.
jocs florals
2 comentaris:
Albert, espero que siguis conscient del que has escrit en aquesta frase:
"Hem passat de ser un poble d’emprenedors generadors de riquesa a ser un poble on les grans fortunes es fan tenint una bona relació amb un alcalde i el president d’una caixa."
A veure si encara et troben tirat en una cuneta.
Jordi
Jordi, no es cap exageració ni cap fet aïllat.
Els diaris ( sobre tot els anglesos ) de tant en tant treuen noticies de operacions on uns poquets es fan d’or amb l’unica habilitat coneguda que la bona relació amb el poder polític i financer.
Quan jo era petit Mataro era una ciutat que bullia de petits tallerets de tota mena i tothom treballava.
Van sortir grans empreses exportadores que donaven molts de llocs de treball.
Ara els emprenedors es dedicaven a compra un pis per 10 i el venien per 15 i l’únic que generaven era dificultats per les parelles joves.
Ara altres països estan plens d’emprenedors i de persones que es fan rics oferint productes i serveis de qualitat o de millor preu.
El canvi que tenim que fer es de mentalitat i les regles han de estar ben clares.
Qui vulgui viure be, que s’esforci, que treballi, que arrisqui, això de viure de fer la pilota o de sucar es te que reduir al màxim.
I la iniciativa ha de sortir ben clara dels que governen o si no anirem malament.
Publica un comentari a l'entrada