Mirem al cel

Lluitar per el que un considera just i organitzar activitats per els demes es una tasca que demana temps i atenció.
Aquest temps i atenció que dediquem a les associacions el robem a la feina, als amics, a la família o als fills.
Els que alguna vegada hem realitzar alguna tasca en aquest sentit sabem que es un temps molt valuós.

L’associació de veïns de Can Canyamars ha organitzat per el Dissabte dia 1 a les 10 del vespre una observació dels estels amb telescopis casolans.

L’activitat es complementa amb una xocolatada calenta i una cremada de rom.

Una bona excusa per trobar nos els veïns i fer la petar.

Assistir hi es també una manera de agrair los l’esforç i el valuós temps que dediquen a lluitar per el que ells consideren just.

El Lloc elegit es el pla de Can Sus i feu cas de la recomanació de abrigar vos que fa fred.

Els veïns del voltant si us plau faciliteu la visió dels estels apagant els llums dels jardins que no siguin necessaris.

I si veieu un estel que creua el cel, feu un desig , penseu en els carrers.

Algunes nits es fan realitat.

La foto de Saturn la he agafada de la agencia espacial Europea, la de la lluna es meva, la diferencia de fotografies va relacionada amb la diferencia de mitjans.

Que xulo deu ser viure a Saturn, les postes de Sol han de ser espectaculars encara que alli si que han de anar ben abrigats, si un dia i deixeu anar una colonia de humans, en uns centenars d'anys ya ho tindrien recalentat, que sembla que ens estem convertin en uns experts en cremar Carbons i recalentar planetes.

Gracies Carme per la teva aportacio.

Un millon de euros mas caro

He recogido hoy en el ayuntamiento una notificación informándonos de unas modificaciones en el proyecto de urbanización que nos afecta.

Dicha modificación supone un incremento en el total del proyecto de aproximadamente 1.000.000 de Euros a cargo de los parcelistas.

Una primera impresión es que el incremento es porcentual, para adaptarlo a la inflación que no debido a modificaciones importantes del mismo.

Teniendo en cuenta la complejidad del proyecto, a falta de leerlo con detenimiento y de comentarlo con los demás miembros de la asociación prefiero de momento no hacer ninguna valoración.

En posteriores entradas añadiré más datos.

Residencial Can Canyamars

Un lector del blog, vecino de la urbanización me ha pasado un prospecto de publicidad de cuando compro la parcela.
En el puede leerse:

REALIDADES
Can Canyamars situado en el centro del pueblo, junto a parada autobús, con zona deportiva, con piscina, tenis, club social, polideportivo, etc. Con todos los servicios a pie de parcela, agua, luz, teléfono, calles asfaltadas y abordilladas.

Y al final recalca en letras rojas TRATO DIRECTO CON EL PROPIETARIO

Si, si pone calles asfaltadas, o estafaron a la gente o hay muchos errores de imprenta.

Papers en els pals de la llum

Un veí ens ha penjat per l’urbanització uns cartells amb unes xifres que penso jo, fan referència a la que ens ve a sobre als veïns i propietaris de l’urbanitzacio Can Canyamars.

No he fet els números i no puc dir res de l’exactitud de les xifres, pro sigui mes o sigui menys el cas es que, arreglar l’urbanitzacio ens costarà una part dels nostres ingressos durant uns anys que apunten difícils.
Si volem ser justos hem de dir també que al comprar les parcel·les molts de nosaltres ja les comprarem a un preu que tenia en compte les mancances del entorn.

Sigui com sigui, trobo la iniciativa molt encertada, fa servir l’enginy enlloc dels atacs barruers als que estàvem acostumats.

Per fi he trobat un heroi

No podria ser d'altre manera a l'heroi el mou estimar.
Als que perdeu el vostre temps en aquestes pagines os convido a mirar el video del enllaç.

No tracta d'urbanitzacions pro si de persones que es al cap i la la fi del que es tracte.

Todo cambia

La economía históricamente ha tenido ciclos, a los años de vacas gordas más tarde o más temprano han sucedido otros de vacas flacas.
Hemos estado planteando la solución de los problemas de la urbanización en unos años en los que el trabajo no faltaba, los precios de las propiedades subían en porcentajes muy superiores a la inflación y las viviendas se vendían con mucha facilidad.

En este entorno es fácil entender cualquier mejora como una inversión, es fácil explicar a cualquier vecino que los arreglos incrementan en mucho el valor de sus propiedades y que si un día deciden desprenderse de ellas podrán obtener mucho más del coste de las obras.

En un entorno de dificultades económicas donde el trabajo se puede perder en cualquier momento, los precios de las propiedades bajan y hay muchas dificultades para su venta, añadir una carga de este calibre a las familias puede resultar desastroso para muchas de ellas.
No se en que fase del ciclo económico nos encontramos, si vemos los medios de comunicación parece que vivimos en una especie de Disneylandia donde la economía funciona de maravilla.
La realidad que observo a diario parece que apunta en otra dirección, cada día hay mas propiedades con el rotulo de “en venta” i cada día cuesta mas cuadrar las cuentas familiares.

La administración que ahora es la responsable de solucionarnos el problema debería tener en cuenta el entorno económico de las familias a la hora de tomar decisiones.
Un problema de 30 años de los cuales ya llevan siete haciendo un proyecto de urbanización, si no espabilan lo van aplantear en el peor momento para las familias.

De entrar en una fase del ciclo económico de fuertes dificultades entiendo que las soluciones al problema se tendrían que replantear, teniendo en cuenta la nueva situación.
En un entorno de dificultades para todos, esperamos de las administraciones soluciones viables.

Fira medieval a Canyamars

Diumenge 28 al mati podem gaudir a Canyamars de la fira medieval.
Aquesta serà la 4ª edició.

Es una bona oportunitat de veure els voltants de la plaça de l’església amb altre ambient.

Porteu el cistell que les parades tenen bon genere.

La gent es vesteix a l’estil medieval i cada any podem veure mes veïns caracteritzats.

Els arquers de Dosrius ens ensenyaran a tirar amb arc

Podrem veure demostracions d'oficis artesans

Aquest any com a novetat la gent de la CUP , organitza un cau de bruixes al pou de glaç.

Ua excel·lent iniciativa per fer nos passar un Diumenge divertit i a la vegada reforçar la marca Canyamars com a lloc de activitats vinculades amb la cultura i la natura.

Recordeu que tenim magnifics restaurants per fer hi un apat.

Cada any han superat a l’edició anterior , si la passada va ser un èxit aquesta no i podeu faltar.

Una bona excusa per gaudir de l’entorn privilegiat on vivim.

Unes cuantes critiques

Es freqüent que gent que milita en partits politics ens facin comentaris o recriminacions perquè no fem critiques constants a l’acció del equip de govern en un assumpte tan fàcil de instrumentalitzar i fer demagògies.

Al respecte haig de deixar ben clar que no es la finalitat, ni esta en els estatuts de la associació que represento i penso que tampoc en les altres el fer critiques a ningú.

La finalitat d’aquesta associació es solucionar els greus problemes urbanístics que tenim.

L’opció elegida va ser la de utilitzar els recursos de l’administració a la que considerem part necessària i responsable.
A poc d’iniciar el procés ja agafarem consciencia que el problema no es solucionaria ni ràpid ni amb plena satisfacció dels nostres interessos.

El que ens hagués agradat a tots es fer una reunió amb els veïns i dir los que ho tenia que arreglar al seu càrrec el promotor o be l’administració.

La realitat es que en tots aquets anys en els que els propietaris escoltàvem passivament els retrets dels uns als altres, dues de les tres parts implicades – administració, promotor, parcel•listes –anaven fent la seva, per portar nos a la situació en la que ens varem trobar l’urbanitzacio en el moment en que ens començarem a ocupar.

L’administració havia convertit l’urbanitzacio en un lloc privat on ella tenia totes les avantatges i cap obligació, fins el punt que si algú anava amb un problema se’l treien de sobre adreçant lo al promotor.

Els propietaris inicials, amos i senyors de la finca feien i desfeien, preparant se legalment per el dia en que es fessin les juntes de compensació tal i com havien planejat amb els seus assessors.
Amb aquest fi ja tenien interposades reclamacions als nous propietaris per diversos conceptes, que anaven desde cobrar nos els terrenys dels vials, fins al manteniment dels carrers per import de centenars de milions de ptas.

Els propietaris formàvem part d’una única comunitat heterogènia on els interessos eren dispars i moltes vegades contraposats, fet que impossibilitava la presa d’acords o majories.
Amb una situació legal de embolics per tot arreu que dificultaven qualsevol solució.

Son set anys en els que s’ha pogut donar la volta a aquesta situació, primer separant els veïns en grups homogenis tant per propietats com d’interessos . ( pol A, B i C )

En segon lloc ja tenim quantificat el problema, fent lo assumible per la major part dels propietaris. Projecte d’urbanització.

En tercer lloc hem aclarit definitivament la nostra situació legal, ara esta tot clar i endreçat legalment . Projecte de reparcel•lació.
En breu sabrem exactament el cost individualitzat per solucionar lo.

Així, ara, les persones que vulguin treballar per l’urbanitzacio ho tenen molt mes clar i senzill.


Si voleu de critiques en podem fer i moltes dons es molta la feina feta, i nomes qui no frega els plats mai en trenca cap.

Podríem criticar el temps transcorregut, penso que això ja triga massa, es podria haver fet amb menys temps, això ens perjudica econòmicament al augmentar els cost.
Els processos electorals i el funcionament de les administracions no en son aliens.


També podria mostrar la meva disconformitat per que el municipi no aporti recursos econòmics com a mínim en la part en que es beneficia ja que el seu patrimoni també es veu incrementat per els terrenys i vials que reben cedits.
Amb la mateixa normalitat amb que nosaltres en aquets anys hem ajudat amb els nostres impostos a tots els col•lectius del municipi podríem ara ser ajudats nosaltres.

Penso jo que la portada d’aigua fins l’urbanitzacio i els dipòsits per emmagatzemar-la que a tot arreu es consideren com a alta jo ho paguem i ho continuarem pagant amb els rebuts de l’aigua, altre vegada.

I m’agradaria que les persones que elegim i paguem perquè procurin per els nostres interessos, es moguessin amb l’efectivitat amb que ho fan amb altres afers buscant nos ajuts de altres administracions, tenint en compte que si no ho fan ells no tenim ningú que ho faci.

De segur que aquesta llista cada veí podria incrementar-la amb una critica o un greuge fent la llarguíssima.

Pro totes aquestes critiques les podem fer, no ho oblidem, per que algú ha elegit l’opció de treballar per intentar sortir de la situació on ens trobàvem, perquè una gent amb esforç i dedicació ha aconseguit portar ho fins aquí.
Amb altres persones desgraciadament no tindríem res a criticar.

Activitats al parc natural

La Diputació de Barcelona a part de gestionar d’una manera molt peculiar el parc natural del Monegre Corredor, organitza tot un seguit d’activitats amb la finalitat de que coneguem millor el parc.

Moltes d’elles com la de Diumenge passat al santuari del Corredor son una bona oportunitat per anar hi amb els fills.
Trobarem tallers de construcció de menjadores per a ocells i de dracs xinesos.
Comptes orientals i un espectacle de musica i dansa Irlandesa.

Una bona manera de passar ho be, una manera de enriquir l’oci dels menuts amb activitats diferents.
Al llarg del any tenen organitzat un programa d’activitats per els voltants del parc.

El programa d’activitats ho podeu trobar en uns tríptics que edita la diputació, un lloc on de segur que en tenen es en el “bolet” d’informació obert els Diumenges a la entrada del mercat de Dosrius. Una opció a tenir en compte a l’hora d’organitzar vos les activitats d’oci.

I un motiu mes per sentir nos afortunats de viure on vivim.

Aquesta entrada esta adherida a la campanya BLOG ACTION DAY

Nosaltres som els grans

Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient.





Una mestre en comentava fa poc els problemes que tenia de convivència entre els seus alumnes, principalment les noies.
El cas es que en sortir d’escola els alumnes es connecten al messenger i de aquí ve l’embolic.

Els textos no tenen to, ni veus la cara ni la intenció del que ho esta dient i la interpretació depèn molt del humor i de la historia del lector.
Això, em deia la mestra, provoca interpretacions equivocades dels missatges que els alumnes s’envien i te com a consecuencia enrabiades, mals entesos i baralles dels amics.

Amb els blogs ens pot passar el mateix, un polític acostumat als forts atacs personals per desgastar ho dels seus rivals pot interpretar el text que obra aquesta entrada com un atac o una ofensa personal depenent molt del seu estat d’ànim o de la seva experiència personal.

En canvi si te davant, escolta i veu a la persona que ho diu, pot esclatar en un aplaudiment en acabar d’escoltar ho.

El missatge en els blogs i els mails es sempre incomplet i subjecte a l’interpretacio del lector, tinguem tots la lucidesa per adonar nos no fos cas que acabem com els nens de l’escola.

Nosaltres ja som grans.

Els petits fan servir emoticons per ajudar la comprensió.
(totes aquelles caretes que veiem)

Tot això no es mes que una excusa per ficar el tall de veu del magnífic discurs d’obertura de la fira del llibre de Frankfurt que va fer ahir l’escriptor català Quin Monzó i que entre altres coses va dir el que inicia aquesta entrada al blog.

Mes diners

La Diputació de Barcelona posa 11.600 € molt probablement a fons perdut per pagar la modificació del actual projecte d’urbanització que es va aprovar inicialment el 6/3/07.

La modificació es per actualitzar els preus.
Això vol dir que els números aniran al alça.

Ara es tindrà que aprovar aquesta modificació o projecte nou i tornar a fer les al·legacions altre vegada.
Com deia en altre entrada els únics que estan guanyant diners son els advocats que amb pleits i entrebancs han aconseguit enrederir el projecte encarint a tothom els costos (el seu client inclòs).
Pensar que amb el temps transcorregut amb altres “professionals” i amb voluntat conciliadora ja podríem tenir els carrers arreglats i amb menys diners.
Esperem que no tornem a entrebancar nos altre vegada en la mateixa pedra.

Una bona iniciativa

Al comprar les parcel·les en el preu pagarem entre altres coses els carrers i les zones verdes.
Els carrers els fem servir a diari pro de les zones verdes tret de buscar hi bolets en fem poc servei.

Dissabte a iniciativa de la associació de veïns de Can Canyamars es va fer a la zona verda a tocar de Can Planariu un acte festiu-reivindicatiu que anomenaren festa de la patata.
Una bona excusa per ajuntar als veïns al voltant d’una taula i gaudir ne del lloc, del dia i de la companyia .

Feia goig veure els nens gaudint d’un espai magnífic.

Felicitats als organitzadors per la iniciativa que desitgem tingui continuïtat.

Per sota els forats

El primer problema que es veu en l’urbanització es l’estat de les infraestructures, l’estat dels carrers es el primer que tothom veu.

Pro temin altres problemes que no per no ser tan visibles no deixen de ser importants.
Un d’ells es la falta de adreça, al no estar recepcionada, l’urbanització no surt als mapes, no tenim adreça, no existim.
Es com l’emigrant que no te papers.
Un dia ens podem trobar amb una emergència vital , pot ser de salut o de seguretat i a l’hora de dir on som ? que diem, el tercer forat gros a la dreta.
Faig conya, pro millor que mai ens i trobem.


Solucionant els carrers també solucionem altres problemes.

Article en diari El Punt

Una mica enderrerits si que van.
Aqui teniu l'enllaç

Mocio per l'arrenjament de Can Canyamars

En el passat ple del dia 27 , hem de agrair que el grup de progrés municipal fes una moció sobre l’arranjament de Can Canyamars.

El sr Oller partint de la situació actual de greu deteriorament va proposar el següent:
Que l’ajuntament assumís part de les obres mitjançant bonificacions fiscals, subvencions d’altres administracions i l’aportació de recursos propis del ajuntament.

El Sr Corbalan del Partit Popular va explicar com ho van fer en Can Massuet i va preguntar si es podia fer així aquí.

El Sr Homs de CiU va dir que el seu grup estava d’acord amb la moció i va proposar una comissió de seguiment.

El Sr Ribes del PSC va dir que estaven d’acord en tot menys en l’aportació de recursos del ajuntament , ell pensa que l’ajuntament ja aporta prou recursos en conduir el procés.

El PSC va presentar una moció alternativa en aquest sentit que va ser aprovada.

En següents intervencions el Sr Oller va considerar molt injust que paguem clavegueram com la resta del municipi i no rebem els mateixos serveis.

El grup de CiU va acusar al govern de haver passat deu anys nomes fent estudis i que ja era hora de que es fes alguna cosa.

El portaveu del PSC sr Ribes va contestar que l’equip de govern es l’únic que ha treballat per la solució del problema.
Referen al clavegueram va explicar que l’ajuntament, legalment no pot fer el manteniment d’una urbanització que no esta recepcionada.
Va explicar també que a altres urbanitzacions amb el mateix problema s’actua de la mateixa manera.



Com veieu la solució es pot enfocar de diferents punts de vista no gaire diferents encara que en els processos electorals pugi semblar tot el contrari.
Les lleis pel que sembla tampoc permeten gaire marge de maniobra.

Ens podem quedar amb el fet positiu que tots els grups municipals tenen el tema sobre la taula i estan d’acord en que això es te que arreglar el mes ràpid possible.

Nomes volem parlar

El Ple municipal de Dijous dia 27 va transcorre amb tranquil·litat i sense crispació, un ple modèlic.
El Regidor del Partit Popular va exposar que els veïns de Can Massuet van arreglar la urbanització pagant els veïns uns anys 1 Pta per pam i que juntament amb les parcel·les que va deixar el promotor van poder fer front a les despeses d’arranjament , va preguntar si en el nostre cas es podia fer el mateix, es a dir agafar les parcel·les pendents de vendre i utilitzar-les per fer front a les despeses.

El regidor d’urbanisme li va explicar que això no era possible a Can Canyamars, dons es un cas totalment diferent, entrant en contradicció amb el que havia dit moments abans quan afirmava que les dues urbanitzacions eren el mateix cas i per tant es tenia que fer de la mateixa manera, és a dir sense aportacions del ajuntament i pagant ho tot els veïns.

En l’apartat de precs i preguntes destinat als assistents el Sr Santi Rivelles va intentar exposar aquesta contradicció en l’exposició del regidor.
El sr Alcalde no el va deixar acabar dient li que la seva intervenció sortia del tema i que això destruïa el sistema.

Jo tenia demanada la paraula per aclarir als presents i més concretament al Sr. Corbalan que el promotor de Can Canyamars havia deixat unes parcel·les com a garantia de la execució de l’antic projecte de urbanització i que l’ajuntament tenia les escriptures.

Trobo l’aportació interessant perquè pot suposar una reducció en les despeses d’arranjament que beneficiaria a tots els veïns.

Tampoc vaig poder acabar l’intervenció, el Sr. Alcalde la va interrompre de males maneres i amb un to despectiu dient que això es sortia del tema i que demanes hora al regidor.

En iniciar l’alcalde el torn de preguntes ja va explicar que en anteriors plens algunes persones amb la seva actitud havien prostituït el procediment fent un mal ús.

Jo, conscient que representava a altres persones, mai he fet mal ús del meu torn de paraules, he sigut extremadament respectuós i sempre he agraït la possibilitat de fer-nos escoltar, l’alcalde i els regidors en son testimonis.

Per a mi el fet es una mostra de debilitat moral i la evidencia que els que segons ell volien destruir el sistema han assolit plenament els seus objectius, convertint un espai on les associacions i les persones teníem un contacte amb tots els regidors, en un espai on la possibilitat d’intervenir depèn dels rumors del carrer o del humor de l’alcalde.

Històricament qui ha prostituït les institucions no es precisament el públic assistent als plens més aviat la assistència i la participació del públic es el que les reforça i legitima.

Limitar la llibertat d’expressió pacifica i respectuosa ha sigut el primer recurs de caudillets i cacics que sempre troben amb facilitat les excuses que necessiten i es l’últim que faria un demòcrata o un progressista.

Anar als plens amb els temes més ben preparats i no refiar ho tot al fet de tenir la majoria , els donarà més seguretat i no tindran por de que les intervencions del públic els destrueixin el sistema.

Pot ser la meva opinió es parcial i en faig un gra massa al ser part afectada al no pogué aclarir dos punts, per que vostès es puguin fer la seva poden escoltar con van anar els fets clican en l’enllaç.

A vegades ens equivoquem

A vegades penses una cosa i no l'encertes.
Jo sempre havia pensat que a l’hora de tenir que pagar per arreglar d’urbanització, la resistència o les protestes vindrien de gent gran, amb pocs recursos econòmics, que van comprar la parcel·la fa molts anys o de gent que estava molt propera de la carretera i poc afectada per l’estat de les infraestructures.

Haig de reconèixer que no en vaig encertar ni una, dons la oposició i les protestes han vingut de gent que te varies parcel·les, amb recursos econòmics, que han comprat mes recientment , que viuen allunyades i molt afectades per l’estat de les infraestructures.

Algun d’ells amb una oposició molt activa, coneixedor de la problemàtica, al comprar se la casa ja va deduir li de llarg el cost del projecte al venedor.

Haig de reconèixer la meva sorpresa per el fet que son ells els mes beneficiats de que tot estigui ben endreçat i clar legalment.

Em costa entendre la seva oposició perquè de no fer res o allargar el procés, son a la vegada els mes perjudicats patrimonialment.

Be, tots tenim la llibertat de fumar, de agafar una mona i de tenir hàbits que ens perjudiquin en la nostra salut o patrimoni.

Cap problema si els seus hàbits nomes son nocius per la seva salut o el seu patrimoni.

Nomes demanar los respecte per els que o no volem fumar o volem viure amb dignitat i en un entorn endreçat com ho fa la majoria de la gent.

Sort que ja estem acabant

Costa de dir ho quan estem esperant una factura pendent de caure per un elevat import que ens farà trontollar les economies pro mirant la evolució de les lleis penso que tenim sort de estar acabant.

Sort perquè les legislacions cada vegada son mes exigents amb els requisits.
En el BOE del dia 28/05/07 es va publicar una nova llei del sol.
La nova llei determina un increment en les reserves de sol destinat a algun regim de protecció publica.
L’avant projecte de llei de millora de les urbanitzacions de la Generalitat també va en la línea de endurir les condicions a les urbanitzacions.
Endurir les condicions vol dir demanar mes requisits i en conseqüència mes cost per els propietaris.
Es de preveure que en el futur immediat es donin les condicions perquè tot sigui molt mes costos.
Entretant perdem les inversions i els serveis que les administracions fan al resta del municipi sense cap mena de avantatge al tenir que contribuir en les mateixes condicions.
Així dons com un malalt que ja veu el fi de la malatia, estem fumuts pro podem considerar nos afortunats.

Noticias en Can Canyamars

El juzgado de lo contencioso administrativo nº 11 en su sentencia numero 205/2007 ha fallado DESESTIMANDO el recurso que contra el ayuntamiento de Dosrius tenia interpuesto El Sr. Antonio Estevadeordal en representación de la herencia de sus padres epd. contra el ayuntamiento de Dosrius.

En ella se demandaba al ayuntamiento de Dosrius por diferentes conceptos en referencia al proceso seguido por este en la solución de los problemas urbanísticos de la urbanización Can Canyamars.

Las demandas eran por un importe superior a los 8 millones de Euros.
Este hecho es una confirmación, esta vez por un juez de que el proceso seguido hasta ahora es el correcto desde un punto de vista legal.

Me gustaría felicitar al ayuntamiento, y en especial a su alcalde por su sentido de la responsabilidad, su constancia y determinación a la hora de afrontar el problema a pesar de demandas y amenazas de este calibre que a cualquiera le hubieran hecho desistir y dejarlo en manos de los vecinos.


En el blog de alcalde tienen un comentario al respecto.
Pueden pulsar el enlace para ver la nota de prensa.

En breve enviaremos una copia de la sentencia a los miembros de la asociación.
Si alguna persona tiene interés en leerla se la puedo facilitar.

Por mi parte no puedo más que alegrarme de que el camino que un día veía muy claro pero muy lejano cada vez esta mas próximo.

Un nou curs

Una vegada acabades les vacances i amb elles les festes i celebracions , comencem tots un nou curs, a casa ja estem tots intentant quadrar els horaris de les escoles, les activitats dels fills i la feina en un exercici d’organització digne d’una empresa.

A Dosrius també comença el curs amb una escola nova.
Ens hagués agradat tenir la a Canyamars on en altres temps amb menys nens, mitjans econòmics i tecnològics ja en tinguérem una, sembla que es més racional ubicar-la a Dosrius però de ben segur que molta gent li hagués frepat tenir-la aquí.
Comença amb preses i dificultats com tot lo nou, però de ben segur que les ganes de la direcció, els mestres i els pares faran que tot vagi be.
Es petita com els nens però de ben segur que farà grans persones.

A Can Canyamars aquest trimestre que comença ha de ser el de la traca final, segur que en tindrem moltes de noticies, i amb elles les polèmiques, molt lògiques doncs a tots ens tocaran la butxaca.
En aquets mesos els projectes han de caminar al seu final.

L'Ajuntament esta fent un gran esforç.
El projecte d’urbanització és té que actualitzar resolent les al·legacions fetes i el de reparcel·lació de segur que veurà la llum.
Amb els dos redactats sabrem per fi quin és el mal que hem de patir.

La situació legal té que quedar del tot aclarida i amb una mica de sort, les sentencies als recursos del promotor veurem com es resolen.
La feina dels últims anys ara donarà els fruits, l'urbanització, neta de enrenous i irregularitats restarà a punt de la seva “normalització”.

L’any 2008 la urbanització podrà dir allò de “año nuevo vida nueva”.

Aquest trimestre també serà el de la renovació de la junta de la associació, set anys en són molts i ja ens toca la jubilació, la dificultat com sempre serà trobar gent que vulgui agafar el relleu.
Personalment, les meves circumstàncies personals no em deixaran dedicar-me amb la intensitat habitual.

Anirem caminant i resolent les dificultats que vagin sortint amb les dades i els recursos que disposem en cada moment.

.
Això ja ho tenim a tocar dels dits.