jocs florals

jocs florals

dimecres, 28 de novembre del 2007

Mirem al cel




Lluitar per el que un considera just i organitzar activitats per els demes es una tasca que demana temps i atenció.
Aquest temps i atenció que dediquem a les associacions el robem a la feina, als amics, a la família o als fills.
Els que alguna vegada hem realitzar alguna tasca en aquest sentit sabem que es un temps molt valuós.

L’associació de veïns de Can Canyamars ha organitzat per el Dissabte dia 1 a les 10 del vespre una observació dels estels amb telescopis casolans.

L’activitat es complementa amb una xocolatada calenta i una cremada de rom.

Una bona excusa per trobar nos els veïns i fer la petar.

Assistir hi es també una manera de agrair los l’esforç i el valuós temps que dediquen a lluitar per el que ells consideren just.

El Lloc elegit es el pla de Can Sus i feu cas de la recomanació de abrigar vos que fa fred.

Els veïns del voltant si us plau faciliteu la visió dels estels apagant els llums dels jardins que no siguin necessaris.

I si veieu un estel que creua el cel, feu un desig , penseu en els carrers.


Algunes nits es fan realitat.


La foto de Saturn la he agafada de la agencia espacial Europea, la de la lluna es meva, la diferencia de fotografies va relacionada amb la diferencia de mitjans.

Que xulo deu ser viure a Saturn, les postes de Sol han de ser espectaculars encara que alli si que han de anar ben abrigats, si un dia i deixeu anar una colonia de humans, en uns centenars d'anys ya ho tindrien recalentat, que sembla que ens estem convertin en uns experts en cremar Carbons i recalentar planetes.

Gracies Carme per la teva aportacio.

1 comentari:

Carme M.G. ha dit...

EL CONTADOR DE ESTRELLAS

Se reconoce hijo de una lluvia de otros mundos.
Camina y mira al cielo, abstraído como un ciego.
Es la claridad de medianoche que le abre los pies.
Tiene un cierto aire de tristeza.

El contador de estrellas pasea por las calles.
Conoce el nombre de los más terribles dioses nocturnos.
¿Cuál es su rostro que al mirarlo no lo ves?
Tiene el llanto del firmamento en los ojos.

El contador de estrellas riega la ciudad.
Con el agua clara de una cifra que no conoce.
El contador de estrellas riega la ciudad.
Con un solo numero que nunca habéis calculado.

Los meridianos y los paralelos ha invertido.
Ha roto mil telescopios de tanto mirar.
Siente el vació de tantas noches sin espejos.
Cuando las estrellas están ausentes.

Pero volverá a contar estrellas para siempre.
Entre las casas solitarias y sin luz.
Sufre la fiebre de un deseo definitivo.
Que va del cero al infinito.

El Contador de estrellas riega la ciudad.
Con el agua clara de una cifra que no conoce.
El Contador de estrellas riega la ciudad.
Con un solo numero que nunca habéis calculado.