Monoleg

Vaig baixar a Dosrius a escoltar el monòleg que anunciava el programa de festes.

Aclarir prèviament que no es la meva intenció de donar lliçons de moralina ni de educació a ningú, que jo no en vaig gaire sobrat de cap de les dues cosses.

El cas es que com a la festa major de Canyamars, vaig trobar me altre vegada amb un monologuista que jo definiria dels de caca pedo teta, aquells que basen el seu humor en la abundància d’escatologia y d’obscenitats, i diem ho també un amb humor molt masclista, que dona una imatge de la dona d’objecte i degradant.

En principi poques cosses tinc que dir d’aquest humor d’adolescents i fins fa poc d’avis reprimits per la dictadura del generalíssim. Tot el que faci riure benvingut sigui.

També trobo molt bona la iniciativa de portar un monologuista que ens faci passar una bona estona.

Pro i de això es del que em queixo, sobretot en l’acte de Dosrius l’auditori estava composat d’abundant canalla, lògic i d’esperar a l’estiu en una festa major de poble.

De la mateixa manera que un nen no ha de banyar se sol si no sap nedar, penso que algunes cosses, algunes paraules, algunes obscenitats y algunes actituds com he dit abans degradants de la imatge de la dona no son necessàries per passar una bona estona i poden donar una imatge equivocada en persones no formades del tot.

Ignoro el que passarà per el cap dels nens desprès de tant de chupar i tantes al·lusions ridiculitzant les opcions sexuals no majoritàries, no se si les aportacions al seu llenguatge son les desitjables i si desprès entendran que algú els reny a ells i quan a aquell senyor que el va portar de la ma el regidor de cultura, li reien les gracies.

No se si li els canviarà la imatge que tenien de les seves avies en quant que sogres dels seus pares, pot ser ara les miren diferents, no se si s’estaran d’insultar a la gent grassa al veure que aquell senyor tant graciós també ho feia amb tant d’exit.

Si mes no, requerirà d’un esforç suplementari d’explicacions per part dels pares i mestres.

Per altres edicions i donada la selecció que es fa últimament dels artistes, proposo que en els programes posin una anotació que informi si l’acte es apte o no per a menors, poden marcar ho amb uns rombos com abans o amb uns calçots, mes ecològics.

Així els pares, mes informats podran decidir si l’acte es adient per la educació, la formació o els valors que volen per els seus fills.

De segur que un acte assenyalat amb 4 calçots l’omplirien, i pot ser el monologuista podria treballar millor ja que també he de dir ho, va estar queixant se reiteradament que la peculiar formacio dels nens presents, no el deixaven fer be la seva feina, nens penso jo que pobrets venien d’algun horfanat ja que ningú els anava a dir res.