Fer un blog dona feina, a vegades no tant el que es escriure la entrada que pots trigar mitja hora en fer la, si no buscar les dades, les fotografies, documentar te, tot això si vols fer ho be es el que costa mes i el que necessita de mes temps.
Vaig començar amb el blog, la veritat, per estalviar-me’n de feina, trobava que algunes coses relacionades amb la urbanització les repetia moltes vegades a diferents persones i vaig pensar que explicant ho una vegada en el blog ja en tindria prou, es una manera efectiva d’arribar a propietaris que no viuen aquí, i pensava que amb informació les postures s’anirien apropant, com així ha estat.
Al ser un mitja que esta obert i a l’abast de tots ha estat d’utilitat per que altra gent que no es de can Canyamars ho miri, primer van ser persones d’altres urbanitzacions que tenen problemàtiques similars les que enviaven mails, mes endavant gent de can Massuet i ara recentment de Dosrius mes relacionades amb el neguit de les escòries.
El poble on vivim com be sabeu te tres nuclis urbans separats físicament, històricament no tenien gaire relació entre ells, els altres blogs del poble i la modesta aportació d’aquest estan iniciant una relació de comunicació i de cohesió, penso jo de molta utilitat per fer nos una idea mes exacta de les problemàtiques que tenim en cada nucli.
Podem gaudir també de blogs de gent que es dedica a la política municipal que ens enriqueixen amb els seus punts de vista diferents , moltes vegades he gaudit de debats interessantíssims en els blogs i de un gran nivell, a la vegada també ens permeten conèixer millor i comunicar nos amb les persones que volen administrar el municipi, ja no son aquella foto penjada cada quatre anys.
També ho haig de dir, son una font de mals entesos, la comunicació en els blogs es incompleta dons no tens a la persona al davant i no saps moltes vegades el to amb que diu les cosses, produint se interpretacions personals per el lector que ja ho mira amb algun prejudici i que no te gaire a veure, el que entenen amb el que es volia dir.
Conflictes sobre tot amb els que manen que no els agrada ni estan acostumats a que les cosses es vaguin explicant d’una manera diferent a la que convé als seus interessos, això de no tenir controlat el que arriba a la gent no els fa gaire gracia.
Aquets últims ja estan derivant cap el descrèdit i la dimonitzacio dels blogaires, ja que majoritàriament estan sent molt crítics amb algunes actuacions municipals, actituds que fan mes necessaris que mai la existència dels blogs, i si be es cert que no tots es fan amb bona fe, la gent es prou madura e intel·ligent per saber si esta llegint el Mundo, el Pais o aqui hay tomate..
Volia aportar algunes dades de la utilització que fem de aquest blog.
Ho vaig començar per el Juliol del 2007, en un any ho van mirar 1.653 persones diferents que van visitar 12.447 pagines.
Podeu comprovar ho a continuació fent doble clic en les gràfiques que proporciona Google.
Un any mes tard ja son 3.308 els usuaris diferents i han mirat 24.219 pagines.
Deu mido si dic una tonteria ( que segur les dic) quanta gent ho sabrà, quina vergonya, espero que ho disculpeu com un fet dins la normalitat de les actuacions humanes.
Comprovo que el treball que es fa te interès i que pot ser es de utilitat per un gran numero de persones, en el futur serà molt mes útil i molt mes interessant si els que esteu al darrera la pantalla agafeu de tan en tan el protagonisme i exposeu el vostre punt de vista o feu aclariments, per sort molts propietaris tenen coneixements en temes molt diversos, aportacions seves farien el blog mes dinàmic mes ric i molt mes útil per tothom.
3 comentaris:
Este blog fue pionero en Canyamars y a sido y es de gran utilidad pública.
Los blogs de Dosrius están protagonizando un fenómeno muy curioso, están haciendo posible que la gente de los tres núcleos contacte y empiecen haber cambios de actitud que indudablemente benefician a todos nosotros.
El lado oscuro esta nervioso, porque hasta ahora controlaban la información al 100% y ese chollo se les ha acabado.
Internet es libertad.
Saludos y felicidades por tu blog, del cual soy asiduo lector desde sus inicios.
La mitat de les visites son meves, ho miro cada dia i fas un gran servei, es nota que t’estimes Canyamars i que t’agradaria que fos diferent, no estàs sol.
Felicitacions
Alex
No es tracta d’estimar Alex, es tracta de viure amb els carrers nets i endreçats, com ho fan en la majoria dels pobles, no veig per que aquí hem de tenir tantes dificultats.
El perill es que de ser un lloc privilegiat acabem sent un gueto apartat en un reco, i no es cap exageració perquè ja en tenim de elements i cada vegada mes nombrosos.
Gracies a tots dos per les felicitacions .
Publica un comentari a l'entrada