En la ultima reunió de la comissió de les entitats que organitza l’ajuntament els pocs assistents van pogué informar-se del projecte de la planta.
Ja feia temps que alguns membres de la plataforma al no pogué obtindré el projecte aquí a Dosrius varem anar d’excursió per diferents departaments de la Generalitat a veure quins plans tenia aquesta gent per la pedrera que no es podien ni ensenyar.
Be, el projecte presentat consta d’una nau on es guardaran les maquines i una explanada de ciment on s’apilaran i emmagatzemaran les escòries a cel obert allí faran la maduració i quedaran a l’espera de que algú les vulgui comprar.
El projecte increïblement no te xarxa d’abastament d’aigua potable ( ni de l’altre) que ja em diràs com ho fan per tenir les escòries humides per que no escampin la pols.
En conseqüència tampoc te xarxa de clavegueram, els treballadors fan les seves necessitats en un vàter químic que posteriorment es buidarà, així es com ho contempla el projecte.
Tampoc te xarxa de subministrament d’electricitat, l’energia la obtenen d’un generador elèctric a gas oil.
Ara ja sabem per que era tan difícil accedir al projecte aquí.
El projecte esta aturat a la generalitat ja que la qualificació del sol on la volen instal·lar te la qualificació de forestal i no estan admesos altres usos que no siguin l’explotació forestal amb el que no poden autoritzar cap planta o construcció si no es recalifica.
Per que el projecte avanci ha de ser impulsat per l’ajuntament, així que la pilota esta ara en el nostre ajuntament.
Les escòries una vegada recuperats els metalls i desprès d’un procés de maduració ja no son tòxiques legalment, una mica com passava amb el Plom o l’amiant fins fa poc.
I si el municipi, que es l’afectat per les possibles conseqüències de la planta te tant d’interès en que es faci no posaran molts impediments per la seva implantació, allà tu si la vols.
Les al·legacions a la que s’obri el període han de venir de les associacions i la societat civil.
Una turmenta de les que cauen aquí o una ventada, tal i com tenen planejat de fer ho ara escamparia aquesta porqueria per totes les valls.
Una cosa es posar en la pedrera una planta modèlica i tecnològicament avançada que qüestionaríem si es el millor lloc on ubicar-la i altre es aquesta xapuça nomes pensant en amagar se en un lloc amb el minin de inversió que per sobre de qualsevol altre consideració els doni el màxim de benefici.
Cada vegada em costa mes d’entendre realment el que volen la gent que promou amb tant d’interès aquesta activitat.
Escoltem el nostre Joan Manel que no ens cobra res i aturem aquesta barbaritat.
Comprovem a la foto i en el topogràfic que la superfície plana destinada a la instal·lació de la planta ja fa molt de temps que ho tenen previst i preparat.
La firma del conveni sembla nomes l’inici de la posada en escena d’una obra de teatre assajada i preparada amb molt de temps.
