Durant milers d’anys els boscos del que fins avui formaven el parc del corredor han estat sotmesos a l’activitat dels seus veins, això ha anat conformant uns paratges únics on el principal protagonista ha estat la natura i la gent dels voltants.
La gent de Canyamars pujava anualment i cada grupet feia una foguera per fer la carn, fins fa poc, aquets dies de setmana santa estava ple de gent jove que feia acampada, possibilitant un oci alternatiu al de anar a agafar la mona en una discoteca.
A finals dels 80 es va declarar parc, que es una qualificació urbanística que impedeix la construcció d’habitatges i poca cosa mes.
Amb la declaració de parc es va fer mes pressent la Diputació de Barcelona que poquet a poquet ha anat col·locant hi gent i lletreros.
Al principi es va limitar a ficar alguna multa als poquets motoristes que enxampaven fent trial, mes tard van començar a prohibir cosses, prohibida la acampada, prohibit fer hi foc, tot el que feia el jovent, prohibit, ja estan buscant motius per prohibir les bicicletes fora pistes, tot prohibit, amb l’excusa que fan malbé la natura, erigint-se en gurus de la conservació del espai natural.
Avui a ningú se li passaria per el cap de fer un dolmen com el de cal Arenes, incompliria una pila de lleis i reglaments, l’empaperarien.
Tot ha anat be, fins que La Caixa va agafar diners de la seva obra social, per rentar la mala imatge que arrossega de tant sagnar amb comissions de tota mena als joves atrapats amb hipoteques de per vida y, que millor imatge que la de protectors de la natura, tant de moda.
Va ser donar-los diners i començar una orgia de tallar arbres,obrir camins amb excavadores, deixar llaunes, pots i branques seques per tot arreu, be els tenen que gastar,i es que no donen a l’abast, la Caixa, per ajudar als pobres no te diners, pro per urbanitzar i desgraciar la natura, a capaços.
Una vegada arrasats els espais ,els han de replantar, ara per exemple han obert una gran superfície, abans ocupada per herbes petaneres i ho estan sembrant amb gespa tota uniforme, molt mona a dalt el santuari, han de deixar ho ben maco per fer les fotos de la publicitat de la Caixa i ensenyar ho a les autoritats que podran dormir tranqui-les pensant que també fan cosses bones, semblarà un camp de golf, tot molt maco i molt cuidat.
Desprès de la foto, l’estiu la deixarà feta palla, pro res, que sobren els calers i la replanten les vegades que calgui, així fins i tot podran prohibir que la gent i jugui a pilota.
De bó, que han recuperat algunes fonts, els lavabos del santuari, la torre de vigilància nova, l’arranjament de Can Bosc i el santuari penso que fins i tot ens incrementarà el valor de les propietats amb aquest parc tant treballat a tocar de casa.
Al final acabarà sent això, un parc enorme,urbanitzat, molt maco , amb helicòpters i tot, pro compte que al que La Caixa trobi altre obra social de moda , o manquin els diners, o un científic angles de prestigi tregui un llibre amb altres teories, el manteniment de la gespa, de les herbes i els boscos ho tornarà a fer la natura i ho farà a la seva manera, amb els seus equilibris, qüestió d’anys perquè acabi sent tal i com era abans que arribessin aquets moderns bàrbars, jo cada vegada que els veig per l’alzina de can Ferrerons amb les serres ja tremolo, que ja han fet alguna actuacio.
Sap greu veure que els diners, en la situació actual, que ara fan tanta falta a moltes famílies els enterren en desgraciar boscos i paratges que l’únic que necessiten es que els deixin fer la seva en pau i tranquil·litat.
I es que el mon es veu diferent des da una torre a la Diagonal, ha passat sempre, Maria Antonieta en altre torre ja aconsellava als pobres morts de gana S'ils n'ont plus de pain, qu'ils de mangent la brioche".
4 comentaris:
"La Caixa" es un ente mafioso, del que se aprovechan muchos vividores.
Lo que más me sorprende de las Cajas de Ahorro, es que están dirigidas por políticos retirados de la escena pública, pero que en su gran mayoría no tiene ni puta idea de economía y menos de gestionar una entidad bancaria. Sirven para garantizarles el "retiro" a muchos políticos y en concreto La Caixa para "contratar" y darle "trabajo"a la Infantita Cristina, con un sueldo de tres pares de cojones.... eso si, luego La Caixa es la entidad que más abusa de sus clientes con las comisiones y los tipos de interés que cobran.... ya se sabe si no eres de Sangre Azul...¡¡¡ pues te jodes, como dijo Herodes !!!.
Si en este país, hubiese vergüenza política, habría que empezar a nacionalizar Bancos y Cajas, por que lo que no puede ser es que se les ayude económicamente con dinero público y ellos utilicen ese dinero para abusar de sus clientes y obtener más beneficios.
Por ejemplo, la clausula famosa "suelo del interés"que desde hace unos años incorporan a las hipotecas, mediante la cual te imponen un euribor mínimo, (en la actualidad oscila de media en el 3% más el diferencial), o dicho de otra manera, cuanto más baja el precio del dinero el Banco Central Europeo, más ganan ellos, por que no repercuten esa bajada de los tipos de interés en sus clientes... a eso en el mejor de los casos se le llama usura...yo lo llamo putada o cabronada.
Con este tipo de "practicas" bancarias es imposible aligerar la presión financiera que sufren muchas familias hoy en día y activar la economía, pero los políticos de turno que nos gobiernan, carecen de vergüenza y no tienen lo que hay que tener para coger al toro por los cuernos.
Seria interesante que se publicase el nombre de las entidades bancarias, que en los últimos tiempos han condonado prestamos a partidos políticos.... nos llevaríamos muchas sorpresas.
Saludos.
J.L.Rueda
El dilluns a Can Sus hi havia un grup de joves molt macos i bons, tant bons eren que es dedicavan a trencar gots i ampolles de vidre, el vidre que fa de lupa per que es cali foc al bosc. Si aquests joves, educats dintre de la teoria del "dejar hacer" són els que han de protegir la natura, estem apanyats!!
I no estic defensant la destrucció del bosc per part de ningú, però crec que donat que no aprenem sent cívics, sembla ser que harem d'apendre amb prohibicions...i ja em sembla ben trist...però...
Salutacions,
Anna
Els que estan apanyats son els seus pares que els tenen que aguantar tots els dies.
En el pecat porten la penitencia.
Passa que la casa la va comprar una constructora, deuen tenir por que els entrin uns ocupes i la van deixar a un noi, aquest noi la deixa als familiars i amics i els amics a altres amics, total que es pitjor que no pas estigues abandonada, ningú en te cura del tot.
Com canvia el mon Ana de estimar se les cosses a no tenir cap mena de sensibilitat, això no s’ aconsegueix per mes lleis que facin, penso que es al contrari, ensenyar a complir les lleis o ensenyar responsabilitat i respecte.
Segur que aquets nois tenen mes estudis i mes hores d’escola que els antics habitants, pro que poc profit que n’han tret, no trobo be que per els quatre brètols de sempre ho prohibeixin tot a tothom.
Jose Luis :), no me metas en líos que me van a cerrar el chiringuito, la chica esta al menos trabaja , probablemente cobraría mas si quisiera.
Si hicieran una lista de lo que deben los partidos y las entidades, entenderíamos porque cada vez que gana el partido socialista nos sube la luz, la financiación de los partidos es uno de los problemas gordos que tiene este país.
No te digo nada de las hipotecas porque la gente las firma sin leerlas, lo mismo que las cuentas o las tarjetas o tantas cosas, firmarlas o no es una cosa voluntaria y que se puede hacer en varias entidades, a elegir, la comodidad del cliente de no calentarse la cabeza unas veces , la necesidad otras y el abuso de la confianza en las entidades bancarias siempre, hace cierta la frase “la banca siempre gana” .
Ahora hay varias constructoras reclamando al gobierno que les pague lo que pierden en concesiones de autopistas, no te extrañe que pusieran en el contrato una clausula de suelo donde solo podían ganar, estas empresas también contribuyen al buen funcionamiento de la democracia financiando partidos.
Publica un comentari a l'entrada