Canyamars des da la Diagonal

Durant milers d’anys els boscos del que fins avui formaven  el parc del corredor han estat sotmesos a l’activitat dels seus veins, això ha anat conformant uns paratges únics on el principal protagonista ha estat la natura i la gent dels voltants.

La gent de Canyamars pujava anualment i cada grupet feia una foguera per fer la carn, fins fa poc, aquets dies de setmana santa estava ple de gent jove que feia acampada, possibilitant un oci alternatiu al de anar a agafar la mona en una discoteca.

A finals dels 80 es va declarar parc, que es una qualificació urbanística que impedeix la construcció d’habitatges i poca cosa  mes.

Amb la declaració de parc es va fer mes pressent  la Diputació de Barcelona que poquet a poquet ha anat col·locant hi gent i lletreros.

Al principi es va limitar a ficar alguna multa als poquets motoristes que enxampaven fent trial, mes tard van començar a prohibir cosses, prohibida la acampada, prohibit fer hi foc, tot el que feia el jovent, prohibit, ja estan buscant motius per prohibir les bicicletes fora pistes, tot prohibit, amb l’excusa que fan malbé la natura, erigint-se en gurus de la conservació del espai natural.

Avui a ningú se li passaria per el cap de fer un dolmen com el de cal Arenes, incompliria una pila de lleis i reglaments, l’empaperarien.

Tot ha anat be, fins que La Caixa va agafar diners de la seva obra social, per rentar la mala imatge que arrossega de tant sagnar amb comissions de tota mena als joves atrapats amb hipoteques de per vida y, que millor imatge que la de protectors de la natura, tant de moda. 

Va ser donar-los diners i començar una orgia de tallar arbres,obrir camins amb excavadores,  deixar llaunes, pots i branques seques per tot arreu, be els tenen que gastar,i es que no donen a l’abast, la Caixa, per ajudar als pobres no te diners, pro per urbanitzar i desgraciar la natura, a capaços.

Una vegada arrasats els espais ,els han de replantar, ara per exemple han obert una gran superfície, abans ocupada per herbes petaneres i ho estan sembrant amb gespa tota uniforme, molt mona a dalt el santuari, han de deixar ho ben maco per fer les fotos de la publicitat de la Caixa i ensenyar ho a les autoritats que podran dormir tranqui-les pensant que també fan cosses bones, semblarà un camp de golf, tot molt maco i molt cuidat.

Desprès de la foto, l’estiu la deixarà feta palla, pro res, que sobren els calers i la replanten les vegades que calgui, així fins i tot podran prohibir que la gent i jugui a pilota.

De bó, que han recuperat algunes fonts,  els lavabos del santuari, la torre de vigilància nova, l’arranjament  de Can Bosc i el santuari  penso que fins i tot ens incrementarà el valor de les propietats amb aquest parc tant treballat a tocar de casa.

Al final acabarà sent això, un parc enorme,urbanitzat, molt maco , amb helicòpters i tot, pro compte que al que La Caixa trobi altre obra social de moda , o manquin els diners, o un  científic angles de prestigi tregui un llibre amb altres teories, el manteniment de la gespa, de les herbes i els boscos ho tornarà a fer la natura i ho farà a la seva manera, amb els seus equilibris, qüestió d’anys perquè acabi sent tal i com era abans que arribessin aquets moderns bàrbars, jo cada vegada que els veig per l’alzina de can Ferrerons amb les serres ja tremolo, que ja han fet alguna actuacio.

Sap greu veure que els diners, en la situació actual,  que ara fan tanta falta a moltes famílies els enterren en  desgraciar boscos i paratges que l’únic que necessiten es que els deixin fer la seva en pau i tranquil·litat.

I es que el mon es veu diferent des da una torre a la Diagonal, ha passat sempre, Maria Antonieta en altre torre ja aconsellava als pobres morts de gana  S'ils n'ont plus de pain, qu'ils de mangent la brioche".