El mobiliari urbà seria tot aquell conjunt d’objectes que trobem al carrer amb la finalitat de donar un servei o que tenen una utilitat.
El carrer o via publica son responsabilitat dels ajuntaments, ells son els que tenen la cura i el control del que allí es planta, edifica o es penja, res s’hi posa sense autorització i esta patrullat diàriament per la policia i la brigada municipal.
Aquí es dels llocs on ho tenen tot mes ben controlat, a la que algú penja una pancarta sense la autorització pertinent la brigada vola i la treuen immediatament, dura hores, les coses no estan per que si, a mes es petit i es controla tot amb facilitat.
A vegades anant per Canyamars veig cosses al carrer a les que no acabo d’entendre la seva utilitat, com per exemple aquets cantos vius i aquets cargols.
Sembla que tenen una doble utilitat, una es per aguantar el pal de la llum i l’altre es per que la gent que va despistada es faci un bon nyanyo, d’aquesta ultima utilitat en dubtava pro desprès de veure que en tenim mes, per totes les alçades i repartides per el poble, veig que no pot ser casual, això es per que no badem al anar per els carrers.
Deu ser per millorar els reflexes, l’atenció, es per fer salut, com allò del pou de glas.
Confirma la meva tesi el que en altres municipis aguanten els pals de la llum d’altre manera.
Ja ho podien explicar en el full i no m’hauria trencat el cap pensant per que servia ( mai millor dit)
Goita que es divertit de viure aquí.
2 comentaris:
Home Albert, no et queixis que segur que tot està molt bé il·luminat...sobre tot durant el Nadal...
Avui, pujant a casa, m'he trobat un fanal trencat a terra. La meva sopresa no ha estat pel fanal, sinò d'on ha sortit l'objecte...si no tenim llum a l'urbanització!! Serà un senyal misteriós?
Viure per veure!!
Canyamars es un lloc on qualsevol cosa es possible, forma part del seu encant.
Vius experiències des da les que tenien els Laietans a les del homo internautus, aquesta es la seva riquesa.
Segur que es un fanal anys 60, pot ser algú esta agafant fanals d’una urbanització, s’emporten el coure de les instal•lacions i ho venen com a xatarra.
La crisi te aquestes cosses.
Publica un comentari a l'entrada